EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

torna tota d'or. El santuari de la Mare de Déu de Meritxell es perfila com a autèntica
Senyora de la Muntanya; aquest santuari és absolutament auster de línies, molt fosc
de color (negre i gris), que el converteix en un indret clarament saturní malgrat la seva
advocació virginal. Hi ha el Roc de les Bruixes, roca sagrada de vell i usada durant
diferents etapes culturals, on es diu que el dimoni hi va deixar marcades les urpes.
Si posem sobre el paper la posició de les regències, veiem que el Sol i la Lluna
són al centre, i que les entrades i sortides del país, els dos límits, els marquen Mercuri
amb Catalunya i Saturn amb França, el primer i darrers planetes tradicionals o
clàssics. Si en el cas de Mercuri el trànsit és fàcil, i la primera cosa important que hi ha
passant la duana és un centre comercial, en passar la de Saturn, amb tota la
complicació d’un port muntanyenc, hi ha un complex hoteler d'alta muntanya i unes
pistes d'esquí. Mercuri crea una facilitat de comunicació, i la duana i pas de la farga de
Moles és l'exemple; per la seva banda Saturn crea dificultats, i les muntanyes altes
dels Pirineus sols es poden travessar pel Pas de la Casa, just a aquest sector saturní.
Crec que l'argument ja és definitiu, per demostrar la validesa de les atribucions.
Encara podem afegir un altre element, si més no curiós, que lliguem amb el
sentit classificador primordial del signe de Verge, i és que la bandera andorrana conté
els tres colors primaris, groc, blau i vermell; com sabem, tots els altres colors
perceptibles per l'ull humà no són sinó combinacions més o menys graduals i intenses
d'aquests tres.
M'he reservat pel final una reflexió treta d'unir dues tradicions llegendàries. La
primera conta que el vell Noè lligà l'arca a Fontargent quan acabà el diluvi, començant
allà la nova humanitat i tornant a repoblar la terra; la segona ens diu que el món
s'acabarà quan tots els estels del cel caiguin dins el llac d'Engolasters, que en altre
temps ja s'engolí una ciutat sencera, segons conten (Engolasters vol dir "engolaastres",
d’acord amb la tradició popular). Si Noè marca el principi d'una humanitat i
Engolasters el fi d'una altra, podem afirmar que Andorra és un lloc total, absolut,
principi i fi, és un centre de món.
44