preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE, POLÍTICA I ECONOMIA El mapa divi<strong>de</strong>ix els països segons un <strong>de</strong>ls indicadors que més reflecteix<strong>en</strong> <strong>la</strong> igualtat real <strong>en</strong>tre dones i homes: <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció <strong>de</strong> <strong>en</strong>tre els ingressos estimats <strong>de</strong>ls homes i les dones. En una esca<strong>la</strong> <strong>en</strong> què a <strong>la</strong> igualtat li correspondria el valor 1, <strong>la</strong> primera dada a <strong>de</strong>stacar és que fins i tot el país amb un millor indicador (Croàcia, amb un 0,67) queda lluny <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat. És a dir, que, <strong>en</strong>cara que als països occid<strong>en</strong>tals s’ha avançat <strong>en</strong> matèria d’igualtat <strong>de</strong> gènere, <strong>en</strong>cara queda camí a fer. Les xifres apunt<strong>en</strong> a nivells <strong>de</strong> <strong>de</strong>sigualtat més alt per als països d’un <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t més baix. També cal <strong>de</strong>stacar les mancances <strong>de</strong>ls països àrabs i <strong>de</strong> Turquia, que són els que pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> el major nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>sequilibri econòmic <strong>en</strong>tre homes i dones. Amb caràcter g<strong>en</strong>eral, s’ha d’ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong>r que un m<strong>en</strong>or nivell d’ingressos es correspon, <strong>en</strong> part, amb una m<strong>en</strong>or quantitat <strong>de</strong> dones que fan feina remunerada respecte <strong>de</strong>ls homes (com reflecteix a <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> <strong>la</strong> taxa d’activitat econòmica que correspon a les dones respecte <strong>de</strong>ls homes), però també al fet que les dones fan feines pitjor remunera<strong>de</strong>s i, sovint, per a una mateixa feina reb<strong>en</strong> m<strong>en</strong>ys sa<strong>la</strong>ri que els homes. A més, les dones realitz<strong>en</strong> una major quantitat <strong>de</strong> treball no remunerat (treball domèstic, cura <strong>de</strong>ls infants, etc.). Per tant, <strong>en</strong>cara que <strong>la</strong> taxa d’activitat econòmica sigui inferior, una vegada més cal apuntar que una taxa inferior no significa m<strong>en</strong>ys treball real. A <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> també hi ha el perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> dones que ocup<strong>en</strong> escons al par<strong>la</strong>m<strong>en</strong>t <strong>de</strong> l’estat. És un indicador que s’ha <strong>de</strong> pr<strong>en</strong>dre <strong>en</strong> el valor que té, ja que hi ha països que pod<strong>en</strong> haver fet un esforç <strong>en</strong> aquest terr<strong>en</strong>y, però continuar lluny <strong>de</strong> <strong>la</strong> igualtat <strong>de</strong> gènere <strong>en</strong> <strong>altres</strong> àmbits. Tanmateix, es pot observar com els països <strong>de</strong> religió islàmica són els que pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> un perc<strong>en</strong>tatge més baix <strong>de</strong> dones als cossos legis<strong>la</strong>tius. Hi ha excepcions a remarcar, com <strong>la</strong> <strong>de</strong> Tunísia, un règim que, no ho obli<strong>de</strong>m, té moltes mancances <strong>en</strong> <strong>altres</strong> aspectes <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocràcia i llibertats. També val <strong>la</strong> p<strong>en</strong>a <strong>de</strong>stacar com països <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t humà alt pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> un ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong>cebedoram<strong>en</strong>t