Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
ACCÉS A L’AIGUA POTABLE
El mapa acoloreix els països segons l’anomenat estrès hídric, és a dir, la relació entre
l’aigua disponible que s’obté de recursos renovables i l’aigua consumida. Un nivell d’estrès
hídric superior al 100% (Egipte, Israel, Jordània, Líbia) significa que s’estan consumint els
recursos per sobre de la sostenibilitat, és a dir, que s’estan exhaurint les reserves (aqüífers,
embassaments, llacs...). Això implica l’esgotament final d’aquestes reserves, en un procés
d’alteració i deteriorament gradual a causa d’aquesta sobrexplotació: salinització dels
aquifers, assecament de llacs i mars interiors, contaminació de rius, etc.. Una vegada que
s’esgoten els recursos, s’ha de recórrer a processos tecnològics per obtenir aigua potable
(com la dessalinització), molt més costosos i únicament a l’abast d’alguns països i en
determinades circumstàncies.
La taula també inclou les dades d’accés a l’aigua potable i d’accés a un bon servei de
sanejament, que tenen la consideració de necessitats bàsiques. Tant una cosa com l’altre
tenen una importància capital com a condicions de salut pública essencial. De fet, tant
la manca d’accés a aigua potable en bones condicions, com la manca de bons serveis de
sanejaments, estan molt lligades a malalties infeccioses i a mortalitat associada a malalties
curables tals com la disenteria.
La taula següent fa ús dels paràmetres establerts pel Programa de Desenvolupament de
Nacions Unides (PNUD). La dada de la primera columna reflecteix el percentatge de
població amb un accés raonable a qualsevol dels tipus següents de fonts d’aigua potable:
connexions a l’habitatge, pous perforats o pous excavats protegits, manantials protegits
i dipòsits d’aigua de pluja. Aquest “accés raonable” es defineix com la disponibilitat
d’almenys 20 litres per persona diaris d’una font situada en un radi d’un quilòmetre des
de l’habitatge. Pel que fa a la segona columna, indica el percentatge de població amb
accés a instal·lacions adequades per a l’eliminació d’excrements, com la connexió a xarxes
de sanejament i fosses sèptiques, o distints tipus de latrines.
La tercera columna recull dades de consum d’aigua per càpita. Cal aclarir que no es
refereixen al consum domèstic sinó al volum total d’aigua usada pel país (per tant, inclosa
indústria i agricultura) dividida pel nombre d’habitants. No s’estableix una relació directa
entre el “nivell de desenvolupament” i el consum d’aigua, ja que el consum d’aigua té
molt a veure també amb el grau de dependència del sector primari (el principal consumidor).
- Quines conseqüències creus que pot tenir que un país tingui un estrès hídric superior
al 100%?
% Població amb % Població amb Consum d’aigua Estrés hídric
accés a aigua accés a (m 3 / hab) (consum d’aigua, %
potable, 2004 sanejament, 2004 2000 s/total de recursos)
Albània 96 91 558 4
Algèria 85 92 199 52
Bòsnia 97 95 s.d. s.d.
Croàcia 100 s.d. s.d. s.d.
Egipte 98 98 1.015 117
Eslovènia 100 100 s.d. s.d.
Espanya 100 s.d. 875 32
França 100 s.d. 674 20
Grècia 100 s.d. 708 10
Israel 100 s.d. 337 123
Itàlia 100 s.d 769 23
Jordània 97 99 203 115
Líban 100 99 406 31
Líbia 72 97 804 711
Macedònia s.d. s.d. s.d. s.d.
Malta 100 100 129 s.d.
Marroc 81 68 431 43
Montenegro 93 87 s.d. s.d.
Palestina 92 100 s.d. s.d.
Portugal 100 s.d. 1.101 16
Sèrbia 93 87 s.d. s.d.
Síria 93 90 1.187 76
Tunísia 93 84 276 57
Turquia 96 90 550 18
Xipre 100 100 305 s.d.
- Quin és el país amb les pitjors taxes d’accés a l’aigua potable i al sanejament? Quina relació
pots establir amb els seus nivells d’esperança de vida o de desenvolupament humà?