EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

construccions megalítiques, dòlmens i menhirs, però no hi ha restes que reprodueixin
elements taurins com passa a terres de Castella o fins i tot a les Illes Balears.
- El regent d'Escorpí és Mart : Dins el procés de cristianització, a banda dels
santificats predicadors vinguts de fora com Fèlix o Cugat, el primer sant que fou tingut
en compte de manera massiva fou Martí, la forma que les energies simbolitzades per
Mart entren tornades cap a l'esperit dins la mitologia cristiana. Sant Martí va entrar
amb força sobre tot durant els primers segles de la lluita contra l'islam, i són
nombrosos els pobles de la Catalunya Vella que el tenen per patró o que fan la Festa
Major per la seva diada l'onze de novembre, sota Escorpí; fins i tot hi ha arreu del
Principat més de vint-i-cinc pobles que els tenen com a topònim. Més tard, i no sense
que l'Orde del Temple tingués la seva part de responsabilitat, el culte patronal es
decantà cap a monsenyor Sant Jordi, establint-se clarament la dicotomia arquetípica
de Mart entre el sentit militar del primer i el cavalleresc del segon, que es pot entendre
perfectament pel lligam amb la sensibleria de la donzella i la rosa que entra dins del
pol Taure de l'eix. Per molt que Sant Martí acabés essent Bisbe, la gent el té més
present per la seva iconografia que el presenta com a soldat tallant la seva capa per a
compartir-la amb un pobre. No oblidem que les dues grans festes religioses catalanes,
Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat se celebren el més de Taure, el 23 i el 25
d'abril. Martí quedà per al poble, Jordi per als nobles, i actualment és Jordi qui mana...
Les dues muntanyes sagrades i simbòliques catalanes són Montserrat (amb la seva
Moreneta) i el Canigó, on hi ha el vell monestir de Sant Martí, gaire bé la casa mare de
la cristianització després de la reconquesta de les terres del centre i l'orient pirinenc.
Sant Martí se celebra l'onze de novembre, més escorpinià, i Sant Jordi a Taure, signe
de l'exili de Mart. Mart és el senyor de la guerra, i una de les hosts guerreres més
temudes medievals foren els almogàvers, mercenaris a sou de senyors catalans, que
marxaren fins terres de Grècia i Turquia i fent grossa destrossa per una simple
revenja; encara avui es parla a Grècia de la "revenja catalana", i a Sicília per fer por a
la mainada els hi diuen "compte, que vindrà el català!", com aquí parlem de l'home del
sac. Si això no és escorpinià, ja podreu dir dins quin signe ho posem.
- Escorpí simbolitza la tensió entre matèria i esperit : Una tensió que hom
simbolitza astrològicament amb el concepte de mort i transformació inherent al signe,
de transcendir els lligams aparents de la matèria per a matar-la i alliberar l'esperit que
hi roman presoner. És si més no curiós senyalar que un bon grapat de sants catalans
tenen força a veure amb aquesta tensió; tenim un sant alquimista, Sant Maurici Proeta,
fill de Castelló d'Empúries i que segons conten era tintorer i tenyia amb aigua de mar;
un de levitador, el barceloní Sant Josep Oriol; un altre que lluitava amb dimonis, el
pare Palau d'Aitona; podríem seguir encara fins omplir moltes pàgines. Un dels
aspectes de la tensió que porta a la lluita entre les dues polaritats de l'ésser humà es
manifesta amb l'anacoretisme, la recerca solitària de la transcendència, que d'alguna
manera podem dir que és preparar-se en vida per a la mort aïllant-se del món, i no
podem obviar els nombrosos nuclis d'ermitans i anacoretes que hi ha hagut a
Catalunya (al Montseny, Montserrat, Montsant, el Cardó, la Garrotxa, a la península de
Creus, etc.). Pot ser per aquesta característica que a Catalunya fou on discretament
però amb certa força arrelà la representació religiosa medieval de la dualitat, el
catarisme, que, per altra banda dels Pirineus començà a manifestar-se a aquella part
de la Gàl.lia que Tolomeu donava com a Escorpí també.
- Escorpí ens ve associat amb el món ocult i tenebrós : Els grans mites, les
llegendes que més impacte han fet a la consciència catalana, tenen un doble sentit
que les fa ésser portadores de missatge; tradicions que se centren als castells, tot el
cicle llegendari del Comte Arnau, moltes de les tradicions de bruixeria que ens porten
directament al record dels temps xamànics, no és aquest el lloc de parlar-ne a l'abast,
però és sols una indicació. Si hem de creure en les tradicions, tot Catalunya és plena
12