Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ... Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

oikosdidactic.com
from oikosdidactic.com More from this publisher
23.04.2013 Views

preguntes ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT L’accés a un bons serveis de salut és una de les condicions d’un bon desenvolupament humà. El mapa mostra les diferències que hi ha, en aquest aspecte, entre uns països i altres amb un indicador ben il·lustratiu: el nombre d’habitants que hi ha per cada metge. Els millors indicadors són, naturalment, les xifres més baixes, que a l’àrea mediterrània corresponen als països amb menys de 330 habitants per metge. El pitjors indicadors són les xifres més altes, que corresponen a Egipte i Marroc, amb prop de 2.000 habitants per metge: sis vegades més. La taula mostra un altre indicador útil: l’esforç en serveis de salut que fa cada país, mesurat en despesa pública en salut com a percentatge del Producte Interior Brut. Les xifres permeten observar, com a tendència, que els països més desenvolupats destinen una major part del seu PIB als serveis de salut (sobre un PIB que ja és molt superior). Una baixa despesa pública en salut es tradueix, de manera immediata, en pitjors condicions de salut per a la població. Comparant aquestes xifres amb les d’esperança de vida (veure mapa 16) es pot observar aquesta correlació. Naturalment, l’accés a una alimentació adequada, així com l’accés a aigua potable i serveis de sanejament (veure mapa 25) són altres factors claus perquè millorin els indicadors d’una població. A la taula adjunta, al costat de les dades esmentades indicatives dels serveis de salut, s’hi afegeixen les de desnutrició, en termes de percentatge de persones desnodrides (segons definició del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament: “persones amb una ingesta d’aliments crònicament insuficient per satisfer les seves necessitats energètiques mínimes). Despesa pública en Habitants per Persones salut per capita cada metge desnodrides (% del PIB) 2000-2004 (% població) 2004 2002-2004 Albània 3,0 763 6 Algèria 2,6 885 4 Bòsnia 4,1 746 9 Croàcia 6,2 410 7 Egipte 2,2 1.852 4 Eslovènia 6,6 444 3 Espanya 5,7 303 - França 8,2 297 - Grècia 4,2 228 - Israel 6,1 262 - Itàlia 6,5 238 - Jordània 4,7 493 6 Líban 3,2 308 3 Líbia 2,8 775 - Macedònia 5,7 457 5 Malta 7,0 314 - Marroc 1,7 1.961 6 Montenegro 7,3 485 s.d Palestina 7,8 s.d. - Portugal 7,0 292 - Sèrbia 7,3 485 s.d Síria 2,2 714 4 Tunísia 2,8 746 - Turquia 5,6 741 3 Xipre 2,6 427 - - Cerca i escriu el llistat de països de la Mediterrània que dediquen més percentatge del seu PIB a despeses militars que a despeses de salut (ajuda’t amb el mapa 10). Són països amb nivells de desenvolupament alt o baix? Quina conclusió en podríem treure?

Benestar humà ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT POBLACIÓ PER CADA METGE Menys de 350 de 350 a 500 de 500 a 1.000 Més de 1.000 Sense dades 17

preguntes<br />

ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT<br />

L’accés a un bons serveis <strong>de</strong> salut és una <strong>de</strong> les condicions d’un bon <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />

humà. El mapa mostra les diferències que hi ha, <strong>en</strong> aquest aspecte, <strong>en</strong>tre uns països i<br />

<strong>altres</strong> amb un indicador b<strong>en</strong> il·lustratiu: el nombre d’habitants que hi ha per cada metge.<br />

Els millors indicadors són, naturalm<strong>en</strong>t, les xifres més baixes, que a l’àrea <strong>mediterrània</strong><br />

correspon<strong>en</strong> als països amb m<strong>en</strong>ys <strong>de</strong> 330 habitants per metge. El pitjors indicadors són<br />

les xifres més altes, que correspon<strong>en</strong> a Egipte i Marroc, amb prop <strong>de</strong> 2.000 habitants per<br />

metge: sis vega<strong>de</strong>s més.<br />

La tau<strong>la</strong> mostra un altre indicador útil: l’esforç <strong>en</strong> serveis <strong>de</strong> salut que fa cada país, mesurat<br />

