EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

El mateix Ptolomeu indica que, d'acord amb la regència de Júpiter i Sagitari
sobre aquestes terres, els seus habitants estimen la llibertat, la senzillesa, la neteja i
l'elegància. És la seva opinió...
Ara bé, no tothom està d'acord amb això, i ja Alfons X de Castella al "Libro de
las cruzes" parla del problema del signe d'Espanya i les diverses opinions i diu: "Hi ha
una part dels savis que diuen que el signe de Gèminis té poder sobre tota Espanya en
general. I hi ha un altre grup que diu que el signe de Gèminis és el del seu regne, la
qual cosa vol dir que és el signe de la seva casa X, i segons aquesta opinió serà el seu
signe Verge. I això es diu segons l'opinió dels savis egipcis i amb Messa'al.la i els seus
companys, puix que Messa'al.la diu que el signe d'Espanya és Verge. Més Tolomeu
diu al seu llibre anomenat Quatripartit, quan parla de descriure els signes: posa-hi
Espanya a la partició de Sagitari; així segons aquesta opinió Sagitari és el signe
d'Espanya, ja que totes les opinions atorguen que el signe de Gèminis és un dels
angles ja que Gèminis i Sagitari són oposats. Però tots els astròlegs que nasqueren a
Espanya de totes les gents anaren provant els fets d'Espanya, l'un darrera l'altre. Tots
diuen que el signe de Gèminis és el més adient d'ésser el signe d'Espanya més que
cap dels altres, i això diuen tots els espanyols i sobre aquesta arrel porten llurs judicis.
Mes sembla segons llurs dites i llurs judicis que a aquest signe de Gèminis donen el
regne d'Espanya, i això s'atorga segons l'opinió dels egipcis, i contra l'opinió d'Hermes
i d'un gran grup dels savis antics. I aquesta és la veritat i l'arrel que cal guardar en tots
els judicis d'Espanya" (Traducció personal del text editat pel C.S.I.C., Madrid, 1961).
Per a aquells que volen mantenir el sentit nacionalista espanyol en contra de les altres
nacionalitats peninsulars cal dir que en el temps del rei castellà el concepte Espanya
equivalia al de la Península Ibèrica amb tots els seus regnes, i en res s'apropava al
concepte d'estat unitari tant al gust a partir del segle XVIII. Personalment, discrepo
absolutament de l'opinió del monarca i en decanto com la majoria dels altres astròlegs,
cap al signe de Sagitari tant per a la Península Ibèrica en conjunt com un espai
geogràfic, com per a l'estat espanyol com a ens polític, com a regne que deia el
monarca; la nostra pràctica astrològica ens demostra que Sagitari s’hi escau del tot i
que no cal donar-hi més voltes, tot i que reconeixent que es pot aplicar en certs
moments de treball el concepte axial Gèminis/Sagitari.
Alí ben Ragel atribueix també el signe de Sagitari a Hispània, que val tant com
dir la Península Ibèrica. William Lilly, probablement el major astròleg anglès del segle
XVII, va donar a la Península Ibèrica una triple regència; la part oriental era sota
Escorpí, la central sota Sagitari i l'occidental sota Peixos; és molt interessant aquesta
divisió que coincideix força amb la que ens mourem nosaltres. Podria ser que pensés
en Lilly amb la triple divisió política de Portugal- Castella/Lleó- Corona d'Aragó, i
aleshores encara s'hi ajusta amb major precisió. També Adolfo Weis a "La Astrología
racional" s'ajusta a l'atribució de Sagitari a Espanya i Escorpí a Catalunya. Idèntica
atribució per a Espanya fa en José P. Garaña ("Astrología magistral", ed. Kier), però
donant a la ciutat de Barcelona la d'Escorpí, sense anomenar Catalunya. El genial
Diego de Torres Villarroel (i amb ell mai se sap si és un cop d'humor) al "Viaje
Fantástico" dóna a la ciutat de Barcelona el signe de Cranc, Àries i Capricorn a
Tortosa (no entenem per quina raó donar-li una doble atribució ni la cita d’aquesta
ciutat que en el seu temps era important, però no tant...), Taure a Girona, Lleida la fa
Verge, i de Catalunya se n'absté de parlar. Ni cal dir que no podem estar d'acord amb
ell de cap manera per les atribucions de les ciutats, com veurem en la divisió
astrològica de Catalunya, i que més aviat ens sembla un parlar per parlar del bon
Torres. Podríem seguir amb més exemples, però per acabar sols indicarem que en
Boris Cristoff accepta també Sagitari per a Espanya ("Un retorno del pasado", ed.
Kier). És una de les coses en la que, com podem veure, pràcticament tothom hi
coincideix plenament.
7