EL CEL SOBRE LA TERRA - Biblioteca Astrología

- Escorpí = l'Alcàrria, meitat nord de Terol, tot Catalunya, la part oriental de Saragossa
amb els Monegros;
- Sagitari = Guadalajara, sector oriental de Sòria, parts occidentals, central i nord de
Saragossa, Osca;
- Capricorn = la Rioja, meitat occidental de Sòria, Navarra i Euzkadi, Burgos;
- Aquari = Cantàbria, Palència, Segòvia, Astúries, meitat oriental de Lleó;
- Peixos = Galícia, part occidental de Lleó, Zamora, i la part de Portugal inclosa entre
la frontera amb Galícia i el Duero.
Fent un comentari una mica simplista i tant reduccionista que pot semblar
anecdòtic, ningú podrà negar el caràcter piscià dels gallecs com a poble, sempre
perduts en les seves boires i les enyorances indefinides de la morriña, (comparable a
la saudade portuguesa); fins i tot la tradició pesquera i marítima d'aquest poble s'escau
al signe; el sagitarià més clarament manifestat a l'Aragó, amb la seva obsessió per la
noblesa de caràcter; la monolítica duresa del Capricorn basc, la força que la pedra té
encara a aquest poble i l'arrelament amb la Terra dels avantpassats; o la típica i
sevillana simpatia geminiana; a l'escut de Jaén hi ha un Lleó, al de Granada un altre, a
banda del Pati dels Lleons de l'Alhambra, i la Costa del Sol no poc amagar per enlloc
el seu nom; la Costa Blanca murciana proclama que és Verge als quatre vents; les
festes de Foc del País Valencià, les de moros i cristians tant populars a les comarques
meridionals del país, el barroquisme de les esglésies valencianes, totes aquestes
s'inclouen dins la dinàmica de l'eix Balança/Àries. Podem seguir oferint nombroses
dades que ajudarien a justificar més clar encara cada sector peninsular, sense jugar
amb les més aparents com fins aquí, però el nostre objectiu és arribar a l'espai català.
Si contemplem la Península en funció del vell camí iniciàtic que ara coneixem
con Camí de Sant Jaume, camí que hom ha anomenat esotèricament "camí de la
mort", aquest comença al Cap de Creus a Catalunya per Escorpí, segueix per l'Aragó
amb Sagitari, les terres del Navarra, la Rioja i Burgos capricornianes, les del nord de
Castella i la part llevantina de Lleó amb Aquari dominant, i acabant al Finisterre de la
Galícia dels Peixos. Sembla gaire bé obligatori que comenci a un lloc regit pel signe de
la mort i la transformació, i aquest és un factor als meus ulls clau per a tenir en compte
a l'hora d'atorgar un signe a les terres catalanes dins les peninsulars en el seu conjunt.
Parlem, ja ho haureu suposat, del veritable Camí de les Estrelles, no d'aquella
mistificació medieval controlada pels monjos i que és la base de l'actual Camí de
Santiago que sols té sentit turístic.
Sense moure'ns de l'observació global, els dos puntals sobre els que s'alça el
cristianisme ibèric són Saragossa i Compostel·la, un a la zona Sagitari i l'altre a la
Peixos, que ens apareixen no tant sols lligats pels seus planetes regents al cel, sinó
també a la terra quan tenim en compte que el mateix apòstol que s'associa amb
Saragossa ho fa també amb Compostel·la. No crec que sigui casualitat que dins les
atribucions simbòliques dels apòstols, Sant Jaume es consideri Sagitari, que manta
ocasió es representi dalt de cavall ("Santiago matamoros" l'anomenen els integristes),
que sigui el patró d'una orde de cavalleria, i que en el procés de sincretisme del
cristianisme amb els cultes autòctons americans pre-colombins s'equipari amb el
Senyor del Llamp o el Senyor dels Quatre Vents, sempre genet d’un cavall.
Considerant tots els arguments i elements (i molts més que podríem afegir-hi),
no podem dubtar que l'atribució sagitariana de la Península i la que hem fet en dotze
parts són correctes i una bona base per a qualsevol treball posterior.
10