Aquí! - Berga Jove

Edita:
Ajuntament de Berga i
La Junta Conservadora de la Festa dels Elois
Coberta:
Mònica Castellví i Luis
Pòrtic:
Juli Gendrau i Farguell
Textos:
M.Dolors Santandreu
Fotografies:
Isabel Caselles - AFTDAO
Disseny i impressió:
La Patumaire Edicions
PÒRTIC
Tal com ja es va anunciar en el pòrtic del programa de mà
de l’any passat, enguany s’ha iniciat un nou concurs de
cartells destinat a joves dissenyadors i dissenyadores
amb ganes de mostrar, a través d’un estil modern i original,
la visió que tenen de la festa dels Elois, gran desconeguda
per a molta gent.
El resultat és la portada que encapçala aquest programa de mà i
que presideix els cartells que anuncien la festa per tots els carrers
de Berga; al meu entendre, aquesta iniciativa dóna prestigi
i enalteix la celebració i crea una imatge molt més noble de la
festa en si; alhora que dóna l’oportunitat a joves promeses del
disseny gràfic de donar-se a conèixer i obrir-se camí en un món
artístic difícil d’introduir-s’hi.
Cal agrair, per tant, la participació que hi ha hagut en aquest I
Certamen Premi Elois i esperem, doncs, que augmenti en les properes
edicions i que puguem continuar mostrant i anunciant la
festa tal com es mereix.
Ara, us convido a llegir el contingut d’aquest programa que segueix
la línia de difusió de la història de la festa, en general, i del
gremi dels Elois, en concret. Un cop més, sota el guiatge de la
historiadora i autora del text, M. Dolors Santandreu, fruit del seu
treball d’investigació i de la seva curiositat per la història de la
nostra ciutat.
Juli Gendrau i Farguell
Alcalde de Berga
2 3

PROGRAMA
Dissabte 18 de juliol
A les 8 del vespre – Pavelló de Suècia
Presentació del programa dels Elois 2009, a
càrrec de la historiadora i autora del text, Sra.
M. Dolors Santandreu, i entrega del premi a
la guanyadora del I Certamen Premi Elois per
a Joves Dissenyadors.
Diumenge 19 de juliol
A les 6 de la tarda – Teatre Municipal
FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA A BERGA
Grup: Gli Incogniti
Títol: “El teatre del temps”
Les quatre estacions i altres concerts de Vivaldi
Amandine Beyer, violí i direcció
Dissabte 25 de juliol
A les 12 del migdia
El tabaler, acompanyat per la Banda de l’Escola de Música, farà la
passada anunciant la festa dels Elois.
A les 7 de la tarda
El tabaler, banderer i administradors, acompanyats per la Cobla Ciutat
de Berga, faran la passada sortint de l’Hostal del Bou i seguint el pg. dels
Abeuradors; c. del Bruc; c. Comte Oliba; c. Pio Baroja; pl. de la Font del
Ros; c. Aurora Bertrana; ctra. de Sant Fruitós; c. del Roser; ronda Queralt;
c. Sant Antoni; c. de la Ciutat; pl. de Santa Magdalena; pg. de la Indústria;
rda. de Moreta; pl. de la Ribera i pl. de les Fonts.
A 2/4 de 8 de la tarda
Audició de sardanes a la pl. Viladomat a càrrec de la
Cobla Pirineu.
Organitza: Agrupació Sardanista Cim Estela.
A les 10 de la nit
A la pl. Viladomat, ball popular a càrrec de
Joan i Fermí. S’oferirà coca i barreja.
Recordeu
que el dissabte no es
pot tirar aigua i que els nens
que vagin amb els rucs han
d’anar acompanyats d’un
adult
4 5

elois 2009
Diumenge 26 de juliol
A les 9 del matí
Els cavalls que han de fer la passada tradicional s’aplegaran a la pl. de la
Font del Ros, on començarà el recorregut passant pels carrers Pio Baroja,
Comte Oliba i del Roser, fins a arribar a la pl. de Santa Magdalena, davant
la capella de Sant Eloi, on es repartirà coca, xocolata i barreja.
A les 10 del matí
A la pl. de Sant Pere, benedicció dels animals.
A 3/4 d11 del migdia
Boda típica de l’alt Berguedà. De ca l’Andreu Borras (c. Buxadé) sortirà
la núvia, que anirà cap a l’església de Sant Francesc. El nuvi acudirà al
temple des de l’antiga fonda de Queralt. Un cop a l’església i a 2/4 de
12, hi haurà missa cantada en honor a sant Eloi amb l’assistència de les
autoritats locals, administradors, banderer i acompanyants de la boda. En
acabat, a la pl. del Forn, es dansarà el ballet de Déu (o de l’Adéu).
