Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
EL TURISME
La Mediterrània és, presa com regió de conjunt, la primera zona turístic del món. Les dades
de l’Organització Mundial de Turisme indiquen que els 24 països presos per a aquest atles
varen sumar, l’any 2005, més de 260 milions de visites turístiques, que corresponen a una
tercera part del total mundial (mentre que la població d’aquests mateixos països suposa
només un 8% de la població del planeta). Aquesta posició com a primera regió mundial en
turisme es mantén any rere any, malgrat la puixança que en els darrers anys guanyen regions
com Àsia. També és ben indicatiu de la posició preeminent del Mediterrani el fet que, en
el ranking dels destins turístics mundials segons nombre de visites, hi ha tres països mediterranis
entre els cinc primers: França (1r), Espanya (2n) i Itàlia (5è). Cinc països més (Turquia, Grècia,
Portugal, Croàcia i Egipte) es troben entre els més importants països receptors de turistes.
Veient les dades de visites turístiques del quadre adjunt podem destacar l’existència de
tres “potències turístiques” molt consolidades, com són França, Espanya i Itàlia. L’anàlisi
de l’evolució durant els últims anys, però, permet veure com països com Turquia, Croàcia,
Marroc i Tunísia estan creixent molt com a destí turístic.
Pel que fa a la pressió turística en relació a la població resident, hi ha set països que reben
anualment un nombre de turistes superior a la seva població. Ordenats segons aquest
indicador (nombre de visites / població), són Xipre, Malta, Croàcia, Espanya, Grècia, França
i Portugal. Considerades separadament, les Illes Balears, amb una població d’un milió
d’habitants i més de 10 milions de turistes anuals, se situarien al capdavant d’aquest ranking.
La lectura de les dades turístiques també permet veure com la inestabilitat política i la
por a l’amenaça terrorista són factors determinants. Les baixes xifres de visites turístiques
a llocs de la densitat monumental i simbòlica com Israel i Palestina són mostres clares de
la incompatibilitat entre conflicte i desenvolupament turístic. El cas d’Egipte, un país amb
un immens potencial d’atractiu turístic, exemplifica com la incertesa del context de “topada
de civilitzacions” és una llosa sobre les possibilitats del turisme: les seves xifres de 2002
són inferiors a les de 2000, és a dir, a les anteriors a l’11-S.
El desenvolupament del turisme s’ha d’enfrontar a reptes importants. Un és el d’aconseguir
que les rendes que genera vagin en benefici del conjunt de la població. Sovint les societats
turístiques (especialment en països del Sud) són societats molt polaritzades entre els que
se’n beneficien i els que no. L’altre és el de l’harmonització amb la preservació del medi
ambient. El turisme mal entès condueix a la degradació paisatgística i del litoral, i pot ser
altament consumidor de recursos, de manera que degrada l’entorn atractiu que el fa possible.
- Escriu ordenats de major a menor els deu països de la
Mediterrània amb major nombre de visites turístiques
anuals.
- A quins països el nombre de turistes que reben durant
un any supera la seva població? Ordena-los, de major a
menor, en funció del nombre de turistes per habitant.
Visites turístiques (any 2005)
Albània 46.000
Algèria 1.443.000
Bòsnia 213.000
Croàcia 8.467.000
Egipte 8.244.000
Eslovènia 1.555.000
Espanya 55.577.000
França 76.001.000
Grècia 14.276.000
Israel 1.903.000
Itàlia 36.513.000
Jordània 2.987.000
Líban 1.140.000
Líbia s.d.
Macedònia 197.000
Malta 1.171.000
Marroc 5.843.000
Palestina 88.000
Portugal 11.617.000
Sèrbia i Montenegro 725.000
Síria 3.368.000
Tunísia 6.378.000
Turquia 20.273.000
Xipre 2.470.000
- Les Illes Balears van rebre l’any 2007 més de 10.000.000
turistes. On situaries les Illes Balears al llistat anterior?