Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ... Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
preguntes ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT L’accés a un bons serveis de salut és una de les condicions d’un bon desenvolupament humà. El mapa mostra les diferències que hi ha, en aquest aspecte, entre uns països i altres amb un indicador ben il·lustratiu: el nombre d’habitants que hi ha per cada metge. Els millors indicadors són, naturalment, les xifres més baixes, que a l’àrea mediterrània corresponen als països amb menys de 330 habitants per metge. El pitjors indicadors són les xifres més altes, que corresponen a Egipte i Marroc, amb prop de 2.000 habitants per metge: sis vegades més. La taula mostra un altre indicador útil: l’esforç en serveis de salut que fa cada país, mesurat en despesa pública en salut com a percentatge del Producte Interior Brut. Les xifres permeten observar, com a tendència, que els països més desenvolupats destinen una major part del seu PIB als serveis de salut (sobre un PIB que ja és molt superior). Una baixa despesa pública en salut es tradueix, de manera immediata, en pitjors condicions de salut per a la població. Comparant aquestes xifres amb les d’esperança de vida (veure mapa 16) es pot observar aquesta correlació. Naturalment, l’accés a una alimentació adequada, així com l’accés a aigua potable i serveis de sanejament (veure mapa 25) són altres factors claus perquè millorin els indicadors d’una població. A la taula adjunta, al costat de les dades esmentades indicatives dels serveis de salut, s’hi afegeixen les de desnutrició, en termes de percentatge de persones desnodrides (segons definició del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament: “persones amb una ingesta d’aliments crònicament insuficient per satisfer les seves necessitats energètiques mínimes). Despesa pública en Habitants per Persones salut per capita cada metge desnodrides (% del PIB) 2000-2004 (% població) 2004 2002-2004 Albània 3,0 763 6 Algèria 2,6 885 4 Bòsnia 4,1 746 9 Croàcia 6,2 410 7 Egipte 2,2 1.852 4 Eslovènia 6,6 444 3 Espanya 5,7 303 - França 8,2 297 - Grècia 4,2 228 - Israel 6,1 262 - Itàlia 6,5 238 - Jordània 4,7 493 6 Líban 3,2 308 3 Líbia 2,8 775 - Macedònia 5,7 457 5 Malta 7,0 314 - Marroc 1,7 1.961 6 Montenegro 7,3 485 s.d Palestina 7,8 s.d. - Portugal 7,0 292 - Sèrbia 7,3 485 s.d Síria 2,2 714 4 Tunísia 2,8 746 - Turquia 5,6 741 3 Xipre 2,6 427 - - Cerca i escriu el llistat de països de la Mediterrània que dediquen més percentatge del seu PIB a despeses militars que a despeses de salut (ajuda’t amb el mapa 10). Són països amb nivells de desenvolupament alt o baix? Quina conclusió en podríem treure?
Benestar humà ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT POBLACIÓ PER CADA METGE Menys de 350 de 350 a 500 de 500 a 1.000 Més de 1.000 Sense dades 17
- Page 2 and 3: ÍNDEX 1. Estats, capitals i grans
- Page 4 and 5: preguntes ESTATS, CAPITALS I GRANS
- Page 6 and 7: preguntes POBLACIÓ ACTUAL, POBLACI
- Page 8 and 9: preguntes TAXA DE FECUNDITAT La “
- Page 10 and 11: preguntes MOVIMENTS DE POBLACIÓ La
- Page 12 and 13: preguntes LES LLENGÜES DE LA MEDIT
- Page 14 and 15: preguntes LES RELIGIONS A LA MEDITE
- Page 16 and 17: preguntes EL PATRIMONI ARQUITECTÒN
- Page 18 and 19: preguntes DEMOCRÀCIA I DRETS HUMAN
- Page 20 and 21: preguntes CONFLICTES ARMATS La Medi
- Page 22 and 23: preguntes ARMAMENTISME I MILITARITZ
- Page 24 and 25: preguntes RENDA PER CÀPITA La rend
- Page 26 and 27: preguntes DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
- Page 28 and 29: preguntes SECTORS ECONÒMICS I ATUR
- Page 30 and 31: preguntes EL TURISME La Mediterràn
- Page 32 and 33: preguntes LES COMUNICACIONS Es desc
- Page 34 and 35: preguntes ESPERANÇA DE VIDA El PNU
- Page 38 and 39: preguntes ALFABETITZACIÓ El nivell
- Page 40 and 41: preguntes ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT
- Page 42 and 43: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE, P
- Page 44 and 45: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE I
- Page 46 and 47: preguntes CLIMA I RELLEU La Mediter
- Page 48 and 49: preguntes DEGRADACIÓ TERRESTRE I M
- Page 50 and 51: preguntes EMISSIÓ DE GASOS HIVERNA
- Page 52 and 53: preguntes ACCÉS A L’AIGUA POTABL
- Page 54 and 55: preguntes PETJADA ECOLÒGICA La pet
- Page 56 and 57: preguntes QUALITAT DE VIDA AMBIENTA
- Page 58 and 59: CRÈDITS: Autors: Miquel Àngel Lla
preguntes<br />
ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT<br />
