EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

llei no escrita però acceptada de l'estètica pública, que té tanta o més força sota el
nostre punt de vista com la moral pública, i així hom pot dir que la casa XII ha sortit a
la llum.
- Escorpí regeix els genitals i les funcions de micció : Conta una tradició que en
el moment de la confusió de llengües quan allò de la Torre de Babel, un bon home
tenia ganes d'orinar i s'apropà a una paret a fer-ho; al poc, un altre home que passava
per allà se li acostà i també orinà. En acabar el primer digué "Quin descans, noi!",
paraules que el segon entengué perfectament puix li contestà "Ja pots ben dir-ho!". Els
dos es van entendre del tot i parlaven català. Des d'aquell moment si un català veu
que un altre orina, al moment li agafen ganes de fer el mateix, i el refrany diu "si vols
conèixer un català, pixa i el veuràs pixar". Aquesta és una característica que sols tenim
nosaltres i és desconeguda en altres pobles, és la nostra "marca divina". Ja en Joan
Amades en parlava d'aquesta tradició, que sota la meva perspectiva astrològica sols
puc fer que posar-la dins les pròpies funcions d'Escorpí. Ja he dit en altre lloc que
treballar astrològicament vol dir a vegades agafar el rave per les fulles i que podem
trobar-nos amb fets insospitats, però que s'integren dins les formes estereotipades de
cada component astrològic, signe, planeta, casa, etc.. Potser podríem posar aquí les
diferents pedres fàl·liques anomenades aufemísticament Cavall Bernat que en el seu
origen eren Carall Bernat (Montserrat, Illes Medes, etc.).
- Escorpí mostra un interès pels temes escatològics superior als altres signes,
sense que sigui una qüestió patològica : deixant a banda la riquíssima tradició
humorista i popular sobre la merda que té el país, la màxima sublimació d'aquest
interès ens l'ofereix una tradició que afirma que Rupit és el poble més antic del món,
perquè el pare Adam ja va "cagar arrupit"... Francament, lligar el primer home amb la
funció corporal més escorpiniana ens sembla una mostra perfecta i no crec que la
tinguin a gaires pobles més. Dos exemples més força arrelats i populars són per un
costat la tradicional figura del caganer en els pessebres, probablement la barreja més
surrealista de totes les iconografies sagrades i que actualment s’ha convertit en una
figura clau i constantment reinterpretada convertint en caganers els polítics del
moment, i per un altre costat el “caga tió”, aquell tronc sec que convenientment
atonyinat ofereix caramels i llepolies per a la mainada la nit de Nadal.
Si seguim els ritmes astrals, veiem que l'estudi dels trànsits dels planetes lents
pel signe d'Escorpí mostra ben clar que es connecten constantment amb els canvis,
els moments tensos o puntuals de la història del país, els moments de major
prosperitat, d'arribada de gent forana, etc. Sense anar més lluny i sols mirant de
passada els últims anys, podem dir que el darrer pas de Plutó pel nostre signe (1983 -
1995) ha marcat el darrer moment de transformació, i que la conjunció de Júpiter i
Saturn a 23º de Taure de l'any 2000 va marcar el principi del declivi del govern
monolític de CiU al país.
Crec que no cal insistir més afegint més exemples; Catalunya és un país
marcat i regit pel signe Escorpí dins un macro espai sagitarià, i aquest signe marca la
seva dinàmica social, cultural i política.
14