Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ... Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
preguntes POBLACIÓ ACTUAL, POBLACIÓ FUTURA I DENSITAT DE POBLACIÓ Les dades de població ens indiquen que la Mediterrània és, en termes generals, una àrea densament poblada. De fet, els únics dos països que, com a conjunt, tenen una baixa densitat de població són Algèria i, molt especialment, Líbia, a causa de les grans extensions de desert. Tanmateix, fins i tot països amb extenses zones desèrtiques com són Marroc o Jordània tenen densitats que no són baixes. En tots els països de la ribera Sud de la Mediterrània amb grans àrees desèrtiques la població es concentra al litoral. A la ribera Nord, encara que la densitat de població al litoral és superior a la del interior, les diferències són menys exagerades. Destaquen, d’altra banda, els casos de països amb altes densitats de població. En el cas del Líban, Israel i Palestina, aquesta alta densitat va associada a una gran heterogeneïtat cultural i religiosa. L’escassesa del territori i els recursos (tals com l’aigua) per a una elevada població són un factor més de conflicte i inestabilitat. El cas de Malta és el d’un petit país insular que ha esdevingut, tot ell, territori urbanitzat. Més indicativa, per la importància que té respecte a l’estabilitat i el benestar humà futurs de la regió, és la diferent evolució demogràfica d’uns i altres països. Les projeccions del Fons de Nacions Unides per a la Població donen, per a la majoria de països d’Europa Occidental, una perspectiva de pèrdua de població. Aquest és el resultat del creixement vegetatiu de la població (naixements i defuncions), però en països com Espanya, que està rebent una forta immigració, segurament aquest factor alterarà a l’alça aquesta projecció de futur. En qualsevol cas, és evident la diferència entre els països del Nord i Oest, amb tendència a un creixement molt baix o fins i tot negatiu, i els països del Sud i de l’Est, que tenen la perspectiva d’un creixement demogràfic més alt. Una dada il·lustrativa posa de manifest com en un futur proper canviarà radicalment l’equilibri demogràfic entre les riberes Nord i Sud de la Mediterrània. D’acord amb les xifres de 2007, Espanya, França i Portugal, amb 115,1 milions, tenen un 50% més de població que Marroc, Algèria i Tunísia, els tres països que els queden a l’altra banda de la mar, mentre que el 2050 (si es compleixen les projeccions de Nacions Unides) les poblacions seran pràcticament les mateixes: 116,3 per als tres països de la ribera Nord, i 108,8 per als tres països de la ribera Sud. - L’any 2008 les Illes Balears, amb 4.992 km 2 de superfície, tenien una població d’1.094.972 habitants. Calcula la seva densitat de població i compara-la amb la dels països de la Mediterrània. Població 2007 Projecció Superfície Densitat (milions) població 2050 (km 2 ) (hab/km 2 ) (milions) Albània 3,2 3,5 28.748 111,3 Algèria 33,9 49,5 2.381.740 14,2 Bòsnia 3,9 3,2 51.129 76,3 Croàcia 4,6 3,7 56.414 81,5 Egipte 76,9 125,9 1.001.450 76,8 Eslovènia 2,0 1,6 20.273 98,7 Espanya 43,6 42,5 504.782 86,4 França 60,9 63,1 547.030 111,3 Grècia 11,2 10,7 131.940 84,9 Israel 7,0 10,4 20.770 337,0 Itàlia 58,2 50,9 301.230 193,2 Jordània 6,0 10,2 92.300 65,0 Líban 3,7 4,7 10.400 355,8 Líbia 6,1 9,6 1.759.540 3,5 Macedònia 2,1 1,9 25.333 82,9 Malta 0,4 0,4 316 1.265,8 Marroc 32,4 46,4 446.550 72,6 Montenegro 0,6 0,6 13.812 43,4 Palestina 3,9 10,1 6.257 623,3 Portugal 10,6 10,7 92.391 114,7 Sèrbia (*) 9,9 8,8 88.361 112,0 Síria 20,0 35,9 185.180 108,0 Tunísia 10,3 12,9 163.610 63,0 Turquia 75,2 101,2 780.580 96,3 Xipre 0,8 1,2 9.250 86,5 (*) Les dades de Sèrbia inclouen també Kosovo. - Els països del Sud de la Mediterrània presenten densitats de població baixes. On creus que es concentra la població d’aquestes regions? - La previsió de població l’any 2050 als països de la ribera Sud i Est de la Mediterrània indica uns creixements molt significatius. Quins països canviarien de color al mapa?
