Núm. 85 - Ajuntament de Lloret de Mar

Inauguració del Teatre
Municipal de Lloret de Mar
www.lloret.cat
N85
ANY 2011
Entrevista a
Romà Codina
Al servei de Lloret
i de la seva gent

Ajuntament-OIAC 972.361.800
Governació 972.361.789
Participació Ciutadana 972.361.829
Tresoreria 972.361.775
Recaptació 972.361.825
Rendes 972.361.770
Casal del Jubilat 972.372.536
Comerç i P. Econòmica 972.361.912
SOM 972.349.715
Patrimoni Cultural 972.349.573
Promoció Cultural i Festes 972.361.835
Educació 972.361.903
Esports 972.367.512
El Puntet/Joventut 972.372.268
Arxiu Municipal 972.368.457
Biblioteca Municipal 972.349.055
Nova Ràdio Lloret 972.372.393
Oficina de Català 972.361.834
OMIC 972.372.184
Turisme Museu del Mar 972.364.735
Turisme Central 972.365.788
Urbanisme / Obres 972.361.807
Llicències Ambientals 972.361.809
Medi Ambient 972.361.821
Mobilitat 972.361.823
Servei d’Aigües 972.362.682
Serveis de Manteniment 972.371.538
Serveis Públics 972.361.819
Servei de recollida
d’escombraries 972.368.922
Policia Local i 972.361.736
Protecció Civil 092
Mossos d’Esquadra 972.368.888
088
Bombers 972.367.777
085
Emergències 112
Serveis Socials 972.372.363
CAP 972.372.909
Hospital Comarcal 972.353.264
Hospital Sociosanitari 972.364.736
Urgències - Ambulància 061
El vols rebre?
participació@lloret.cat
Núm. 85 - març 2011
SUMARI
Presentació 3
Teatre 4
Turisme 6
Manteniment de l’entorn 5
Informació dels Grups Municipals 8
Esports 11
Edita: Realització:
AG Cantalozella, SA
Dip. Leg.
GI-1418/2003
Entrevista a Romà Codina 12
Promoció Cultural 14
Dona 17
Educació 18
Participació Ciutadana 18
Ciutadania 19
Amb la col·laboració de:

En el final de legislatura i en aquest
darrer escrit que us adreço a través
del Butlletí Municipal com a alcalde
de Lloret, no puc menys que fer
balanç del que han estat aquests
quasi vuit anys al capdavant de
l’Ajuntament de Lloret de Mar.
Des de 2003, el govern de Convergència
i Unió ha liderat el procés
de transformació i millora de Lloret
amb un projecte planificat que ha
permès definir els objectius, donar
respostes adequades a les necessitats,
identificant en cada moment
els reptes a assolir, buscant el
màxim consens i complicitat de la
ciutadania, a favor sempre de generar
el màxim benestar i serveis
per a tothom.
Com bé sabeu, tot va començar amb
un compromís personal, que es va
convertir en repte i responsabilitat
quan el vàrem assumir amb l’equip
de persones que han estat al meu
costat aquests anys.
Hi ha hagut moments de dificultats,
d’entrebancs, d’esforç i treball de
moltes hores, al costat de persones,
tècnics i companys de l’equip de
Govern, a més d’altres partits polítics,
per aconseguir les solucions
que en un principi fins i tot podien
semblar impossibles. Però al final,
res és comparable a la satisfacció
de veure com allò que es va planificar,
allò que es persegueix i pel que
es lluita fins al final, s’acaba convertint
en una realitat palpable.
Estic satisfet també per haver propiciat
espais capaços d’aglutinar i
reunir nombroses persones, el vincle
de les quals no és gaire fort a
vegades, ni per coincidència ideològica
ni de projecte, sinó que ha estat
la voluntat ferma de dialogar i treballar
conjuntament sobre allò que ens
uneix i ens afecta, col·lectivament i
socialment com a conciutadans de
Lloret.
Res emplena més als qui ens dediquem
al servei públic que veure com
la vida dels lloretencs i lloretenques
millora exponencialment gràcies als
equipaments, les actuacions, els esdeveniments
organitzats, les polítiques
i els serveis posats en marxa.
En podria citar molts, i de tots en
tinc un record, una vivència especial,
i anomenar-los i no deixar-me’n
cap suposaria un recull de moltes i
moltes pàgines.
El projecte de Lloret i per Lloret
continua. Des de fa només uns
pocs dies tenim el Teatre, aviat
tindrem la Casa de la Cultura, i
després el nou equipament espor-
Al servei de Lloret
i la seva gent
tiu de l’escola Pompeu Fabra. Els
seguiran el nou edifici de la Policia
Local, la Piscina i la nova residència
per a la gent gran. És un projecte
viu que es desplega al voltant
nostre, de forma evident i admirada
per molta gent. És un orgull per a
mi ensenyar i explicar el que hem
fet possible entre tots.
Tenim l’obligació col·lectiva de treballar
i lluitar pel futur de Lloret,
al costat de les persones. Tenim la
responsabilitat de donar-ho tot de
nosaltres mateixos per aconseguir
les fites que ens vàrem proposar,
per l’avui i pel demà. I fer-ho realitat.