Col·labora: Agrupació Teatral la Farsa.
A la 1 del migdia
Acte de lliurament de les ferradures atorgades als col·laboradors, a la sala
de sessions de l’Ajuntament.
A 2/4 de 6 de la tarda
Setzè Raid-ruc a la pl. Viladomat. Inscripcions
gratuïtes a la mateixa plaça, mitja hora abans
de començar la prova. En acabat, repartiment
d’obsequis als participants.
Col·labora: Zanuy-Liven
Caixa Penedès
Caixa Manresa
Caixa Sabadell
El
canvi de
recorregut de les
passades de dissabte i
diumenge i el canvi d’ubicació
del ballet de Déu es deuen a les
obres de la pl. Sant Joan
6 7

Administradors
Sr. Lluís Rodríguez i López
Sra. Maria Mercè Molins i Escudé
Sr. Enric Huesca i Pons
Sra. Mònica Font i Riera
Sr. Xavier Pascual i Vivó
Sra. Maria Queralt Casellas i Guijarro
Sr. David Checa i Quintana
Sra. Mònica Sánchez i Miralles
Tabaler
Sr. Aramís Cuberas i Fuster
La Junta Conservadora de la Festa dels Elois ha
decidit atorgar la ferradura del gremi a:
Sra. Rosa Guitart i Calvés
Sr. Josep Montanyà i Boixader
Bronze
Argent
Sr. Joan Gómez i Perarnau
Sra. Bibiana Liria i Teixidó
Sr. Sergi Fernández i Bosch
Sra. Margarita Salvans i Puigbò
Sr. Joan Guitart i Comellas
Sra. Gemma Gonfaus i Alsina
Sr. Jordi Gonzalvo i Breganciano
Sra. Susanna Estefanell i Roura
Sr. Ferran Aymerich i Torner
Sra. Sara Vima i Grau
Sr. Abel Parcerisa i Puigpelat
Sra. Falgars Díaz i Burniol
Sra. Marina Badia i Subirana
Sra. Anna Canudas i Canudas
Sr. Juan José Capdevila i Muñoz
Banderer
Sr. Josep Cara i Garzón
Sra. Mireia Ferran i Oller
Sr. Fernando Martín i Pérez
Sr. Joan Selva i Esquius
Sr. Jordi Massaguer i Robert
Sra. Rosa Massaguer i Robert
Sr. Jordi Matamala i Corbera
Sra. Montserrat Ratés i Vendrell
Sr. Xavier Subirana i Erra
8 9

LA CONFRARIA DE SANT ELOI DE LA VILA DE BERGA:
HISTòRIA, COSTUMS I CURIOSITATS
Originàriament el mot confraria tenia un caire exclusivament religiós
i significava una associació de fidels d’una determinada advocació.
A la baixa edat mitjana, amb l’auge de la manufactura, les confraries
prengueren cada vegada més funcions d’agrupació professional,
passant a ser corporacions obligatòries dels oficis que tenien ordinacions aprovades
pels reis i estaven lligades a l’organització municipal. Amb tot, no perderen
el seu vessant religiós, de manera que s’hi trobaven membres que eren simples
confrares de devoció sense exercir l’ofici corresponent i, també, persones que
exercien un ofici, i que, per tant, eren membres obligatoris de la corporació: els
anomenats confrares d’obligació o confrares forçats. Al segle XVIII la burocràcia
borbònica va generalitzar la paraula gremi i el mot confraria deixà d’aplicarse
a les corporacions professionals quedant reservat a partir d’aleshores a les
organitzacions exclusivament religioses.
A Berga, des de l’edat mitjana, hi havia confraries religioses. Les més antigues
són les de Santa Maria, la dels Sants Cristòfol i Esteve i la del Sant Esperit. El
seu arrelament a la societat berguedana es posa de manifest en el fet que, al segle
XIV, la majoria de berguedans, en dictar el seu testament, hi fan referència,
ja sigui fent-hi deixes pietoses o bé manifestant la seva voluntat d’ingressar-hi.
No sabem quan es va fundar a Berga la confraria de Sant Eloi entesa com la
corporació que agrupava els oficis de foc, de terra i de transport; però sí que
en coneixem la seva existència a Vic (1385), Girona (1420) i la Seu d’Urgell
(1505).
