EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

Balança
Mercat de Sant Antoni, Poble Sec, tot el Paral·lel fins la ronda de Sant Pau,
zona de Museus de Montjuïc (Nacional de Catalunya, Fundació Miró, Poble Espanyol),
Plaça del Dr. Letamendi.
El cèlebre Paral·lel amb els locals d'oci i els nombrosos jardins de Montjuïc ja
indiquen el caràcter venusià de la zona, sense parlar dels volts del mercat de Sant
Antoni amb tota la concentració comercial de la contrada que ens mostren l'aspecte
d'intercanvi del signe. Aquest mercat en concret, on entre setmana es ven menjar,
quatre dies roba i complements, i els diumenges llibres, és un exemple de l'equilibri
entre aliment pel cos i per la ment. A Montjuïc l'avinguda Maria Cristina, amb les torres
venecianes i l'equilibri perfecte entre banda i banda, ens il·lustra de com hauria d'ésser
un espai Balança. L'anomenat "gaixample" és dins d'aquesta zona i ningú pot negar el
caràcter eminentment esteticista i sensual, i per tant venusià, que tenen els negocis de
la zona.
El límit amb Escorpí el marca una línia que va del centre fins la plaça
Universitat i segueix per les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, i pujant pel carrer
Nou de la Rambla arriba fins Montjuïc.
Escorpí
El Raval, delimitat per les Rondes, el Paral·lel, i les Rambles; bona part de la
muntanya de Montjuïc, la part baixa del Poble Sec fins al Port.
No tenim cap mena de dubte que és el Raval; sense entrar en detalls, la
persistent presència de la prostitució i els baixos fons de la ciutat durant molts anys a
bona part d'aquest barri donen un aire que s'associa a Escorpí. Hi hagué al Raval el
convent de les "arrepentides" que aplegava les meuques velles, i el de Santa Maria
Egipcíaca (que era morena, com les verges negres), on encara al segle XIX s'hi feina
una processó de penitents fuetejant-se que a vegades acabava de manera poc
decorosa. També al Raval hi hagué el Pou Sec, un pou a un hort proper a una
capelleta amb una imatge de la Verge, on els que anaven de meuques s'hi rentaven
les seves parts púdiques, i la Verge va fer el miracle d'assecar el pou. La muntanya de
Montjuïc és dins d'aquesta zona, i si abans hi hagué el cementiri jueu, ara n'hi ha un
altre d'immens. La part baixa de Montjuïc, en front de l'actual Estació Marítima, rebia el
nom de la Terra Negra, pels dipòsits de carbó que donaven el color, i on s'hi aplegava
una prostitució de molt baixa estofa. Si fa no fa, vers l'actual cruïlla dels carrers Tallers
i Ramalleres hi havia el Pati del Carall, on una pedra vertical clavada a terra inspirava
el nom. La Plaça del Pedró ens recorda una altra pedra vertical, ara cristianitzada amb
el monument a Santa Eulàlia. Els carrers i carrerons enrevessats, foscos, pudents en
moltes ocasions, poden ser un exemple d'urbanística escorpiniana. El pas de Plutó per
Escorpí va marcar els anys de transformació urbanística i social radical del Raval.
El límit amb Sagitari va seguint una línia imaginària des del centre fins la Font
de Canaletes i baixa per una línia paral·lela a les Rambles, deixant les Drassanes dins
Sagitari.
Sagitari
La zona compresa entre les Rambles i el Parc de la Ciutadella; barri Gòtic,
barris de Sant Pere i Santa Caterina, la Ribera, Port, Barceloneta.
51