EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

carrer d'Avinyó, al nº 17, hi ha l'anomenada casa d'Hèrcules, on és lluitant amb el lleó
de Nemea; de totes les possibles representacions iconogràfiques derivades dels seus
dotze treballs és ben curiós que sigui exactament la del lleó la que ens apareix al bell
mig de la Ciutat Vella. I al cim del Tàber, el turonet a prop del mar que acollí el primer
poblat ibèric antecessor de la ciutat, encara es poden veure unes poques columnes del
temple romà anomenat d'Hèrcules, que encara que no li sigui dedicat, la vox populi
mana que tingui el seu nom. I no s'acaba aquí el joc herculi; al costat de l'església de
Sant Just i Pastor hi ha el carrer d'Hèrcules, que si ara és recte abans resseguia l'absis
del temple; aquesta església es diu que és la més antiga de la ciutat i que fou el primer
lloc on es venerà la Mare de Déu de Montserrat, molt abans d'anar-la a amagar a la
muntanya... També es diu que és fet sobre l'antic temple d'Isis de la ciutat romana; a
sota el temple hi ha un seguit de túnels i galeries, com velles catacumbes, on alguns hi
ha volgut veure llocs de culte isíac, i qui sap si Mitraic. Hèrcules Taure, la Moreneta
també, i Isis i Mitra per acabar d'engreixar-ho. ¿Què voldrà dir tot això?
La resposta la tenim per aquest Hèrcules que ens ha aparegut connectat amb
les zones catalanes dominades per l'element Terra; què hi fa, doncs, a una ciutat
d'Aire? Si Hèrcules és segons la tradició el pare de la ciutat, en un tema astral
l'hauríem de posar a la casa IV, la que ens parla del pare, els avantpassats, les
nostres arrels; i si sabem que Hèrcules entra dins els personatges que carreguen la
mitologia de l'Era de Taure, del record del culte a les deesses, podríem suposar que
aquest Taure és a la casa IV, la qual cosa ens posa a Aquari a l'Ascendent, el signe de
la ciutat a la casa I; amb aquesta casa IV a Taure ens cabria perfectament la
continuïtat de cultes taurins, d'Isis a la Moreneta. I tant taurins! Sabeu que Barcelona
és una de les poques ciutats (i l'única a Catalunya) que ha tingut durant molts anys
dues places de braus? Això ens ha conduït a mostrar que Barcelona és, doncs, una
ciutat Aquari amb l'Ascendent al mateix signe, doblement Aquari, d'essència i
presència.
La ciutat comtal ens presenta un curiós i interessant problema que s'afegeix als
ja tradicionals que trobem a l'hora de començar a buscar el centre, i és que "la ciutat
es mou i el centre no roman quiet". En efecte, el creixement històric de la ciutat i
l'evolució que la seva estructura social i d'activitats ha tingut han provocat que el
centre real de la ciutat anés canviant d'indret amb el temps. Ningú dubta que durant
els segles medievals i moderns el centre es podia situar entre l'actual Plaça de Sant
Jaume i el Carrer del Paradís, al cim del Mons Tàber, origen de la ciutat. Aquest centre
va romandre inalterable fins a la meitat del segle XIX, però amb l'enderroc de les
muralles i el naixement de l’Eixampla el centre es mogué cap a la plaça de Catalunya, i
allà hi ha estat actuant fins finals del segle XIX. Actualment, després de les
incorporacions dels municipis del voltant i el creixement experimentat durant el segle
XX, el centre cal situar-lo a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal. Qualsevol
intent de divisió que es pugui fer seguint amb el centre antic, a la plaça de Sant
Jaume, va abocat al fracàs, com la meva experiència m’ha ensenyat.
Ni cal dir que en aquest estudi s'han acceptat i respectat els límits municipals
actuals de Barcelona, per bé que si algun dia hipotèticament creix la ciutat incorporant
part de Sant Adrià i l'Hospitalet, és a dir movent-se del Besòs al Llobregat, en poc ens
canviarà aquesta actual distribució, essent aleshores el fragment de Sant Adrià sens
dubte del signe de Peixos, i l'Hospitalet del de Verge; caldrà, però, esperar fins el
moment per estudiar-ho de manera adient. Qualsevol mena d'intent de dividir
astrològicament la ciutat des dels centres antics fracassa avui dia i ens hem de
remetre sempre al centre actual.
Els elements que van apareixent agrupats als diferents barris de la ciutat són
els que ens donen, sobre tot, la clau per poder atorgar-les-hi un signe concret. Entre
47