EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

de túnels i galeries subterrànies que comuniquen llocs força allunyats i fins i tot amb
Mallorca... Aquest món ocult, però en un sentit notablement més pur i elevat, es fa
palès també als cultes a les Marededéus més populars que són totes negres excepte
aquelles que l'església ha imposat. Núria, Montserrat, la del Claustre de Solsona, la
Cisa, el Vinyet, Bastanist, Foix, són les que de sempre han atret a la gent, mentre que
amb les blanques imposades per l'església ha calgut fer una gran pressió per a les
adoptés el poble, i tot i així el seu tracte amb elles és molt formal al davant del més
intensament emocional que les negres reben. Les Marededéus Negres són l'aspecte
escorpinià de l'eix Taure- Escorpí que representen.
- tossuderia i permanència : la capacitat de mantenir-nos capficats en una idea,
un projecte, un record, una tradició, forma part de la característica escorpiniana que li
confereix l'ésser un signe Fix. Sols aquesta permanència explica la supervivència de la
llengua després de tres segles de pressió castellana, i quatre de francesa.
- recerca de les coses internes : Escorpí és un signe que va més enllà de les
aparences i s’interessa per tot allò que hi ha al seu voltant i a vegades de manera fins i
tot obsessiva; a Catalunya tot ha estat estudiat; els aspectes més ínfims de la
geografia, història, biologia, llengua, geologia, tradicions, fins i tot s'ha fet catàleg de
totes les esglésies del país; pràcticament podem dir que no hi ha res que no hagi estar
estudiat i analitzat fins al fons, fins les seves arrels i components més inversemblants.
Rar és el poble mitjanament gran, i molts dels petits, que no tingui el seu lletraferit que
hagi ocupat moltes hores en estudiar les tradicions, la història o qualsevol altre
aspecte del seu indret natal. Hem volgut arribar fins a conèixer les arrels més
profundes de la nostra realitat.
- Els catalans som interessats pels diners : Aquesta és una etiqueta que se'ns
ha enganxat molts cops. És la nostra ombra, que no és sinó el compliment de l'eix
Escorpí/Taure, amb la matèria fixa. La fixació en la matèria (la gasiveria) no sol ésser
cosa normal dins les persones escorpinianes sinó més aviat és pròpia dels signes de
Foc i de Terra; al ser Taure el contrari d'Escorpí, els defectes potencials d'aquell signe
es projecten com a ombres al segon. A la Divina Comèdia, Dant Alighieri ja parla de
"l'avara povertà di Catalogna...".
- Els catalans de les pedres en fem pans : Si per un costat és un elogi de la
capacitat laboriosa (com sempre tòpica) del poble català, per un altre ens remet a tot
un grapat de refranys i dites que parlen de la capacitat de fer diners dels catalans, de
fer negocis; hom ha dit que som els fenicis ibèrics. Ara bé, la gran riquesa de
Catalunya ha vingut pel comerç amb terres llunyanes; els diferents consolats catalans
arreu de l'espai mediterrani medieval en poden ésser una mostra, i tot el
desenvolupament dels segles XIX i XX un altre. Si posem la casa II d'Escorpí a
Sagitari, no hi trobareu cap problema per a veure-hi aquí el moviment dels diners, van i
vénen de lluny. Encara podem fer una altra interpretació de la dita a la que podem
veure-hi la capacitat transmutadora i transformadora del signe.
- L'estètica ens perd : No sé qui fou que va dir-ho (podria haver estat
Unamuno), i certament tenia tota la raó... Davant de l'activitat fins i tot barroera i massa
directa de Mart, l'eix amb Taure ens dóna la suavitat, l'esteticisme sensual de Venus.
Els catalans sempre hem de vestir d'estètica els nostres quefers i sols una burgesia
com la catalana podia haver tingut necessitat d'un art propi (el modernisme) per posar
una pàtina de llustre sobre la força més dura de l'esperit marcià representada per la
lluita pel negoci. Si la nostra perdició és l'estètica, si és el nostre perill, ¿no hi veiem
també l'efecte de la casa XII a Balança? Hi ha una frase catalana definitiva: "no fa
senyor". Podem admetre totes les potineries que vulgueu per a justificar un afer, però
un "no fa senyor" vol dir que ha trencat les mínimes lleis d'harmonia, que ha trencat la
13