EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

Forat del Vent (bon nom, per separar el sector d'un signe d'Aire), a la carena de
Collserola.
Gèminis
Gràcia, Parc Güell, el Carmel, Vallcarca, Vall d'Hebrón, Llars Mundet, Montbau.
Si Gèminis té fama d'imitació, de còpia dels altres, d'ésser el doble, un cop d'ull
al barri de Vall d'Hebrón ens porta una còpia dels noms de la Palestina del Nou
Testament (carrers Perea, Nínive, Idumea, Judea, Naïm, Sidó, etc.); sembla com si s'hi
hagués agermanat. Una de les atribucions del signe són les Arts en general com a
factor de posar l'intel·lecte en servei d’una creació; doncs bé, a la part de dalt de la
Ronda de Dalt, entre els carrers de l'Arquitectura i el de l'Harmonia tots els carrers
duen noms d'artistes i de la Dansa, del Ritme, de les Muses, de la Mímica, i no cal
seguir. Hi ha el barri de Sant Genís dels Agudells, que exemplifica una advocació
Gèminis quan sabem que el nom (i l'església ens confirma) es refereix a Sant Genís
Escriba i Sant Genís Comediant, parella de sants Gèminis. Hi ha l'edifici del Patronat
Ribes, que fou antic internat i orfenat. Pel sentit lúdic i destinat bàsicament a la
mainada, crec que el Parc d'Atraccions del Tibidabo cal incloure'l dins aquesta zona
Gèminis, i aleshores posar la via del Tramvia Blau i el Funicular com a límits amb la
zona Cranc (funicular i tramvia com a comunicacions properes mercurials, cosa de
Gèminis i casa III). Els carrers de la part baixa de Gràcia (Plaça Raspall, Plaça del
Poble Romaní i voltants) són un altre exemple de Gèminis per la convivència
tradicional de dues ètnies, la paia i la gitana. ¿Voleu cosa més ingènuament Gèminis
que el Parc del laberint?; penseu-hi. El monument a Antoni Clavé, al passeig de Sant
Joan, fundador de les societats corals, seria just al límit entre Taure i Gèminis. Com en
el cas de la zona Gèminis en el conjunt de Catalunya, els espiritistes barcelonins es
concentraven sobre tot a Gràcia. El Turó del Carmel i el santuari del Carmel entren
dins Gèminis; la imatge que s'hi venera és la Mare de Déu de l'Alegria, concepte força
adient al signe, i el Carmel és un orde religiós que s'entronca amb una fraternitat de
profetes que s'aplegaven a aquesta muntanya de Palestina al voltant d'Elies.
La línia que separa amb Cranc passa pel carrer Gran de Gràcia, plaça Lesseps
i avinguda República Argentina, gira a l'esquerra pel Passeig de Sant Gervasi fins a
l'avinguda Tibidabo, per on gira i segueix amunt fins al cim de Collserola.
Càncer
El Putxet, Turó de Monterols, zona de Gràcia al voltant de la plaça de Gal·la
Placídia, la Bonanova, Sant Gervasi de Cassoles.
Hi ha res més Càncer que les cassoles? No en el sentit que ara donem a
aquesta paraula sinó en l’antic de casetes, cases soles, que és l’origen del topònim.
Sols amb això ja en tindríem prou per a justificar-nos. És una zona eminentment
conservadora i tradicionalista, molt lligada als conceptes de la terra, la pàtria, la
família, tots ells eminentment cancerians. Molts dels patricis de la ciutat viuen, o han
viscut en altre temps, al voltant del carrer Balmes, l'eix central d'aquesta zona. Al Turó
de Monterols s'hi trobaren restes preromanes que poden considerar-se part de
l’origen, dels avantpassats (Càncer) de Barcelona. La força de Càncer i, per regència
de la Lluna, és tant que fins i tot la primitiva advocació de l'església de Sant Gervasi i
Sant Protasi es canvià per la de la Mare de Déu de la Bonanova, degut al predicament
que aquesta tingué. El parc de la Font del Racó és dins aquesta zona, així com la
49