preguntes CONFLICTES ARMATS La Mediterrània ha estat sempre, dissortadam<strong>en</strong>t, esc<strong>en</strong>ari <strong>de</strong> conflictes armats. C<strong>en</strong>yintnos a les darreres dèca<strong>de</strong>s podríem <strong>de</strong>stacar com a principals conflictes que afect<strong>en</strong> a països <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània: Sàhara Occid<strong>en</strong>tal: L’any 1975, Espanya abandona l’antic Sàhara Espanyol a Marroc i Mauritània (que més <strong>en</strong>davant el va abandonar). El Front Polisario (movim<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>de</strong>f<strong>en</strong>sa <strong>de</strong>l poble sahrauí) proc<strong>la</strong>ma <strong>la</strong> República Àrab Sahrauí Democràtica: és el com<strong>en</strong>çam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra <strong>de</strong>l Sàhara. L’inici <strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra va g<strong>en</strong>erar un <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çam<strong>en</strong>t massiu <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció: <strong>en</strong>cara avui, més <strong>de</strong> 200.000 (<strong>la</strong> meitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció sahrauí) sobreviu<strong>en</strong> als camps <strong>de</strong> refugiats <strong>de</strong> l’inhòspit <strong>de</strong>sert <strong>de</strong> Tindouf (Algèria), m<strong>en</strong>tre que <strong>la</strong> resta viu sota l’ocupació marroquina o a <strong>altres</strong> països. La guerra <strong>en</strong>tre el Polisario i el Marroc arriba a una treva, el 1991, amb presència <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s, que propugna un referèndum d’audoterminació, però el bloqueig constant <strong>de</strong> Marroc no permet avançar cap a una solució justa. Algèria: L’any 1991, l’is<strong>la</strong>mista FIS (Front Islàmic <strong>de</strong> Salvació) va guanyar les eleccions municipals, <strong>en</strong> un context <strong>de</strong> <strong>de</strong>scont<strong>en</strong>t i <strong>de</strong> pèrdua <strong>de</strong> legitimitat <strong>de</strong>l règim. La seva victòria <strong>en</strong> <strong>la</strong> primera volta <strong>de</strong> les eleccions legis<strong>la</strong>tives <strong>de</strong> 1992 dóna lloc a <strong>la</strong> susp<strong>en</strong>sió <strong>de</strong>l procés electoral, <strong>en</strong> un verta<strong>de</strong>r “autocop” <strong>de</strong>l règim. Com<strong>en</strong>ça aleshores un sagnant <strong>en</strong>frontam<strong>en</strong>t. D’un costat hi ha les guerrilles is<strong>la</strong>mistes: el GIA (Grup Islàmic Armat) i el FSPC (Front Sa<strong>la</strong>fista per a <strong>la</strong> Predicació i el Combat, <strong>en</strong> l’òrbita d’Al Qaeda). De l’altre costat, hi ha l’exèrcit i les milícies paramilitars, responsables d’una gran quantitat <strong>de</strong> massacres. La guerra civil d’Algèria va causar més <strong>de</strong> 80.000 morts <strong>en</strong>tre 1992 i 1999. A més a més, Algèria també ha d’<strong>en</strong>frontar <strong>la</strong> revolta <strong>de</strong>ls berbers <strong>de</strong> <strong>la</strong> regió <strong>de</strong> Cabíria, que <strong>de</strong>f<strong>en</strong>s<strong>en</strong> <strong>la</strong> seva id<strong>en</strong>titat difer<strong>en</strong>t <strong>de</strong>ls àrabs, i que negoci<strong>en</strong> amb el govern un major reconeixem<strong>en</strong>t. Ex-Iugoslàvia: La guerra <strong>de</strong> Croàcia és el segon capítol (<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> “guerra m<strong>en</strong>or” que va conduir a <strong>la</strong> in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència d’Eslovènia el 1990) <strong>de</strong> les guerres <strong>de</strong> <strong>de</strong>sintegració <strong>de</strong> l’antiga Iugoslàvia. L’arribada al po<strong>de</strong>r a Sèrbia d’Slobodan