EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

Tant clara apareix aquesta partió "desequilibrada" que al costat de la
monstruosa destrucció de l'harmonia causada per les urbanitzacions de la zona sota
domini espanyol, trobem la cura del paisatge i de l'espai que es nota a la banda
francesa; no tot allà són flors i violes ni vull dir que sigui meravellós, però el contrast és
evident i sens dubte vergonyós. El creixement incontrolat de les urbanitzacions a la
Cerdanya ha estat fruit del pas entre els darrers anys del segle XX i primers del XXI
d'Urà per Aquari, la seva casa V, que podem sens dubte marcar com a "cases de
segona residència lligades al lleure i oci". Si mirem aquestes construccions veurem
que totes les que són juntes són iguals, com si hi hagués una mena de por a trencar
l'equilibri de la igualtat, que volen aparèixer força rústiques però amb grans comoditats
internes, plenes de modernitat, element força uranià,
Dues Cerdanyes, dues capitals, Mont-Lluís i Puigcerdà; encara en podem
posar una altra doble capitalitat si sols parlem de la Cerdanya d'ençà la frontera,
Puigcerdà i Bellver. Totes aquestes dobles situacions o dualitats entren dins les
característiques comunes dels signes d'Aire.
La forma del paisatge cerdà podem associar-lo també amb Balança. Per un
costat els cims dels Pirineus i el Cadí que tanquen la vall del Segre, per altra la
placidesa de la vall, suaument ondulada, on cada cosa és al seu lloc; les infinites
tonalitats del verd, color tradicional del signe, és el dominant a tota la comarca. Un
escriptor l'anomenà "la maragda màgica dels Pirineus", i ens sembla un nom prou
escaient puig que aquesta pedra preciosa s'atribueix tradicionalment sota la regència
de Venus i Balança.
La dualitat de comunitats que ens apareix com una constant a les zones d'Aire
la tenim present aquí amb la notable presència de jueus a Puigcerdà durant l'Edat
Mitjana, i el fet que als habitants de Montellà siguin motejats de gitanos.
És si més no curiós senyalar que a l'Alta Cerdanya hi ha un forn alimentat per
energia solar a Odelló, i la curiositat rau en què Balança és el signe de caiguda
astrològica del Sol; sembla com si en el lloc on perd força el volguessin concentrar.
A banda dels referits a la Cerdanya, no hi hem trobat més elements que
puguem aportar com a proves, però ens sembla que amb la comarca sols, cas únic a
l'espai català, ja n'hi ha prou.
La línia entre Balança i Escorpí, començant a Pinós, passa pel Puig Ventós,
serra de Vilalta, Borrelles, el castell de Clariana, turó de Comabella, el coll de les
Bruixes, serrat d'Obaga Negra, Serrateix ja fregant la zona escorpiniana, Montbordó,
Sant Joan de Montdarn, tossal de la Roca del Mill, la ciutat de Berga i seguint aigües el
Llobregat amunt fins Guardiola, per bé que deixant la riba de ponent del riu dins la
zona Escorpí, el riu de Gréixer, Bagà, santuari de la Mare de Déu de Roca Sança, el
Pedró dels Quatre Batlles, el Pla de la Bassa on troba la frontera de França que va
seguint fins al Puig de Dòrria, Puigmal, i aleshores entra dins França, passa pel puig
Cucurucull i es perd per Toès.
ESCORPÍ
Espai geogràfic = centre i nord-est del Berguedà, Ripollès, nord de la Garrotxa,
Conflent, Vallespir, Rosselló, part nord oest de l'Alt Empordà.
31