preguntes LES LLENGÜES DE LA MEDITERRÀNIA El primer que salta a <strong>la</strong> vista és que <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong> les àrees lingüístiques no coinci<strong>de</strong>ix amb les fronteres estatals. A <strong>la</strong> Mediterrània hi ha molts pocs països monolingües (Portugal o Eslovènia <strong>en</strong> seri<strong>en</strong> exemples). Sí que po<strong>de</strong>m par<strong>la</strong>r d’àrees monolingües, que són aquelles que al mapa apareix<strong>en</strong> <strong>de</strong> color uniforme. Pel que fa a les zones ratl<strong>la</strong><strong>de</strong>s, hauríem <strong>de</strong> par<strong>la</strong>r, més que <strong>de</strong> zones bilingües, <strong>de</strong> zones “bilingüitza<strong>de</strong>s”. La situació habitual, <strong>en</strong> aquests casos, és que es tracti <strong>de</strong> territoris que no t<strong>en</strong><strong>en</strong> una estructura estatal i que form<strong>en</strong> part d’un territori amb una altra ll<strong>en</strong>gua oficial. Són les anom<strong>en</strong>a<strong>de</strong>s “ll<strong>en</strong>gües s<strong>en</strong>se estat”: el català, el sard, el cors, el kurd (<strong>la</strong> “ll<strong>en</strong>gua s<strong>en</strong>se estat” amb més par<strong>la</strong>nts <strong>de</strong>l món), les ll<strong>en</strong>gües amazigh, <strong>en</strong>tre d’<strong>altres</strong>. La seva vitalitat <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> <strong>la</strong> cohesió <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunitat <strong>de</strong> par<strong>la</strong>nts i <strong>de</strong> les polítiques públiques: l’occità i el bretó són exemples <strong>de</strong> ll<strong>en</strong>gües que <strong>la</strong> minorització ha conduït al caire <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>saparició. Un cas difer<strong>en</strong>t és el <strong>de</strong> les ll<strong>en</strong>gües que t<strong>en</strong><strong>en</strong> un territori amb estat però que t<strong>en</strong><strong>en</strong> comunitats fora <strong>de</strong> les fronteres estatals: és el cas <strong>de</strong> les minories hongareses a Croàcia o Sèrbia, les minories búlgares a Sèrbia o Turquia, <strong>la</strong> minoria armènia a Turquia o <strong>la</strong> minoria àrab dins <strong>de</strong> les fronteres d’Israel. Es tracta <strong>de</strong> comunitats que també se sol<strong>en</strong> veure sotmeses a un procés <strong>de</strong> minorització. Italià Cors Sard Friülà Romàniques Cèltiques Es<strong>la</strong>ves Albanès Arm<strong>en</strong>í Indoiranianes Grec Portuguès/gallec Bretó Búlgar Kurd Castellà Eslovè Català Serbocroata Francès Macedoni Occità Indo-europees - Quines són les sis ll<strong>en</strong>gües que més es parl<strong>en</strong> a <strong>la</strong> Mediterrània? Ord<strong>en</strong>a-les <strong>de</strong> més a m<strong>en</strong>ys. - Situa al mapa els nombres que correspon<strong>en</strong> a les difer<strong>en</strong>ts ll<strong>en</strong>gües. Cal fer, respecte d’aquest mapa, alguns ac<strong>la</strong>rim<strong>en</strong>ts. En primer lloc, que suposa un cert grau <strong>de</strong> simplificació, <strong>en</strong> <strong>la</strong> mesura que no pot recollir àrees lingüístiques molt reduï<strong>de</strong>s (un exemple seria el català <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutat sarda <strong>de</strong> l’Alguer). En segon lloc, que recull les ll<strong>en</strong>gües normalm<strong>en</strong>t reconegu<strong>de</strong>s acadèmicam<strong>en</strong>t com a ll<strong>en</strong>gües difer<strong>en</strong>cia<strong>de</strong>s i vives (no apareix<strong>en</strong> ll<strong>en</strong>gües que recull<strong>en</strong> <strong>altres</strong> mapes lingüístics, com per exemple l’aragonès). Pel que fa a les ll<strong>en</strong>gües <strong>de</strong> <strong>la</strong> vorera Sud, dos ac<strong>la</strong>rim<strong>en</strong>ts. Respecte <strong>de</strong> l’àrab, s’ha <strong>de</strong>finit una única àrea lingüística, <strong>en</strong> <strong>la</strong> mesura que tots aquests països comparteix<strong>en</strong> una mateixa modalitat literària, l’anom<strong>en</strong>at àrab clàssic. És evid<strong>en</strong>t, però, que els àrabs par<strong>la</strong>ts <strong>de</strong>ls difer<strong>en</strong>ts països són molt difer<strong>en</strong>ts i arrib<strong>en</strong> a ser mútuam<strong>en</strong>t incompr<strong>en</strong>sibles, pel que també es par<strong>la</strong>, com a ll<strong>en</strong>gües distintes, <strong>de</strong> l’àrab dialectal marroquí, l’àrab dialectal algerià, etc. Respecte <strong>de</strong> les “ll<strong>en</strong>gües amazigh”, o ll<strong>en</strong>gües <strong>de</strong> les àrees bereber (el Rif marroquí, <strong>la</strong> Cabíria algeriana, o les àrees <strong>de</strong>ls tuareg), també s’ha ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong>t una única àrea lingüística per a un conjunt <strong>de</strong> modalitats d’una mateixa família molt fragm<strong>en</strong>tada, <strong>en</strong> què difer<strong>en</strong>ts fonts ass<strong>en</strong>yal<strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts fronteres <strong>en</strong>tre ll<strong>en</strong>gües difer<strong>en</strong>ts. Les ll<strong>en</strong>gües <strong>de</strong>l mapa (les que es parl<strong>en</strong> dins <strong>de</strong>ls estats consi<strong>de</strong>rats a aquest atles, cosa que <strong>en</strong>s porta a incloure ll<strong>en</strong>gües com l’hongarès o el búlgar) pertany<strong>en</strong> a difer<strong>en</strong>ts famílies lingüístiques, tal com recull l’esquema segü<strong>en</strong>t: Ll<strong>en</strong>gües <strong>de</strong>l Mediterrani Altaiques Turc Semítiques Afro-asiàtiques Basc Uràliques Àrab Hebreu Maltès Ll<strong>en</strong>gües amazigh Hongarès - Algunes <strong>de</strong> les “ll<strong>en</strong>gües s<strong>en</strong>se estat” t<strong>en</strong><strong>en</strong> més vitalitat que d’<strong>altres</strong>. Diries que el català és una <strong>de</strong> les que es troba <strong>en</strong> bona situació? Per què?
Cultura 1 Mediterrâneo LES LLENGÜES DE LA MEDITERRÀNIA 3 Mediterraneoa 2 Mediterráneo 4 7 Méditerránee 6 5 Mediterrània 25 9 10 Sredozemlje 15 12 13 Mediterranska 14 8 Mediterraneo 11 Mediterran 17 Mesdheut 24 18 19 Mediterrán 16 LLENGÜES Àrees monolingües Àrees bilingüitza<strong>de</strong>s 1. Portuguès/gallec 2. Castellà 3. Basc 4. Català 5. Francès 6. Occità 7. Bretò 8. Italià 9. Cors 10. Sard 11. Maltès 12. Friülà 13. Eslovè 14. Serbocroata 15. Hongarès 16. Bùlgar 17. Albanès 18. Macedoni 20 Akd<strong>en</strong>iz 19. Grec 20. Turc 21. Arm<strong>en</strong>i 22. Kurd 23. Hebreu 24. Àrab 25. Ll<strong>en</strong>gües amazigh (bereber) 23 22 21 5
Change language