Aquest és un camí que continua,
que no para ni pot parar. En
aquest procés hem vist créixer el
nostre orgull d’identitat lloretenca.
Som de Lloret!
Satisfacció, perquè amb la il·lusió i
convicció de sempre, a partir d’ara
també seguiré treballant pel meu
poble amb la mateixa responsabilitat,
intensitat, honestedat, esforç
i fermesa. Al servei de Lloret i la
seva gent!
XAVIER CRESPO I LLOBET
Alcalde de Lloret de Mar
3

4 TEATRE
Ensenyem el
Teatre de Lloret
L’Ajuntament de Lloret va organitzar, el passat dissabte 19
de març a les 11.00 h, una jornada de portes obertes per
visitar el nou teatre municipal, ubicat al costat de la Masia
de Can Saragossa, un entorn que recentment s’ha readaptat
i ha esdevingut un pulmó de naturalesa i un espai cultural.
Aquest nou teatre és una construcció que s’integra de
manera senzilla en el parc urbà de Can Saragossa, sense
produir l’impacte visual que segurament hauria produït un
teatre a la italiana. Es tracta d’un edifici de 2.840 metres
quadrats, amb una sala per a 376 persones i tres sales
d’assaig per a usos polivalents. A més, compta amb un
espai exterior de 1.225 metres quadrats per a espectacles a
l’aire lliure.L’edifici està concebut com un gran cub de vidres
que podrà ser utilitzat per a diversitat d’activitats culturals,
així com també per a iniciatives de tipus empresarial, com
convencions i conferències.
És un teatre on, per sobre de tot, s’ha buscat la funcionalitat
i la comoditat dels usuaris i espectadors. Hi prima la
polivalència, un escenari de dimensions poc usuals, una
graderia retràctil, bona accessibilitat des de la carretera
per als camions i vehicles de muntatge, sales d’assaig
independents, espai exterior tipus teatre grec i algunes
places d’aparcament gratuït.
S’ha construït una cabina de projecció per tal de poder
organitzar, en un futur, sessions de cinema; s’ha incorporat
un grup electrogen; els interiors de la sala principal s’han
revestit de fusta de bambú per millorar-ne l’acústica; s’hi
ha instal·lat una màquina de climatització eficient i poc
sorollosa i s’han canviat alguns materials de construcció per
fer-los més adients amb l’obra, com per exemple, la rampa
d’entrada d’accessos s’ha fet de formigó, i no sauló, per
facilitar l’accés a persones amb dificultats de mobilitat.
La instal·lació incorpora els darrers sistemes d’estalvi
energètic. Entre d’altres, tindrà una teulada fotovoltaica de
600 metres quadrats que es preveu que produeixi anualment
65.000 kWh d’energia.

TEATRE
Abans d’iniciar les visites de portes obertes al nou equipament van tenir lloc els parlaments a càrrec de la regidora de Promoció Cultural, M.
Antònia Batlle, del secretari general de Cultura de la Generalitat, Francesc Xavier Solà, i de l’alcalde de Lloret, Xavier Crespo.
A través de les diferents imatges d’aquest catàleg es fa un
repàs a l’arquitectura pública i privada, a l’ordenació dels
espais naturals i urbans, a altres actuacions que s’han
desenvolupat des de l’any 2003 fins a l’actualitat i a les
que encara s’estan executant o estan planificades per a
un futur immediat.
Per Josep Valls, regidor d’Urbanisme, amb aquest catàleg
es vol donar a conèixer i promocionar l’urbanisme que
s’està desenvolupant a Lloret de Mar; un urbanisme amb
vocació pública que té en compte les finalitats a les quals
5
està destinat i la dinàmica de les activitats econòmiques,
culturals, socials i ambientals que s’hi porten a terme
actuant a diverses escales o nivells: des del planejament
urbanístic, que defineix el model de desenvolupament del
municipi, passant per les infraestructures i equipaments
que el doten de serveis i configuren l’espai públic, fins als
panots del carrer més petit.
Tots aquests elements en el seu conjunt constitueixen part
essencial de la personalitat de Lloret de Mar i dels seus
serveis.

6 MANTENIMENT DE TURISME
L’ENTORN
En el marc de la trobada, la Directora General de Turisme va confirmar que ja s’han fet els primers contactes amb l’Administració Central per mirar
d’accedir als fons, doncs es considera “prioritari” contribuir a la requalificació de Lloret.
El conseller d’Empresa i Ocupació coneix la
gestió i planificació turística de Lloret
Convidat per l’alcalde, Xavier Crespo, Francesc Xavier Mena
va visitar la Vila per conèixer de primera mà els diferents
projectes i actuacions en matèria de turisme, que formen
part del Pla Estratègic de Turisme del municipi. El conseller
d’Empresa i Ocupació, acompanyat de la directora general
de Turisme, Marian Muro, va manifestar la seva admiració
davant la gran tasca de planificació i gestió que s’ha dut a
terme al llarg de la darrera dècada, i per l’esforç realitzat a
l’hora de fomentar la desestacionalització, la diversificació
de serveis, d’equipaments i alhora també preservar la seva
Lloret de mar es promociona en diverses fires
turístiques
Brussel·les i Tolosa van ser les primeres
destinacions on Lloret de Mar es va promocionar
durant el mes de febrer. La primera destinació
mostra un mercat que s’està reactivant amb
un perfil de turisme familiar; la segona és una
destinació propera que coneix l’entorn de la
Costa Brava i que constitueix prop del 30% del
turisme.