<strong>en</strong> <strong>de</strong>spesa pública <strong>en</strong> salut com a perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l Producte Interior Brut. Les xifres<br />

permet<strong>en</strong> observar, com a t<strong>en</strong>dència, que els països més <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupats <strong>de</strong>stin<strong>en</strong> una<br />

major part <strong>de</strong>l seu PIB als serveis <strong>de</strong> salut (sobre un PIB que ja és molt superior).<br />

Una baixa <strong>de</strong>spesa pública <strong>en</strong> salut es tradueix, <strong>de</strong> manera immediata, <strong>en</strong> pitjors condicions<br />

<strong>de</strong> salut per a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció. Comparant aquestes xifres amb les d’esperança <strong>de</strong> vida (veure<br />

mapa 16) es pot observar aquesta corre<strong>la</strong>ció.<br />

Naturalm<strong>en</strong>t, l’accés a una alim<strong>en</strong>tació a<strong>de</strong>quada, així com l’accés a aigua potable i serveis<br />

<strong>de</strong> sanejam<strong>en</strong>t (veure mapa 25) són <strong>altres</strong> factors c<strong>la</strong>us perquè millorin els indicadors<br />

d’una pob<strong>la</strong>ció. A <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> adjunta, al costat <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s esm<strong>en</strong>ta<strong>de</strong>s indicatives <strong>de</strong>ls<br />

serveis <strong>de</strong> salut, s’hi afegeix<strong>en</strong> les <strong>de</strong> <strong>de</strong>snutrició, <strong>en</strong> termes <strong>de</strong> perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> persones<br />

<strong>de</strong>snodri<strong>de</strong>s (segons <strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l Programa <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t:<br />

“persones amb una ingesta d’alim<strong>en</strong>ts crònicam<strong>en</strong>t insufici<strong>en</strong>t per satisfer les seves<br />

necessitats <strong>en</strong>ergètiques mínimes).<br />

Despesa pública <strong>en</strong> Habitants per Persones<br />

salut per capita cada metge <strong>de</strong>snodri<strong>de</strong>s<br />

(% <strong>de</strong>l PIB) 2000-2004 (% pob<strong>la</strong>ció)<br />

2004 2002-2004<br />

Albània 3,0 763 6<br />

Algèria 2,6 885 4<br />

Bòsnia 4,1 746 9<br />

Croàcia 6,2 410 7<br />

Egipte 2,2 1.852 4<br />

Eslovènia 6,6 444 3<br />

Espanya 5,7 303 -<br />

França 8,2 297 -<br />

Grècia 4,2 228 -<br />

Israel 6,1 262 -<br />

Itàlia 6,5 238 -<br />

Jordània 4,7 493 6<br />

Líban 3,2 308 3<br />

Líbia 2,8 775 -<br />

Macedònia 5,7 457 5<br />

Malta 7,0 314 -<br />

Marroc 1,7 1.961 6<br />

Mont<strong>en</strong>egro 7,3 485 s.d<br />

Palestina 7,8 s.d. -<br />

Portugal 7,0 292 -<br />

Sèrbia 7,3 485 s.d<br />

Síria 2,2 714 4<br />

Tunísia 2,8 746 -<br />

Turquia 5,6 741 3<br />

Xipre 2,6 427 -<br />

- Cerca i escriu el llistat <strong>de</strong> països <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània que <strong>de</strong>diqu<strong>en</strong> més perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l seu PIB a <strong>de</strong>speses militars que a <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> salut (ajuda’t amb el mapa 10). Són països amb<br />

nivells <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t alt o baix? Quina conclusió <strong>en</strong> podríem treure?

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!