Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
ESTATS, CAPITALS I GRANS CIUTATS
El mapa mostra els estats que s’han considerat per a aquest atles. A més dels països que tenen
litoral a la Mar Mediterrània, han estat inclosos tres estats que, sense tenir litoral al nostre
mar, formen part de conjunts regionals amb països de la Mediterrània i que, per tant, podem
considerar que formen part de l’àrea mediterrània: Portugal, Macedònia i Jordània. Els territoris
ocupats palestins (Cisjordània i Gaza) han estat presos com si d’un estat es tractàs, si bé es
parla de la seva especial situació política en els mapes que fan referència a la qüestió. No
s’han pres en consideració els micro-estats de l’àrea (Andorra, Mònaco, San Marino i Ciutat
del Vaticà): d’una banda, perquè sovint és difícil trobar les dades necessàries, i, d’una altra,
perquè la seva consideració afegiria un nivell important de complexitat gràfica als mapes
sense aportar informació significativa a la visió de conjunt. Respecte de la nomenclatura dels
països, cal puntualitzar que s’ha optat per la forma “Macedònia” en lloc del nom oficial de
l’estat, “Ex-república Iugoslava de Macedònia”, admès internacionalment per salvar les
reticències gregues (part de la Macedònia històrica es troba a Grècia).
Aquest primer mapa de presentació, per tant, situa els països sobre els quals es basa l’atles.
La divisió en estats no deixa de ser un resultat de processos històrics i sovint se superposa
a altres divisions (en comunitats lingüístiques, i també, per exemple, en zones climàtiques)
i tendeix a deixar en l’ombra l’existència de realitats diferents a l’estat-nació. Prendre els
estats com a punt de partida, però, resulta útil com a metodologia, sobretot tenint en
compte la disponibilitat de les dades sobre qüestions socials, econòmiques i de
desenvolupament que configuren el gruix d’aquest atles. Als mapes corresponents (sobre
llengües, sobre religions, sobre patrimoni cultural) es dóna la informació necessària per
entendre que existeixen altres divisions possibles, i que existeixen tant conjunts supraestatals
com comunitats nacionals que tenen una realitat històrica anàloga a la dels estats.
És evident que la divisió en estats canvia històricament: aquest mapa hauria considerat,
si s’hagués fet el 1990, Iugoslàvia com una unitat. En canvi, el mateix espai geogràfic ara
incorpora set estats: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Sèrbia, Montenegro i, de
naixement molt recent, Kosovo. Respecte d’aquest últim país, no se l’ha considerat als
mapes basats en dades estatals, a causa de la manca d’estadístiques disponibles.
Pel que fa a les capitals, cal aclarir l’especial cas d’Israel i Palestina. Tant un com l’altre
consideren Jerusalem com la seva capital. En el cas d’Israel, però, Tel-Aviv és la capital
reconeguda internacionalment a pesar de la declaració israeliana de Jerusalem com a la
seva “capital eterna i indivisible”. Per la seva banda, els palestins també reclamen la
Jerusalem àrab com la seva capital, tot i que la seu política i administrativa de l’Autoritat
Nacional Palestina és, en aquests moments, Ramal·lah.
- Completa el mapa amb el nom dels estats (majúscules) i capitals que falten.
- Quina diries que és la capital d’Israel? I la de Palestina?
Estat Capital Superfície (km 2 )
Albània Tirana 28.748
Algèria Alger 2.381.740
Bòsnia Sarajevo 51.129
Croàcia Zagreb 56.414
Egipte El Caire 1.001.450
Eslovènia Ljubljana 20.273
Espanya Madrid 504.782
França París 547.030
Grècia Atenes 131.940
Israel Tel·Aviv 20.770
Itàlia Roma 301.230
Jordània Amman 92.300
Kosovo Pristina 10.877
Líban Beirut 10.400
Líbia Trípoli 1.759.540
Macedònia Skopje 25.333
Malta La Valetta 316
Marroc Casablanca 446.550
Montenegro Podgorica 13.812
Palestina Jerusalem 6.257
Portugal Lisboa 92.391
Sèrbia Belgrad 77.484
Síria Damasc 185.180
Tunísia Tunis 163.610
Turquia Ankara 780.580
Xipre Nicosia 9.250
Què et fa pensar aquesta situació?