Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
QUALITAT DE VIDA AMBIENTAL
L’índex a partir del qual s’ha fet aquest mapa és el que varen crear centres d’estudi
associats a les universitats de Yale i Columbia amb el nom de Environmental Performance
Index (EPI). És, com l’IDH (veure mapa 19) o la petjada ecològica (veure mapa 26), un
indicador agregat. En aquest cas, l’objectiu és resumir en una xifra allò que podríem
anomenar la “qualitat de vida ambiental” d’un país. L’EPI valora, d’una banda, la incidència
dels factors ambientals sobre la salut (50% del valor de l’indicador) i, d’una altra banda,
la protecció de l’ecosistema del país o del territori en qüestió (50% restant). L’indicador
és una xifra entre el 0 (nivell mínim: pitjor qualitat ambiental) i el 100 (nivell màxim:
màxima qualitat ambiental).
La meitat de l’indicador referida a salut ambiental pren en compta factors com la incidència
de malalties associades a factors ambientals i d’altres com la qualitat de l’aigua de consum
humà o la contaminació de l’aire urbà o a l’interior dels edificis. L’altra meitat de la xifra
total ve de la valoració de l’estat de factors com la contaminació atmosfèrica, l’estrès
hídric, la protecció dels recursos naturals, l’estat dels recursos naturals o les emissions de
gasos hivernacle.
Cal comparar els valors d’aquest indicador per als diferents països de l’àrea mediterrània
amb d’altres indicadors tal com el de la petjada ecològica o les emissions de gasos
hivernacle. Veiem com els països del Sud tenen valors “millors” en aquests paràmetres
(contaminen menys) però no tenen un millor Environmental Performance Index, o en els
termes en què ho podem traduir, no tenen una millor qualitat de vida ambiental. Al
contrari: la tendència que és que els països del Nord tenguin una millor salut ambiental
i facin un major esforç de preservació dels seus ecosistemes.
Podem dir, per tant, que els països del Nord tenen una major responsabilitat en el
deteriorament global del planeta, ja que són més causants del canvi climàtic i consumeixen
la part principal dels recursos, i que, al mateix temps, els països del Sud tenen una pitjor
qualitat ambiental. D’una banda, perquè els factors ambientals tenen una incidència
major sobre la salut dels seus habitants i, d’una altra, perquè tenen menys recursos o
menys compromís per dur endavant polítiques efectives de protecció dels ecosistemes.
Resulta molt indicatiu, en aquest sentit, que Marroc, un dels països més pobres, sigui el
que presenta el pitjor EPI, i que França, el país més ric, tengui el millor EPI.
EPI % de superfície Parcs Nacionals
terrestre protegida
Albània 84,0 3,58 11
Algèria 77,0 5,03 9
Bòsnia 79,7 0,53 1
Croàcia 84,6 10,12 7
Egipte 76,3 14,05 3
Eslovènia 86,3 7,40 1
Espanya 83,1 9,50 11
França 87,8 13,27 5
Grècia 80,2 5,22 16
Israel 79,6 19,35 1
Itàlia 84,2 19,00 10
Jordània 76,5 10,91 0
Líban 70,3 0,75 1
Líbia s.d. 0,13 4
Macedònia 75,1 7,13 3
Malta s.d. 18,30 2
Marroc 72,1 1,27 0
Palestina s.d. s.d s.d.
Portugal 85,8 8,47 1
Sèrbia i Montenegro s.d. 3,78 6
Síria 68,2 1,93 0
Tunísia 78,1 1,58 6
Turquia 75,9 4,33 19
Xipre 79,2 9,94 1
- Els països amb major petjada ecològica, tendeixen a tenir millors valors de “qualitat de vida ambiental”? I a l’inrevés? Com ho explicaries?