EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

La recerca i connexió espiritual personal amb la Terra, aixoplugar-se a una
cova on fer-hi un procés espiritual, la tenim en els exemples dels anacoretes i ermitans
de les Serres del Montsant i de Prades, les capelles troglodítiques del Priorat, els
eremitoris d'Ulldecona o el convent d'Horta de Sant Joan i la muntanya de Santa
Bàrbara, i el ja esmentat Montsacre. Podem afegir-hi encara la vella cartoixa de Scala
Dei, o el convent (després balneari i ara negoci d’aigua) del Cardó i tot el reguitzell
d’ermites que hi ha al seu voltant, algunes tant terrenals que han estat excavades dins
la mateixa roca de la muntanya.
El treball tradicional terrissaire més conegut i valorat de la Catalunya Nova es
desenvolupa a aquesta zona, a Miravet i a Verdú. Aquest element del treball amb la
terrissa ens el trobarem també a altres zones de Terra.
Els límits entre la zona Taure i la Gèminis vénen marcats per la línia que,
començant a Pinós, va cap a la serra de Cellers, Ivorra, Gospí (amb l'ermita de Sant
Cosme i Damià que ens entra dins la zona Gèminis), les Olugues, Gramuntell, el
Tossal dels Emprius entre Ciutadilla i Nalec, Puig de Gardeny, quedant a la banda de
Gèminis Vallbona de les Monges i a la de Taure els Omells de Na Gaià, Puig Pedrós,
ermita de Sant Bonifaci, Cervià de les Garrigues, Tossal Gros, Juncosa, La Bovera
(marcant just el límit), segueix aleshores per la línia que ens marca la carretera fins
Flix i remunta l'Ebre fins a la ralla de l'Aragó.
GÈMINIS
Espai geogràfic = Segrià, Baix Cinca, meitat nord de l'Urgell, centre de la
Segarra, zona de les Garrigues al nord de les Borges Blanques.
Com no podia ésser menys, tota aquesta zona és plena de dualitats, de jocs
que s'estableixen entre dos pobles; fins i tot a la darrera divisió comarcal de Catalunya
es va segregar un "germà petit" del Segrià, el Pla d'Urgell. Hi ha una rivalitat entre
Lleida i Mollerussa, ciutat que fa de focus d'atracció de bona part de les sortides
nocturnes de la gent lleidatana, que amb el temps s'ha fet força notable. Torrefarrera i
Torreserona són a tocar l'un de l'altre, com un exemple de dos pobles de nom similar
que es contemplen com a germans. Els castells i petits poblets de la Segarra sembla
que estiguin constantment aparellats, l'un davant de l'altre. Tot i que Fraga pertanyi a
Saragossa i Tamarit de Llitera a Osca, van a Lleida a fer compres i vida social, un altre
exemple de les duals realitats del signe. Ja hem indicat a l'exposició del tema que la
característica de l'Aire és que necessita constantment un parell de ciutats, pobles,
capitals, caure sempre en la doble presentació. Però les manies entre germans i el fet
que l'un vulgui ésser com l'altre o més que l'altre adquirint trets personals forts porta a
situacions tant absurdes com que la gent de Fraga parla el mateix català que a Aitona i
Serós, però segons ells parlen "lo fragatí", que ja és demanar particularisme.
Si hi ha una ciutat que pot ésser model d'un signe, en aquest cas Gèminis, és
Lleida. És l'única ciutat de Catalunya que té dues catedrals, la Seu Vella i la Seu Nova.
Té dos castells, l'àrab i després cristià al turó de la Seu, i el templari de Gardeny. Hi ha
dos centres de la ciutat, el de la part antiga a la plaça de Sant Joan, i el de la part nova
a la plaça de Ricard Vinyes. La ciutat és partida pel Segre en dues parts, i durant molt
de temps quant la guerra civil de 1936-39 estigué cada meitat en mans d'un bàndol
diferent. Hi ha dos rius, el Segre i la Noguerola. A la part nord del Segre hi ha el
santuari de la Mare de Déu de Granyena, i aigües avall la de Butsènit, dues
Marededéus trobades. S'hi fan dues Festes Majors, la de Sant Anastasi i la Fira de
26