Per ara, i fins que noves troballes documentals aportin més llum sobre el tema,
la principal font de coneixement sobre la confraria dels Elois de Berga és el llibre
Memoria de las obligacions tenen los Aministradors de la confraria del glorios
sant Aloy, y del que han de fer entre any, en lo temps de llur administracio. 1725
conservat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà de Berga.
Curiosament la redacció d’aquest document coincideix en el temps amb la d’un
altre, Estatuts y costums del que dehuen fer los Magnifichs señors Regidors de
Berga, cabdal per a conèixer el calendari festiu berguedà a principis del segle
XVIII, i també conservat al mateix arxiu. Apuntem la hipòtesi que el motiu de la
seva redacció va ser servir de recordatori dels costums antics en uns moments
en els quals s’estava implementant la nova organització municipal sorgida dels
Decrets de Nova Planta de Felip V.
10 11

Ultra les moltes notícies interessants
que conté el llibre dels Elois i que de
mica en mica anirem desgranant, la
primera referència que atrau la nostra
atenció, la trobem en l’acta de la reunió
de la confraria del 27 de febrer
de 1774 en la qual l’administrador en
cap, l’oller Josep Cluet, davant dels altres
tres administradors, els traginers
Josep Elies, Joaquim Roca i Josep
Coma; de l’agutzil del tinent de corregidor,
Anton Martí, i de 35 confrares,
manifesta: “que respecte de haverse
extraviat o perdut, com saben los individuos
de la present confraria, los
privilegis antichs de ella, se ha acudit
a sa Excel·lentissima y Real Audiencia
del present Principat de Cathalunya
per lograr nou privilegi y confirmacio
de las ordinacions antiguas de la present
confraria, y haventse lograt lo tal
nou privilegi y confirmacio de las antiguas
ordinacions de esta confraria, si
apar be al present Consell se llegira y
publicara en ell lo nou privilegi y confirmacio
de antiguas ordinacions, a fi
que los individuos de la present confraria
estigan instruhits de son contengut
y per a que no succehís altra
vegada lo perdrerse lo nou privilegi
o confirmacio de ditas ordinacions, si
apar be al present Consell, se posara
copia concordada del dit privilegi y
confirmacio en lo llibre de la present
confraria y en lo manual de consell de
ella, a fi de evitar lo extravio y de facilitar
tenirse en tots temps noticia de
las ditas cosas, y que lo present Consell
resolga los medis convenients per
satisfer los crescuts gastos que per lo
sobredit se han ofert”.
I, tal i com s’ha acordat, segueix la còpia
dels nous estatuts de la confraria
aprovats el 30 de desembre de 1773
pel president de la Reial Audiència
de Barcelona, Felipe de Cabanes, en
nom del rei Carles III.
Per ells sabem que la confraria de
Sant Eloi de Berga havia tingut dos
estatuts anteriors (el 1579 i el 1724);
els darrers foren aprovats pel tinent
de corregidor de Berga i, amb algunes
modificacions, seran els que es van
ratificar el 1773.
Per tant, aquestes dades confirmen
documentalment, encara que sense
aportar massa detalls, l’existència de
la nostra confraria al darrer terç del segle
XVI, en concret el 1579, però, segurament,
el seu origen és més antic.
Als estatuts de 1773, hi consten 14
punts que regulen els aspectes professionals
del que ja s’anomena gremi de
“herreros, plateros, latoneros, armeros,
basteros, silleros, arrieros y alfareros”.
Així s’ordena que no es pugui obrir
cap botiga a Berga de “herrero, clavatero,
platero, zerrajero, mañan, calderero,
alfarero, sillero, cobrero, estañero
ni de otro qualquier oficio y arte de
fuego” sense tenir llicència dels administradors.
Per obtenir aquesta llicèn-
cia els fills de confrare forçat, o sigui,
que s’havia hagut d’agremiar obligatòriament
per poder practicar l’ofici, no
havien de pagar res. En canvi, si no ho
eren, havien de pagar sis lliures barceloneses.
En ambdós casos, però,
havien de pagar anualment 6 sous a
la confraria.
Si l’amo (mestre) d’un taller de qualsevol
dels oficis del gremi llogava un
mosso (fadrí) ho havia de comunicar
en el termini de tres dies a les autoritats
gremials i aquest treballador, si no
era fill de confrare forçat, havia de pagar
sis sous anuals a la confraria. Si en
comptes d’un mosso era un aprenent
també ho havia de dir, però no havia
de pagar res. En ambdós casos, si el
mestre no ho comunicava als administradors,
era multat amb deu sous.
