EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

El tercer espai es l'humà, marcat per l'àmbit on viu una comunitat que
s'identifica amb uns valors i unes tradicions que considera pròpies, col·lectives i que la
distingeixen de les altres al seu voltant, com pot ésser la llengua. Tornant a Espanya i
veient-la com un espai polític, en aquests moments dins hi ha diversos espais humans,
com Euzkadi, Catalunya, Galícia, l'Aragó, etc., on cada comunitat té els seus trets
distintius. Quan es parla de la divisió astrològica de la Península Ibèrica cal tenir això
ben clar, que parlem d'espais geogràfics si no indiquem clarament el contrari, i en el
cas de Catalunya ens referim a un espai humà, el d'una comunitat que comparteix una
llengua i una tradició comú, ja que en el nostre treball ens en anem més enllà de la
Catalunya estrictament tancada per unes fronteres polítiques.
A aquesta obra anirem passant de l'àmbit espacial més gran al més petit;
anirem fent un recorregut per la Península Ibèrica com a símbol de l'espai major,
presentant la seva divisió però sense entrar profundament a les interioritats de cada
zona ja que no és el nostre objectiu, l'espai geogràfic català com a un bon
representant d'un espai mig, el Principat d'Andorra com a símbol d'un espai geogràfic i
polític petit, i la ciutat de Barcelona com a representant d'un espai humà, ciutadà en
aquest cas. Veurem que en tres d'ells es poden aplicar idèntics principis de treball i
que sols a un, Andorra, ens haurem de regir per altres principis astrològics. I és que,
sens dubte, a la Terra hi ha tanta varietat dins la unitat com es pot veure al Cel.
Aquí no he volgut tant sols presentar el resultat d’un treball sinó mostrar-vos
una eina per a fer-ho; la meva visió i punt d’origen és que tot allò que es pot analitzar
respon sempre a uns paràmetres astrològics i que una mena d’impuls humà del tot
inconscient va projectant-los en tot allò que fa i viu; per exemple, havent treballat amb
la toponímia he vist que es posen els noms de lloc ens els indrets que acorden
perfectament amb els esquemes astrològics i això fer per gent que no sabia res en
absolut del món astral.
Aquest estudi l'he volgut dedicar a la memòria de Joan Muñoz Badía, el
Professor Lester, ja que fou el primer que me'n parlà, i tot i no estar gaire d'acord (per
no dir gens) amb ell amb les distribucions astrològiques que feu ni del país català ni de
l'andorrà, no puc sinó retre-li un petit homenatge personal amb aquesta obra. Lester
fou un pou de saviesa astrològica i un dels mantenidors de la Tradició Astrològica en
els anys de la dictadura, i de les seva escola deriven molts dels que ara ens dediquem
a aquest coneixement.
Espero que sigui una eina útil a les vostres mans.
5