preguntes EMISSIÓ DE GASOS HIVERNACLE Als països amb un ín<strong>de</strong>x més alt <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t humà els sol correspondre un nivell superior <strong>de</strong> consum <strong>en</strong>ergètic i, conseqü<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t, una taxa superior d’emissió d’elem<strong>en</strong>ts contaminants, és a dir, <strong>de</strong> responsabilitat <strong>en</strong> el <strong>de</strong>terioram<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l medi ambi<strong>en</strong>t. La taxa d’emissió <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni és una bona mesura <strong>de</strong>l “comportam<strong>en</strong>t ambi<strong>en</strong>tal” <strong>de</strong>ls difer<strong>en</strong>ts països. El diòxid <strong>de</strong> carboni és el principal <strong>de</strong>ls anom<strong>en</strong>ats “gasos hivernacle”, és a dir, <strong>de</strong>ls gasos que provoqu<strong>en</strong> el canvi climàtic. Aquest canvi climàtic està consi<strong>de</strong>rat com el principal problema ecològic global. Al Mediterrani, a més a més, tindrà un greu impacte: els informes <strong>de</strong> l’IPCC (Intergovernm<strong>en</strong>tal Panel on Climate Change, el grup internacional <strong>de</strong> ci<strong>en</strong>tífics consultor <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s <strong>en</strong> matèria <strong>de</strong> canvi climàtic) par<strong>la</strong>, per a aquesta regió, d’estius més l<strong>la</strong>rgs i secs, augm<strong>en</strong>t <strong>de</strong>ls f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s climàtics extrems (inundacions, ona<strong>de</strong>s <strong>de</strong> calor), una pujada <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong> <strong>la</strong> mar <strong>de</strong> fins a un metre durant el s.XXI i una disminució <strong>de</strong> les reserves d’aigua. (Font: http://www.ipcc.ch/) La dinàmica <strong>de</strong>l canvi climàtic és global, és a dir, les emissions g<strong>en</strong>era<strong>de</strong>s <strong>en</strong> qualsevol país repercuteix<strong>en</strong> <strong>en</strong> el conjunt <strong>de</strong>l p<strong>la</strong>neta. Això ha fet par<strong>la</strong>r que els països que més emet<strong>en</strong> (i que també sol<strong>en</strong> ser els responsables <strong>de</strong> més emissions històricam<strong>en</strong>t acumu<strong>la</strong><strong>de</strong>s) t<strong>en</strong><strong>en</strong> contret un “<strong>de</strong>ute ecològic” amb el països que m<strong>en</strong>ys emet<strong>en</strong>. Un <strong>de</strong>ute que, naturalm<strong>en</strong>t, va <strong>en</strong> s<strong>en</strong>tit Nord-Sud, inversam<strong>en</strong>t al <strong>de</strong>ute financer conv<strong>en</strong>cional. És a dir, els països “rics” s’apropi<strong>en</strong> d’una part major <strong>de</strong> l’espai ambi<strong>en</strong>tal que el p<strong>la</strong>neta <strong>en</strong>s ofereix a tots. La tau<strong>la</strong> segü<strong>en</strong>t aporta les da<strong>de</strong>s d’emissió <strong>de</strong> diòxid <strong>de</strong> carboni (les xifres absolutes i les emissions per càpita), al costat <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> consum <strong>en</strong>ergètic (pr<strong>en</strong><strong>en</strong>t com a indicador el consum elèctric <strong>en</strong> kwh per càpita) i el nombre <strong>de</strong> reactors nuclears exist<strong>en</strong>ts al país. La tau<strong>la</strong> permet veure <strong>la</strong> t<strong>en</strong>dència a <strong>la</strong> correspondència <strong>en</strong>tre