Després ho van ser Belgrad, la capital sèrbia
que acull anualment la fira més important de la
zona,i la fira de turisme de Berlín, considerada
una de les més importants d’Europa i on Lloret
va participar amb un estand propi. Romà
Codina, que hi va ser present en aquestes i
en la posterior de Moscou, en fa una valoració
positiva, i que “ara més que mai” les administracions
han de fer costat al sector turístic i
promocionar la destinació.
qualitat. Després de firmar el Llibre d’Honor i de visitar els
nous equipaments municipals, el conseller es va reunir amb
els regidors de l’Ajuntament, la junta directiva de Lloret
Turisme i del Lloret Convention Bureau per parlar sobre el
Pla de Reconversió de Destinacions Turístiques Madures al
qual vol accedir la Selva Marítima: Lloret, Blanes i Tossa.
Amb aquesta visita, la Generalitat mostra el seu suport
perquè Lloret formi part del Pla Qualifica, que contempla
la reconversió de les destinacions turístiques madures amb
projecció internacional.
Lloret de Mar gaudeix d’un entorn idoni i una oferta turística completa destinada a un
públic divers.

1
3
4
Manteniment de l’entorn
7
Carrer
Casanovas
Remodelació dels
paviments
Nous equipaments municipals
Casa de la
Cultura

8
CiU informa:
Pensem en positiu, a favor de Lloret
Podem afirmar que les infraestructures
i els equipaments donen forma en certa
manera a l’esquelet d’un municipi, fent
possible les moltes activitats que responen
a la iniciativa de la societat civil i
que juntament amb les polítiques que
s’impulsen des de l’Ajuntament, li acaben
donant forma, musculatura, potència
i vitalitat. És important destacar que són
infraestructures i equipaments que responen
a un sentit estratègic que està fonamentat
amb els compromisos contrets
amb la ciutadania.
Entenem també que en aquests moments
estem en campanya i cal recargolar el
discurs sense valorar si el que es diu és
pertinent o ni tan sols veritat. Només per
obtenir titulars.
No es pot dir de forma totalment irresponsable
que s’ha fet massa despesa amb
equipaments i infraestructures si són del
tot necessaris o han estat llargament reivindicats.
Quines de les obres realitzades
per l’equip de Govern, són innecessàries?
La llar d’infants? La Casa de la Cultura, que
albergarà la biblioteca, el casal de la gent
PP informa:
A qui preocupa el turisme?
La Generalitat reconeix que el 57% del
turisme que arriba a Catalunya ve amb
avió i no obstant això es nega a pagar a la
companyia que més passatgers transporta
a Europa, el que demana per no abandonar
l’aeroport de Girona. Però res de res. Que
se’n vagi. El turisme a Catalunya no és tan
important com perquè la nostra Comunitat
pagui 7,5 milions d’euros. No em sorprèn.
El turisme segueix sent per als nostres
polítics una activitat marginal de la qual no
cal preocupar-se perquè funciona sola, com
hem sentit dir moltes vegades.
Aquesta decisió del nostre govern autonòmic
ens recorda a molts que, passades les
últimes eleccions autonòmiques, s’han
quedat enrere totes les esperances dels que
confiaven que en un nou govern. La primera
activitat econòmica no només de l’Estat
sinó també de Catalunya, el turisme, havia
de tenir el suficient pes polític com perquè
tornés a tenir veu pròpia en el Parlament
de Catalunya, per tal que es parlés en el
seu si dels seus problemes, perquè deixés
de ser una activitat marginal com ha estat
durant llargs anys. Però el turisme ha quedat
novament immers en una nova macroconselleria
amb una simple Direcció General.
INFORMACIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS
gran, l’escola d’adults i altres dependències
municipals? O potser no s’hauria hagut de
crear el servei de Benestar i Família, inexistent
abans de 2003, i així no ocuparia espai?
Potser la piscina? O el teatre, malgrat el nombre
d’associacions que podran dinamitzar
fortament la vida cultural de Lloret? Potser el
projecte de restauració de la Masia de Can
Saragossa i el seu entorn havia d’estar uns
anys més al calaix? Com es pot dir que no
s’han fet places d’aparcament si el nombre
de places ha augmentat en més del doble?
El treball portat a terme aquests darrers
anys, ha millorat de forma evident l’espai
públic: s’han preservat espais naturals,
s’ha posat en valor el nostre patrimoni, s’ha
guanyat en serveis dirigits a la ciutadania i
a les seves necessitats, situant Lloret com a
municipi paradigmàtic pel procés de canvi
generat.
S’ha fet molta feina i encara en quedar molta
per fer. Tenim l’experiència i, en la propera
legislatura, seguirem aportant la capacitat.
A més, el fet que el Govern de CiU
estigui també a la Generalitat, ens aporta
un valor del tot positiu.
