preguntes DEMOCRÀCIA I DRETS HUMANS El mapa pres<strong>en</strong>ta <strong>la</strong> c<strong>la</strong>ssificació <strong>de</strong> països recollida <strong>de</strong> The Freedom House, una organització internacional que fa un informe anual sobre <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>mocràcia i les llibertats al món. Per a cada país, l’informe analitza <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>mocràcia, les llibertats i els drets humans. A partir d’aquestes da<strong>de</strong>s, els països són c<strong>la</strong>ssificats <strong>en</strong> tres categories: lliures (<strong>en</strong> què els ciutadans gau<strong>de</strong>ix<strong>en</strong> d’un alt grau <strong>de</strong> llibertat), parcialm<strong>en</strong>t lliures (<strong>en</strong> què hi ha restriccions a les llibertats, sovint <strong>en</strong> un context <strong>de</strong> corrupció, estat <strong>de</strong> dret feble o lluites internes) i “no lliures”, <strong>en</strong> què el procés polític està molt contro<strong>la</strong>t i les formes bàsiques <strong>de</strong> llibertat són nega<strong>de</strong>s. S’ha seguit aquesta c<strong>la</strong>ssificació, excepte per al cas d’Israel, <strong>en</strong> què <strong>la</strong> situació <strong>de</strong>ls drets humans als territoris ocupats i <strong>la</strong> discriminació que pateix<strong>en</strong> els ciutadans àrabs <strong>de</strong>l país no <strong>en</strong>s permet par<strong>la</strong>r d’un país lliure. Cal evitar, però, <strong>la</strong> comp<strong>la</strong><strong>en</strong>ça, d’un mapa que situa <strong>la</strong> Mediterrània Occid<strong>en</strong>tal i <strong>de</strong>l Nord com a <strong>la</strong> Mediterrània “lliure” i <strong>la</strong> resta com a <strong>la</strong> “no lliure”. En primer lloc, perquè molts <strong>de</strong>ls règims opressius <strong>de</strong> l’àrea (especialm<strong>en</strong>t els <strong>de</strong>l món àrab: Marroc, Tunísia, Egipte) es mant<strong>en</strong><strong>en</strong> gràcies al suport <strong>de</strong>ls països occid<strong>en</strong>tals, que són així còmplices <strong>de</strong> <strong>la</strong> manca <strong>de</strong> llibertat <strong>en</strong> què viu <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció. D’altra banda, és necessari també fer una mirada a <strong>la</strong> situació <strong>de</strong>ls drets humans, tal com és pres<strong>en</strong>tada pels informes <strong>de</strong> les organitzacions internacionals més prestigioses especialitza<strong>de</strong>s <strong>en</strong> <strong>la</strong> qüestió (Amnistia Internacional i Human Rights Watch). Israel és ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong>t per les greus vio<strong>la</strong>cions <strong>de</strong>ls drets humans (morts a mans <strong>de</strong> l’exèrcit, ocupacions <strong>de</strong> terres, <strong>de</strong>molicions d’habitatges, <strong>de</strong>t<strong>en</strong>cions il·legals...) als territoris ocupats palestins. A tota l’àrea <strong>de</strong>ls Balcans s’ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong> problemes d’impunitat <strong>de</strong>ls responsables <strong>de</strong> crims <strong>de</strong> guerra (tot i que <strong>la</strong> col·<strong>la</strong>boració amb <strong>la</strong> justícia internacional, <strong>en</strong> països com Sèrbia i Croàcia, ha millorat als darrers anys), problemes <strong>de</strong> retorn <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>sp<strong>la</strong>çats (a Bòsnia, per exemple) i <strong>de</strong> convivència <strong>en</strong>tre grups ètnics (a Kosovo o a Macedònia). Els règims àrabs (Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte o Síria) pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> un historial molt pobre <strong>en</strong> matèria <strong>de</strong> llibertats civils i s’hi registr<strong>en</strong> casos <strong>de</strong> <strong>de</strong>t<strong>en</strong>cions arbitràries. Completam <strong>la</strong> informació amb l’Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> Percepció <strong>de</strong> Corrupció, e<strong>la</strong>borat per l’organització Transpar<strong>en</strong>cy International a partir d’<strong>en</strong>questes, i que reflecteix <strong>la</strong> percepció <strong>de</strong>l nivell <strong>de</strong> corrupció amb què té lloc <strong>la</strong> vida social i econòmica d’un país. Es <strong>de</strong>termina amb una xifra <strong>en</strong>tre 0 i 10: el nivell més alt <strong>de</strong>l món (el <strong>de</strong> m<strong>en</strong>ys corrupció) és el 9,3 <strong>de</strong> Dinamarca, i el més baix és l’1,0 <strong>de</strong> Somàlia. Es pot observar que, <strong>en</strong> termes g<strong>en</strong>erals, <strong>la</strong> corrupció és més grans als països amb nivells inferiors <strong>de</strong> llibertat. - Quins drets humans i llibertats consi<strong>de</strong>res que no es respect<strong>en</strong> als països qualificats com parcialm<strong>en</strong>t lliures o no lliures? L: lliures; PL: parcialm<strong>en</strong>t lliures; NL: no lliures C<strong>la</strong>ssificació segons Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> Percepció nivell <strong>de</strong> llibertat <strong>de</strong> Corrupció, 2008 (segons The (segons Transpar<strong>en</strong>cy Freeedom House) International) Albània PL 3,4 Algèria NL 3,2 Bòsnia PL 3,2 Croàcia L 4,4 Egipte NL 2,8 Eslovènia L 6,7 Espanya L 6,5 França L 6,9 Grècia L 4,7 Israel PL 6,0 Itàlia L 4,8 Jordània PL 5,1 Líban NL 3,0 Líbia NL 2,6 Macedònia PL 3,6 Malta L 5,8 Marroc PL 3,5 Mont<strong>en</strong>egro L 3,4 Palestina PL s.d. Portugal L 6,1 Sèrbia L 3,4 Síria NL 2,1 Tunísia NL 4,4 Turquia PL 4,6 Xipre NL 6,4 - Quina re<strong>la</strong>ció veus <strong>en</strong>tre els nivells <strong>de</strong> llibertat i els <strong>de</strong> corrupció?
Democràcia i pau DEMOCRÀCIA I DRETS HUMANS CLASSIFICACIÓ SEGONS NIVELL DE LLIBERTAT (segons The Freedom House) L (lliures) PL (parcialm<strong>en</strong>te lliures) NL (no lliures) Vio<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> drets humans lliga<strong>de</strong>s a conflictes 8
Change language