un nivell alt <strong>de</strong> consum <strong>en</strong>ergètic i un nivell alt d’emissions. Hi ha excepcions ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong><strong>de</strong>s, com el cas <strong>de</strong> Líbia, un país poc pob<strong>la</strong>t però amb una pot<strong>en</strong>t indústria d’hidrocarburs (cosa que <strong>de</strong>termina un alt nivell d’emissions per habitant que no es correspon a un alt nivell <strong>de</strong> consum elèctric per habitant). En s<strong>en</strong>tit contrari, França pres<strong>en</strong>ta un nivell d’emissions inferior a països amb m<strong>en</strong>ys consum <strong>en</strong>ergètic, però tampoc no ho po<strong>de</strong>m valorar com un bon “comportam<strong>en</strong>t ambi<strong>en</strong>tal” t<strong>en</strong>int <strong>en</strong> compte que aquesta dada està re<strong>la</strong>cionada amb l’alt perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> producció elèctrica d’orig<strong>en</strong> nuclear: França produeix més <strong>de</strong> 63.000 MW d’electricitat d’orig<strong>en</strong> nuclear, vuit vega<strong>de</strong>s més que Espanya, l’altre país nuclearitzat (juntam<strong>en</strong>t amb Eslovènia, amb un únic reactor) <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània. L’<strong>en</strong>ergia nuclear, però, és una forma <strong>de</strong> producció elèctrica que pres<strong>en</strong>ta greus problemes ecològics (contaminació, risc d’accid<strong>en</strong>ts, residus radioactius durant milers d’anys, etc.). Després d’uns anys <strong>en</strong> què ha no s’han consi<strong>de</strong>rat nous projectes <strong>de</strong> c<strong>en</strong>trals nuclears, existeix actualm<strong>en</strong>t un <strong>de</strong>bat viu, amb països, com França i Itàlia, que sembl<strong>en</strong> tornar a apostar aquesta font d’<strong>en</strong>ergia. - Quina re<strong>la</strong>ció existeix <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> emissió <strong>de</strong> gasos d’efecte hivernacle i el canvi climàtic? - Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic als països <strong>de</strong> <strong>la</strong> regió Mediterrània? Emissions <strong>de</strong> CO2 Emissions <strong>de</strong> CO2 Comsum elèctric Nombre <strong>de</strong> (milions <strong>de</strong> tones (tones per (kwh / hab.), reactors per càpita), 2004 càpita), 2004 2002 nuclears Albània 3,7 1,2 1.847 0 Algèria 193,9 5,5 889 0 Bòsnia 15,6 4,0 2.690 0 Croàcia 23,5 5,3 3.818 0 Egipte 158,1 2,3 1.465 0 Eslovènia 16,2 8,1 7.262 1 Espanya 330,3 7,6 6.412 9 França 372,5 6,0 8.231 59 Grècia 96,6 8,8 5.630 0 Israel 71,2 10,4 6.924 0 Itàlia 449,7 7,8 6.029 0 Jordània 16,5 2,9 1.738 0 Líban 16,3 4,2 2.691 0 Líbia 59,9 9,3 3.147 0 Macedònia 10,4 5,1 3.863 0 Malta 2,5 6,1 5.542 0 Marroc 41,1 1,4 652 0 Mont<strong>en</strong>egro s.d. s.d. s.d. 0 Palestina 0,6 0,2 513 0 Portugal 58,9 5,6 4.925 0 Sèrbia s.d. s.d. s.d. 0 Síria 68,4 3,8 1.784 0 Tunísia 22,9 2,3 1.313 0 Turquia 226 3,2 2.122 0 Xipre 6,7 9,2 5.718 0 - Com és possible reduir les emissions <strong>de</strong> CO2?
Medi ambi<strong>en</strong>t 58,9 41,1 EMISSIÓ DE GASOS HIVERNACLE 9 330,3 193,9 372,5 59 22,9 1 16,2 449,7 2,5 23,5 59,9 15,6 3,7 10,4 96,6 EMISSIÓ DE CO2 PER CÀPITA (Tones mètriques per habitant) M<strong>en</strong>ys <strong>de</strong> 2 <strong>de</strong> 2 a 4 158,1 6,7 Nombre <strong>de</strong> c<strong>en</strong>trals nuclears Emissions totals <strong>de</strong> CO2 (milions <strong>de</strong> tones) 226 <strong>de</strong> 5 a 10 Més <strong>de</strong> 10 S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s 16,3 71,2 0,6 68,4 16,5 24
Change language