EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

Una segona possibilitat que vaig estar meditant un temps era la que ens oferia
el petit poble de Serrateix, a cavall entre el Berguedà i el Bages, però malgrat que ens
oferia algunes expectatives interessants i fins i tot curioses a un nivell molt simbòlic
que serien ara llargues d'explicar, no ho era tampoc ja que la divisió que d'allà sortia
no acabava d'encaixar del tot en la dinàmica del país.
Una tercera opció era la que defensava un manresà que el situava a la mateixa
ciutat de Manresa o bé a la Torre del Breny, a Sant Vicenç de Castellet, un vell
monument funerari romà; òbviament tampoc ho era, ni de bon tros, i sols es podia
justificar amb uns adhesius que els manresans portaven als vehicles fa uns anys on
turísticament posava "Manresa, cor de Catalunya", però oblidant que el cor no és al
centre, tot i que simbòlicament ho sigui, sinó lleugerament desviat. Aquesta
consideració de la Torre del Breny l'he escoltat més d'un cop, però ja se sap que
tothom vol tenir la fama o a casa seva o al costat. I si hem de posar ciutats, ben mirat
Cardona s'apropa més al centre real, i encara podríem afegir-hi Calaf com a vila
important molt més propera.
El centre de Catalunya fou identificat més tard sense cap mena de dubte
(permeteu-me guardar una mica més el secret del nom de l'indret) a un lloc d’on es
poden remarcar algunes característiques i totes elles importants:
- És a un indret que té encara avui dia una certa dificultat per a arribar-hi, que
fins i tot d'una manera una mica maximalista podríem dir que comporta una mena de
peregrinació el fet d'anar-hi, i no per manca de carretera sinó perquè si no s'hi ha de
fer res concret, ningú hi puja;
- És un indret apartat de qualsevol nucli gran de població, la qual cosa és una
petita cura d'humilitat per a altres opcions;
- Aquesta posició llunyana de qualsevol lloc habitat important (i més en temps
pretèrits!) propicià que hi hagués un assentament eremític abans del segle XII;
- És un lloc des d'on es gaudeix d'una perspectiva circular de totes les terres de
la Catalunya interior i que sols resta limitada per l'horitzó que les serralades creen:
Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les serres entre l'Osona, el Ripollès i
el Berguedà, la Tossa d'Alp, el Cadí, la serra del Bou Mort, s'obre a l'infinit per les
planes de Lleida, i torna a tancar el cercle per les serres que s'estenen entre la Conca
de Barberà, l'Anoia i l'Alt Penedès fins tornar a Montserrat, generant un cercle gaire bé
perfecte. A la llunyania s'albira clarament el massís de l'Aneto cap a mestral, i el
Canigó cap a l'altre costat, cap a gregal.
- És marcat per una simple creu de pedra clavada a terra, com aquelles que es
veuen a les entrades de molts pobles i que, cosa insòlita del tot i única a Catalunya, la
seva base és un rellotge de Sol, l'únic que coneixem situat a terra i no a una paret.
- A una distància en línia recta de 3 kms. hi ha un dolmen conservat força bé,
anomenat de la Pera; un xic més allunyat n'hi ha un altre anomenat del collet de Su; i
encara n’hi ha un tercer anomenat de la Casa Cremada; ja és sabut que la majoria
d'aquestes construccions són fetes a llocs d'intensitat energètica o de cruïlles de línies
energètiques, el drac de la terra;
- Hi ha un santuari dedicat a una Marededéu trobada, amb una creu paté a la
porta, la mateixa creu que amb variació de color va identificar al seu temps l'Orde del
Temple i l'Orde de Malta encara avui dia. No us deixeu aixecar la camisa amb la
16