12 13

En cas que un foraster volgués vendre
els seus productes a Berga, si era en
dies de fira no havia de pagar res. Fora
de les fires, els forasters havien de pagar
sis sous a la confraria per poder
vendre les seves mercaderies. Si en
comptes d’un foraster ho volgués fer
un berguedà, s’havia d’inscriure obligatòriament
a la confraria, sots pena
de ser multat amb tres lliures barceloneses
que s’haurien de repartir entre
la confraria, l’acusador i el jutge.
També s’han d’inscriure a la confraria
dels Elois de Berga els traginers que
vulguin exercir aquest ofici i no siguin
fills de confrare forçat. La seva quota
és de tres lliures d’entrada i sis sous
anuals. Igualment també s’han d’afiliar
a la confraria els fabricants de teules
i han de pagar, tretze rals l’amo i sis
sous anuals els altres.
La confraria renovarà els seus càrrecs
el 10 d’agost de cada any, diada de
Sant Llorenç, en el decurs de la reunió
del Consell General. A més de l’extracció
dels nous càrrecs, els sortints
rendiran comptes de la seva administració.
Per elegir les autoritats del gremi
es faran servir sis bosses de les quals
s’extrauran quatre administradors, un
clavari i un banderer. A les bosses dels
administradors primer i segon hi haurà
dotze noms en cadascuna; quinze en
les dels administradors tercer i quart
i vuit en la del clavari. Tots els noms
dels confrares participaven en el sorteig
per escollir l’abanderat.
Les autoritats de la confraria tenien
potestat per multar el confrare forçat
que, sense causa justificada, no assistís
a la reunió del Consell.
Els estatuts de 1773 també contemplaven
que, si no s’esqueia en festiu,
es pogués treballar el dia de Sant Eloi
i que la celebració es traslladés al diumenge
següent.
Els costums i obligacions de la confraria dels
Elois i les seves autoritats.
Retornem a principis del segle XVIII per llegir el llibre abans esmentat:
Memoria de las obligacions tenen los Aministradors de la confraria
del glorios sant Aloy, y del que han de fer entre any, en lo temps de llur
administracio. 1725. Hi trobarem les coses de les quals havien de tenir
cura les autoritats de la confraria.
En el programa de la festa de 2007 ja vàrem parlar de l’organització de la confraria,
de les seves festes pròpies (Sant Antoni Abat i Sant Eloi) i de la seva participació
en algunes de les festes berguedanes. Però, a més d’aquestes, la confraria
dels Elois també participava en altres festes del calendari festiu berguedà.
Així, per Corpus, els administradors de la confraria havien de portar un ciri a
casa de tots els confrares i confraresses, ciris que es passaven a recollir un cop
acabada l’octava. La confraria dels Elois participava activament en la processó i
ofici que es feia el matí del dia de Corpus i que són descrits amb gran detall en
el document abans esmentat: Estatuts y costums del que dehuen fer los Magnifichs
señors Regidors de Berga.
La festivitat començava a les vuit del matí quan: “assistexen los señors Regidors
y acompanÿament a la casa de la Vila, y baixan a la plassa ahont estan previnguts
banchs per sentarse, quiscu per son orde vestits dits señors Regidors
consularment, ab acistencia del señor tinent de Corregidor si voldrà assistirhi, y
allí lo Verguer dona un Ventall a quiscu, y miran la baralla entre los turchs y Cavallets,
St. Miquel y los Diables, la Mulassa y ball dels Gegants, y feta dita bulla
marchan a Nostra parroquial de Santa Eulalia ab los Musichs y tabal devant
tocant, y Cavallets, turchs y Mulassa, y Gegants que tots acompanÿan a dits
señors Regidors, y en esser a la Creu del Collet de la plassa marxan los señors
Regidors segon, y sisè en compaña de tres o quatre Proms y los Botiguers de
la Botiga dels Pobres, los quals Proms son los que elegeix lo señor Regidor
Decano, y passan a la Iglesia del Convent de St. Francesch, acompanÿats dels
turchs y Cavallets, Diables, y tabaler, y van a buscar los Religiosos del Convent
de St. Francesch, los quals religiosos luego que arriban alli los señors
Regidors celebran una Missa baixa, e immediadament de acabada parteix la
professò de dit Convent ab Creu alta, y lo Verguer encomana a algun home
doni a un siri a quiscu dels dits señors Regidors per venir a la professò a la
Iglesia parroquial, y venen dits Religiosos cantant, acompanÿats de la bandera
y estandarts de la confraria de St. Aloÿ y St. Antoni, y los señors Regidors junt
ab dit acompanÿament van ab los siris encesos detras de la professò com se
acostuma.
