Veure publicació completa en PDF - Atles de la mediterrània i altres ...

preguntes
MOVIMENTS DE POBLACIÓ
La Mediterrània ha estat històricament escenari d’intensos moviments de població. Sense
aquests moviments no hi hauria hagut el fèrtil intercanvi cultural que constitueix l’essència
de la seva història.
En l’actualitat, els moviments de població principals són les migracions en sentit Nord-
Sud, de persones que fugen de les difícils perspectives dels seus països per cercar noves
oportunitats als països del Nord. Les desigualtats entre Nord i Sud, i les polítiques cada
vegada més restrictives dels països del Nord, expliquen les realitats de les persones que
moren en l’intent, i de la situació d’exclusió en què es troben molts d’aquests immigrants.
A la taula s’indica el percentatge, per a cada país, de població expatriada. S’observa com
alguns dels països del Nord continuen tenint una gran part de població a l’exterior (Grècia,
Portugal). La manca de dades sobre les repúbliques de l’ex-Iugoslàvia no deixa veure com
la guerra dels 90 també va causar un massiu moviment de població cap a l’exterior (com
sí es veu en les dades, que ofereix l’OCDE, de comunitats estrangeres residents als diferents
països). Cas diferent és el de Palestina, en què més que d’emigrants hauríem de parlar
de refugiats: actualment es parla de més de quatre milions de refugiats palestins, que
constitueixen la major població refugiada del món.
Per valorar la magnitud dels moviments de població actual, val la pena fixar-se en una
selecció de comunitats de persones nascudes en un país determinat que resideixen en
altres. L’any 2000, a França residien 1.246.706 persones nascudes a Algèria, i 709.521
nascudes a Marroc. A Espanya 313.739 persones nascudes al Marroc. A Alemanya hi havia
una comunitat d’1.189.250 de persones nascudes a Turquia. I Albània, un país petit, tenia
403.823 persones que hi havien nascut i que residien a Grècia, i 159.207 a Itàlia.
Aquests moviments de població fan que als països del Nord la població immigrant suposi
una part significativa de la seva població. El mapa assenyala la taxa d’immigrants l’any
2005, que reflecteix el percentatge de població immigrant que resideix a cada país.
Taxa Taxa Taxa
d’expatriats d’immigrants neta de migració
(% de població) (% de població) (% de població)
2000 2005 2007
Albània 16,7 2,6 -4,41
Algèria 4,2 0,7 -0,31
Bòsnia s.d. 1,0 6,38
Croàcia s.d. 14,5 1,58
Egipte 0,5 0,2 -0,21
Eslovènia s.d. 8,5 0,64
Espanya 1,9 11,1 0,99
França 2,0 10,7 1,48
Grècia 6,7 8,8 2,33
Israel 2,9 39,6 2,52
Itàlia 4,0 4,3 2,06
Jordània 1,4 39,0 5,97
Líban 7,4 18,4 s.d.
Líbia 1,3 10,5 s.d.
Macedònia s.d. 6,0 -0,57
Malta 20,1 2,7 2,03
Marroc 5,2 0,4 -0,77
Montenegro s.d. s.d. s.d.
Palestina s.d. s.d. 0,00
Portugal 11,5 7,3 3,23
Sèrbia s.d. s.d. s.d.
Síria 0,9 5,2 s.d.
Tunísia 4,3 0,4 -0,44
Turquia 3,0 1,8 0,00
Xipre 16,5 13,9 0,42
- Quines creus que són les principals causes que motiven les migracions de població? - Emigraries del teu país per alguna d’elles? Per què?