L’accés a un bons serveis <strong>de</strong> salut és una <strong>de</strong> les condicions d’un bon <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t<br />
humà. El mapa mostra les diferències que hi ha, <strong>en</strong> aquest aspecte, <strong>en</strong>tre uns països i<br />
<strong>altres</strong> amb un indicador b<strong>en</strong> il·lustratiu: el nombre d’habitants que hi ha per cada metge.<br />
Els millors indicadors són, naturalm<strong>en</strong>t, les xifres més baixes, que a l’àrea <strong>mediterrània</strong><br />
correspon<strong>en</strong> als països amb m<strong>en</strong>ys <strong>de</strong> 330 habitants per metge. El pitjors indicadors són<br />
les xifres més altes, que correspon<strong>en</strong> a Egipte i Marroc, amb prop <strong>de</strong> 2.000 habitants per<br />
metge: sis vega<strong>de</strong>s més.<br />
La tau<strong>la</strong> mostra un altre indicador útil: l’esforç <strong>en</strong> serveis <strong>de</strong> salut que fa cada país, mesurat<br />
<strong>en</strong> <strong>de</strong>spesa pública <strong>en</strong> salut com a perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l Producte Interior Brut. Les xifres<br />
permet<strong>en</strong> observar, com a t<strong>en</strong>dència, que els països més <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupats <strong>de</strong>stin<strong>en</strong> una<br />
major part <strong>de</strong>l seu PIB als serveis <strong>de</strong> salut (sobre un PIB que ja és molt superior).<br />
Una baixa <strong>de</strong>spesa pública <strong>en</strong> salut es tradueix, <strong>de</strong> manera immediata, <strong>en</strong> pitjors condicions<br />
<strong>de</strong> salut per a <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció. Comparant aquestes xifres amb les d’esperança <strong>de</strong> vida (veure<br />
mapa 16) es pot observar aquesta corre<strong>la</strong>ció.<br />
Naturalm<strong>en</strong>t, l’accés a una alim<strong>en</strong>tació a<strong>de</strong>quada, així com l’accés a aigua potable i serveis<br />
<strong>de</strong> sanejam<strong>en</strong>t (veure mapa 25) són <strong>altres</strong> factors c<strong>la</strong>us perquè millorin els indicadors<br />
d’una pob<strong>la</strong>ció. A <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> adjunta, al costat <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s esm<strong>en</strong>ta<strong>de</strong>s indicatives <strong>de</strong>ls<br />
serveis <strong>de</strong> salut, s’hi afegeix<strong>en</strong> les <strong>de</strong> <strong>de</strong>snutrició, <strong>en</strong> termes <strong>de</strong> perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> persones<br />
<strong>de</strong>snodri<strong>de</strong>s (segons <strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l Programa <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s per al Des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t:<br />
“persones amb una ingesta d’alim<strong>en</strong>ts crònicam<strong>en</strong>t insufici<strong>en</strong>t per satisfer les seves<br />
necessitats <strong>en</strong>ergètiques mínimes).<br />
Despesa pública <strong>en</strong> Habitants per Persones<br />
salut per capita cada metge <strong>de</strong>snodri<strong>de</strong>s<br />
(% <strong>de</strong>l PIB) 2000-2004 (% pob<strong>la</strong>ció)<br />
2004 2002-2004<br />
Albània 3,0 763 6<br />
Algèria 2,6 885 4<br />
Bòsnia 4,1 746 9<br />
Croàcia 6,2 410 7<br />
Egipte 2,2 1.852 4<br />
Eslovènia 6,6 444 3<br />
Espanya 5,7 303 -<br />
França 8,2 297 -<br />
Grècia 4,2 228 -<br />
Israel 6,1 262 -<br />
Itàlia 6,5 238 -<br />
Jordània 4,7 493 6<br />
Líban 3,2 308 3<br />
Líbia 2,8 775 -<br />
Macedònia 5,7 457 5<br />
Malta 7,0 314 -<br />
Marroc 1,7 1.961 6<br />
Mont<strong>en</strong>egro 7,3 485 s.d<br />
Palestina 7,8 s.d. -<br />
Portugal 7,0 292 -<br />
Sèrbia 7,3 485 s.d<br />
Síria 2,2 714 4<br />
Tunísia 2,8 746 -<br />
Turquia 5,6 741 3<br />
Xipre 2,6 427 -<br />
- Cerca i escriu el llistat <strong>de</strong> països <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània que <strong>de</strong>diqu<strong>en</strong> més perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l seu PIB a <strong>de</strong>speses militars que a <strong>de</strong>speses <strong>de</strong> salut (ajuda’t amb el mapa 10). Són països amb<br />
nivells <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t alt o baix? Quina conclusió <strong>en</strong> podríem treure?