Enrere ha quedat la promesa d’una Conselleria
de Turisme que reclamava tot l’empresariat
turístic català.
Enrere havia quedat abans la Secretaria
d’Estat de Turisme del govern central, i enrere
ha quedat la tantes vegades reclamada millora
del finançament dels municipis turístics, com
enrere ha quedat, entre d’altres, la promesa
de fer aflorar l’oferta al·legal, aquesta
economia submergida i competència deslleial
que tant mal fa a l’empresariat que paga els
seus impostos.
“Les promeses polítiques són les úniques
que no hi ha necessitat de complir”, deia
aquell inoblidable professor Tierno Galván.
Són només promeses. Quina gran veritat!
“L’economia productiva serà clau per treure a
Catalunya de la seva crisi”, repetia el Sr. Mas.
Hi ha algun sector més productiu a Catalunya
que el Turisme? Cap. Però no ha merescut
una conselleria específica. “Els governs han
d’emprar els seus recursos per promocionar
prioritàriament les activitats més productives”,
repetia l’acreditat economista Mas Collell.
Però nomes són frases polítiques.
Lloret de Mar ha perdut rendibilitat turística.
Lluny han quedat aquelles anys en què
encapçalava les poblacions de renda per
Potser és hora que, de cara a les properes
eleccions municipals, prenguem nota per
començar a exigir qualitat a les campanyes
polítiques, on l’essència dels titulars i
dels debats no siguin les anècdotes ocurrents
i més o menys impactants.
Per part de CiU, tenim clar que la de les
properes municipals serà una campanya
en positiu i de proximitat amb la ciutadania
per compartir una idea i uns valors per
Lloret de Mar. Per davant de tot hi ha les
persones, que triaran els candidats i les
candidates que estan més disposats i més
capacitats per assumir el repte de liderar i
fer front a uns moments durs i difícils per
a molta gent. Per part de CiU no serà una
campanya contra ningú, sinó exclusivament
a favor de Lloret i de la seva gent.
En positiu.
Convergència i Unió
Secció Local de Lloret de Mar
càpita del país. Els temps han canviat. Han
aparegut infinitat d’ofertes per tot arreu, en
molts casos més exòtiques i més barates,
contra les quals l’única manera de competir
és oferir alguna cosa millor o diferent.
Lloret, com moltes altres poblacions de
Catalunya, viu només del Turisme i no té
una altra economia alternativa. I els nostres
turistes ja no s’amunteguen a la porta dels
nostres hotels. Cal anar a buscar-los.
Per això, existeix en la població una profunda
preocupació pel futur del Turisme de
Lloret, com en moltes altres poblacions de
Catalunya. I la pregunta que em faig és: per
què no es parla de turisme en el Parlament
de Catalunya, ni en el Congrés. I per què els
nostres partits polítics no parlen de turisme
en el nostre Ajuntament com tantes vegades
he recordat?
Santiago Ontañón
Portaveu del Grup Municipal del
Partit Popular

INFORMACIÓ MANTENIMENT DELS DE L’ENTORN GRUPS MUNICIPALS
PSC informa:
QUO VADIS, Lloret?
Després d’esperar un temps prudencial
per veure com afectava el canvi de circulació
del passeig al nucli antic, hem observat
una evident millora acústica i la disminució
del trànsit: hi ha molts menys cotxes
i soroll. Això que per l’equip de govern és
una bona notícia, pels veïns i comerciants
de la zona no ho és. En comptes de pacificació,
hauríem de parlar de desertització
del passeig marítim i alhora del nucli antic.
Estem d’acord que si Lloret o qualsevol
ciutat vol avançar i modernitzar-se, és
necessari que prengui mesures envers la
millora de la mobilitat. Però els problemes
de mobilitat d’una ciutat s’han de resoldre
quan n’hi ha. Tret dels mesos forts de
l’estiu, on tot Lloret està saturat, al passeig
marítim no hi havia un problema greu de
trànsit ni de contaminació acústica. I en
el supòsit d’existir aquest problema, treure
places d’aparcament i canviar el sentit de
la circulació hauria d’haver estat una de
les últimes mesures que s’haurien d’haver
pres en aquest procés, i no la primera.
Aquest projecte de remodelació de la
façana marítima passarà a ser un exemple
clar de mala gestió política. Primer per la
mala planificació, les presses i la falta de
ICV-EUiA informa:
Mirant al futur i a l’esquerra
D’aquí a poc temps tornarem a anar
a les urnes per escollir, aquesta vegada,
les persones que governaran
Lloret els pròxims quatre anys.
Aquestes eleccions vénen marcades
per dos fets importants: la dreta
torna a governar a la Generalitat, i
la profunda crisi econòmica per la
qual estem passant des de fa més
de dos anys. Sabem el que la dreta,
i alguna esquerra, ens proposa
per sortir de la crisi: retallades socials
i salarials, i privatitzacions i
desmantellament del sector públic
amb un únic objectiu: afavorir els
de sempre i fer negoci, i el nostre
ajuntament no s’escapa d’aquesta
lògica i el binomi esquerra-dreta es
repeteix.
