Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
ESPERANÇA DE VIDA
El PNUD (Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament) defineix l’esperança de
vida com “el nombre d’anys que viurà un nadó si les pautes de mortalitat per edats
imperants en el moment del seu naixement segueixen essent les mateixes al llarg de tota
la seva vida”. L’esperança de vida ve a ser, per entendre’ns i encara que no sigui la definició
exacta, la mitjana d’anys que viuen les persones en una població determinada. L’esperança
de vida és un dels índexs més usats per il·lustrar el nivell de desenvolupament o de benestar
d’una societat, ja que hi incideixen una multiplicitat de factors: disponibilitat d’aliments,
accés a aigua potable, qualitat dels serveis de salut, mortalitat materna i infantil, nivells
de violència, etc. El propi PNUD, a l’hora de definir en un sol indicador el nivell de benestar
humà d’un país (veure mapa 19) fa que l’esperança de vida pesi una tercera part en la
configuració d’aquest valor de conjunt.
A la taula adjunta es donen els valors de l’esperança de vida per als països de l’àrea
mediterrània. Podem advertir com els 77 anys situen una frontera per sobre la qual se
troben els països d’alt nivell de desenvolupament humà. Els 80,5 anys d’Espanya només
són superats, al conjunt del planeta, per Japó, Islàndia, Suïssa i Austràlia. En canvi, a la
part “baixa” de la classificació, dos països superen per molt poc els 70 anys d’esperança
de vida: Marroc i Egipte.
Cal dir, però, que l’esperança de vida és un indicador que no registra diferències tan grans
entre països de desenvolupament humà alt i el que el PNUD anomena països de
“desenvolupament humà mitjà” (com són, entre molts d’altres, Algèria, Marroc i Egipte)
com les que es donen entre aquests i els anomenats “països menys desenvolupats”, que
registren xifres tan dramàtiques com les de Zàmbia, Zimbabwe o Angola, països en què
l’esperança de vida se situa al voltant dels quaranta anys. Podem assenyalar, a més, que
no hi ha cap país de l’àrea que no se situï per sobre de l’esperança de vida del conjunt
del món, que és de 68,1 anys. Tot i les evidents mancances, la dada de l’esperança de vida
ens permet veure una Mediterrània en què no trobam els nivells de desenvolupament
humà més baixos del planeta.
Esperança de vida (2005)
Albània 76,2
Algèria 71,7
Bòsnia 74,5
Croàcia 75,3
Egipte 70,7
Eslovènia 77,4
Espanya 80,5
França 80,2
Grècia 78,9
Israel 80,3
Itàlia 80,3
Jordània 71,9
Líban 71,5
Líbia 73,4
Macedònia 73,8
Malta 79,1
Marroc 70,4
Montenegro 74,1
Palestina 72,9
Portugal 77,7
Sèrbia 73,6
Síria 73,6
Tunísia 73,5
Turquia 71,4
Xipre 79,0
- L’esperança de vida del conjunt del món és de 68,1 anys. La de països de l’Àfrica com Zàmbia o Zimbabwe és de 40 anys. Quina conclusió en treus, respecte de la posició de l’àrea
mediterrània en comparació amb altres regions i al conjunt del planeta?