EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología
EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología
EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
de túnels i galeries subterrànies que comuniquen llocs força allunyats i fins i tot amb<br />
Mallorca... Aquest món ocult, però en un sentit notablement més pur i elevat, es fa<br />
palès també als cultes a les Marededéus més populars que són totes negres excepte<br />
aquelles que l'església ha imposat. Núria, Montserrat, la del Claustre de Solsona, la<br />
Cisa, el Vinyet, Bastanist, Foix, són les que de sempre han atret a la gent, mentre que<br />
amb les blanques imposades per l'església ha calgut fer una gran pressió per a les<br />
adoptés el poble, i tot i així el seu tracte amb elles és molt formal al davant del més<br />
intensament emocional que les negres reben. Les Marededéus Negres són l'aspecte<br />
escorpinià de l'eix Taure- Escorpí que representen.<br />
- tossuderia i permanència : la capacitat de mantenir-nos capficats en una idea,<br />
un projecte, un record, una tradició, forma part de la característica escorpiniana que li<br />
confereix l'ésser un signe Fix. Sols aquesta permanència explica la supervivència de la<br />
llengua després de tres segles de pressió castellana, i quatre de francesa.<br />
- recerca de les coses internes : Escorpí és un signe que va més enllà de les<br />
aparences i s’interessa per tot allò que hi ha al seu voltant i a vegades de manera fins i<br />
tot obsessiva; a Catalunya tot ha estat estudiat; els aspectes més ínfims de la<br />
geografia, història, biologia, llengua, geologia, tradicions, fins i tot s'ha fet catàleg de<br />
totes les esglésies del país; pràcticament podem dir que no hi ha res que no hagi estar<br />
estudiat i analitzat fins al fons, fins les seves arrels i components més inversemblants.<br />
Rar és el poble mitjanament gran, i molts dels petits, que no tingui el seu lletraferit que<br />
hagi ocupat moltes hores en estudiar les tradicions, la història o qualsevol altre<br />
aspecte del seu indret natal. Hem volgut arribar fins a conèixer les arrels més<br />
profundes de la nostra realitat.<br />
- Els catalans som interessats pels diners : Aquesta és una etiqueta que se'ns<br />
ha enganxat molts cops. És la nostra ombra, que no és sinó el compliment de l'eix<br />
Escorpí/Taure, amb la matèria fixa. La fixació en la matèria (la gasiveria) no sol ésser<br />
cosa normal dins les persones escorpinianes sinó més aviat és pròpia dels signes de<br />
Foc i de Terra; al ser Taure el contrari d'Escorpí, els defectes potencials d'aquell signe<br />
es projecten com a ombres al segon. A la Divina Comèdia, Dant Alighieri ja parla de<br />
"l'avara povertà di Catalogna...".<br />
- Els catalans de les pedres en fem pans : Si per un costat és un elogi de la<br />
capacitat laboriosa (com sempre tòpica) del poble català, per un altre ens remet a tot<br />
un grapat de refranys i dites que parlen de la capacitat de fer diners dels catalans, de<br />
fer negocis; hom ha dit que som els fenicis ibèrics. Ara bé, la gran riquesa de<br />
Catalunya ha vingut pel comerç amb terres llunyanes; els diferents consolats catalans<br />
arreu de l'espai mediterrani medieval en poden ésser una mostra, i tot el<br />
desenvolupament dels segles XIX i XX un altre. Si posem la casa II d'Escorpí a<br />
Sagitari, no hi trobareu cap problema per a veure-hi aquí el moviment dels diners, van i<br />
vénen de lluny. Encara podem fer una altra interpretació de la dita a la que podem<br />
veure-hi la capacitat transmutadora i transformadora del signe.<br />
- L'estètica ens perd : No sé qui fou que va dir-ho (podria haver estat<br />
Unamuno), i certament tenia tota la raó... Davant de l'activitat fins i tot barroera i massa<br />
directa de Mart, l'eix amb Taure ens dóna la suavitat, l'esteticisme sensual de Venus.<br />
Els catalans sempre hem de vestir d'estètica els nostres quefers i sols una burgesia<br />
com la catalana podia haver tingut necessitat d'un art propi (el modernisme) per posar<br />
una pàtina de llustre sobre la força més dura de l'esperit marcià representada per la<br />
lluita pel negoci. Si la nostra perdició és l'estètica, si és el nostre perill, ¿no hi veiem<br />
també l'efecte de la casa XII a Balança? Hi ha una frase catalana definitiva: "no fa<br />
senyor". Podem admetre totes les potineries que vulgueu per a justificar un afer, però<br />
un "no fa senyor" vol dir que ha trencat les mínimes lleis d'harmonia, que ha trencat la<br />
13