Des de l’esquerra nacional i transformadora,
que representa ICV-
EUiA, proposem uns eixos bàsics
per treballar en la pròxima legis-
correcció en la tramitació del procediment, i
segon per la desinformació a la qual ens té
acostumats l’actual equip de govern. Aquest
projecte tan important per la nostra ciutat
ha suposat una reordenació constant que fa
que tant la gent que viu a la zona com els
que ens visiten es sorprenguin dels continus
canvis realitzats. Aquesta és la màgia
de la improvisació. Tocant de peus a terra,
el sentit de circulació del passeig hauria de
ser a la inversa, o s’hauria d’haver respectat
el doble sentit de circulació. Estem d’acord
que Lloret té molts atractius, però si n’hi
ha un pel qual ens coneixen, és la nostra
platja. A nosaltres no ens preocupa la incomoditat
d’accedir a casa o al negoci. El que
ens preocupa és que els visitants i possibles
clients dels establiments de la zona hi accedeixin
i no desisteixin. Els veïns que viuen i
treballen prop del passeig ja faran esforços
per acostumar-se a aquests canvis, però als
que ens visiten els hauríem de facilitar els
accessos, i més amb la situació de crisi que
patim. Som escèptics amb el que passarà
durant la temporada turística, amb autobusos
saturant tot Lloret i intentant girar en
algunes rotondes, per mirar de descarregar
clients als hotels. Hi haurà turistes que hau-
latura: transparència, participació,
diversificació de l’economia i la protecció
dels drets de la majoria de la
població, els treballadors, a través de
la regidoria de relacions laborals.
També volem que l’educació tingui
una importància capital i, per això,
proposem la instal·lació d’estudis
universitaris a distància, una escola
oficial d’idiomes i, com no, la construcció
de la tercera escola bressol
municipal.
Ara depèn de tu quin tipus de ciutat
vols i qui vols que la gestioni.
Amb tu decidirem.
Grup Municipal d’ICV-EUA
ran de caminar tant per arribar l’hotel que
entendran de seguida això de Lloret Vila
Esportiva. Per cert, el carril esportiu està
molt bé, però seguirem corrent pel passeig
de mar, ja que tenim menys probabilitats
de lesionar-nos, en no haver-hi el terra
desnivellat, i no tenim la quasi segura probabilitat
de patir algun accident amb algun
cotxe o vianant que vol creuar. Lluny de
pacificar, aquesta remodelació del passeig
marítim ha crispat l’ànim de molts lloretencs,
que veuen com la seva opinió no
ha estat escoltada per l’equip de govern.
Demanem a l’actual equip de govern que
deixi de viure d’esquena al mar, el nostre
principal actiu, i que rectifiqui en les seves
decisions. Els diners que s’han malgastat
fins ara en obres faraòniques i remodelacions
sense sentit, s’haurien d’haver invertit
a generar treball i fer altres actuacions
adequades per a una vila turística com la
nostra. Això és el que ens fa falta a la gent
de Lloret i no posar pals a les rodes, en pro
de la modernitat i la sostenibilitat.
Grup Municipal PSC
9

10
ERC informa:
Fi de curs
Aquest que llegiu és el darrer escrit de la legislatura.
El proper 22 de maig els ciutadans de
Lloret serem cridats a escollir aquells qui ens
han de governar els propers anys. Vist l’anterior,
toca fer precampanya. Podria aprofitar l’espai
amb què compto per fer volar coloms, parlar del
sexe dels àngels o relacionar el seguit de tòpics
propis de l’ocasió. El que em demana el cos,
però, és dir allò que crec comparteixen molts
lloretencs i és el convenciment que no podem
seguir amb la situació actual. Que no podem seguir
amb despropòsits inversors com el centre
sociocultural, el teatre i la piscina municipal. A
més del disbarat que han costat i que encara
costaran, algú creu que s’han molestat a saber el
que ens costarà el manteniment i el personal que
ha d’atendre l’adequat funcionament d’aquests
equipaments?Que no podem tolerar més escàndols
per presumptes casos de plutocràcia -govern
dels rics i pels rics- com els del Turó Rodó,
permuta de la plaça de braus, Can Juncadella, i
la frustrada execució del camí de ronda a Fenals.
Que no poden tornar a existir concursos públics,
com ara el del servei de neteja al qual, presumptament
per les condicions imposades, tot
i consistir en un contracte d’import 80.000.000
€ + IVA només s’hi presenta un únic candidat.
Sabeu qui? Evidentment l’actual concessionari,
GBI Serveis. Que ja n’hi ha prou de violacions
flagrants dels més elementals principis legals i
democràtics com el fet de desmuntar les pèrgoles
de la plaça de Pere Torrent (primera de les
tasques incloses en el projecte de remodelació
GRILL informa:
Una de romans
El carnaval de Lloret, és un carnaval
lluït, fa goig i des d’aquí volem
felicitar totes les persones que hi
participen. És molta la seva feina
i la dedicació perquè tots, tant els
que ens disfressem com els que no,
en puguem gaudir. Moltes gràcies i
moltes felicitats a tots i a totes.
Aquest any, com ja és tradició,
l’equip de govern municipal també
hi ha participat. Anaven vestits de
romans. Realment una disfressa
molt ben trobada, la de Patricis romans,
que en la antiguitat eren la
classe dominant i que tenien tots els
privilegis.
