23.04.2013 Views

EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

animal i les diferents facècies que en ella passaren. Curiosament, a la zona Càncer hi<br />

ha dos pobles de nom semblant (Os de Balaguer i Ossó de Sió).<br />

L'element Terra el veiem prou representat pel massís del Montseny que arriba<br />

als 1.714 m. al Turó de l'Home, el de les Gavarres, i tots els penya-segats de la Costa<br />

Brava. També les cingles de les Guilleríes que entren dins aquesta zona són un<br />

exemple de paisatge capricornià. Fins i tot les Illes Medes semblen quatre pedrots<br />

insolentment col·locats per la natura per recordar-nos que Capricorn és aquí; les seves<br />

germanes petites són les Illes Formigues. Els cingles del Congost entre Osona i el<br />

Vallès Oriental també formen part d'aquesta geografia. I la toponímia ens mostra un<br />

Montnegre entre Girona i les Gavarres, i un Sant Sadurní (=Saturn) de l'Heura a la<br />

mateixa contrada, a banda de Peratallada, Santa Susanna i Sant Climent de Peralta.<br />

Al terme de Calonge hi ha el Puig Cabrer al costat del Puig Caragol, complint la<br />

dualitat axial Capricorn/Cranc.<br />

Tant la ciutat de Girona com la de Vic poden ésser considerades models de<br />

viles capricornianes; el temps s'hi escola lentament, el pes del passat s'imposa sobre<br />

el present, la boira de la Plana de Vic és com una llosa hivernenca, els colors foscos<br />

de Girona (beneïdes cases de colors del riu...!) ens parlen de Saturn. Haig de marcar,<br />

però, que durant els anys de pas d'Urà per Capricorn (1987-1995) hi hagué una<br />

important transformació de les dues, obrint-se realment al present, revolucionant-se<br />

velles estructures de funcionament. El mateix podem dir de La Bisbal d'Empordà.<br />

Aquest argument crec que és important a tenir en compte per a determinar el signe<br />

dominant.<br />

A la ciutat de Girona hi havia una confraria de picapedrers i altra gent que<br />

treballa amb la pedra, que encara al segle XIX feia la seva festa davant una talla de<br />

pedra representant als Quatre Sants Coronats, de la tradició maçònica. Aquests sants,<br />

segons la llegenda local, eren de La Pera, forma antiga catalana de designar la pedra.<br />

Com veiem tot gira al voltant del simbolisme petri de Capricorn.<br />

Fins i tot el tarannà murri, pràctic, de paraula precisa i que a l'oïda dels altres<br />

catalans fins i tot pot semblar massa seca i austera, tant típics de Girona i les zones<br />

properes a les Guilleries, entren dins el concepte capricornià d'ésser.<br />

No puc deixar de banda que els tres principals centres d'indústria terrissaire de<br />

la Catalunya Vella són a aquesta zona, Quart d'Onyar, Breda i La Bisbal. Treballar la<br />

terra per a fer-la útil per a la llar, Capricorn/Càncer.<br />

L'eix amb Càncer el podem veure també a les infinites fonts d'aigua del<br />

Montseny (Viladrau, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, etc.) que s'envasa per a consum<br />

domèstic, o a les termes i balnearis de Caldes de Malavella i de Santa Coloma de<br />

Farners. L'antic estany de Sils era un enclavament Càncer dins aquesta zona. Hi<br />

afegim els embassaments de Sau i Susqueda, i el més petit d'El Pasteral.<br />

A banda del santuari de Cabrera ja anomenat, dins aquesta zona hi ha el de<br />

Rocacorba i sobre tot el de la Mare de Déu dels Àngels, a Madremanya, un antic<br />

"Mater Magna", que sols amb el nom ja deixa clara l’antigor del seu culte. La Mare de<br />

Déu de l'Estany, al Moianès, pot incloure's dins l'eix Capricorn/Cranc.<br />

La connexió espiritual personal amb la Terra, tal i com la trobem a les zones de<br />

Terra, la podem veure en els ermitans i anacoretes que al llarg dels segles han estat a<br />

diferents ermites dels Montseny. I si és per la via femenina, no ens estranya que tant el<br />

Montseny com les Guilleries o les terres de les Gavarres conservin moltes tradicions<br />

36

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!