14 15

En lo interim que los dits dos Regidors venen
del Convent de St. Francesch ab la professò
dels Religiosos se comensa en Nostra parroquial
a celebrar los Divinos Officis, y arribats
a dita Nostra parroquial, los dos Regidors se
van assentar a son lloc hen lo presbiteri, y lo
Verguer los pren los siris, y los religiosos sen
pujan al cor de la Iglesia en compaña dels
Capellans.
Los Religiosos del Convent de St. Joan de
Jerusalem orde de Nostra Señora de la Merce
venen a nostra parroquial per assistir a la
professò sens convidarlos, y axí mateix tots
los Capellans Xipells se troban en dita Vila,
y los hermitans de Nostra Señora de Caralt,
puix es de rubrica que est dia tots han de
assistir a dita professò”.
Una vegada acabat l’ofici, s’iniciava la processó
de Corpus que seguia un cerimonial
i un protocol ben establerts: “Primer marxan
devant los Cavallets y turchs, despues la Mulassa,
y Gegants, y seguidament St. Miquel
ab los Angels, y Dimonis, y despues las banderas
y estandarts de las Confraries, despues
los hermitans de Maria Ssma. de Caralt
nostra Patrona, los Religiosos mercenaris de
Sant Joan, los Religiosos de St. Francesch,
los Capellans Xipells, y despues la Reverent
Comunitat vestits ab sos capas y bordons
los señors Jurats y Capellans antiquiors de
dita reverent Comunitat, acostuman aportar
la custodia del SSm. Sagrament que per a
sempres sia alabat los dos Vicaris y Capellans
ultimament entras en la comunitat o altres
per ells, y las achas de las Confrarias
van devant del SSm. Sagrament immediadament
dels que portan los bordons”.
El recorregut de la processó també estava
ben concretat així com també els llocs on es
parava i on es feien les representacions
davant el Santíssim Sagrament:
“Parteix la professò de Nostra parroquial
Iglesia de Santa Eulalia per la
porta Major, puja per lo Carrer detras
la Capella dels Dolors dret a la Capella
de la Pietat: en arribar lo SSm.
Sagrament devant lo campanar de
la Iglesia parroquial y al cantò de la
casa de Lluÿs Guix ballan los turchs
y Cavallets y Angelets devant lo SSm.
Sagrament fins a la Capella de Nostra
Señora de la Pietat; puja la professò
fins devant lo Portal de Sta. Madalena,
y baixa per lo Carrer de las Canals
avall fins a la plassa Cremada, en la
qual plassa esta previngut un piquet
de soldats ab las armas a las mans, y
tocan lo tabal mentres passa lo SSm.
Sagrament: Lo Sr. Governador mana
disparar la artilleria al temps que lo
SSm. Sagrament se descobra del
castell apart de munt de la Capella
de la Pietat, dende la plassa Cremada
passa la professò a la plassa Major: y
aqui para un poch la professò y se fa
la muda dels que son elegits per portar
las varas del Talam, y de alli passa
per lo Carrer del bals de dalt, y carrer
del Pujol de dalt, y arriba a la plassa
de St. Joan, y alli para la professò, y
la cantoria de Nostra parroquial ab
la musica cantan alguns villanssicos
en alabansa de Deu Nostre Señor, y
acabats prossegueix la professò dret
a la plassa Major, font del Viver, y entra
en Nostra parroquial per la porta de
dalt: Y se adverteix que en arribar la
proffessò devant lo cantò del Carrer
del forn tornan a ballar los turchs y Cavallets
y Angelets devant lo SSm. Sagrament
fins arribar a la plassa Major,
16 17

y alli en dita plassa se cantan tambe
alguns villanssicos y motets a Nostre
Señor”.
A la processó del dia de Corpus l’administrador
en cap i el segon portaven
les atxes (ciris gruixuts) i el tercer i el
quart, els estendards. La confraria dels
Elois anava a les processons darrere
de totes les altres confraries berguedanes,
excepte la del Roser i la dels
paraires que eren les últimes.
Per la Mare de Déu d’Agost, les autoritats
de la confraria (administradors,
banderer i cordoners) tenien l’obligació
d’assistir a la processó. L’administrador
tercer portava l’estendard gran
de la confraria: “dauat de blanch y
vert, vermell i groch”, i el quart, l’es-
tendard vermell. Els cordoners eren
els administradors de l’any anterior.