De fet no hi era tot l’equip, ni tan
sols la meitat. Mal senyal, ja que
normalment els Patricis romans
anaven de festa tots junts i molt
més si es tractava de promocionar,
molt subtilment, algun dels seus. A
INFORMACIÓ MANTENIMENT DELS GRUPS MUNICIPALS
DE L’ENTORN
de la plaça) sense respectar el termini que tenen
els ciutadans per presentar-hi al·legacions i a sobre
tenir la barra de dir que això no està inclòs en el
projecte, quan ha estat més que provat que sí que
ho està. Que no és admissible adjudicar obres sense
concurs públic, només negociant amb empreses
seleccionades, per cert cap d’elles de Lloret, per un
import superior en un 264 % del que havia calculat
l’arquitecte redactor del projecte. Que no pot ser
que les obres municipals s’executin sense complir
les ordenances municipals que sí s’exigeixen als
constructors i promotors privats i a sobre defensar-ho
sota l’argument del cost i les presses, i que
quan ho denunciem, tot i admetre l’incompliment,
no esmenin la situació creada. Amb quina autoritat
poden exigir el compliment de la llei? Que no es
pot invertir més d’un milió d’euros en un lísing per
adquirir unes plaques solars, per fer negoci venent
la electricitat que generen i constatar que abans
que entrin en funcionament, tot i els advertiments
que els vàrem fer, el senyor Zapatero ja ha baixat
l’import del quilowatt i per tant la rendibilitat de la
inversió, i que si havien fet cap número, que no
l’hem vist, a dia d’avui no la justifica. És a dir, de
nou, un negoci com el d’en Robert i les cabres.
Que no es poden fer canvis a la vialitat i als aparcaments
al passeig, alterant la mobilitat del municipi
sense consultar ni informar els ciutadans, “ordeno
y mando “ i article 26. I mentre el nucli antic de
Lloret, el que hauria de ser la seva més preuada
joia, viu en la decadència, brut i degradat, obligant
els veïns a mobilitzar-se, en justes reivindicacions,
com tants veïns de les urbanitzacions.I tot això sota
la carrossa no hi faltava el Cèsar, que
per desgràcia seva ja ha trobat el seu
Brutuspolític particular en el Govern
de la Generalitat.
El missatge que transmetien en forma
de pregunta era: Jo sóc Romà ,
i tu? Us he de dir que jo no. No sóc
romà perquè hi ha una dita italiana,
del nord d’Itàlia, que diu: “Un romà
si no te l’ha fotut te la fotrà”. Per tant,
prudència que no sempre és carnaval.
P.D. Aquest és l’últim escrit en el butlletí
municipal d’aquesta legislatura.
Us vull agrair l’atenció que ens heu
dispensat al llarg d’aquests quatre
anys. He intentat transmetre la nostra
visió, les postures i opinions de la
política local, amb crítica, amb ironia
i amb respecte. Si no ho he aconseguit,
disculpeu-me. Espero que en la
propera legislatura pugui continuar
HORARIS DE VISITA, TELÈFONS I ADRECES ELECTRÒNIQUES
DE LES FORMACIONS POLÍTIQUES A L’OPOSICIÓ
PSC: Dijous de 10.30 a 12.30. Tel: 972 361 788. psc@lloret.cat
ICV-EUiA: Dilluns de 11.00 a 12.00 i dijous de 13.00 a 14.00
Tel: 972 361 795. icv@lloret.cat
ERC: Dimecres de 12.00 a 14.00. Tel: 972 361 792. erc@lloret.cat
GRILL: grill@lloret.cat
uns horitzons tan grans com grisos. Quatre anys
han donat per això i per molt més. Evidentment
els electors posaran les notes, però no em puc
estar de dir que els darrers tres anys i mig de legislatura
de l’equip de govern han estat, com deia
un antic cap dels seus socis de l’equip de govern
que es distingia pel seu mostatxo, de “cero patatero”.
Dit l’anterior no diré que nosaltres som els
millors, no perquè no ho cregui sinó perquè no
em toca a mi dir-ho, però si que som capaços,
honrats, honestos, transparents i valents. A tot
això hi hem de sumar idees i projectes. Ja n’hi
ha prou d’aquest color. Les majories absolutes,
ja siguin d’uns, ja siguin d’altres, no són bones.
Tampoc ho són les aventures, ja siguin personals,
ja siguin col·lectives, el motiu d’inspiració
de les quals no sigui Lloret, la seva prosperitat i la
dels seus ciutadans. Estem parlant de Lloret, no
d’aspiracions personals, conflictes empresarials
i personals, o proclames nacionals que ofuscades
en assolir el continent no veuen que és igual
d’important el contingut. El nostre compromís és
amb Lloret i per dur-lo a terme no tenim hipoteques.
No devem favors ni tenim amistats inconfessables.
És l’hora, doncs, de regenerar democràticament
el nostre Ajuntament i amb ell la
nostra ciutat. Per fer-ho esperem comptar amb
la vostra confiança. Tots hi guanyarem.
