EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

No tant sols les corrents artificials d'aigües, sinó les naturals, i aquesta zona és
marcada pel Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, i altres rius de
menor importància que hi vessen les aigües.
El santuari de Montmagastre (antic mama castrum, castell de la mamella), és
dins aquesta zona. És una muntanya cònica del tot semblant a un pit, com els
coneguts "Pits d'Annu", a Irlanda. Com a altres muntanyes similars a Catalunya (el
Puiggraciós al Vallès Oriental, p. ex.) hi havia un santuari i una Mare de Déu
miraculosa que protegia les mares. No es pot deixar de banda la presència de la Serra
i l'ermita de Sant Mamet (=mamella) on les dones parides de poc anaven a demanar
abundància de llet als pits, molt probablement atretes per la fonètica del nom,
Si hi afegim l'eix de dualitat muntanya/cova que entra dins els paràmetres
simbòlics de Càncer i el seu oposat Capricorn, tenim a Vilanova de Meià, Colobó i
Cèrvoles tot un reguitzell d'esglesioles i capelles troglodítiques, en una concentració
molt superior que a la resta de Catalunya.
A Capricorn sortirà l'os com a animal tòtem, i allà en parlarem; aquí, al signe
contrari de Càncer, hi ha Os de Balaguer, on també gira sobre aquest animal l'origen
popular del nom del poble; també tenim Ossó de Sió.
La línia limítrofa entre Càncer i Lleó surt de Pinós i va cap a Sant Serní de
Llanera (Serní= Sadurní= Saturn, que té el seu exili a Cranc), el Tossal de la Creu,
Sanaüja, Serrat de Balaguer, Castell de Ribelles, Gualter (antic monestir dedicat a
Santa Maria, on es guardava una espina de la corona de Crist), Montmagastre,
segueix per la carena del Montsec de Rúbies, Terradets, carena del Montsec d'Ares,
castell de Sant Llorenç, fins a la Noguera Ribagorçana.
LLEÓ
Espai geogràfic = Subcomarca del Mig Segre, Pallars Jussà, Vall d'Aran, Alta
Ribagorça, part occidental del Pallars Sobirà, sector sud occidental de l'Alt Urgell,
sector occidental del Solsonès.
L'escut de Vielha mostra un lleó, com els de Benés, Durro, Sant Salvador de
Toló, Erill, i Es Bòrdes; el del Pallars una àliga real bicèfala, a l'igual que els del Pont
de Suert i de Salàs de Pallars, elements ben característics del signe de Lleó. A l'escut
de Bossost apareix una ciutat cremant i una au fènix renaixent per sobre; tinc els meus
dubtes sobre si aquest sentit de renéixer pel foc podria entrar dins el món conceptual
de Lleó.
A la Vall d'Aran hi hagué durant l'Edat Mitjana el Castèl León, una gran
fortificació de la que sols en resten uns petits vestigis.
Sense voler remetre'ns a la llarga història passada, els elements bèl·lics i
militars els tenim en l'escola militar de Talarn, el destacament de muntanya de Vielha, i
en la invasió pels maquis de la Vall d'Aran, que també patí en el seu temps la dels
hugonots francesos, a banda de les constants bregues amb els comtes de Pallars
durant tota l'Edat Mitja.
El comtat de Pallars fou el més ferreny i rebec a integrar-se en els dominis de
la casa comtal barcelonina; fou el darrer espai pràcticament independent (ferotge
independència i sobirania lleonina) de Catalunya.
28