Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ... Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
preguntes SECTORS ECONÒMICS I ATUR Tradicionalment, es divideix l’activitat econòmica en tres sectors: primari, secundari i terciari. En les dades usades per al mapa, es pren com a sector primari únicament el sector de l’agricultura i la ramaderia. El sector secundari correspon a la indústria (incloent l’extracció i processament de recursos minerals i hidrocarburs). El sector terciari és dels anomenats serveis: comerç, serveis financers, assegurances, turisme, restauració, lleure, cultura, etc. El percentatge del sectors indica l’aportació al Producte Interior Brut, és a dir, al conjunt de la riquesa del país. Pel que fa al sector primari, es pot observar com el seu pes és més petit en el cas dels països de majors nivells de renda. Típicament, els països més rics tenen un sector primari d’un pes inferior al 10% o fins i tot al 5%. En el cas dels països de la Unió Europea, cal dir que, tot i aquest poc pes, l’agricultura està fortament subvencionada, de manera que els països europeus poden col·locar els seus productes als mercats exteriors per sota del seu preu de producció, cosa que impedeix un accés equitatiu als mercats dels països del Sud. S’observa també que un pes important del sector de la indústria no es correspon als majors nivells de riquesa i benestar. Destaquen els països del Magrib (Líbia, Algèria, Marroc) amb un alt pes del sectors secundari, degut a la important presència de gas natural i petroli (i, en el cas del Marroc, a la implantació d’empreses estrangeres que cerquen mà d’obra barata). Molt sovint, aquesta riquesa es reparteix poc entre el conjunt de la població, i una part important resta en mans d’empreses estrangeres. Un altre indicador essencial de la salut econòmica d’un país és el seu nivell d’ocupació. En aquest cas, veiem que hi ha països de nivell de desenvolupament humà alt amb una taxa de desocupació alta (com és el cas d’Espanya), cosa que suposa una feixuga hipoteca sobre el seu futur i sobre el benestar de la població. S’observa també que la desocupació afecta de manera greu els països de l’àrea balcànica, on les recents guerres van destruir el teixit productiu, així com Palestina, on l’enduriment del règim d’ocupació militar israelià ha suposat un empitjorament de tots els indicadors econòmics. - Quins països tenen menys percentatge del sector primari a la seva economia? Per què? Taxa d'atur (% de % sector % sector % sector la població activa) primari secundari terciari mitjana anual 1996-2006 Albània 14,4 23 22 55 Algèria 15,3 9 62 29 Bòsnia s.d. 10 25 65 Croàcia 12,7 7 31 62 Egipte 11,0 15 36 49 Eslovènia 5,8 3 34 63 Espanya 12,2 3 30 67 França 9,9 2 21 77 Grècia 10,3 5 21 74 Israel 9,0 3 37 60 Itàlia 9,4 2 27 71 Jordània 12,4 3 30 67 Líban s.d. 7 22 71 Líbia s.d. 8 46 46 Macedònia 37,3 13 29 58 Malta 7,5 3 23 74 Marroc 11,0 14 30 56 Montenegro 15,2 16 33 51 Palestina 26,7 9 28 63 Portugal 5,9 3 25 72 Sèrbia 15,2 16 33 51 Síria 11,7 23 35 42 Tunísia 14,2 12 29 59 Turquia 8,6 12 24 64 Xipre 5,3 4 20 76 - Quins països tenen major percentatge del sector secundari? A quin tipus d’activitat industrial creus que es correspon?
Economia SECTORS ECONÒMICS I ATUR Menys del 7,5% del 7,5 al 10% TAXA D’ATUR % Sector primari % Sector secundari % Sector terciari del 10 al 12,5% Més del 12,5% Sense dades SECTORS ECONÒMICS 13
- Page 2 and 3: ÍNDEX 1. Estats, capitals i grans
- Page 4 and 5: preguntes ESTATS, CAPITALS I GRANS
- Page 6 and 7: preguntes POBLACIÓ ACTUAL, POBLACI
- Page 8 and 9: preguntes TAXA DE FECUNDITAT La “
- Page 10 and 11: preguntes MOVIMENTS DE POBLACIÓ La
- Page 12 and 13: preguntes LES LLENGÜES DE LA MEDIT
- Page 14 and 15: preguntes LES RELIGIONS A LA MEDITE
- Page 16 and 17: preguntes EL PATRIMONI ARQUITECTÒN
- Page 18 and 19: preguntes DEMOCRÀCIA I DRETS HUMAN
- Page 20 and 21: preguntes CONFLICTES ARMATS La Medi
- Page 22 and 23: preguntes ARMAMENTISME I MILITARITZ
- Page 24 and 25: preguntes RENDA PER CÀPITA La rend
- Page 26 and 27: preguntes DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
- Page 30 and 31: preguntes EL TURISME La Mediterràn
- Page 32 and 33: preguntes LES COMUNICACIONS Es desc
- Page 34 and 35: preguntes ESPERANÇA DE VIDA El PNU
- Page 36 and 37: preguntes ACCÉS ALS SERVEIS DE SAL
- Page 38 and 39: preguntes ALFABETITZACIÓ El nivell
- Page 40 and 41: preguntes ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT
- Page 42 and 43: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE, P
- Page 44 and 45: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE I
- Page 46 and 47: preguntes CLIMA I RELLEU La Mediter
- Page 48 and 49: preguntes DEGRADACIÓ TERRESTRE I M
- Page 50 and 51: preguntes EMISSIÓ DE GASOS HIVERNA
- Page 52 and 53: preguntes ACCÉS A L’AIGUA POTABL
- Page 54 and 55: preguntes PETJADA ECOLÒGICA La pet
- Page 56 and 57: preguntes QUALITAT DE VIDA AMBIENTA
- Page 58 and 59: CRÈDITS: Autors: Miquel Àngel Lla
preguntes<br />
SECTORS ECONÒMICS I ATUR<br />
Tradicionalm<strong>en</strong>t, es divi<strong>de</strong>ix l’activitat econòmica <strong>en</strong> tres sectors: primari, secundari i<br />
