EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

dedicades als carrers on hi havia les "cases de senyoretes"; no en conec de cap altra
ciutat. Olot té una plaça de braus, un element que sembla incongruent a aquests
indrets pirinencs, però és que ja els hi va agafar el gust al segle XIX, com una mena de
compensació dins l'eix Taure/Escorpí. Ja hem vist que l'única zona de Catalunya on el
brau és tradicional és a Taure.
També podríem senyalar com a escorpinià el poble de Castellfollit de la Roca,
construït sobre una massa de basalt volcànic.
Ignoro el signe que tenia el Dr. Darder, però el museu a Banyoles que porta el
seu nom, i fundat per ell, és un exemple de la morbositat que sol atribuir-se a aquest
signe; des del boiximà dissecat que hi hagué durant cent anys pràcticament, fins les
pells humanes adobades, els "monstres" i anomalies de la natura, tot el museu respira
un aire que s'adiu perfectament amb aquest signe. I el llac de Banyoles té un origen
volcànic, la qual cosa el posa dins d'Escorpí. I ja que parlem de museus, n'hi ha un de
volcànic a la Garrotxa.
La muntanya que fa de contrapès masculí de Montserrat és el Canigó, que
entra dins aquesta zona. Al seu peu hi ha el monestir de Sant Martí, que ens indica
ben clar Mart. Una llegenda ens diu que al seu cim hi vivia un drac; una altra que el
pare Noè va encallar l'arca al cim d'aquesta muntanya, tot i que no és l'únic lloc on es
diu que ho feu (vg. Fontargent, a Andorra).
Si Sant Martí del Canigó, junt amb Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà
són els monestirs sobre els que reposa el pes fonamental de l'articulació del país en
els primers segles de la lluita contra l'islam, en ells hi podem veure el tercer naixement
del país, l'espiritual, al menys del present cicle de l'Era de Peixos. Precisament una de
les primeres manifestacions del renaixement català del segle XIX fou la reconstrucció
del monestir de Ripoll.
Un dels arbres més típicament escorpinians és el teix, del que hom diu que "la
seva ombra mata", i amb els fruits verinosos; és un arbre que molts cops es planta als
cementiris junt amb els xiprers; dins aquesta zona hi ha un dels monestirs que en
l'Edat Mitjana tingué gran importància, el de Santa Maria de Serrateix, al límit entre el
Berguedà i el Bages.
A la nostra divisió hem passat la línia fronterera actual amb França i em inclòs
la Catalunya Nord, com no podia ésser menys, i hem donat a la plana del Rosselló el
signe d'Escorpí; si algú ho vol posar en dubte podem argumentar que en la divisió
astrològica de França també la zona Escorpí s'estableix exactament a aquesta zona,
com Sagitari a l'Arièja i Capricorn a les terres basco- franceses i la Gasconya.
La ciutat de Berga penso que té moltes possibilitats d'ésser dins Escorpí per la
festa de foc i pólvora de la Patum; a Berga hi ha un monument on a plaques hi ha
explicada bona part de la història de Catalunya, amb la qual cosa reprenem el fil dels
naixements del país, tots lligats a aquesta zona astrològica.
Entra dins el sector Escorpí una franja que va de Berga cap al Coll Negre (a
l'antiga carretera de Guardiola), el tossal de la Guàrdia, Sant Jordi de Cercs (que ni cal
comentar, com símbol de l'eix Taure/Escorpí), i entrant dins els pobles de Fígols,
Fumanya, Sant Corneli i Vallcebre, amb les mines de carbó de tota aquesta contrada.
La línia que separa Escorpí amb Sagitari passa, sortint de Pinós, pel
Puigventós, Sant Quintí, Cardona, Can Santamaría i Puigventós, Navàs, Turó de Cal
Ponç, Sant Miquel de Terradelles, Sant Feliu Sasserra, Sant Bartomeu del Grau,
33