EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

La justificació més clara de l'acceptació de Pinós com a centre de Catalunya la
trobem en el moment en què comencem a estudiar els dotze sectors astrals; posant el
centre en els altres indrets de proposta no acaben de lligar exactament les
característiques d'allò que hi ha amb les possibilitats d'interpretació astrològica, però
posant-lo a Pinós, les línies divisòries entre els sectors s'ajusten força a formes
regulars i definides molt clar, com veurem en parlar de cada sector.
El santuari de Pinós és dalt d'una serralada (no és, però, el punt més elevat, el
qual se situa a un turó molt proper), que segueix l'eix 0º Cranc - 0º Capricorn. Aquesta
serralada sembla com si ens donés ja una indicació escrita a la terra de la direcció cap
on teníem que començar a posar els límits a cada lloc i així va ser com es va anar
treballant, sempre a la vista dels mapes i comprovant sobre el terreny en moltes
ocasions la certesa de l'atribució donada. No em cansaré de lloar les excel·lències de
tenir en compte el genius loci, és fonamental; és ell qui et fa veure a cada moment allò
que hi ha latent i que esperar ésser desvetllat. En aquest cas, la mateixa orientació de
la serralada ja ens ho estava indicant i sobre el mapa es podrà comprovar. A tots els
altres llocs proposats com a centre, no es donava cap altra condició de similar
importància, i fou una de les tantes raons que ens forçaren a escollir Pinós.
Un cop amb la certesa de la posició central de Pinós vàrem donar una ullada a
les terres més properes al santuari, i ens trobàrem amb la sorpresa que en un radi
circular de 6 kms. en línia recta i a vol d'ocell, apareixien perfectament ordenats els
dotze signes, indicats com sempre, i tal i com anirem treballant d'ara endavant, per
formes simbòliques (topònims i advocacions); aquests signes s'ajustaven força amb la
seva projecció més enllà d'aquesta línia de limitació.
Començant per l'angle sud-est i seguint l'ordre de les sagetes del rellotge,
tenim a 6 kms. el caseriu de Puigferrer, que és el simbòlic Àries amb qui es connecta
per ferrer-ferro-Mart; la Caseta, Casanova, Plans de la Casanova i església de Santa
Maria de la Molsosa, que ens indica Taure; Les Caselles i l'església de Santa Llúcia de
Cuiner, però que abans era dedicada a dos patrons, Sant Pere i Sant Feliu, que ens
parlen de Gèminis, no pel simbolisme de cada sant, sinó per la dualitat de culte, i per
les cases petites; capella de Santa Anna de Can Guilella, o l'Aliguella, i Santa Anna és
la Mare de la Mare, la qual cosa la significa com a Càncer; capella del Sagrat Cor de
can Peça Rodona, essent Lleó sens dubte pel simbolisme del cor; església de Santa
Maria d'Ardèvol que és Verge; la capella de Sant Francesc a can Tristany, de qui la
seva festa és el 4 d'octubre, mes de Balança; l'obaga de l'Espinagosa i la Casa
Cremada que ens remeten a Escorpí, per les espines i la destrucció, a través les dues
del simbolisme marcial; el Puig Ventós i Sant Grau, que els veiem Sagitari; la capella
de Sant Pere de Matamargó, sabent que Sant Pere simbolitza dins els apòstols el
signe de Capricorn; el Pla de la Ciutat i un del tot insòlit Tossal de Montjuïc, ambdós
orientats en direcció exacta a Barcelona i per tant a la zona Aquari; la capella de Sant
Pelai de can Oliva, essent en llatí Pelagius i etimològicament ve del grec significant
"aquell que ve del mar", la qual cosa el posa sota Peixos, que per cert és un dels sants
menys venerats a Catalunya i és del tot insòlit trobar una capella que li sigui dedicada i
de manera sorprenent a un indret tant lluny del mar.
Vistos aquests elements no es pot negar que sembla fet per una mena de
voluntat superior que ho ha disposat així. La major sorpresa, us ho juro, és la
presència de Montjuïc a un indret que apunta directament a Barcelona, ciutat on la
muntanya d'aquest nom és característica. I que com una mena de confirmació al
costat hi hagi el pla de la Ciutat, a un indret del camp entre mig de la buidor més
absoluta, però indicant la mateixa direcció ja em va semblar fer-ne un gra massa.
Acostumat com estic a treballar amb el llenguatge de les conversions simbòliques i les
situacions insòlites que confirmen intuïcions més diverses, no he tingut cap problema
18