preguntes MOVIMENTS DE POBLACIÓ La Mediterrània ha estat històricam<strong>en</strong>t esc<strong>en</strong>ari d’int<strong>en</strong>sos movim<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció. S<strong>en</strong>se aquests movim<strong>en</strong>ts no hi hauria hagut el fèrtil intercanvi cultural que constitueix l’essència <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva història. En l’actualitat, els movim<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció principals són les migracions <strong>en</strong> s<strong>en</strong>tit Nord- Sud, <strong>de</strong> persones que fug<strong>en</strong> <strong>de</strong> les difícils perspectives <strong>de</strong>ls seus països per cercar noves oportunitats als països <strong>de</strong>l Nord. Les <strong>de</strong>sigualtats <strong>en</strong>tre Nord i Sud, i les polítiques cada vegada més restrictives <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>l Nord, expliqu<strong>en</strong> les realitats <strong>de</strong> les persones que mor<strong>en</strong> <strong>en</strong> l’int<strong>en</strong>t, i <strong>de</strong> <strong>la</strong> situació d’exclusió <strong>en</strong> què es trob<strong>en</strong> molts d’aquests immigrants. A <strong>la</strong> tau<strong>la</strong> s’indica el perc<strong>en</strong>tatge, per a cada país, <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció expatriada. S’observa com alguns <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>l Nord continu<strong>en</strong> t<strong>en</strong>int una gran part <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció a l’exterior (Grècia, Portugal). La manca <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s sobre les repúbliques <strong>de</strong> l’ex-Iugoslàvia no <strong>de</strong>ixa veure com <strong>la</strong> guerra <strong>de</strong>ls 90 també va causar un massiu movim<strong>en</strong>t <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció cap a l’exterior (com sí es veu <strong>en</strong> les da<strong>de</strong>s, que ofereix l’OCDE, <strong>de</strong> comunitats estrangeres resid<strong>en</strong>ts als difer<strong>en</strong>ts països). Cas difer<strong>en</strong>t és el <strong>de</strong> Palestina, <strong>en</strong> què més que d’emigrants hauríem <strong>de</strong> par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> refugiats: actualm<strong>en</strong>t es par<strong>la</strong> <strong>de</strong> més <strong>de</strong> quatre milions <strong>de</strong> refugiats palestins, que constitueix<strong>en</strong> <strong>la</strong> major pob<strong>la</strong>ció refugiada <strong>de</strong>l món. Per valorar <strong>la</strong> magnitud <strong>de</strong>ls movim<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció actual, val <strong>la</strong> p<strong>en</strong>a fixar-se <strong>en</strong> una selecció <strong>de</strong> comunitats <strong>de</strong> persones nascu<strong>de</strong>s <strong>en</strong> un país <strong>de</strong>terminat que resi<strong>de</strong>ix<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>altres</strong>. L’any 2000, a França residi<strong>en</strong> 1.246.706 persones nascu<strong>de</strong>s a Algèria, i 709.521 nascu<strong>de</strong>s a Marroc. A Espanya 313.739 persones nascu<strong>de</strong>s al Marroc. A Alemanya hi havia una comunitat d’1.189.250 <strong>de</strong> persones nascu<strong>de</strong>s a Turquia. I Albània, un país petit, t<strong>en</strong>ia 403.823 persones que hi havi<strong>en</strong> nascut i que residi<strong>en</strong> a Grècia, i 159.207 a Itàlia. Aquests movim<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció fan que als països <strong>de</strong>l Nord <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció immigrant suposi una part significativa <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva pob<strong>la</strong>ció. El mapa ass<strong>en</strong>ya<strong>la</strong> <strong>la</strong> taxa d’immigrants l’any 2005, que reflecteix el perc<strong>en</strong>tatge <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció immigrant que resi<strong>de</strong>ix a cada país. Taxa Taxa Taxa d’expatriats d’immigrants neta <strong>de</strong> migració (% <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció) (% <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció) (% <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció) 2000 2005 2007 Albània 16,7 2,6 -4,41 Algèria 4,2 0,7 -0,31 Bòsnia s.d. 1,0 6,38 Croàcia s.d. 14,5 1,58 Egipte 0,5 0,2 -0,21 Eslovènia s.d. 8,5 0,64 Espanya 1,9 11,1 0,99 França 2,0 10,7 1,48 Grècia 6,7 8,8 2,33 Israel 2,9 39,6 2,52 Itàlia 4,0 4,3 2,06 Jordània 1,4 39,0 5,97 Líban 7,4 18,4 s.d. Líbia 1,3 10,5 s.d. Macedònia s.d. 6,0 -0,57 Malta 20,1 2,7 2,03 Marroc 5,2 0,4 -0,77 Mont<strong>en</strong>egro s.d. s.d. s.d. Palestina s.d. s.d. 0,00 Portugal 11,5 7,3 3,23 Sèrbia s.d. s.d. s.d. Síria 0,9 5,2 s.d. Tunísia 4,3 0,4 -0,44 Turquia 3,0 1,8 0,00 Xipre 16,5 13,9 0,42 - Quines creus que són les principals causes que motiv<strong>en</strong> les migracions <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció? - Emigraries <strong>de</strong>l teu país per alguna d’elles? Per què?
Demografia ESPANYA MOVIMENTS DE POBLACIÓ FRANÇA BÈLGICA I HOLANDA FRANÇA ALEMANYA ESTATS UNITS ALEMANYA ESTATS UNITS ITÀLIA ALEMANYA GRÈCIA TAXA D’IMMIGRANTS M<strong>en</strong>ys <strong>de</strong>l 2,5% <strong>de</strong>l 2,5 al 5% ALEMANYA <strong>de</strong>l 5 al 10% Més <strong>de</strong>l 10% S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s Principals movim<strong>en</strong>ts migratoris <strong>de</strong>ls últims anys 4
Change language