EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

història de l'aparició de la Verge al segle XVI a un home de la contrada, ja que l'indret
era ja dedicat a la Verge molt abans d'aquell segle (400 anys, pel cap baix...). Com a
tants altres llocs sagrats i màgics, és més important el contingut intern i soterrat que hi
ha que no tot el folklore que hom hi ha posat al damunt.
- Fou possessió directa del Temple, que sembla que aixecà la primera capella
vers l'any 1312, molt poc abans de la dissolució de l'Orde, probablement la darrera
adquisició de l’Orde, i va passar després a mans dels Hospitalers. És sabuda la dèria
del Temple per obtenir i establir-se a indrets molt concrets, sigui per haver estat llocs
de culte pre-cristià, sigui per estar a llocs amb una càrrega energètica o simbòlica molt
específica, a banda del valor estratègic o militar que podien tenir, la qual cosa no és
especialment important en aquest cas. Dins les lleis de la geoestratègia qui domina el
centre té poder sobre tot allò que d'ell depèn, sigui dins un nivell polític, social o màgic.
- És un lloc que estigué en mans d'una de les famílies nobles catalanes més
lligades amb el Temple i amb altres elements d'allò que anomenem "l'altra història", la
història màgica i espiritual del país, la família que dóna nom, aparentment, al santuari.
- Finalment, és un lloc on el nom ja ens remet a un dels arbres simbòlics
sagrats d'Escorpí, el pi, del que segons la tradició fou fet el sarcòfag d'Osiris,
consagrat a Attis i del que fou feta la creu de Jesús; el pi té idèntic sentit simbòlic que
l'acàcia maçònica. L'adagi diu que "per Sant Martí, la pinya a collir", el mateix dia de la
matança del porc, l'animal que hem identificat totèmicament amb Escorpí en altre lloc.
Sense donar-hi més voltes, estem parlant del santuari de la Mare de Déu de
Pinós, just al límit on conflueixen les actuals comarques del Solsonès, el Bages,
l'Anoia i la Segarra. S'hi arriba, anant-hi per l'Anoia, per una carretera que surt de
Calaf, passa per Sant Pere de l'Arç i les casetes de Puigpelat, el poble de Pinós, i
s'enfila fins al santuari; si hi aneu per la banda del Solsonès, cal arribar a Su i allà
seguir per la carretera que hi porta directament. Hi ha encara una tercera carretera,
aquesta per la Segarra, que surt de Torà, va a Cellers i puja a Pinós; finalment una
darrera que ve pel Bages, surt de Salo i passa per Matamargó i Vallmanya. Una per
cada comarca que s'ajunten aquí formant una creu gaire bé perfecta. I si voleu anar-hi
a peu, és lloc de pas d'un Sender de Llarg Recorregut, el GR-7. Pinós és a poc més de
900 m. d'alçada sobre el nivell del mar.
Les coordenades geogràfiques del centre de Catalunya són 41º 50' 20" Nord i
1º 32' 28" Est. Hom pot trobar el mapa topogràfic de la zona al full 330-III del "Mapa
Topográfico Nacional de España", escala 1:25.000, que correspon a Ardèvol. Cal
avisar, però, que a la darrera edició (2001) consten encara com a pistes forestals
algunes carreteres, com la de Pinós a Su.
Tothom que vulgui entendre Catalunya ha de pujar a Pinós; sols és possible
establir un diàleg astrològic amb un espai observant-lo directament, essent-hi. El
diagrama representat a una carta astral ens parla de molts factors i elements diferents
que ens apropen, i molt !, a la realitat que estudiem, però sols vista des del lloc on la
centrem ens ofereix la possibilitat d’establir contacte amb el genius loci, amb l'esperit
del lloc que ens donarà la inspiració que ens cal per a entendre-la. Sols estant al
centre es pot començar a desgranar el rosari d'elements per a fer-los parlar i trenar-se
entre si per a donar un resultat coherent. Si hi pugeu, no tindreu cap mena de dubte
que sou al centre d'alguna banda, veureu tot Catalunya en un preciós cercle al vostre
voltant, i si allà hi escolteu vostra veu interna tindreu la més absoluta certesa de la
realitat d'aquesta tria.
17