2 INDEX Introducció - pg. 3 D'Hispània, Sagitari, a Catalunya, Escorpí - pg. 6 Recerca, troballa i justificació del centre - pg. 15 Els dotze sectors astrològics de Catalunya - pg. 19 Andorra, un país marcat per Verge - pg. 40 Barcelona, divisió d'una ciutat - pg. 45
INTRODUCCIÓ L'astròleg que es mostra curiós per tot allò que l'envolta veu com la Terra li parla; observa com cada cosa que apareix al seu voltant és a un lloc precís i compleix unes funcions específiques, i el que és més important per a ell, pot ésser analitzat astrològicament. Les dues eines de treball més meravelloses que disposa l'Astrologia són per un costat el llenguatge simbòlic i analògic, que permet connectar i relacionar elements ben diferents sota el fil conductor d'un planeta, un signe, o una combinació astral, i per l'altre la classificació que al llarg dels segles s'ha fet de tot allò que s'ha observat, seguint els paràmetres astrològics. La combinació de les dues, junt amb el seny i la lògica, permeten a l'observador fer unes deduccions i arribar a unes conclusions que el refermen encara més fort en el seu convenciment essencial: a l'Univers tot és connectat i el més gran es reflecteix en el més petit. Quod superius sicut est quod inferius, allò que és superior és similar a allò que és inferior, resa l'antic adagi de la "Taula de Maragda" d'Hermes Trimegist, i aquest aforisme és la clau per a qualsevol mena de treball que vulgui lligar la Terra i tot allò que en ella hi succeeix amb el cel. El Macrocosmos celestial es reflecteix en el Microcosmos terrenal, i de la mateixa manera que hom estudia el Microcosmos humà usem les mateixes eines i formes de treball per a estudiar el terrenal i amb la mateixa intencionalitat, la de lligar el món inferior amb el superior. Aquí volem centrar la connexió cap a la Terra concretament cap a un espai molt específic del nostre planeta, Catalunya. Hem agafat el país i l'hem inspeccionat, hem anat buscant les característiques que presenta i el seu simbolisme o forma que les permeten interpretar, sempre segons els paràmetres astrològics, i hem tret les nostres conclusions. Hem vist com hi ha espais al territori català que apareixen clarament "tenyits", marcats o tocats per la força de signes astrològics, i que aquests espais guarden no tant sols una similitud amb els pressupostes astrològics sinó que també tenen una diferenciació ben clara amb els altres que els envolten. Tot allò que hi ha de dominant a un indret guarda una correspondència precisa amb els models superiors, celestials; i encara podem afegir que allò que hi passa segueix exactament els ritmes que el moviment dels planetes pel cel estan indicant-nos a cada moment. L'Astrologia ens permet viatjar en el temps, moure'ns des d'aquest instant filosòficament intangible que anomenem present vers totes les direccions; tant anem cap al passat, amb la memòria d'allò que fou i amb la tècnica astral d'interpretar-ho cercant-ne les causes, com podem projectar-nos vers el futur, amb el coneixement de les causes astrals, i amb el concurs de certes tècniques anem a la recerca del lloc on situar els efectes que es preveuen. El coneixement astrològic d'un país no tant sols es pot fer sobre uns esquemes polítics (horòscop natal del país, en el cas de ser possible) sinó també sobre uns esquemes geogràfics, tal i com proposem en aquest treball. Sabem pel tema astrològic del país, és a dir, per la seva carta astral (que no sempre és possible calcular degut al desconeixement del moment precís de naixement), que passarà quelcom, però no sabem exactament on; però si hi afegim un coneixement astrològic de les zones geogràfiques que es presenten sota la influència de cada signe, aleshores la possibilitat de tenir un coneixement del què, quan i on, es converteix en certesa plena i exacta, sols deformada per les errades d'interpretació possibles de l'astròleg. Com sempre ens trobem davant de l'imprevisible factor humà. Aquí és on entra en acció el servei pràctic d'aquest treball que us presentem ara. La visió astrològica de l'espai geogràfic català permet centrar sobre l'espai físic els esdeveniments que hom espera que succeeixin a nivell col·lectiu, però també ens permet fer una aplicació molt més personal veient la nostra relació íntima amb el 3
- Page 1: EL CEL SOBRE LA TERRA LA DIVISIÓ A
- Page 5 and 6: El tercer espai es l'humà, marcat
- Page 7 and 8: El mateix Ptolomeu indica que, d'ac
- Page 9 and 10: persona, la famosa "Espanya de Fran
- Page 11 and 12: Dins d'aquesta divisió feta, hem a
- Page 13 and 14: de túnels i galeries subterrànies
- Page 15 and 16: 15 2 RECERCA, TROBALLA I JUSTIFICAC
- Page 17 and 18: història de l'aparició de la Verg
- Page 19 and 20: per a acceptar per la via de l'acte
- Page 21 and 22: Una de les característiques que mo
- Page 23 and 24: de la zona Gèminis. El primer sant
- Page 25 and 26: TAURE Espai geogràfic = Centre de
- Page 27 and 28: Sant Miquel. A la porta de la mural
- Page 29 and 30: L'element Foc ens apareix amb les f
- Page 31 and 32: Tant clara apareix aquesta partió
- Page 33 and 34: dedicades als carrers on hi havia l
- Page 35 and 36: Tenint en compte que el signe contr
- Page 37 and 38: de bruixeria, presents a la memòri
- Page 39 and 40: ha un mosaic on tot són animals ma
- Page 41 and 42: dels alarbs em deslliurà i del cel
- Page 43 and 44: tenyir-se de qualsevol tonalitat; l
- Page 45 and 46: 45 5 BARCELONA, DIVISIÓ D'UNA CIUT
- Page 47 and 48: carrer d'Avinyó, al nº 17, hi ha
- Page 49 and 50: Forat del Vent (bon nom, per separa
- Page 51 and 52: Balança Mercat de Sant Antoni, Pob
- Page 53:
tradicionalment el focus de l'anarq