EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

ha hagut històricament una major presència eremítica, específicament de solitaris que
s'han entafonat dins una cova o balma i l'han convertit en capella o ermita, al recés de
l'úter simbòlic de la Mare Terra. A tots els sectors de Terra hi ha una figura femenina,
real o mítica, que sobresurt i que ens parla o del poder o de la dignitat de la dona. Per
acabar és, si més no, curiós destacar que als indrets de Terra apareix la figura mítica
d'Hèrcules/ Herakles, el protegit d'Hera, una primigènia deessa de la Terra.
- als sectors de l'Element Aigua es localitzen els costums més insòlites, les
llegendes més tenebroses, i els santuaris de Marededéus negres més importants, que
comparteix amb Terra com a l'altra part de la polaritat; aquestes Marededéus negres,
molt fosques o morenes, són insòlitament més abundoses a les zones d'Aigua que a
les altres, i sens dubte les més conegudes. Els conceptes que es lliguen amb els
naixements (a tots nivells) són dins d'aquests sectors.
- als sectors marcats per l'Element Aire són els elements intel·lectuals els que
ens donen les pistes per a identificar-los; sembla com si a l'Aire li costés una mica
concretar-se materialment, però malgrat això deixa la seva senyal si se sap cercar. És
curiós que fins i tot dins el calendari festiu que recorda dins el cristianisme les antigues
festes de cada signe, les festes que pertanyen a l'Aire han perdut del tot la seva força,
com si s'haguessin esmunyit. La Candelera d'Aquari, Sant Miquel de Balança, Sant
Cosme i Damià de Bessons, sols queden com a festes molt locals, fires comarcals i
poca cosa més. L'element Aire ens ve marcat per conceptes més que per fites
geogràfiques concretes, que també hi són, però no sempre clares. Una de les més
curioses constants als sectors d'Aire és que hi ha una constant dualitat entre dos
pobles o ciutats que estan renyits, picats, són contraris des de sempre, gaire bé com
una cosa folklòrica. La dualitat ens apareix amb la presència constant de dues
comunitats (jueus/cristians, gitanos/paios).
Podem encara afegir la complexitat i subtilitat de jugar amb els simbolismes
dels noms o dels escuts; per exemple l'àliga és un animal que s'associa amb el ternari
d’animals simbòlics d’Escorpí (escorpí/serp/àliga), però que en la seva qualitat d'àliga
real, tal i com apareix en els escuts, pren una categoria lleonina.
Hem vist també que a molts llocs dels punts de límit entre una zona i una altra
(no sempre fàcils d'establir) solen haver-hi o pics o construccions (castells, ermites,
pobles) que porten un nom simbòlic que s'escau del tot al signe o el planeta que el
regeix, i fins i tot podem trobar-nos dos noms propers que ens indiquen ben clar que
cada lloc pertany a un signe diferent. Com un exemple dels dos casos, a la línia entre
Àries i Taure a la comarca del Baix Camp trobem Montroig del Camp dins Àries i
Escornalbou ja dins Taure, essent ben propers, i acaba a la ratlla de la costa al Puig
Moltó, que és òbviament Àries. En aquestes circumstàncies no ha estat difícil d'establir
el pas de línia. En altres casos tota una carena de serralada o la vall d'un riu ens
marquen les zones, com el Segre o la Garona.
No podem esperar que hi hagi una línia marcada sobre terra que ens indiqui
clarament per on passa la divisòria, però, com hem dit abans, qui és capaç de saber
exactament on acaba una constel·lació? Es veu com es va passant d'una zona
característica a una altra, gradualment a uns indrets, o bé com en altres és un barranc
o un turó els que marquen diferències prou apreciables entre els dos vessants com per
a veure-hi els dos signes separadament. No hi ha una sola línia recta, però el conjunt
dels límits van seguint una coherència feta de punts clau que els determinen amb una
certa precisió. Al límit entre la zona Àries i la Taure, a la Segarra, a la banda d'Àries hi
ha el castell de Pujalt, la Guàrdia Pilosa i Sant Martí de Sesgueioles, coses força
arianes, amb qui es lliguen totes elles per Mart, mentre que a la banda de Taure
queden els camps de blat de la Segarra que s'obren cap a l'infinit i s'enllacen amb els
22