preguntes ACCÉS A L’AIGUA POTABLE El mapa acoloreix els països segons l’anom<strong>en</strong>at estrès hídric, és a dir, <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció <strong>en</strong>tre l’aigua disponible que s’obté <strong>de</strong> recursos r<strong>en</strong>ovables i l’aigua consumida. Un nivell d’estrès hídric superior al 100% (Egipte, Israel, Jordània, Líbia) significa que s’estan consumint els recursos per sobre <strong>de</strong> <strong>la</strong> sost<strong>en</strong>ibilitat, és a dir, que s’estan exhaurint les reserves (aqüífers, embassam<strong>en</strong>ts, l<strong>la</strong>cs...). Això implica l’esgotam<strong>en</strong>t final d’aquestes reserves, <strong>en</strong> un procés d’alteració i <strong>de</strong>terioram<strong>en</strong>t gradual a causa d’aquesta sobrexplotació: salinització <strong>de</strong>ls aquifers, assecam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> l<strong>la</strong>cs i mars interiors, contaminació <strong>de</strong> rius, etc.. Una vegada que s’esgot<strong>en</strong> els recursos, s’ha <strong>de</strong> recórrer a processos tecnològics per obt<strong>en</strong>ir aigua potable (com <strong>la</strong> <strong>de</strong>ssalinització), molt més costosos i únicam<strong>en</strong>t a l’abast d’alguns països i <strong>en</strong> <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s circumstàncies. La tau<strong>la</strong> també inclou les da<strong>de</strong>s d’accés a l’aigua potable i d’accés a un bon servei <strong>de</strong> sanejam<strong>en</strong>t, que t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> necessitats bàsiques. Tant una cosa com l’altre t<strong>en</strong><strong>en</strong> una importància capital com a condicions <strong>de</strong> salut pública ess<strong>en</strong>cial. De fet, tant <strong>la</strong> manca d’accés a aigua potable <strong>en</strong> bones condicions, com <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> bons serveis <strong>de</strong> sanejam<strong>en</strong>ts, estan molt lliga<strong>de</strong>s a ma<strong>la</strong>lties infeccioses i a mortalitat associada a ma<strong>la</strong>lties curables tals com <strong>la</strong> dis<strong>en</strong>teria. La tau<strong>la</strong> segü<strong>en</strong>t fa ús <strong>de</strong>ls paràmetres establerts pel Programa <strong>de</strong> Des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s (PNUD). La dada <strong>de</strong> <strong>la</strong> primera columna reflecteix el perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció amb un accés raonable a qualsevol <strong>de</strong>ls tipus segü<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> fonts d’aigua potable: connexions a l’habitatge, pous perforats o pous excavats protegits, manantials protegits i dipòsits d’aigua <strong>de</strong> pluja. Aquest “accés raonable” es <strong>de</strong>fineix com <strong>la</strong> disponibilitat d’alm<strong>en</strong>ys 20 litres per persona diaris d’una font situada <strong>en</strong> un radi d’un quilòmetre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’habitatge. Pel que fa a <strong>la</strong> segona columna, indica el perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció amb accés a instal·<strong>la</strong>cions a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s per a l’eliminació d’excrem<strong>en</strong>ts, com <strong>la</strong> connexió a xarxes <strong>de</strong> sanejam<strong>en</strong>t i fosses sèptiques, o distints tipus <strong>de</strong> <strong>la</strong>trines. La tercera columna recull da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> consum d’aigua per càpita. Cal ac<strong>la</strong>rir que no es refereix<strong>en</strong> al consum domèstic sinó al volum total d’aigua usada pel país (per tant, inclosa indústria i agricultura) dividida pel nombre d’habitants. No s’estableix una re<strong>la</strong>ció directa <strong>en</strong>tre el “nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t” i el consum d’aigua, ja que el consum d’aigua té molt a veure també amb el grau <strong>de</strong> <strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència <strong>de</strong>l sector primari (el principal consumidor). - Quines conseqüències creus que pot t<strong>en</strong>ir que un país tingui un estrès hídric superior al 100%? % Pob<strong>la</strong>ció amb % Pob<strong>la</strong>ció amb Consum d’aigua Estrés hídric accés a aigua accés a (m 3 / hab) (consum d’aigua, % potable, 2004 sanejam<strong>en</strong>t, 2004 2000 s/total <strong>de</strong> recursos) Albània 96 91 558 4 Algèria 85 92 199 52 Bòsnia 97 95 s.d. s.d. Croàcia 100 s.d. s.d. s.d. Egipte 98 98 1.015 117 Eslovènia 100 100 s.d. s.d. Espanya 100 s.d. 875 32 França 100 s.d. 674 20 Grècia 100 s.d. 708 10 Israel 100 s.d. 337 123 Itàlia 100 s.d 769 23 Jordània 97 99 203 115 Líban 100 99 406 31 Líbia 72 97 804 711 Macedònia s.d. s.d. s.d. s.d. Malta 100 100 129 s.d. Marroc 81 68 431 43 Mont<strong>en</strong>egro 93 87 s.d. s.d. Palestina 92 100 s.d. s.d. Portugal 100 s.d. 1.101 16 Sèrbia 93 87 s.d. s.d. Síria 93 90 1.187 76 Tunísia 93 84 276 57 Turquia 96 90 550 18 Xipre 100 100 305 s.d. - Quin és el país amb les pitjors taxes d’accés a l’aigua potable i al sanejam<strong>en</strong>t? Quina re<strong>la</strong>ció pots establir amb els seus nivells d’esperança <strong>de</strong> vida o <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t humà?
Medi ambi<strong>en</strong>t ACCÉS A L’AIGUA POTABLE ESTRÉS HÍDRIC (consum d’aigua % sobre total <strong>de</strong> recursos) M<strong>en</strong>ys <strong>de</strong>l 10% <strong>de</strong>l 10 al 25% <strong>de</strong>l 25 al 50% Més <strong>de</strong>l 50% S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s 25
Change language