EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

Sant Miquel. A la porta de la muralla hi ha el monument a dos germans defensors
contra els romans, Indíbil i Mandoni. Humorísticament es diu que a Lleida no coneixen
la veritat puix la varen tirar al riu, i és sabuda la capacitat de Gèminis com a signe (a
l'igual que Peixos) d'emmascarar la veritat fins a fer-la semblar mentida, i a l'inrevés.
Durant un bon grapat d'anys va tenir dos ponts sobre el Segre, i sols dos diaris
seriosos per llegir, "La Mañana" i "El Segre". Durant el segle XIX, cap al 1883, hi
hagué una lògia maçònica actuant-hi que s'anomenava "Victòria Fraternal", que per a
un espai Gèminis ja és filar prim. A Lleida sempre hi ha hagut dues comunitats, els
gitanos i els paios, que ara ja s'ha alterat amb l'arribada de nous emigrants. Aquesta
dualitat de comunitats és típica i constant a les zones regides per l'element Aire. Si
posem Gèminis com a signe de comunicació (per Mercuri i la casa III), a Lleida
confluïen les vies que venien de la costa i dels Pirineus per anar cap a Compostel·la.
Tan doble i dual és el joc, que als habitants de la capital de la Terra Ferma se'ls
anomena indistintament lleidatans o ilerdencs.
Una interessant observació i de total actualitat és que l'AVE comunica
Catalunya sortint cap a Espanya pel sector Gèminis (i la primera parada la fa just a
Lleida, que ara ha canviat el nom de la seva estació ferroviària fent-la dual,
anomenant-la "Lleida- Pirineus"), i amb França pel sector Sagitari, els dos signes que
s'oposen i indiquen comunicacions.
Entre els arquetips de Gèminis hi ha la creença en el doble, en la dualitat del
cos humà partit entre visible i material i no visible o espiritual, que un cop mort el cos
físic perdura en un altre nivell existencial. Sobre aquesta creença arquetípica es
connecta i fonamenta l'espiritisme, que a les terres de Lleida incloses dins d'aquesta
zona Gèminis va tenir una implantació fantàstica durant el segle XIX, fins i tot amb el
que podríem anomenar una escola lleidatana d'espiritisme. Encara restaven algunes
escorrialles d'això a finals del segle XX. A molts pobles hi ha mèdiums i sanadors que
entrant en tràngol es comuniquen amb els éssers desencarnats, i tradicionalment n'hi
ha hagut en una proporció superior a la de la resta de Catalunya.
Al terme de Llanera (al sector del Solsonès regit per Gèminis), hi ha el monestir
de Sant Celoni i Sant Ermenter, doble patronatge d'un indret.
Els límits entre Gèminis i Càncer, començant a Pinós, passen per la serra de
Claret, l'ermita de la Mare de Déu de Camp-ral, Guarda-si-venes, puig de Sant
Cristòfol, les Pallargues, turó de Sant Ermengol, Pilar i serra d'Almenara, Castellserà,
casa Falcons, torre de Sant Josep, torre Cardona, Térmens, Torrelameu, Benavent,
Rosselló, Malpartit, Raïmat, Gimenells (deixant a la banda Càncer el Pla de la Font), i
acabant al turó de la Tossa.
CÀNCER
Espai geogràfic = la Llitera, Baixa Ribagorça, la Noguera, nord oest de la
Segarra.
Si Càncer s'associa amb les aigües dels llacs i pantans artificials, canals de rec
i els rius que reguen horts casolans, una ullada a aquest sector ens mostra els pantans
de Santa Anna (que era la Mare de la Mare de Déu, és a dir, Càncer clarament), el de
Camarasa i el nou de Rialb, a banda del canal d'Urgell, el canal del Sió, la Sèquia
primera, la Sèquia segona, el projectat durant tant de temps i per fi començat canal
Segarra- Garrigues, etc., que tots comencen aquí o reguen aquestes terres.
27