Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ... Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...
preguntes RENDA PER CÀPITA La renda per càpita és l’indicador més clàssic per reflectir la riquesa relativa de diferents països. És el resultat de dividir la riquesa total d’un país (el seu Producte Interior Brut), entre el nombre d’habitants. Tanmateix, la comparació entre països de la renda per càpita així calculada no reflecteix la diferència real entre el poder adquisitiu dels seus habitants: normalment, als països que tenen una renda més baixa, amb menys diners es poden comprar més coses, i a l’inrevés. Per tant, sovint es maneja l’anomenada “renda per càpita ajustada”, és a dir, la renda per càpita que reflecteix la diferència real en termes de poder adquisitiu. Aquesta ha estat la dada que s’ha pres de base per a l’elaboració del mapa. És evident que ni la renda per càpita clàssica ni l’ajustada constitueixen, per elles totes soles, una mesura completa del benestar de la població, per múltiples raons: no té en compte la distribució de l’ingrés, no considera treball informal no remunerat que contribueix al benestar d’una població (com el treball domèstic), i comptabilitza igual els doblers que s’adrecen a satisfer necessitats humanes o d’altres, etc. En aquest sentit, resulta molt indicatiu comparar els nivells de renda per càpita dels diferents països amb el seu desenvolupament humà tal com el mesura el PNUD (veure mapa 19). En qualsevol cas, les xifres són prou eloqüents de com la regió mediterrània és un àmbit profundament desigual, on es pot definir una frontera entre la Mediterrània “rica” (França, Itàlia, Espanya, Israel, i, en un altre esgraó, Grècia, Xipre, Eslovènia, Portugal i Malta) i una Mediterrània “pobra” (tota la resta, amb una renda molt inferior, amb només Croàcia i Líbia en una certa posició intermèdia). Una bona mostra de la desigualtat la dóna el fet que la renda de França (la més alta) equival a 20 vegades la de Marroc (la més baixa sense considerar el cas de Palestina), considerant la renda per càpita clàssica (i a gairebé 7 vegades si considerem la renda ajustada). La taula següent ens dóna les xifres del Producte Interior Brut de cada país, renda per càpita, renda per càpita ajustada i taxa de creixement anual. - Amb el PIB de cada país i la seva població pots obtenir la renda per càpita dels seus habitants. Tanmateix, s’utilitza la renda per càpita ajustada, que té en compte les diferències de poder adquisitiu d’un país respecte d’un altre. Compara la renda per càpita i la renda per càpita ajustada de Líban i Tunísia. Quina població té més poder adquisitiu? On són més cars els preus dels productes de consum? PIB Renda per Renda per Taxa de (milions de $) càpita càpita ($) creixement ajustada ($) (% anual) Albània 8.380 5.316 2.678 5,2 Algèria 102.256 7.062 3.112 1,1 Bòsnia 9.949 7.032 2.546 s.d. Croàcia 38.506 13.042 8.666 2,6 Egipte 89.369 4.337 1.207 2,4 Eslovènia 34.354 22.273 17.173 3,2 Espanya 1.124.640 27.169 25.914 2,5 França 2.126.630 30.386 34.936 1,6 Grècia 225.206 23.381 20.282 2,5 Israel 123.434 25.864 17.828 1,5 Itàlia 1.762.519 28.529 30.073 1,3 Jordània 12.712 5.530 2.323 1,6 Líban 21.944 5.584 6.135 2,8 Líbia 38.756 10.335 6.621 s.d. Macedònia 5.766 7.200 2.835 -0,1 Malta 5.600 19.189 13.803 2,7 Marroc 51.621 4.555 1.711 1,5 Montenegro 1.494 s.d. 2.500 s.d. Palestina 4.014 s.d. 1.107 -2,9 Portugal 183.305 20.410 17.376 2,1 Sèrbia (*) 24.720 s.d. 2.500 s.d. Síria 26.320 3.808 1.382 1,4 Tunísia 28.683 8.371 2.860 3,3 Turquia 362.502 8.407 5.030 1,7 Xipre 15.400 22.699 20.841 2,3 (*) Les dades de Sèrbia inclouen també Kosovo - En temps de crisi es parla de recessió. En saps què significa aquest terme? Si la població d’un país no disminueix, com serà la seva renda per càpita els anys de recessió?