terciari. En les da<strong>de</strong>s usa<strong>de</strong>s per al mapa, es pr<strong>en</strong> com a sector primari únicam<strong>en</strong>t el sector<br />
<strong>de</strong> l’agricultura i <strong>la</strong> rama<strong>de</strong>ria. El sector secundari correspon a <strong>la</strong> indústria (inclo<strong>en</strong>t<br />
l’extracció i processam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> recursos minerals i hidrocarburs). El sector terciari és <strong>de</strong>ls<br />
anom<strong>en</strong>ats serveis: comerç, serveis financers, assegurances, turisme, restauració, lleure,<br />
cultura, etc. El perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l sectors indica l’aportació al Producte Interior Brut, és a<br />
dir, al conjunt <strong>de</strong> <strong>la</strong> riquesa <strong>de</strong>l país.<br />
Pel que fa al sector primari, es pot observar com el seu pes és més petit <strong>en</strong> el cas <strong>de</strong>ls països<br />
<strong>de</strong> majors nivells <strong>de</strong> r<strong>en</strong>da. Típicam<strong>en</strong>t, els països més rics t<strong>en</strong><strong>en</strong> un sector primari d’un pes<br />
inferior al 10% o fins i tot al 5%. En el cas <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> <strong>la</strong> Unió Europea, cal dir que, tot<br />
i aquest poc pes, l’agricultura està fortam<strong>en</strong>t subv<strong>en</strong>cionada, <strong>de</strong> manera que els països<br />
europeus pod<strong>en</strong> col·locar els seus productes als mercats exteriors per sota <strong>de</strong>l seu preu <strong>de</strong><br />
producció, cosa que impe<strong>de</strong>ix un accés equitatiu als mercats <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>l Sud.<br />
S’observa també que un pes important <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong> <strong>la</strong> indústria no es correspon als majors<br />
nivells <strong>de</strong> riquesa i b<strong>en</strong>estar. Destaqu<strong>en</strong> els països <strong>de</strong>l Magrib (Líbia, Algèria, Marroc) amb<br />
un alt pes <strong>de</strong>l sectors secundari, <strong>de</strong>gut a <strong>la</strong> important presència <strong>de</strong> gas natural i petroli<br />
(i, <strong>en</strong> el cas <strong>de</strong>l Marroc, a <strong>la</strong> imp<strong>la</strong>ntació d’empreses estrangeres que cerqu<strong>en</strong> mà d’obra<br />
barata). Molt sovint, aquesta riquesa es reparteix poc <strong>en</strong>tre el conjunt <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, i<br />
una part important resta <strong>en</strong> mans d’empreses estrangeres.<br />
Un altre indicador ess<strong>en</strong>cial <strong>de</strong> <strong>la</strong> salut econòmica d’un país és el seu nivell d’ocupació.<br />
En aquest cas, veiem que hi ha països <strong>de</strong> nivell <strong>de</strong> <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t humà alt amb una<br />
taxa <strong>de</strong> <strong>de</strong>socupació alta (com és el cas d’Espanya), cosa que suposa una feixuga hipoteca<br />
sobre el seu futur i sobre el b<strong>en</strong>estar <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció. S’observa també que <strong>la</strong> <strong>de</strong>socupació<br />
afecta <strong>de</strong> manera greu els països <strong>de</strong> l’àrea balcànica, on les rec<strong>en</strong>ts guerres van <strong>de</strong>struir<br />
el teixit productiu, així com Palestina, on l’<strong>en</strong>durim<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l règim d’ocupació militar israelià<br />
ha suposat un empitjoram<strong>en</strong>t <strong>de</strong> tots els indicadors econòmics.<br />
- Quins països t<strong>en</strong><strong>en</strong> m<strong>en</strong>ys perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l sector primari a <strong>la</strong> seva economia?<br />
Per què?<br />
Taxa d'atur (% <strong>de</strong> % sector % sector % sector<br />
<strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció activa) primari secundari terciari<br />
mitjana anual<br />
1996-2006<br />
Albània 14,4 23 22 55<br />
Algèria 15,3 9 62 29<br />
Bòsnia s.d. 10 25 65<br />
Croàcia 12,7 7 31 62<br />
Egipte 11,0 15 36 49<br />
Eslovènia 5,8 3 34 63<br />
Espanya 12,2 3 30 67<br />
França 9,9 2 21 77<br />
Grècia 10,3 5 21 74<br />
Israel 9,0 3 37 60<br />
Itàlia 9,4 2 27 71<br />
Jordània 12,4 3 30 67<br />
Líban s.d. 7 22 71<br />
Líbia s.d. 8 46 46<br />
Macedònia 37,3 13 29 58<br />
Malta 7,5 3 23 74<br />
Marroc 11,0 14 30 56<br />
Mont<strong>en</strong>egro 15,2 16 33 51<br />
Palestina 26,7 9 28 63<br />
Portugal 5,9 3 25 72<br />
Sèrbia 15,2 16 33 51<br />
Síria 11,7 23 35 42<br />
Tunísia 14,2 12 29 59<br />
Turquia 8,6 12 24 64<br />
Xipre 5,3 4 20 76<br />
- Quins països t<strong>en</strong><strong>en</strong> major perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong>l sector secundari? A quin tipus d’activitat<br />
industrial creus que es correspon?