EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

cases fortificades, etc., en una proporció clarament superior a la resta del territori, i que
sols pot comparar-se amb les que podem veure per les terres empordaneses, també
d’un signe de Foc.
Ja que hem anomenat torres i castells, el de Tamarit és l'únic castell català que
és a frec de mar (a Barcelona, Montjuïc és dalt d'un turó, la Vila Vella de Tossa també,
així com el de Begur). I just on acaba aquest sector, al Coll de Balaguer, hi ha encara
les restes d'una fortificació de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama, que junt amb la de l'Aixa
eren les úniques ordes religioses i militars estrictament catalanes.
Mart ens apareix en la seva cristianització com a Sant Martí; sortint de Pinós
tenim ja un primer poble que hi porta el nom, com indicant-nos clarament que som dins
la zona Àries, Sant Martí de Sesgueioles, a l’Alta Anoia. Al seu costat hi ha La Guàrdia
Pilosa, un petit poble de quatre cases al voltant de l'església en una punta de turó, on
tant el nom com la posició denoten aquesta presència ariana.
La casa XII d'Àries és Peixos, és on hi ha els problemes que amb el temps es
converteixen en enemics, i el greu problema del camp tarragoní és precisament una de
les atribucions neptunianes de Peixos, les refineries de petroli, el complex petroquímic
i les indústries químiques en general.
Àries sempre vol posar-se al davant dels altres lluitant més que per la primacia,
pel simple fet de manar; ¿hi posem aquí la tradicional brega/rivalitat entre Tarragona i
Reus, o entre Reus i Valls, o entre Vila-seca i Salou?.
Dins aquest sector hi ha el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, anacoreta
que va donar de beure, fent brollar una font, als soldats romans (Mart) que el portaven
pres a Tarragona. El simbolisme del pas d'Eres d'Àries a Peixos és clar.
Si treballem amb eixos de signes, a l'eix Foc/Aire hi correspon la presència de
comunitats duals a ciutats importants. A banda de les nombroses comunitats jueves
medievals, cal marcar la tradicional presència de gitanos a Reus (els seus habitants
fins i tot en són motejats tradicionalment).
El límit amb la zona Taure el marca una línia que començant sempre a Pinós,
passa per la serra de Puigdac, lo Tossal, on queden a la banda Taure els camps de
blat de l'Alta Segarra, el castell de Pujalt, Segur (també amb castell, per bé que
enrunat), Montfalcó Gros, el Tossal de les Arnes, el Puig Gros d'Argençola, Rocamora
(del llatí maura, és a dir, vermella, tradicional color del signe), Almenara, el castell de
la Roqueta, Grony de Miralles - deixant a la banda de Taure el tossal de la Bovera i el
puig del Bou-, Serra i castell de Queralt, Pontils, Montclar, Puig de Comaverd, Turó de
Conills, Cabra del Camp, Tossal Gros, la Cogulla, Coll de l'Illa, Puigcabrer, Tossal
Pedregós, La Mussara, Els Castillejos (un antic campament militar ara abandonat), el
Cingle Blanc, el coll d'Alforja, lo Molló, Mare de Déu de Puigcerver, coll de la Teixeta,
serra de Pradell, Puig Ferrós (que amb el seu nom ja ens remet al ferro, metall del
signe) i ermita de Santa Bàrbara (patrona de l'artilleria i la gent que treballa amb
explosius), Mont-roig del Camp (altra cop el roig com a color del signe i del planeta que
el regeix), la Muntanya Blanca, Puig de Cabrafiga, Puig del Marquès, Molló Puntaire -
deixant dins la part Taure Pratdip i el santuari de Santa Marina -, Tossa de l'Alzina,
Coll del Ferro (on hi havia una antiga mina de ferro), la Roca Blanca, Puig de Parracoll,
Torre dels Moros, i acaba a la costa al Puig Moltó (!), al costat del coll de Balaguer, on
hi ha les restes d'un castell.
24