La justificació més clara de l'acceptació de Pinós com a centre de Catalunya la trobem en el moment en què comencem a estudiar els dotze sectors astrals; posant el centre en els altres indrets de proposta no acaben de lligar exactament les característiques d'allò que hi ha amb les possibilitats d'interpretació astrològica, però posant-lo a Pinós, les línies divisòries entre els sectors s'ajusten força a formes regulars i definides molt clar, com veurem en parlar de cada sector. El santuari de Pinós és dalt d'una serralada (no és, però, el punt més elevat, el qual se situa a un turó molt proper), que segueix l'eix 0º Cranc - 0º Capricorn. Aquesta serralada sembla com si ens donés ja una indicació escrita a la terra de la direcció cap on teníem que començar a posar els límits a cada lloc i així va ser com es va anar treballant, sempre a la vista dels mapes i comprovant sobre el terreny en moltes ocasions la certesa de l'atribució donada. No em cansaré de lloar les excel·lències de tenir en compte el genius loci, és fonamental; és ell qui et fa veure a cada moment allò que hi ha latent i que esperar ésser desvetllat. En aquest cas, la mateixa orientació de la serralada ja ens ho estava indicant i sobre el mapa es podrà comprovar. A tots els altres llocs proposats com a centre, no es donava cap altra condició de similar importància, i fou una de les tantes raons que ens forçaren a escollir Pinós. Un cop amb la certesa de la posició central de Pinós vàrem donar una ullada a les terres més properes al santuari, i ens trobàrem amb la sorpresa que en un radi circular de 6 kms. en línia recta i a vol d'ocell, apareixien perfectament ordenats els dotze signes, indicats com sempre, i tal i com anirem treballant d'ara endavant, per formes simbòliques (topònims i advocacions); aquests signes s'ajustaven força amb la seva projecció més enllà d'aquesta línia de limitació. Començant per l'angle sud-est i seguint l'ordre de les sagetes del rellotge, tenim a 6 kms. el caseriu de Puigferrer, que és el simbòlic Àries amb qui es connecta per ferrer-ferro-Mart; la Caseta, Casanova, Plans de la Casanova i església de Santa Maria de la Molsosa, que ens indica Taure; Les Caselles i l'església de Santa Llúcia de Cuiner, però que abans era dedicada a dos patrons, Sant Pere i Sant Feliu, que ens parlen de Gèminis, no pel simbolisme de cada sant, sinó per la dualitat de culte, i per les cases petites; capella de Santa Anna de Can Guilella, o l'Aliguella, i Santa Anna és la Mare de la Mare, la qual cosa la significa com a Càncer; capella del Sagrat Cor de can Peça Rodona, essent Lleó sens dubte pel simbolisme del cor; església de Santa Maria d'Ardèvol que és Verge; la capella de Sant Francesc a can Tristany, de qui la seva festa és el 4 d'octubre, mes de Balança; l'obaga de l'Espinagosa i la Casa Cremada que ens remeten a Escorpí, per les espines i la destrucció, a través les dues del simbolisme marcial; el Puig Ventós i Sant Grau, que els veiem Sagitari; la capella de Sant Pere de Matamargó, sabent que Sant Pere simbolitza dins els apòstols el signe de Capricorn; el Pla de la Ciutat i un del tot insòlit Tossal de Montjuïc, ambdós orientats en direcció exacta a Barcelona i per tant a la zona Aquari; la capella de Sant Pelai de can Oliva, essent en llatí Pelagius i etimològicament ve del grec significant "aquell que ve del mar", la qual cosa el posa sota Peixos, que per cert és un dels sants menys venerats a Catalunya i és del tot insòlit trobar una capella que li sigui dedicada i de manera sorprenent a un indret tant lluny del mar. Vistos aquests elements no es pot negar que sembla fet per una mena de voluntat superior que ho ha disposat així. La major sorpresa, us ho juro, és la presència de Montjuïc a un indret que apunta directament a Barcelona, ciutat on la muntanya d'aquest nom és característica. I que com una mena de confirmació al costat hi hagi el pla de la Ciutat, a un indret del camp entre mig de la buidor més absoluta, però indicant la mateixa direcció ja em va semblar fer-ne un gra massa. Acostumat com estic a treballar amb el llenguatge de les conversions simbòliques i les situacions insòlites que confirmen intuïcions més diverses, no he tingut cap problema 18
per a acceptar per la via de l'acte de fe la plena certesa de la meva disposició dels signes respecte al territori català veient la dels llocs propers a Pinós. Podem tenir el dubte si no hem patit una obsessió en la recerca d’elements simbòlics que no ens ha fet caure en una mena de sana paranoia, una obsessió simbòlica, veient fantasmes on no n’hi ha i volent forçar els fets obligant-los a encaixar dins els nostres propòsits. Però ens ho desmenteix el tenir la confirmació que anàvem en el bon camí que ens va venir més tard, quan tots els altres elements que hem usat per a justificar la divisió astrològica del país ens encaixaven del tot. Per tant, no hi ha res forçat i tot és en el seu lloc, on ha d’estar. Podem començar ara, doncs, a parlar de la divisió astrològica interna de Catalunya. 19
- Page 1 and 2: EL CEL SOBRE LA TERRA LA DIVISIÓ A
- Page 3 and 4: INTRODUCCIÓ L'astròleg que es mos
- Page 5 and 6: El tercer espai es l'humà, marcat
- Page 7 and 8: El mateix Ptolomeu indica que, d'ac
- Page 9 and 10: persona, la famosa "Espanya de Fran
- Page 11 and 12: Dins d'aquesta divisió feta, hem a
- Page 13 and 14: de túnels i galeries subterrànies
- Page 15 and 16: 15 2 RECERCA, TROBALLA I JUSTIFICAC
- Page 17: història de l'aparició de la Verg
- Page 21 and 22: Una de les característiques que mo
- Page 23 and 24: de la zona Gèminis. El primer sant
- Page 25 and 26: TAURE Espai geogràfic = Centre de
- Page 27 and 28: Sant Miquel. A la porta de la mural
- Page 29 and 30: L'element Foc ens apareix amb les f
- Page 31 and 32: Tant clara apareix aquesta partió
- Page 33 and 34: dedicades als carrers on hi havia l
- Page 35 and 36: Tenint en compte que el signe contr
- Page 37 and 38: de bruixeria, presents a la memòri
- Page 39 and 40: ha un mosaic on tot són animals ma
- Page 41 and 42: dels alarbs em deslliurà i del cel
- Page 43 and 44: tenyir-se de qualsevol tonalitat; l
- Page 45 and 46: 45 5 BARCELONA, DIVISIÓ D'UNA CIUT
- Page 47 and 48: carrer d'Avinyó, al nº 17, hi ha
- Page 49 and 50: Forat del Vent (bon nom, per separa
- Page 51 and 52: Balança Mercat de Sant Antoni, Pob
- Page 53: tradicionalment el focus de l'anarq
Change language