Demografia 10,6 10,7 POBLACIÓ ACTUAL, POBLACIÓ FUTURA I DENSITAT DE POBLACIÓ 32,4 46,4 43,6 42,5 33,9 49,5 60,9 63,1 10,3 12,9 2,0 1,6 0,4 0,4 58,2 50,9 4,6 3,7 3,9 3,2 0,6 0,6 3,2 3,5 6,1 9,6 9,9 8,8 2,1 1,9 11,2 10,7 POBLACIÓ PER PAÏSOS (milions) Població actual (2007) DENSITAT DE POBLACIÓ (hab/km 2 ) Menys de 50 de 50 a 100 0,8 1,2 3,9 10,1 Previsió de població any 2050 de 100 a 300 Més de 300 Sense dades 3,7 4,7 7,0 10,4 6,0 10,2 2 75,2 101,2 20,0 35,9 76,9 125,9
- Page 2 and 3: ÍNDEX 1. Estats, capitals i grans
- Page 4 and 5: preguntes ESTATS, CAPITALS I GRANS
- Page 8 and 9: preguntes TAXA DE FECUNDITAT La “
- Page 10 and 11: preguntes MOVIMENTS DE POBLACIÓ La
- Page 12 and 13: preguntes LES LLENGÜES DE LA MEDIT
- Page 14 and 15: preguntes LES RELIGIONS A LA MEDITE
- Page 16 and 17: preguntes EL PATRIMONI ARQUITECTÒN
- Page 18 and 19: preguntes DEMOCRÀCIA I DRETS HUMAN
- Page 20 and 21: preguntes CONFLICTES ARMATS La Medi
- Page 22 and 23: preguntes ARMAMENTISME I MILITARITZ
- Page 24 and 25: preguntes RENDA PER CÀPITA La rend
- Page 26 and 27: preguntes DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
- Page 28 and 29: preguntes SECTORS ECONÒMICS I ATUR
- Page 30 and 31: preguntes EL TURISME La Mediterràn
- Page 32 and 33: preguntes LES COMUNICACIONS Es desc
- Page 34 and 35: preguntes ESPERANÇA DE VIDA El PNU
- Page 36 and 37: preguntes ACCÉS ALS SERVEIS DE SAL
- Page 38 and 39: preguntes ALFABETITZACIÓ El nivell
- Page 40 and 41: preguntes ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT
- Page 42 and 43: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE, P
- Page 44 and 45: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE I
- Page 46 and 47: preguntes CLIMA I RELLEU La Mediter
- Page 48 and 49: preguntes DEGRADACIÓ TERRESTRE I M
- Page 50 and 51: preguntes EMISSIÓ DE GASOS HIVERNA
- Page 52 and 53: preguntes ACCÉS A L’AIGUA POTABL
- Page 54 and 55: preguntes PETJADA ECOLÒGICA La pet
preguntes<br />
POBLACIÓ ACTUAL, POBLACIÓ FUTURA I DENSITAT DE POBLACIÓ<br />
Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció <strong>en</strong>s indiqu<strong>en</strong> que <strong>la</strong> Mediterrània és, <strong>en</strong> termes g<strong>en</strong>erals, una àrea<br />
d<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t pob<strong>la</strong>da. De fet, els únics dos països que, com a conjunt, t<strong>en</strong><strong>en</strong> una baixa<br />
d<strong>en</strong>sitat <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció són Algèria i, molt especialm<strong>en</strong>t, Líbia, a causa <strong>de</strong> les grans ext<strong>en</strong>sions<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sert. Tanmateix, fins i tot països amb ext<strong>en</strong>ses zones <strong>de</strong>sèrtiques com són Marroc<br />
o Jordània t<strong>en</strong><strong>en</strong> d<strong>en</strong>sitats que no són baixes. En tots els països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Sud <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
Mediterrània amb grans àrees <strong>de</strong>sèrtiques <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció es conc<strong>en</strong>tra al litoral. A <strong>la</strong> ribera<br />
Nord, <strong>en</strong>cara que <strong>la</strong> d<strong>en</strong>sitat <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció al litoral és superior a <strong>la</strong> <strong>de</strong>l interior, les diferències<br />
són m<strong>en</strong>ys exagera<strong>de</strong>s.<br />
Destaqu<strong>en</strong>, d’altra banda, els casos <strong>de</strong> països amb altes d<strong>en</strong>sitats <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció. En el cas<br />
<strong>de</strong>l Líban, Israel i Palestina, aquesta alta d<strong>en</strong>sitat va associada a una gran heterog<strong>en</strong>eïtat<br />
cultural i religiosa. L’escassesa <strong>de</strong>l territori i els recursos (tals com l’aigua) per a una elevada<br />
pob<strong>la</strong>ció són un factor més <strong>de</strong> conflicte i inestabilitat. El cas <strong>de</strong> Malta és el d’un petit país<br />
insu<strong>la</strong>r que ha es<strong>de</strong>vingut, tot ell, territori urbanitzat.<br />
Més indicativa, per <strong>la</strong> importància que té respecte a l’estabilitat i el b<strong>en</strong>estar humà futurs<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> regió, és <strong>la</strong> difer<strong>en</strong>t evolució <strong>de</strong>mogràfica d’uns i <strong>altres</strong> països. Les projeccions <strong>de</strong>l<br />