La celebració consistia en: “Als 15 de
Agost festa de la assumpcio de Maria
SSma. en lo cel, assistexen los señors
Regidors vestits consularment a Nostra
parroquial, ahont venen a buscarlos
y acompanÿarlos los Capitans de
Nostra Sra. De Agost ab los Musichs:
Se fa professò per tota la Vila, que fa lo
mateix camí que la del dia de Corpus,
se aporta lo Cos de Maria Ssma.”.
A l’església de Sant Francesc, la nit
de Nadal, durant la celebració de les
Matines i la Missa del Gall, la confraria
feia cremar dos ciris davant l’altar de
sant Eloi i dos més davant el Misteri
de l’Assotat.
Els comptes de la confraria
La comptabilitat de la confraria de Sant Eloi ens permet conèixer les activitats
que portava a terme.
Conservem els comptes de la confraria des del 1729 fins al 1796, amb
l’excepció d’algun any escadusser. Val a dir, però, que fins al 1764 són
molt poc detallats ja que només hi figura el romanent i també, en alguns casos,
el total de les entrades i de les sortides.
A partir de l’any 1765, els comptes anuals són minuciosos, detallant tots els conceptes
tant d’ingressos com de despeses, que figuren amb els noms de carrech
i data, respectivament.
Aquest canvi en la manera de registrar la comptabilitat de la confraria és possible
que vingués marcada per una ordre oficial ja que en l’acta de 6 de juliol
de 1756 es pot llegir: “Presentese las quentas de la confraria de San Eloy para
la debida definicion y aprovacion al Oficial Eclesiastico del presente partido
de Berga, formandolas con toda claridad, poniendo separadamente la carga
y descarga, partida por partida, lo que executaren baxo pena de veynte y cinco
libras que se cobraran de bienes propios de los administradores”. Malgrat
l’amenaça d’aquesta forta multa signada pel secretari del bisbe de Solsona, no
es detallaran els comptes fins nou anys després quan, en la reunió del Consell
de la confraria feta el 16 de febrer de 1766, l’administrador en cap, Pau Cluet,
dóna els de l’any 1765.
Entre els carrechs, o sigui, les entrades, sempre hi figuren: els acaptes fets
durant l’any a tres esglésies berguedanes (la parroquial de Santa Eulàlia, Sant
Francesc i la Mercè, avui coneguda com a Sant Joan); les almoines recollides
amb motiu de les festes de la confraria (Sant Antoni Abat i Sant Eloi) i, també,
les caritats dels devots. A més d’aquests ingressos que podem qualificar de religiosos
o de devoció, la confraria ingressava anualment les quotes professionals,
o sigui: les quotes dels confrares, a raó de sis sous anuals; les de les vídues de
confrares, a raó de tres sous anuals; els drets que havien de pagar els forasters
per poder vendre els seus productes a Berga i, finalment, les quotes d’entrada a
la confraria, tant de mestres, com de mossos i aprenents.
També hi podia haver ingressos especials i ocasionals. El 1787 l’agutzil no va
voler cobrar res per la seva assistència al Consell General de la confraria perquè
s’havia fet l’enterrament de la seva dona amb el cerimonial propi de la muller
d’un confrare sense ser-ho. En algunes ocasions es deixaven objectes de la
confraria a gent que no en formava part. El 1790 la confraria va ingressar uns
diners extres per deixar el pal·li dels albats per a fer enterraments de nadons
que no eren fills de confrares.
19

Una anàlisi detallada dels ingressos
de la confraria ens permet saber
quanta gent en formava part any per
any. El pagament de la quota anyal es
coneixia com “pagar la creu” i s’anotava
sota la fórmula: “Item he cobrat
cent noranta sis creus dels confrares
de esta confraria a raho de sis sous
quiscuna”; i el de les vídues de confrares:
“Item he cobrat per trenta sis
creus de las viduas de esta confraria a
raho de tres sous quiscuna”. Aquestes
dues anotacions són de l’any 1765. En
el període 1765-1796, el nombre màxim
de confrares el trobem l’any 1776
amb 203 i el mínim el 1786 amb 155.
Cal dir, però, que dels 203 confrares
ara esmentats, 50 no van poder pagar
la quota anual per raó de pobresa. La
mitjana de confrares de tot el període
és d’uns 178 per any, nombre que
ens referma la importància que tenia
la confraria en la societat berguedana
de l’època. Quin gremi comptaria avui
a Berga amb una quantitat semblant
d’afiliats?
