Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
LES LLENGÜES DE LA MEDITERRÀNIA
El primer que salta a la vista és que la distribució de les àrees lingüístiques no coincideix
amb les fronteres estatals. A la Mediterrània hi ha molts pocs països monolingües (Portugal
o Eslovènia en serien exemples). Sí que podem parlar d’àrees monolingües, que són
aquelles que al mapa apareixen de color uniforme.
Pel que fa a les zones ratllades, hauríem de parlar, més que de zones bilingües, de zones
“bilingüitzades”. La situació habitual, en aquests casos, és que es tracti de territoris que
no tenen una estructura estatal i que formen part d’un territori amb una altra llengua
oficial. Són les anomenades “llengües sense estat”: el català, el sard, el cors, el kurd (la
“llengua sense estat” amb més parlants del món), les llengües amazigh, entre d’altres.
La seva vitalitat depèn de la cohesió de la comunitat de parlants i de les polítiques
públiques: l’occità i el bretó són exemples de llengües que la minorització ha conduït al
caire de la desaparició.
Un cas diferent és el de les llengües que tenen un territori amb estat però que tenen
comunitats fora de les fronteres estatals: és el cas de les minories hongareses a Croàcia
o Sèrbia, les minories búlgares a Sèrbia o Turquia, la minoria armènia a Turquia o la
minoria àrab dins de les fronteres d’Israel. Es tracta de comunitats que també se solen
veure sotmeses a un procés de minorització.
Italià
Cors
Sard
Friülà
Romàniques Cèltiques Eslaves Albanès Armení Indoiranianes Grec
Portuguès/gallec Bretó Búlgar Kurd
Castellà Eslovè
Català Serbocroata
Francès Macedoni
Occità
Indo-europees
- Quines són les sis llengües que més es parlen a la Mediterrània? Ordena-les de més a menys.
- Situa al mapa els nombres que corresponen a les diferents llengües.
Cal fer, respecte d’aquest mapa, alguns aclariments. En primer lloc, que suposa un cert
grau de simplificació, en la mesura que no pot recollir àrees lingüístiques molt reduïdes
(un exemple seria el català de la ciutat sarda de l’Alguer). En segon lloc, que recull les
llengües normalment reconegudes acadèmicament com a llengües diferenciades i vives
(no apareixen llengües que recullen altres mapes lingüístics, com per exemple l’aragonès).
Pel que fa a les llengües de la vorera Sud, dos aclariments. Respecte de l’àrab, s’ha definit
una única àrea lingüística, en la mesura que tots aquests països comparteixen una mateixa
modalitat literària, l’anomenat àrab clàssic. És evident, però, que els àrabs parlats dels
diferents països són molt diferents i arriben a ser mútuament incomprensibles, pel que
també es parla, com a llengües distintes, de l’àrab dialectal marroquí, l’àrab dialectal
algerià, etc. Respecte de les “llengües amazigh”, o llengües de les àrees bereber (el Rif
marroquí, la Cabíria algeriana, o les àrees dels tuareg), també s’ha assenyalat una única
àrea lingüística per a un conjunt de modalitats d’una mateixa família molt fragmentada,
en què diferents fonts assenyalen diferents fronteres entre llengües diferents.
Les llengües del mapa (les que es parlen dins dels estats considerats a aquest atles, cosa
que ens porta a incloure llengües com l’hongarès o el búlgar) pertanyen a diferents
famílies lingüístiques, tal com recull l’esquema següent:
Llengües del Mediterrani
Altaiques
Turc
Semítiques
Afro-asiàtiques Basc Uràliques
Àrab
Hebreu
Maltès
Llengües
amazigh
Hongarès
- Algunes de les “llengües sense estat” tenen més vitalitat que d’altres. Diries que el català
és una de les que es troba en bona situació? Per què?