Fons <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s per a <strong>la</strong> Pob<strong>la</strong>ció don<strong>en</strong>, per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> països d’Europa<br />
Occid<strong>en</strong>tal, una perspectiva <strong>de</strong> pèrdua <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció. Aquest és el resultat <strong>de</strong>l creixem<strong>en</strong>t<br />
vegetatiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció (naixem<strong>en</strong>ts i <strong>de</strong>funcions), però <strong>en</strong> països com Espanya, que està<br />
reb<strong>en</strong>t una forta immigració, seguram<strong>en</strong>t aquest factor alterarà a l’alça aquesta projecció<br />
<strong>de</strong> futur.<br />
En qualsevol cas, és evid<strong>en</strong>t <strong>la</strong> diferència <strong>en</strong>tre els països <strong>de</strong>l Nord i Oest, amb t<strong>en</strong>dència<br />
a un creixem<strong>en</strong>t molt baix o fins i tot negatiu, i els països <strong>de</strong>l Sud i <strong>de</strong> l’Est, que t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>la</strong><br />
perspectiva d’un creixem<strong>en</strong>t <strong>de</strong>mogràfic més alt. Una dada il·lustrativa posa <strong>de</strong> manifest<br />
com <strong>en</strong> un futur proper canviarà radicalm<strong>en</strong>t l’equilibri <strong>de</strong>mogràfic <strong>en</strong>tre les riberes Nord<br />
i Sud <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània. D’acord amb les xifres <strong>de</strong> 2007, Espanya, França i Portugal, amb<br />
115,1 milions, t<strong>en</strong><strong>en</strong> un 50% més <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció que Marroc, Algèria i Tunísia, els tres països<br />
que els qued<strong>en</strong> a l’altra banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> mar, m<strong>en</strong>tre que el 2050 (si es compleix<strong>en</strong> les<br />
projeccions <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s) les pob<strong>la</strong>cions seran pràcticam<strong>en</strong>t les mateixes: 116,3 per<br />
als tres països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Nord, i 108,8 per als tres països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Sud.<br />
- L’any 2008 les Illes Balears, amb 4.992 km 2 <strong>de</strong> superfície,<br />
t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> una pob<strong>la</strong>ció d’1.094.972 habitants. Calcu<strong>la</strong> <strong>la</strong> seva<br />
d<strong>en</strong>sitat <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció i compara-<strong>la</strong> amb <strong>la</strong> <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
Mediterrània.<br />
Pob<strong>la</strong>ció 2007 Projecció Superfície D<strong>en</strong>sitat<br />
(milions) pob<strong>la</strong>ció 2050 (km 2 ) (hab/km 2 )<br />
(milions)<br />
Albània 3,2 3,5 28.748 111,3<br />
Algèria 33,9 49,5 2.381.740 14,2<br />
Bòsnia 3,9 3,2 51.129 76,3<br />
Croàcia 4,6 3,7 56.414 81,5<br />
Egipte 76,9 125,9 1.001.450 76,8<br />
Eslovènia 2,0 1,6 20.273 98,7<br />
Espanya 43,6 42,5 504.782 86,4<br />
França 60,9 63,1 547.030 111,3<br />
Grècia 11,2 10,7 131.940 84,9<br />
Israel 7,0 10,4 20.770 337,0<br />
Itàlia 58,2 50,9 301.230 193,2<br />
Jordània 6,0 10,2 92.300 65,0<br />
Líban 3,7 4,7 10.400 355,8<br />
Líbia 6,1 9,6 1.759.540 3,5<br />
Macedònia 2,1 1,9 25.333 82,9<br />
Malta 0,4 0,4 316 1.265,8<br />
Marroc 32,4 46,4 446.550 72,6<br />
Mont<strong>en</strong>egro 0,6 0,6 13.812 43,4<br />
Palestina 3,9 10,1 6.257 623,3<br />
Portugal 10,6 10,7 92.391 114,7<br />
Sèrbia (*) 9,9 8,8 88.361 112,0<br />
Síria 20,0 35,9 185.180 108,0<br />
Tunísia 10,3 12,9 163.610 63,0<br />
Turquia 75,2 101,2 780.580 96,3<br />
Xipre 0,8 1,2 9.250 86,5<br />
(*) Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sèrbia inclou<strong>en</strong> també Kosovo.<br />
- Els països <strong>de</strong>l Sud <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> d<strong>en</strong>sitats<br />
<strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció baixes. On creus que es conc<strong>en</strong>tra <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
d’aquestes regions?<br />
- La previsió <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció l’any 2050 als països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera<br />
Sud i Est <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània indica uns creixem<strong>en</strong>ts molt<br />
significatius. Quins països canviari<strong>en</strong> <strong>de</strong> color al mapa?