Referent a les vídues de confrares
les xifres són les següents: el nombre
màxim el trobem l’any 1767 amb 38,
el mínim el 1793 amb 16 i la mitjana
seria d’unes 29 per any.
El pagament dels aniversaris pels
morts de la confraria, que cada any se
celebraven a l’església de Sant Francesc
a raó de 10 sous cadascun, ens
permet aproximar-nos al coneixement
de la distribució de la mortalitat a Berga
en el període 1765-1796. Els anys
en què van morir més confrares van
ser el 1777 i el 1793, amb 21 defuncions
cadascun. L’any amb una mortalitat
més baixa va ser el 1778 només
amb 3 defuncions.
Quant a les despeses, o data, n’hi ha
algunes que es repeteixen any rere
any. Són: el refresc i la gratificació que
s’acostumava donar als qui portaven
el Misteri de l’Assotat i les atxes de la
confraria en les processons de Dijous i
Divendres Sants; la cera dels ciris i atxes
que cremaven a la capella del sant
patró al convent de Sant Francesc i
en les cerimònies de la confraria; les
misses, els aniversaris i l’arranjament
i ornamentació de l’altar de la capella
dels Elois que corrien a càrrec dels
framenors; les crides i la música que
anunciaven i acompanyaven les festes
de Sant Antoni Abat i de Sant Eloi i,
finalment, les despeses legals de notari,
agutzil, paper segellat, etc.
Entre les despeses del període estudiat,
n’hem de remarcar dos grups. El
primer serien les que fan referència al
pagament de l’obra del retaule de sant
Eloi per a la capella de la confraria a
Sant Francesc. Entre els anys 1760 i
1768 es pagà l’obra al taller dels Costa,
integrat per Pere i Anton Costa, pare i
fill respectivament, i, després, entre el
1785 i el 1795, el fet de daurar-lo.
El segon grup de despeses, el constitueixen
els pagaments realitzats l’any
1774 per a l’obtenció del nou privilegi
i ordinacions de la confraria dels
quals hem fet esment a l’inici del present
escrit. Tot el procés va costar a
la confraria unes 40 lliures, quantitat
que representa, aproximadament, la
meitat dels ingressos d’un any i va incloure:
els pagaments a professionals
tals com el notari Joaquim Claris i el
secretari Joan Cortada pels seus treballs;
també a polítics, com el tinent de
corregidor pel seu informe favorable i,
finalment, per paper segellat, redacció
de memorials, etc. Però la quantitat
més elevada, 25 lliures 8 sous, es va
pagar, no s’esmenta a qui: “per lograr
lo nou privilegi i confirmacio de las ordinacions
de la present confraria”. Per
a l’obtenció va caldre la col·laboració
de moltes persones, com podem llegir
en la nota: “per fer un regalo al pare
Pelegrí, religios franciscano lo qual
corregue per las agencias de dit nou
privilegi”.
A més d’aquestes despeses, diguem-
ne excepcionals, n’hi ha d’altres de
més corrents però no per això menys
interessants. Així hi ha les que fan referència
a arranjaments i decoració
de la capella i altar del patró: la compra
d’unes estovalles (1767), de dues
llànties (1778 i 1790), d’una corda per
la primera les llànties (1779), de brocals
(1781) i de 14 palmatòries (1791).
En aquesta mateixa categoria també
podem incloure fer tallar, l’any 1788,
una imatge de sant Antoni per a la bacina
de la confraria que, el 1796, va
necessitar una reparació i fer netejar
i espolsar periòdicament el retaule de
la capella, tasca encomanada al fuster
Francesc Aloy qui, el 1789, també va
arranjar la trona.
De tant en tant, també es tenia cura
de la tomba de la confraria que es tro-
20 21

ava a l’església parroquial de Santa
Eulàlia. El 1769 es va fer netejar i, el
1781, s’hi va posar una llosa nova
després de vendre’s la vella.
Altres despeses tenen relació amb
els símbols de la confraria: les banderes,
estendards i tabal. Així, l’any
1779 es van comprar dues pells i es
va arranjar el tabal, que novament va
ser reparat els anys 1781, 1787, 1790
i 1796. El 1784 un passamaner va arranjar
els cordons de la bandera; el
1791 es van reparar els estendards;
el 1793 es va fer l’asta de la bandera
nova: el jornaler Martí Barons, dit el
“Bassó”, la va tallar i el pintor Ramon
Roca la va pintar.