Milosevic revifa els vells <strong>en</strong>frontam<strong>en</strong>ts <strong>en</strong>tre serbis i croats, dos pobles amb <strong>la</strong> mateixa ll<strong>en</strong>gua però <strong>de</strong> religions difer<strong>en</strong>ts (ortodoxos i catòlics). Després <strong>de</strong>l referèndum d’in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència <strong>de</strong> Croàcia (1991), Milosevic, adduint <strong>la</strong> protecció <strong>de</strong> les pob<strong>la</strong>cions sèrbies <strong>de</strong>ls territoris <strong>de</strong> <strong>la</strong> Krajina i Es<strong>la</strong>vònia (als quals, el règim nacionalista croata <strong>de</strong> Tudjman no reconeix <strong>la</strong> seva autonomia) <strong>en</strong>via l’exèrcit fe<strong>de</strong>ral. La guerra <strong>de</strong> Croàcia va significar <strong>la</strong> introducció <strong>de</strong> <strong>la</strong> neteja ètnica i les massacres massives, amb episodis tan sagnants com els <strong>de</strong> Vukovar i Osijek, i va suposar prop <strong>de</strong> 10.000 morts i mig milió <strong>de</strong> refugiats i <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çats. Tres anys <strong>de</strong>sprés, el 1995, una ràpida of<strong>en</strong>siva militar croata <strong>de</strong>rrota les milícies sèrbies i reverteix <strong>la</strong> neteja ètnica. La guerra es <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>ça cap a Bòsnia, tradicionalm<strong>en</strong>t un territori <strong>de</strong> convivència <strong>en</strong>tre serbis, croates i musulmans. També Bòsnia vota per <strong>la</strong> seva in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència (1992), i s’inicia una guerra <strong>en</strong> què <strong>de</strong>staqu<strong>en</strong>, per <strong>la</strong> seva brutalitat, els serbobosnians li<strong>de</strong>rats per Radovan Karadzic, que es propos<strong>en</strong> <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> zones “ètnicam<strong>en</strong>t pures” mitjançant <strong>la</strong> utilització <strong>de</strong> <strong>la</strong> violència massiva contra <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció civil. La massacre <strong>de</strong> Srebr<strong>en</strong>ica i el setge <strong>de</strong> Sarajevo són mostres d’una brutalitat que p<strong>en</strong>sàvem <strong>de</strong>sterrada d’Europa. També es don<strong>en</strong> (com a Mostar) viol<strong>en</strong>ts <strong>en</strong>frontam<strong>en</strong>ts <strong>en</strong>tre croats i musulmans. El 1995 els acords <strong>de</strong> pau <strong>de</strong> Dayton pos<strong>en</strong> fi als combats, amb <strong>la</strong> configuració d’un estat dividit <strong>en</strong> dues <strong>en</strong>titats gairebé in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>d<strong>en</strong>ts (<strong>la</strong> República Sèrbia <strong>de</strong> Bòsnia i <strong>la</strong> Fe<strong>de</strong>ració Croatobosniana), una solució que molts han interpretat com una consolidació <strong>de</strong> <strong>la</strong> separació <strong>de</strong>l territori per criteris ètnics. La guerra a Bòsnia <strong>de</strong>ixa un saldo <strong>de</strong> 278.000 morts, i un país amb una difícil tasca <strong>de</strong> recuperació <strong>de</strong> <strong>la</strong> convivència. - Situa sobre les zones ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong><strong>de</strong>s al mapa el nom <strong>de</strong>l països o regions que han estat esc<strong>en</strong>ari <strong>de</strong> conflictes armats els darrers anys. - Pel que saps, quines hauri<strong>en</strong> <strong>de</strong> ser les bases per a una solució pacífica al conflicte <strong>en</strong>tre Israel i Palestina? El capítol segü<strong>en</strong>t és el <strong>de</strong> Kosovo, una província <strong>de</strong>l sud <strong>de</strong> Sèrbia habitada majoritàriam<strong>en</strong>t (el 90%) per pob<strong>la</strong>ció