Esquerra Republicana de Catalunya
Secció local Lloret de Mar
participant en aquest butlletí, però
això no depèn de mi sol, necessito
de la vostra ajuda. Moltes gràcies
per tot.
Grup Independent de Lloret, GRILL

ESPORTS
MANTENIMENT DE L’ENTORN 11
“El repte de la Secretaria General de l’Esport és entendre la crisi com una oportunitat”, va
afirmar Ivan TIbau.
En una trobada amb totes les federacions esportives,
Ivan Tibau va expressar el compromís del Govern de la
Generalitat a donar suport a la seva activitat i buscar
fórmules per optimitzar els tràmits amb les federacions. Com
a nou secretari general de l’Esport va donar un missatge
de tranquil·litat davant la difícil conjuntura econòmica que
viu avui l’esport català. Es tracta de promoure una qualitat
lligada a l’eficiència, de manera que la disponibilitat de
menys recursos no impedeixi fer molta i molta feina.
D’aquesta manera, i amb la col·laboració de molts municipis,
Jornades Tècniques de Bàsquet a Lloret de Mar
Des del 27 de febrer fins a l’1 de març, en el marc de la
celebració dels 40 anys de bàsquet a la nostra vila, el Bàsquet
Lloret i la Delegació Territorial de la Federació Catalana de
Basquetbol (FCBQ) van organitzar unes Jornades Tècniques
en què van participar més de 200 persones, a més de 90
jugadors de diverses poblacions que van fer les pràctiques a
la pista. Aquestes xifres de participació constitueixen tot un
èxit per a una iniciativa pionera a les comarques gironines,
i que ha nascut amb vocació de seguir-se duent a terme
cada dos anys, segons els organitzadors. En el decurs dels
tres dies, diversos actes i sessions van permetre implicar
entrenadors, jugadors, àrbitres, directius de clubs, i fins i tot
pares d’esportistes.
Entre els ponents, es va comptar amb la col·laboració de
Manel Comas (entrenador ACB i comentarista televisiu),
Alfred Julbe (entrenador ACB i coordinador d’equips de
formació) i Xavi Fernández (exjugador ACB i organitzador
d’esdeveniments), a més d’altres destacats noms en el
seu camp. Durant les ponències i sessions, es van abordar
aspectes relatius a les competicions, la gestió del club
esportiu, al treball tècnic i de l’entorn de l’esportista.
Ivan Tibau
dóna suport a
l’esport català
s’està celebrant la 91a Volta Ciclista a Catalunya, en la qual
és present l’elit mundial del ciclisme i de què es fa un ampli
seguiment arreu del país.
Durant la presentació oficial de la Volta celebrada el 10 de
març, Ivan Tibau va voler agrair la implicació de diversos
ajuntaments catalans que han fet possible que aquesta
prova, molt lligada a la història de l’esport català, sigui una
realitat. En aquesta ocasió la sortida ha estat a Lloret de Mar
i la primera etapa consta de 167 quilòmetres.
En la major part dels actes, es va destacar especialment la potència
educativa que té el bàsquet, com a esport que es juga en equip, que
fomenta diversos valors.

12 ENTREVISTA
Entrevista a Romà Codina
Tinent d’alcalde de Noves Infraestructures i coordinador de l’equip de Govern
–L’actualitat és prioritària... Què l’ha
portat a encapçalar la llista de CiU en
les properes eleccions municipals?
Fa vuit anys em vaig incorporar en
un equip de persones amb les quals
conjuntament hem anat impulsant un
projecte molt clar de canvi per Lloret
que tan necessari era en aquells
moments.
Només cal recordar les coses que han
canviat durant aquests anys, coses
que no teníem i ara tenim, no només
relacionades amb infraestructures,
sinó que també amb serveis adreçats a
les persones. Per exemple, i en concret
en el meu cas, a l’anterior legislatura
vaig ser regidor de Benestar i Família,
i es va crear el servei d’àrea bàsica
d’atenció a les persones, que abans
de 2003 a Lloret no existia i tant està
fent pels més vulnerables en aquests
moments de tanta incertesa econòmica
i social. També s’han creat les àrees
d’Educació, de Participació Ciutadana,
la Regidoria de la Dona i la de
Promoció Econòmica, totes elles amb
una clara voluntat de proximitat amb
la ciutadania. S’han creat i adequat
instal·lacions i equipaments per a fer-hi
esport, teatre, o activitats socials; s’ha
tingut una especial cura del patrimoni
Romà Codina i Maseras és regidor municipal des de
l’any 2003. En aquesta legislatura és tinent d’alcalde
de Noves infraestructures i coordinador de l’equip de
Govern. És el candidat de CiU a alcalde de Lloret de
Mar en les properes eleccions municipals.
històric i natural; s’han
preservat espais naturals
dins la trama urbana
i se n’han recuperat
d’altres dins el nostre
terme municipal; s’ha
impulsat la construcció
d’escoles i de dos CAP,
etc. Tot plegat, i molt
més, dóna més valor al
nostre municipi i a les
persones i entitats que
en són partícips.
S’ha fet molta feina i ara
se’n veuen els resultats.
