EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología
EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología
EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
animal i les diferents facècies que en ella passaren. Curiosament, a la zona Càncer hi<br />
ha dos pobles de nom semblant (Os de Balaguer i Ossó de Sió).<br />
L'element Terra el veiem prou representat pel massís del Montseny que arriba<br />
als 1.714 m. al Turó de l'Home, el de les Gavarres, i tots els penya-segats de la Costa<br />
Brava. També les cingles de les Guilleríes que entren dins aquesta zona són un<br />
exemple de paisatge capricornià. Fins i tot les Illes Medes semblen quatre pedrots<br />
insolentment col·locats per la natura per recordar-nos que Capricorn és aquí; les seves<br />
germanes petites són les Illes Formigues. Els cingles del Congost entre Osona i el<br />
Vallès Oriental també formen part d'aquesta geografia. I la toponímia ens mostra un<br />
Montnegre entre Girona i les Gavarres, i un Sant Sadurní (=Saturn) de l'Heura a la<br />
mateixa contrada, a banda de Peratallada, Santa Susanna i Sant Climent de Peralta.<br />
Al terme de Calonge hi ha el Puig Cabrer al costat del Puig Caragol, complint la<br />
dualitat axial Capricorn/Cranc.<br />
Tant la ciutat de Girona com la de Vic poden ésser considerades models de<br />
viles capricornianes; el temps s'hi escola lentament, el pes del passat s'imposa sobre<br />
el present, la boira de la Plana de Vic és com una llosa hivernenca, els colors foscos<br />
de Girona (beneïdes cases de colors del riu...!) ens parlen de Saturn. Haig de marcar,<br />
però, que durant els anys de pas d'Urà per Capricorn (1987-1995) hi hagué una<br />
important transformació de les dues, obrint-se realment al present, revolucionant-se<br />
velles estructures de funcionament. El mateix podem dir de La Bisbal d'Empordà.<br />
Aquest argument crec que és important a tenir en compte per a determinar el signe<br />
dominant.<br />
A la ciutat de Girona hi havia una confraria de picapedrers i altra gent que<br />
treballa amb la pedra, que encara al segle XIX feia la seva festa davant una talla de<br />
pedra representant als Quatre Sants Coronats, de la tradició maçònica. Aquests sants,<br />
segons la llegenda local, eren de La Pera, forma antiga catalana de designar la pedra.<br />
Com veiem tot gira al voltant del simbolisme petri de Capricorn.<br />
Fins i tot el tarannà murri, pràctic, de paraula precisa i que a l'oïda dels altres<br />
catalans fins i tot pot semblar massa seca i austera, tant típics de Girona i les zones<br />
properes a les Guilleries, entren dins el concepte capricornià d'ésser.<br />
No puc deixar de banda que els tres principals centres d'indústria terrissaire de<br />
la Catalunya Vella són a aquesta zona, Quart d'Onyar, Breda i La Bisbal. Treballar la<br />
terra per a fer-la útil per a la llar, Capricorn/Càncer.<br />
L'eix amb Càncer el podem veure també a les infinites fonts d'aigua del<br />
Montseny (Viladrau, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, etc.) que s'envasa per a consum<br />
domèstic, o a les termes i balnearis de Caldes de Malavella i de Santa Coloma de<br />
Farners. L'antic estany de Sils era un enclavament Càncer dins aquesta zona. Hi<br />
afegim els embassaments de Sau i Susqueda, i el més petit d'El Pasteral.<br />
A banda del santuari de Cabrera ja anomenat, dins aquesta zona hi ha el de<br />
Rocacorba i sobre tot el de la Mare de Déu dels Àngels, a Madremanya, un antic<br />
"Mater Magna", que sols amb el nom ja deixa clara l’antigor del seu culte. La Mare de<br />
Déu de l'Estany, al Moianès, pot incloure's dins l'eix Capricorn/Cranc.<br />
La connexió espiritual personal amb la Terra, tal i com la trobem a les zones de<br />
Terra, la podem veure en els ermitans i anacoretes que al llarg dels segles han estat a<br />
diferents ermites dels Montseny. I si és per la via femenina, no ens estranya que tant el<br />
Montseny com les Guilleries o les terres de les Gavarres conservin moltes tradicions<br />
36