Economia 183.300 51.620 RENDA PER CÀPITA 1.124.640 2.126.630 102.260 28.680 33.350 1.762.520 5.600 38.760 38.510 9.950 1.494 8.380 26.210 5.770 225.210 RENDA PER CÀPITA ANUAL PER HABITANT (dòlars) 3.000 a 6.000 6.000 a 12.000 15.400 21.940 123.430 12.000 a 24.000 24.000 a 36.000 Sense dades 26.320 PIB (milions de $) 89.370 4.100 362.500 26.320 12.710 11
- Page 2 and 3: ÍNDEX 1. Estats, capitals i grans
- Page 4 and 5: preguntes ESTATS, CAPITALS I GRANS
- Page 6 and 7: preguntes POBLACIÓ ACTUAL, POBLACI
- Page 8 and 9: preguntes TAXA DE FECUNDITAT La “
- Page 10 and 11: preguntes MOVIMENTS DE POBLACIÓ La
- Page 12 and 13: preguntes LES LLENGÜES DE LA MEDIT
- Page 14 and 15: preguntes LES RELIGIONS A LA MEDITE
- Page 16 and 17: preguntes EL PATRIMONI ARQUITECTÒN
- Page 18 and 19: preguntes DEMOCRÀCIA I DRETS HUMAN
- Page 20 and 21: preguntes CONFLICTES ARMATS La Medi
- Page 22 and 23: preguntes ARMAMENTISME I MILITARITZ
- Page 26 and 27: preguntes DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
- Page 28 and 29: preguntes SECTORS ECONÒMICS I ATUR
- Page 30 and 31: preguntes EL TURISME La Mediterràn
- Page 32 and 33: preguntes LES COMUNICACIONS Es desc
- Page 34 and 35: preguntes ESPERANÇA DE VIDA El PNU
- Page 36 and 37: preguntes ACCÉS ALS SERVEIS DE SAL
- Page 38 and 39: preguntes ALFABETITZACIÓ El nivell
- Page 40 and 41: preguntes ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT
- Page 42 and 43: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE, P
- Page 44 and 45: preguntes DESIGUALTAT DE GÈNERE I
- Page 46 and 47: preguntes CLIMA I RELLEU La Mediter
- Page 48 and 49: preguntes DEGRADACIÓ TERRESTRE I M
- Page 50 and 51: preguntes EMISSIÓ DE GASOS HIVERNA
- Page 52 and 53: preguntes ACCÉS A L’AIGUA POTABL
- Page 54 and 55: preguntes PETJADA ECOLÒGICA La pet
- Page 56 and 57: preguntes QUALITAT DE VIDA AMBIENTA
- Page 58 and 59: CRÈDITS: Autors: Miquel Àngel Lla
preguntes<br />
RENDA PER CÀPITA<br />
La r<strong>en</strong>da per càpita és l’indicador més clàssic per reflectir <strong>la</strong> riquesa re<strong>la</strong>tiva <strong>de</strong> difer<strong>en</strong>ts<br />
països. És el resultat <strong>de</strong> dividir <strong>la</strong> riquesa total d’un país (el seu Producte Interior Brut),<br />
<strong>en</strong>tre el nombre d’habitants. Tanmateix, <strong>la</strong> comparació <strong>en</strong>tre països <strong>de</strong> <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita<br />
així calcu<strong>la</strong>da no reflecteix <strong>la</strong> diferència real <strong>en</strong>tre el po<strong>de</strong>r adquisitiu <strong>de</strong>ls seus habitants:<br />
normalm<strong>en</strong>t, als països que t<strong>en</strong><strong>en</strong> una r<strong>en</strong>da més baixa, amb m<strong>en</strong>ys diners es pod<strong>en</strong><br />
comprar més coses, i a l’inrevés. Per tant, sovint es maneja l’anom<strong>en</strong>ada “r<strong>en</strong>da per càpita<br />
ajustada”, és a dir, <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita que reflecteix <strong>la</strong> diferència real <strong>en</strong> termes <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />
adquisitiu. Aquesta ha estat <strong>la</strong> dada que s’ha pres <strong>de</strong> base per a l’e<strong>la</strong>boració <strong>de</strong>l mapa.<br />
És evid<strong>en</strong>t que ni <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita clàssica ni l’ajustada constitueix<strong>en</strong>, per elles totes<br />
soles, una mesura <strong>completa</strong> <strong>de</strong>l b<strong>en</strong>estar <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció, per múltiples raons: no té <strong>en</strong><br />
compte <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong> l’ingrés, no consi<strong>de</strong>ra treball informal no remunerat que contribueix<br />
al b<strong>en</strong>estar d’una pob<strong>la</strong>ció (com el treball domèstic), i comptabilitza igual els doblers que<br />
s’adrec<strong>en</strong> a satisfer necessitats humanes o d’<strong>altres</strong>, etc. En aquest s<strong>en</strong>tit, resulta molt<br />
indicatiu comparar els nivells <strong>de</strong> r<strong>en</strong>da per càpita <strong>de</strong>ls difer<strong>en</strong>ts països amb el seu<br />
<strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t humà tal com el mesura el PNUD (veure mapa 19).<br />
En qualsevol cas, les xifres són prou eloqü<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> com <strong>la</strong> regió <strong>mediterrània</strong> és un àmbit<br />
profundam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>sigual, on es pot <strong>de</strong>finir una frontera <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> Mediterrània “rica”<br />
(França, Itàlia, Espanya, Israel, i, <strong>en</strong> un altre esgraó, Grècia, Xipre, Eslovènia, Portugal i<br />
Malta) i una Mediterrània “pobra” (tota <strong>la</strong> resta, amb una r<strong>en</strong>da molt inferior, amb només<br />
Croàcia i Líbia <strong>en</strong> una certa posició intermèdia). Una bona mostra <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>sigualtat <strong>la</strong><br />
dóna el fet que <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da <strong>de</strong> França (<strong>la</strong> més alta) equival a 20 vega<strong>de</strong>s <strong>la</strong> <strong>de</strong> Marroc (<strong>la</strong> més<br />
baixa s<strong>en</strong>se consi<strong>de</strong>rar el cas <strong>de</strong> Palestina), consi<strong>de</strong>rant <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita clàssica (i a<br />
gairebé 7 vega<strong>de</strong>s si consi<strong>de</strong>rem <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da ajustada).<br />
La tau<strong>la</strong> segü<strong>en</strong>t <strong>en</strong>s dóna les xifres <strong>de</strong>l Producte Interior Brut <strong>de</strong> cada país, r<strong>en</strong>da per<br />
càpita, r<strong>en</strong>da per càpita ajustada i taxa <strong>de</strong> creixem<strong>en</strong>t anual.<br />
- Amb el PIB <strong>de</strong> cada país i <strong>la</strong> seva pob<strong>la</strong>ció pots obt<strong>en</strong>ir <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita <strong>de</strong>ls seus<br />
habitants. Tanmateix, s’utilitza <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita ajustada, que té <strong>en</strong> compte les<br />
diferències <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r adquisitiu d’un país respecte d’un altre. Compara <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita<br />
i <strong>la</strong> r<strong>en</strong>da per càpita ajustada <strong>de</strong> Líban i Tunísia. Quina pob<strong>la</strong>ció té més po<strong>de</strong>r adquisitiu?<br />
On són més cars els preus <strong>de</strong>ls productes <strong>de</strong> consum?<br />
PIB R<strong>en</strong>da per R<strong>en</strong>da per Taxa <strong>de</strong><br />
(milions <strong>de</strong> $) càpita càpita ($) creixem<strong>en</strong>t<br />
ajustada ($) (% anual)<br />
Albània 8.380 5.316 2.678 5,2<br />
Algèria 102.256 7.062 3.112 1,1<br />
Bòsnia 9.949 7.032 2.546 s.d.<br />
Croàcia 38.506 13.042 8.666 2,6<br />
Egipte 89.369 4.337 1.207 2,4<br />
Eslovènia 34.354 22.273 17.173 3,2<br />
Espanya 1.124.640 27.169 25.914 2,5<br />
França 2.126.630 30.386 34.936 1,6<br />
Grècia 225.206 23.381 20.282 2,5<br />
Israel 123.434 25.864 17.828 1,5<br />
Itàlia 1.762.519 28.529 30.073 1,3<br />
Jordània 12.712 5.530 2.323 1,6<br />
Líban 21.944 5.584 6.135 2,8<br />
Líbia 38.756 10.335 6.621 s.d.<br />
Macedònia 5.766 7.200 2.835 -0,1<br />
Malta 5.600 19.189 13.803 2,7<br />
Marroc 51.621 4.555 1.711 1,5<br />
Mont<strong>en</strong>egro 1.494 s.d. 2.500 s.d.<br />
Palestina 4.014 s.d. 1.107 -2,9<br />
Portugal 183.305 20.410 17.376 2,1<br />
Sèrbia (*) 24.720 s.d. 2.500 s.d.<br />
Síria 26.320 3.808 1.382 1,4<br />
Tunísia 28.683 8.371 2.860 3,3<br />
Turquia 362.502 8.407 5.030 1,7<br />
Xipre 15.400 22.699 20.841 2,3<br />
(*) Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sèrbia inclou<strong>en</strong> també Kosovo<br />
- En temps <strong>de</strong> crisi es par<strong>la</strong> <strong>de</strong> recessió. En saps què significa aquest terme? Si <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
d’un país no disminueix, com serà <strong>la</strong> seva r<strong>en</strong>da per càpita els anys <strong>de</strong> recessió?