Alguns anys trobem unes despeses
que fan esment del costum que hi
havia de fer una donació en espècie
al convent de Sant Francesc. Així,
l’any 1768, la confraria els va donar
un parell de pollastres i, el 1788, una
quartera de xeixa, un blat d’excel·lent
qualitat que va costar 5 lliures 14 sous
i 16 diners. En aquest darrer cas,
se’ns diu que és per pagar l’absolta
general que es fa el dia de Sant Eloi.
A tall de conclusió, podem dir que la
documentació que fins ara s’ha trobat
i s’ha estudiat ens mostra que la
confraria dels Elois de Berga s’adiu
perfectament amb el model teòric
que hem dibuixat al començament
d’aquest escrit. Per les notícies i els
comptes anotats al llibre de la confraria,
veiem que les seves dues tasques
fonamentals eren, en primer
lloc, vetllar pels oficis que l’integra-
ven, marcant unes normes molt clares
per evitar que els seus membres
patissin alguna competència deslleial,
sigui de berguedans no agremiats,
sigui de forasters que pretenien
vendre els seus productes a Berga.
En segon lloc, gran part dels esforços
de la confraria s’esmerçaven en
tot el que fa referència a la devoció
als sants patrons i a la vida espiritual
dels confrares: mantenir la capella
de Sant Eloi a l’església del convent
de Sant Francesc; celebrar les festivitats
patronals, sobretot les de Sant
Eloi i de Sant Antoni Abat; assistir a
les principals celebracions de la vila,
la major part de les quals implicaven
una processó en què participava la
confraria dels Elois amb els seus
símbols; assistir els confrares i confraresses
en el tràngol de la mort,
amb l’acompanyament del cadàver,
la celebració d’aniversaris i el manteniment
de la tomba de la confraria
que era a l’església parroquial de
Santa Eulàlia.
DIARI D’UN TABALER
Diumenge, 6 del matí
Em llevo nerviós. Ahir ja em vaig negar a tocar el tabal, però és que em feia
tanta por pujar dalt d’aquell mulo tan gran; tot just tinc vuit anys...! Avui no
tinc volta enrere, no puc fallar al pare. Camisa nova, llaç vermell, ben pentinat
i polit i escales avall. Adéu àvia, sobretot quan sentis el tabal, surt a la
finestra, que et saludaré!!!
Al passacarrers: “Pica fort, que se senti —crida tothom—. Va, pica! —insisteixen—”.
Quan ets petit, fer sonar el tabal és tot un repte...
Aquell dia no podia fallar al pare, però no m’adonava que realment a qui
fallava era a la meva ciutat, Berga.
Després de setze anys de tocar el tabal, diumenge a la benedicció, agenollat
a la plaça de Sant Pere, el cap ajupit i amb llàgrimes als ulls, li cedeixo “unes
manetes” (no pas les meves) al meu germà... S’ha acabat... NO!!! Queda
molta feina per fer.
Ara tinc trenta-tres anys, dos fills que esperen heretar les manetes del seu
tiet i una dona madrilenya, però berguedana de cor, capaç de saltar un salt
de maces a la plaça de Sant Joan. Ja no pico el meu vell tabal; ara l’acaricio,
procuro cuidar-lo i mimar-lo i deixar-li a punt al meu germà perquè troni
perfecte.
Al cap de dos anys de retirar-me, per causes alienes al meu germà, vaig haver
de tocar el tabal durant dos anys. Estic molt orgullós que el pare em fes
tabaler dels Elois.
Sóc molt gelós del meu tabal, però em fa molt content quan el passacarrers
s’atura i els nens i nenes de Berga s’hi acosten per tocar-lo dalt del cavall.
No ho deixeu mai de fer!!! Jo també he fet cua amb els meus fills per poder
tocar l’altre TABAL.
Crec que no hi ha res més gran al món que ser tabaler de la teva ciutat, oi,
Carles?
Per Sant Joan, vaig anar a Madrid per motius familiars i em vaig entrevistar
amb el tinent coronel del museu militar especialitzat en banderes: “Es verdad
que ustedes poseen esta bandera; sólo quedan, a lo sumo, media docena de
esta época en toda España. Siéntese, por favor y, hablemos...”
Papa, tal com tu vas prometre al meu besavi que no deixaries de fer els
Elois, jo prometo secundar la teva promesa i que sempre hi haurà els Elois.
Junts beneirem cavalcadures i genets, i contribuirem a enriquir la nostra festa
aprofundint en les nostres arrels. L’origen de la nostra bandera, el nostre
tabal i l’esforç dels nostres avantpassats i tot el que han fet per Berga. Que el
seu esforç sigui la nostra empenta.
VISCA SANT ELOI!!!
Karim Cuberas i Fuster
22 23