albanesa, <strong>de</strong> religió musulmana i amb una ll<strong>en</strong>gua difer<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l serbocroata. L’any 1989, Slobodan Milosevic havia suspès l’autonomia <strong>de</strong> Kosovo, un territori que té per als serbis un valor simbòlic com a bressol <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva nació. A <strong>la</strong> lluita pacífica per <strong>la</strong> in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència que <strong>en</strong>capça<strong>la</strong>va Ibrahim Rugova se li suma <strong>la</strong> lluita armada <strong>de</strong> l’Exèrcit d’Alliberam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> Kosovo (UCK). El règim <strong>de</strong> Milosevic respon (1998) <strong>de</strong>sfermant a Kosovo campanyes <strong>de</strong> neteja ètnica. A com<strong>en</strong>çam<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> 1999 c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars <strong>de</strong> pobles havi<strong>en</strong> estat arrasats i un quart <strong>de</strong> milió d’albanokosovars (sobre una pob<strong>la</strong>ció d’1,8 milions) havi<strong>en</strong> estat <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çats. L<strong>la</strong>vors té lloc <strong>la</strong> interv<strong>en</strong>ció <strong>de</strong> l’OTAN (primer bombar<strong>de</strong>jos i, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>la</strong> retirada <strong>de</strong> les forces sèrbies, <strong>de</strong>splegam<strong>en</strong>t terrestre), amb el resultat d’un gran èxo<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció sèrbia. Després d’anys d’in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència <strong>de</strong> facto, amb administració <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s, Kosovo assoleix <strong>la</strong> in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència l’any 2008. Prèviam<strong>en</strong>t, també Mont<strong>en</strong>egro havia es<strong>de</strong>vingut un país sobirà (2006). Ori<strong>en</strong>t Mitjà: L’orig<strong>en</strong> <strong>de</strong>l conflicte d’Israel/Palestina s’ha <strong>de</strong> buscar <strong>en</strong> <strong>la</strong> creació <strong>de</strong> l’estat in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>d<strong>en</strong>t d’Israel (1948), amb fronteres establertes per Nacions Uni<strong>de</strong>s. Palestina era, però, una terra <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció àrab i el mateix 1948 es va <strong>de</strong>c<strong>la</strong>rar una primera guerra àraboisraeliana. Des <strong>de</strong> l<strong>la</strong>vors, <strong>la</strong> història d’Ori<strong>en</strong>t Mitjà ha estat una successió d’<strong>en</strong>frontam<strong>en</strong>ts <strong>en</strong>tre Israel, d’una banda, i els palestins i els països àrabs veïns, d’una altra: Guerra <strong>de</strong>ls Sis Dies (1967), Guerra <strong>de</strong>l Yom Kipur (1973), invasió israeliana <strong>de</strong>l Líban (1982), Intifada (1987-1992). L’esperança <strong>de</strong>ls acord <strong>de</strong> pau d’Oslo (1993) va tr<strong>en</strong>carse el 2000, quan una provocació d’Ariel Sharon va fer saltar una segona Intifada. L’espiral <strong>de</strong> violència ha conegut un <strong>de</strong>ls seus capítols més sagnants amb el brutal atac israelià sobre Gaza <strong>de</strong> 2008-2009. La pau només serà possible si s’acaba l’ocupació israeliana <strong>de</strong> Palestina, hi ha un reconeixem<strong>en</strong>t mutu <strong>de</strong>l dret a l’existència com a estats sobirans i viables, si s’atura <strong>la</strong> política israeliana d’ass<strong>en</strong>tam<strong>en</strong>ts al territori palestí i si es trob<strong>en</strong> solucions als cont<strong>en</strong>ciosos sobre Jerusalem i sobre els palestins refugiats. Íntimam<strong>en</strong>t lligat a aquest conflicte va ser <strong>la</strong> guerra <strong>de</strong>l