Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ... Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

oikosdidactic.com
from oikosdidactic.com More from this publisher
23.04.2013 Views

preguntes ALFABETITZACIÓ El nivell d’educació d’un país és un dels indicadors bàsics del seu desenvolupament humà. El Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), a l’hora d’elaborar un indicador global del desenvolupament d’un país, fa que les seves dades d’alfabetització i escolarització tinguin un “pes” d’una tercera part sobre aquest indicador (veure mapa 19). La raó és evident: el nivell de formació d’una població té una relació directa amb les seves possibilitats de sortir endavant. Un país amb una població formada és un país amb futur, mentre els dèficits d’educació pesen com una llosa sobre les possibilitats de desenvolupament. És ben justificat, per tant, considerar l’educació com una de les necessitats bàsiques, i també és ben justificat l’èmfasi que fan les campanyes d’algunes ONG en la necessitat d’aconseguir l’escolarització universal. La següent taula mostra els dos indicadors usats pel PNUD en la confecció del seu Índex de Desenvolupament Humà. D’una banda, la taxa d’alfabetització, definida com a percentatge de persones de 15 anys o més capaces de llegir, escriure i comprendre un text breu i relacionat amb la seva vida quotidiana. D’altra banda la taxa bruta de matriculació combinada, que és el percentatge d’estudiants matriculats en els nivells primari, secundari i terciari, al marge de la seva edat, sobre la població en edat escolar oficial per als tres nivells. Una altra mesura del nivell de compromís dels diferents països amb l’educació és el percentatge de despesa pública que hi destinen. Només Eslovènia, Israel, Marroc, Tunísia i Xipre se situen en el 6% de despesa pública en educació que demana la UNESCO. D’altra banda, un percentatge semblant sobre el PIB, per a països de riquesa molt desigual, es tradueix en nivells molt diferents de despesa pública per alumne. El baix nivell de despesa pública en educació dels països menys desenvolupats és una altra hipoteca sobre les seves possibilitats de desenvolupament. Alfabetització Matriculació Despesa pública d'adults combinada en educació (% persones > en primària, (% del PIB) 15 anys) secundària i terciària 2002-2005 1995-2005 (% població) 2005 Albània 98,7 68,6 2,9 Algèria 69,9 73,7 5,1 Bòsnia 96,7 69,0 s.d. Croàcia 98,1 73,5 4,7 Egipte 71,4 76,9 3,9 Eslovènia 99,7 94,3 6,0 Espanya 99,0 98,0 4,3 França 99,0 96,5 5,9 Grècia 96,0 99,0 4,3 Israel 97,1 89,6 6,9 Itàlia 98,4 90,6 4,7 Jordània 91,1 78,1 4,9 Líban 88,3 84,6 2,6 Líbia 84,2 94,1 2,7 Macedònia 96,1 70,1 3,5 Malta 87,9 80,9 4,5 Marroc 52,3 58,5 6,7 Montenegro 96,4 74,5 s.d. Palestina 92,4 82,4 s.d. Portugal 93,8 89,8 5,7 Sèrbia 96,4 74,5 s.d. Síria 80,8 64,8 3,9 Tunísia 74,3 76,3 7,3 Turquia 87,4 68,7 3,7 Xipre 96,8 77,6 6,3 - Algunes ONGs han fet grans esforços amb campanyes a favor de l’escolarització universal. Creus que aquest és un tema clau per al desenvolupament d’un país? Per què?

Benestar humà ALFABETITZACIÓ ALFABETIZACIÓ D’ADULTS Menys del 60% del 60 al 80% del 90 al 95% Més del 95% del 80 al 90% Sense dades 18

B<strong>en</strong>estar humà<br />

ALFABETITZACIÓ<br />

ALFABETIZACIÓ D’ADULTS<br />

M<strong>en</strong>ys <strong>de</strong>l 60%<br />

<strong>de</strong>l 60 al 80%<br />

<strong>de</strong>l 90 al 95%<br />

Més <strong>de</strong>l 95%<br />

<strong>de</strong>l 80 al 90% S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s<br />

18

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!