Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
PETJADA ECOLÒGICA
La petjada ecològica és un mètode que es va desenvolupar a finals del s.XX amb
l’objectiu de crear un indicador agregat (conformat per diversos components) que
servís com a mesura del nivell de sostenibilitat d’un mode de vida determinat. La
petjada ecològica té l’avantatge de sintetitzar en una sola xifra l’impacte ecològic
que té la forma de vida d’un grup humà sobre el conjunt del planeta. Té l’avantatge,
també, del seu valor explicatiu de la insostenibilitat: resulta molt clarificador dir
que un país o una regió, per viure, consumeixen els recursos d’un territori que és
el doble, o el triple, del seu. Té el desavantatge de la seva complexitat i de la
diversitat de factors que es poden considerar.
La petjada ecològica es defineix com a l’àrea de terra i mar biològicament productius
que una població determinada necessita per produir els recursos que consumeix i
assimilar els residus que genera. Inclou les terres de conreu i pastura, els boscos i
els recursos marins necessaris per produir el que consumeix i absorbir les seves
emissions i residus. Es mesura en hectàrees globals (hectàrees amb una capacitat
mitjana per produir recursos i absorbir residus) per persona. L’any 2003 es va calcular
que el món disposava de 1,8 hectàrees globals per persona i que la petjada ecològica
de la humanitat era de 2,2 hectàrees per càpita. Això vol dir que l’economia mundial
funciona ja per damunt dels límits de la sostenibilitat: consumin recursos més enllà
de la capacitat natural de la Terra de renovar-los i generam residus més enllà de
la capacitat de la Terra d’absorbir-los. Per restablir l’equilibri ecològic farà falta un
canvi en profunditat dels patrons de producció i consum.
La taula següent ofereix, per a la Mediterrània, les dades de la petjada ecològica
(mesurada, tal com s’ha explicat, en hectàrees globals per habitant) i les de
“biocapacitat” (les d’hectàrees disponibles per habitant).
Constatam, en primer lloc, que a la Mediterrània, com al conjunt del planeta, els
països industrialitzats presenten una petjada ecològica superior als països amb
nivells inferiors de desenvolupament. Per dir-ho d’una altra manera: els països rics
s’apropien d’un “espai ambiental” molt superior al que els correspondria
equitativament. El canvi de patrons de consum és també una qüestió de justícia
ambiental. Les 5,6 Ha/hab de França equivalen a dir que aquest país consumeix tres
vegades el seu territori. La majoria dels països de l’àrea se situen per sobre de la
mitjana mundial (2,2 Ha/hab), per sota de la qual només hi ha Albània, Algèria,
Egipte, Jordània, Marroc, Síria i Tunísia.
- Actualment la petjada ecològica de tota la humanitat sobre el planeta supera la capacitat
dels recursos del planeta. Quin efecte té això sobre la vida en el futur? Què hauríem de fer?
Amb les dades de les dues columnes de la taula podem constatar, també, que tots els
països mediterranis (fins i tot Marroc, amb l’impacte ecològic global més baix) tenen
una petjada ecològica superior a la seva biocapacitat: consumeixen més hectàrees de
les que tenen disponibles al seu territori. És a dir, tots són el que s’anomena deutors
ecològics: prenen del seu territori més del que aquest els ofereix per a una vida sostenible.
Biocapacitat Petjada ecològica
(Ha/hab.) 2003 (Ha/hab.) 2003
Albània 0,9 1,4
Algèria 0,7 1,6
Bòsnia 1,7 2,3
Croàcia 2,6 2,9
Egipte 0,5 1,4
Eslovènia 2,8 3,4
Espanya 1,7 5,4
França 3,0 5,6
Grècia 1,4 5,0
Israel 0,4 4,6
Itàlia 1,0 4,2
Jordània 0,3 1,8
Líban 0,3 2,9
Líbia 1,0 3,4
Macedònia 0,9 2,3
Malta s.d. s.d.
Marroc 0,8 0,9
Montenegro 0,8 2,3
Palestina s.d. s.d.
Portugal 1,6 4,2
Sèrbia 0,8 2,3
Síria 0,8 1,7
Tunísia 0,8 1,5
Turquia 1,4 2,1
Xipre s.d. s.d.
- Què et suggereix la comparació de les xifres de petjada ecològica entre els països del
Nord i del Sud de la Mediterrània?