EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

45
5
BARCELONA, DIVISIÓ D'UNA CIUTAT
Nota prèvia = entre el moment en què això fou escrit i ara que és publicat hi ha hagut alguns
petits canvis a la ciutat, com la desaparició de la Universitat Pompeu Fabra de les Rambles,
però cap d’aquests canvis altera en absolut el sentit essencial del nostre treball.
Hem anat reduint la categoria, la mesura d'espai geogràfic, passant de la
Península Ibèrica (500.000 kms2) a Catalunya (32.000 kms2), a Andorra (464 kms2)
fins arribar a un espai relativament petit, la ciutat de Barcelona (poc més de 100
kms2). En tots els casos hem estat treballant sota la mateixa òptica, que era la de
deixar que la terra ens parlés i agrupar-ho en unes constants astrològiques. Ara
podem veure com això s'aplica a una ciutat.
Estan d'acord la majoria dels astròlegs que a la ciutat de Barcelona
tradicionalment se li confereix el signe d'Aquari; tot el tarannà de la ciutat ens ho està
mostrant constantment, essent lloc de convivència de gent arribada dels llocs més
insospitats del planeta que, sense perdre la seva identitat, acaben fonent-se en l'ampli
espai barceloní. Si parlem dels aspectes tècnics moderns del signe, no podem sinó
senyalar que fou la primera ciutat de l'estat espanyol en tenir ferrocarril metropolità, en
tenir una emissora de ràdio, en tenir el primer enllumenat elèctric, i això sense parlar
de les més modernes formes de comunicació que amb motiu dels Jocs Olímpics del
1992 s'han instal·lat a la ciutat. Si parlem dels aspectes conceptuals del signe, tots els
moviments més moderns i lliberals o llibertaris han tingut i tenen una forta implantació
a la ciutat, i van del camp de les arts al de la política. Les noves reformes de la ciutat
marquen a una punta (a Diagonal Mar) el sentit de contacte social que Aquari ofereix
al món amb l'espai on es va fer el Fòrum de les Cultures del 2004, i a l'altra punta de la
Diagonal, a Les Corts i Pedralbes, la Porta del Coneixement ens portarà el sentit més
modern en l'aspecte tècnic i científic. Hem de recordar també que el sentit de llibertat i
convivència religiosa el tinguérem quan les Olimpíades amb l'església de Sant
Abraham, que va funcionar per a totes les branques del cristianisme, i amb espai per a
sinagoga i mesquita.
Una curiosa tradició barcelonina que lliguem amb el sentit de llibertat és el de la
crema d'esglésies i convents, considerats de sempre com els més clars representants
de l'obscurantisme moral i polític; 1835, 1909, 1931, 1936 són anys de crema de llocs
religiosos. També el sentit de progrés i revolucionari del signe es fa palès recordant
que el primer Congrés Obrer Espanyol es va fer a aquesta ciutat (18 de juny de 1870),
que el sindicat anarquista CNT s'hi va fundar (9 de setembre de 1911), o que va veure
la primera manifestació feminista de l'estat espanyol (10 de juliol de 1910), i fins i tot
que l'únic moment en que el govern franquista es va haver de baixar els pantalons fou
degut a la vaga de tramvies barcelonina. Molt abans, l'any 1764, s'hi va fundar la
primera Acadèmia de Ciències i Arts de tot l'estat espanyol, un bon exemple del
progressisme del signe.
Una de les constants que hem trobat a la divisió de Catalunya és que als
sectors d'Aire hi ha la constant presència de dues comunitats que hi viuen; a
Barcelona hi ha hagut tradicionalment dues comunitats sempre; primer ibers i romans;
més tard iberoromans i visigots; després musulmans i cristians, que foren substituïts
per la dualitat de jueus i cristians; el buit que deixaren els jueus fou omplert pels
gitanos ja presents abans del 1450. Al segle XX han estat els "murcianos", nom