EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

de la zona Gèminis. El primer santuari que hi ha a la zona Taure, encara al terme de
Pujalt, és el de la Mare de Déu del Puig del Ram al poble de Segur, pràcticament en
línia a La Guàrdia Pilosa; aquest és un exemple de com es determina el pas d'un
sector a un altre.
Un altre factor interessant a destacar és que a molts indrets és exactament el
complementari el que apareix marcant o actuant al lloc, l'element important a tenir en
compte és el que pertany al signe que se li oposa (una plaça de braus a una zona
Escorpí, p.ex.), refermant la visió dels signes astrològics actuant com a eixos duals.
Aquesta és una idea que cal tenir molt present ja que en ella rau la clau de bona part
de la dinàmica astrològica. Els signes es poden prendre per parells de contraris com si
fossin eixos, i molts cops hi haurem de recórrer per a poder aportar arguments.
Un cop plantejades aquestes consideracions prèvies anem ara a parlar de cada
sector en concret.
ÀRIES
Espai geogràfic = Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, punta
occidental de l'Anoia, sud-est de la Segarra.
Un excel·lent exemple del paisatge que associem amb Àries és el del Camp de
Tarragona; fixem-nos que no són prats ni pastures sinó "camp", en abstracte. La seva
vegetació és feta de matoll, pi mediterrani, garrofers, molta planta amb espines,
esbarzers, etc. És la terra on l'anomenada fruita seca constitueix un element clau de la
seva economia (la fruita seca aporta una elevada dosis d'energia al cos que es
recupera de l'esforç, essent tant ràpid l'esforç com la recuperació, dues coses típiques
d'Aries i Mart). Les ovelles eren el bestiar normal en els ramats d'altre temps. Aquest
factor de sequera i eixut la trobem també a la hidrografia, on a tota aquesta terra
tarragonina sols hi ha el Francolí (que, entre nosaltres i a cau d’orella, no és un riu sinó
una pixarada una mica més gran, per bé que quan plou de valent se’n surt de mare ), i
el Gaià (que ni tant sols arriba a ser-ho). Les construccions tradicionals són de pedra
seca, com ens ho mostren les cabanes al mig dels camps i les parets de partió entre
els diferents bancals.
Si els gran fets bèl·lics van lligats a Àries, podem indicar que del cap de Salou
partiren les naus del rei En Jaume per anar a la conquesta de Mallorca. El monument
al rei que hi ha a Tarragona és al costat de la muralla ciclòpia i la muralla romana, a un
indret plenament Àries. Aquesta muralla ciclòpia és la darrera supervivència de la
Tarraco de l'Era d'Àries. Durant el pas de l'Era d'Àries a la de Peixos la ciutat de
Tarragona fou la capital d'una gran província romana, l'Hispania Tarraconense, i
encara conserva aquesta capitalitat però sols en la divisió eclesiàstica, que segueix el
model romà. L'altra gran capital era Empúries, a la zona Sagitari, també de la triplicitat
de Foc, com veurem al seu lloc.
Gairebé la pràctica totalitat de la Conca de Barberà fou feu de l'Orde del
Temple, la més important de les ordes militars medievals, a l'igual que molts pobles del
Camp de Tarragona. A la Conca, Montblanc conserva el conjunt de vila amb muralla
més ben conservat de tot Catalunya.
Les torres, en la seva accepció de construcció de defensa, són un element
característic constructiu d’Àries; a aquesta zona, a banda dels castells que en el seu
moment van marcar la ratlla entre les zones cristianes i musulmana de Catalunya, hi
ha esparsos arreu del terreny moltíssims masos amb torre de guaita o de defensa,
23