EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

santuari proper de Sant Llorenç de Morunys, també ho és, així com la dels Colls que
es venera a l'església parroquial del mateix poble.
Sense ésser negres però tenint (o havent tingut en altre temps) un culte
realment important i popular hi ha a aquesta zona la de Montgarri a la Vall d'Aran,
patrona dels pastors de la Vall, l'Alt Pallars i l'Alt Arièja, la de Besàn a la Vallferrera,
patrona de les abelles, les de Meritxell i Canòlic andorranes, realment "senyores" de
les valls; podríem seguir...
Als termes d'Odèn i Canalda, al Solsonès, hom pot trobar edificacions rupestres
(les "coves dels moros"), habitades fins fa pocs anys; la connexió Verge/signe de Terra
i el fet de viure dins de la pedra o terra és obvia. Curiosament, les altres zones on es
poden detectar alguns habitacles rupestres (no ermita) són a Talamanca, al sector
Capricorn, i a un indret de Les Garrigues fregant la zona Taure.
L'eix Verge/Peixos el tenim marcat per la capitalitat de bisbat de la Seu d'Urgell,
el més important dels Pirineus Catalans tant d'antic com de modern, i encara més per
la relació especial que manté amb Andorra.
El gran mite de l'eix Peixos/Verge és el de la recerca del Grial; doncs bé, entre
els diferents indrets on es diu que aquest restà amagat hi ha Sant Joan de l'Erm, un
indret on ara hi ha una pista d'esquí (¡...!); és interessant marcar-ho perquè és molt a
prop de Castellbò, un antic senyoriu feudal tacat de catarisme, la més griàlica de les
religions medievals. L'estella Labrum, δ crateris, actualment vers 26º de Verge,
s'associa amb el Grial tradicionalment. Ens preguntem si és sols una coincidència.
Si Verge és el signe que ens simbolitza el treball ben fet i amb el màxim profit,
no ens sobtarà que a aquesta zona hi hagi la tradició dels Meneirons, una mena de
follets molt petis que sempre demanen feina, ajudant a l'afortunat que en té uns
quants, però que si l'acaben i no en tenen més, es mengen l'amo...Hi ha moltes
construccions, amuntegaments de pedres pels barrancs i les costes de les muntanyes,
munts de pedra al costat d'un camp, que els naturals d'aquí els hi atribueixen.
La línia que separa Verge de Balança passa, començant a Pinós, pel Rastell,
turó de Sandiumenge, Castell de Riner, Olius on segueix el riu Cardener aigües amunt
fins la Serra del Verd, concretament al Cap del Verd (2.288 m.), els Cloterons, Coll de
Josa, pic de Costa Cabirolera i la Roca Verda, tossal del Puig, tossal del Quer, serrat
de Cogulló, Roc de l'Àliga, pla de la Llet, turó Punçó, Monturull a la ratlla fronterera
amb Andorra, i segueix aleshores tota la carena fronterera fins pràcticament al Pas de
la Casa, pic de les Valletes, pic de Fontfreda, coll de Pimorent, pic de Coma de l'Orri i
pic del Carlit.
BALANÇA
Espai geogràfic = Nord i occident del Berguedà, Cerdanya, Capcir.
Si llegim la lletra de l'himne cerdà veurem que comença dient: "Meitat de
França, meitat d'Espanya,...", que ens descriu la situació de la comarca; i no tant sols
hi ha una partició, sinó que la part espanyola es divideix entre les províncies de
Girona i de Lleida, amb tots els problemes que comporta. I per complicar-ho encara
més dins la part francesa tenim Llívia que és espanyola. No hi ha manera de "casar"
tota la comarca si no és veient-la sobre el paper dibuixada. És una comarca en
constant recerca d'un equilibri trencat en altre temps i que es perpetua.
30