baix <strong>en</strong> aquest terr<strong>en</strong>y, molt singu<strong>la</strong>rm<strong>en</strong>t els casos <strong>de</strong> França i Itàlia. El 30% <strong>de</strong>l país amb el millor indicador <strong>de</strong>ixa c<strong>la</strong>r que l’àmbit <strong>de</strong> <strong>la</strong> política és <strong>en</strong>cara un terr<strong>en</strong>y difícil per a les dones. I no tan sols a <strong>la</strong> política; al costat <strong>de</strong>l perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> dones <strong>en</strong> escons par<strong>la</strong>m<strong>en</strong>taris, hi ha el <strong>de</strong> dones <strong>en</strong> llocs d’alta responsabilitat política i econòmica (legis<strong>la</strong>dores, <strong>altres</strong> funcionàries governam<strong>en</strong>tals, lí<strong>de</strong>rs tradicionals, directives d’organitzacions i empreses). El Programa <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t ha e<strong>la</strong>borat un indicador, l’Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> Pot<strong>en</strong>ciació <strong>de</strong> Gènere, que, d’acord amb el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> l’IDH (veure mapa 19), sintetitza una sèrie d’indicadors <strong>en</strong> un sol valor <strong>en</strong>tre 0 i 1. En aquest cas, les dim<strong>en</strong>sions consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s són <strong>la</strong> participació econòmica, <strong>la</strong> participació política i el control sobre els recursos (el valor 1 repres<strong>en</strong>taria <strong>la</strong> igualtat perfecta). Aquest indicador <strong>en</strong>s mostra com, dins <strong>de</strong> l’àrea <strong>mediterrània</strong>, Espanya ha assolit un lloc capdavanter <strong>en</strong> <strong>la</strong> igualtat <strong>en</strong>tre homes i dones, tot i que el seu IPG (0,794) continua situant-se lluny <strong>de</strong>l <strong>de</strong> Noruega (0,910), el més alt <strong>de</strong>l món. % <strong>de</strong> dones % <strong>de</strong> dones Taxa d'activitat Re<strong>la</strong>ció Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> <strong>en</strong> escons legis<strong>la</strong>dores, (% taxa d’ingressos Pot<strong>en</strong>ciació par<strong>la</strong>m<strong>en</strong>taris altes econòmica estimats <strong>en</strong>tre <strong>de</strong> Gènere funcionàries masculina) homes i dones i directives Albània 7,1 s.d. 70 0,54 s.d. Algèria 6,2 s.d. 45 0,34 s.d. Bòsnia 14,0 s.d. 86 s.d. s.d. Croàcia 21,7 24 74 0,67 0,612 Egipte 3,8 9 27 0,23 0,263 Eslovènia 10,8 33 80 0,61 0,611 Espanya 30,5 32 66 0,50 0,794 França 13,9 37 79 0,64 0,718 Grècia 13,0 26 67 0,55 0,622 Israel 14,2 26 85 0,65 0,660 Itàlia 16,1 32 62 0,47 0,693 Jordània 7,9 s.d. 36 0,31 s.d. Líban 4,7 s.d. 41 0,31 s.d. Líbia 7,7 s.d. 40 0,30 s.d. Macedònia 28,3 29 63 0,48 0,625 Malta 9,2 20 49 0,50 0,514 Marroc 6,4 12 33 0,25 0,325 Mont<strong>en</strong>egro 8,6 s.d. s.d. s.d. s.d. Palestina s.d. 11 15 s.d. s.d. Portugal 21,3 34 79 0,59 0,692 Sèrbia 20,4 s.d. s.d. s.d. s.d. Síria 12,0 s.d. 44 0,34 s.d. Tunísia 19,3 s.d. 38 0,29 s.d. Turquia 4,4 7 36 0,35 0,298 Xipre 14,3 15 76 0,60 0,580 - Creus que el fet que els ingressos <strong>de</strong> les dones siguin inferior al <strong>de</strong>ls homes vol dir que fan m<strong>en</strong>ys feina? De quina altra manera ho explicaries?
B<strong>en</strong>estar humà 21% 6% DESIGUALTAT DE GÈNERE, POLÍTICA I ECONOMIA 30% 6% 14% 19% 11% 9% 22% 14% 7% 20% 28% 13% 9% 4% RELACIÓ D’INGRESSOS ESTIMATS ENTRE HOMES I DONES M<strong>en</strong>ys <strong>de</strong> 0,40 <strong>de</strong> 0,40 a 0,50 4% 4% 14% 14% <strong>de</strong> 0,50 a 0,60 Més <strong>de</strong> 0,60 S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s % dones <strong>en</strong> escons par<strong>la</strong>m<strong>en</strong>taris 5% 8% 12% 20
Change language