Líban, un <strong>de</strong>ls conflictes més l<strong>la</strong>rgs i durs <strong>de</strong>l s.XX, <strong>de</strong>s<strong>en</strong>volupada <strong>en</strong>tre 1975 i 1990. El conflicte <strong>en</strong>tre els libanesos i els palestins expulsats al Líban se superposa al tradicional <strong>en</strong>frontam<strong>en</strong>t <strong>en</strong>tre musulmans i cristians (els cristians maronites <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fa<strong>la</strong>nge Libanesa). La guerra <strong>de</strong>l Líban no s’<strong>en</strong>tén s<strong>en</strong>se les interv<strong>en</strong>cions estrangeres d’Israel, Síria i Iran. El Líban va viure anys submergit <strong>en</strong> una guerra caòtica. Beirut, dividida <strong>en</strong>tre una part “cristiana” i una part “musulmana”, ha quedat per a <strong>la</strong> història com un emblema <strong>de</strong> <strong>de</strong>vastació urbana a causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra. L’estiu <strong>de</strong> 2006 Israel torna a interv<strong>en</strong>ir al Líban per atacar el Hezbol·là, causant c<strong>en</strong>t<strong>en</strong>ars <strong>de</strong> morts <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció civil i una gran <strong>de</strong>strucció al país. Xipre: L’any 1960 <strong>la</strong> república <strong>de</strong> Xipre proc<strong>la</strong>mava <strong>la</strong> seva in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència. Des <strong>de</strong>ls primers anys d’in<strong>de</strong>p<strong>en</strong>dència, sorgeix<strong>en</strong> conflictes <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> comunitat grecoxipriota (un 80% <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció) i <strong>la</strong> comunitat turcoxipriota (20%). El 1974, es produeix un cop d’estat <strong>de</strong>ls grecoxipriotes, dirigit <strong>de</strong>s d’At<strong>en</strong>es, que Turquia aprofita per <strong>en</strong>vair el terç nord <strong>de</strong> l’il<strong>la</strong>, amb el pretext <strong>de</strong> protegir els turcoxipriotes. El territori queda dividit <strong>en</strong>tre <strong>la</strong> part grega (un 62% <strong>de</strong> l’il<strong>la</strong>) i <strong>la</strong> part turca (un 38%). Les pob<strong>la</strong>cions es <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>c<strong>en</strong> a les zones respectives. La part grega constitueix el Xipre reconegut internacionalm<strong>en</strong>t, m<strong>en</strong>tre que l’anom<strong>en</strong>ada República Turca <strong>de</strong>l Nord <strong>de</strong> Xipre només és reconeguda pel govern <strong>de</strong> Turquia. La capital, Nicòsia, també queda dividida. El conflicte ha quedat s<strong>en</strong>se resoldre durant dèca<strong>de</strong>s, amb èpoques <strong>de</strong> gran t<strong>en</strong>sió. L’ingrés <strong>de</strong> Xipre a <strong>la</strong> Unió Europea va donar un impuls a les negociacions. Malgrat l’<strong>en</strong><strong>de</strong>rrocam<strong>en</strong>t <strong>de</strong>l mur <strong>de</strong> separació (març <strong>de</strong> 2008), <strong>en</strong>cara no s’ha assolit una solució <strong>de</strong>finitiva.
Democràcia i pau Marroc CONFLICTES ARMATS 169.000 Algèria 1.000.0000 8.000 Croàcia Bósnia Tunísia 3.000 Eslovènia 2.000 7.000 94.000 180.000 200.000 Albània Líbia 2.000 Sèrbia Macedònia Palestina 14.000 Xipre 1.000 8.000 Líban 225.000 Israel NIVELL DE CONFLICTE M<strong>en</strong>ys d’1 d’1 a 2 Desp<strong>la</strong>çats interns <strong>de</strong> 3 a 4 Més <strong>de</strong> 4 <strong>de</strong> 2 a 3 S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s Refugiats a <strong>altres</strong> països Principals zones <strong>de</strong> conflictes <strong>de</strong> les darreres dèca<strong>de</strong>s 210.000 Egipte Turquia 800.000 12.000 1.588.000 2.939.000 420.000 1.000 8.000 Síria Jordània 9 1.201.000 227.000 305.000 12.000 800.000 2.000
Change language