Aquests dies hem pogut ensenyar el
nou Teatre i properament s’obriran
els serveis que albergarà la Casa de la
Cultura. També el pavelló de l’escola
Pompeu Fabra.
Resulta encoratjador continuar amb
il·lusió renovada amb aquest projecte
per Lloret, al qual puc aportar la força
d’un gran equip compromès amb Lloret
i els seus ciutadans.
–Expliqui’ns a grans trets quin és el
seu projecte per Lloret.
Com he dit abans, s’ha fet molta
feina en aquests vuit anys i, el més
important, hem complert amb allò que
vàrem prometre. La confiança que ens
varen dipositar els ciutadans, l’hem
agafat des del primer moment amb
responsabilitat, amb treball i esforç fins
a establir les solucions als reptes que
se’ns presentaven. Fins a aconseguir
els objectius.
Ara és el moment de la gent. Tots
aquests equipaments construïts s’han
de dotar de contingut i la gent se’ls ha
de fer seus perquè compleixin la funció
per la qual han estat creats.
I per seguir avançant queda molta
feina per fer. Seguiré amb la mateixa
coherència del projecte engegat, de
Lloret i per Lloret.
Com a equipaments més immediats
i del tot necessaris, hi ha la Piscina
Municipal, el nou edifici que ha
d’albergar les dependències de la
Policia Local i de Protecció Civil, i el
nou sociosanitari. Però també seran
prioritàries les accions que afavoreixin
l’activitat comercial, les empreses,
la cultura, el patrimoni cultural, la
dinamització comunitària o el desenvolupament
dels plans especials.
En els propers dies, concretaré les
prioritats del programa de CiU per les
eleccions municipals. Això sí, amb
una premissa bàsica, i és que en un
període de dificultats com el que
estem travessant no podem renunciar
a continuar avançant malgrat les
dificultats, adaptant i garantint aquestes
“Aquests dies hem pogut
ensenyar el nou Teatre i
properament s’obriran els
serveis que albergarà la
Casa de la Cultura. També el
Pavelló de l’Escola Pompeu
Fabra”
prioritats del govern de Lloret, amb la
iniciativa i l’esforç de tota la societat
lloretenca.
–Com valora la feina que ha fet
l’encara alcalde Xavier Crespo?
Hem estat i som un equip, i Xavier
Crespo n’és el líder. Ha exercit aquest
lideratge de forma molt responsable,
i ha assumit el compromís que va
adquirir amb Lloret, impregnant-lo a
més, d’estil propi.
Fonamentalment, a partir de 2003

ENTREVISTA 13
“Voldria ressaltar que aquest bon lideratge ha estat possible sens dubte, per les pròpies
competències d’un equip, per la bondat del projecte a assolir, però sobretot, per la qualitat humana
de en Xavier Crespo. Perquè parlar de lideratge, no és parlar tan sols de qui va a davant. És parlar de
bons projectes compartits i de compromisos i vincles interpersonals generadors d’excel·lència, però
evidentment, és parlar de la persona que ha aportat un alt valor a tota aquesta tasca
i fins avui, ell n’ha estat l’artífex, el
catalitzador de la necessitat de canvi
que reclamava Lloret i que, unit a les
capacitats personals d’un equip, l’han
fet possible, impulsant el projecte de
Lloret i proporcionant sentit a una acció
que ha estat també col·lectiva.
Voldria ressaltar que aquest bon
lideratge ha estat possible, sens dubte,
per les pròpies competències d’un
equip, per la bondat del projecte a
assolir, però sobretot, per la qualitat
humana de Xavier Crespo. Perquè
parlar de lideratge no és parlar tan sols
de qui va a davant. És parlar de bons
projectes compartits i de compromisos
i vincles interpersonals generadors
d’excel·lència, però evidentment, és
parlar de la persona que ha aportat un
alt valor a tota aquesta tasca.
–A dia d’avui, quines són les
temàtiques o els àmbits que més el
preocupen?
Principalment i per sobre de tot, em
preocupa la situació econòmica actual
i la quantitat de persones que hi ha a
l’atur per aquest fet.
Per això, un dels meus principals
objectius serà impulsar l’activitat
econòmica capaç de generar ocupació,
partint de la base de la llavor sembrada
durant aquests darrers anys. Lloret de
Mar, a més, és un destí turístic que ha
fet els deures, que s’ha actualitzat i és
apreciat per molts visitants; per tant,
surt més ben posicionat davant d’altres
mercats o destinacions.També seran
prioritàries la seguretat ciutadana
“Ara és el moment de la gent.
Tots aquests equipaments
construïts s’han de dotar de
contingut i la gent se’ls ha de
fer seus per a que compleixin
la funció per la qual han estat
creats”
i la neteja; tots dos són temes que
preocupen especialment la ciutadania.
Precisament, els resultats d’una
enquesta realitzada recentment al
municipi assenyalaven la seguretat i la
neteja com a temes importants a Lloret
i alhora com els més ben valorats. Cal
seguir treballant perquè així sigui.
–Com a regidor de Noves Infraestructures,
faci balanç i expliqui quins
han estat els principals projectes que
s’han tirat endavant.
D’aquesta legislatura, com a infraestructures
calen destacar la rehabilitació
de la Masia de
Can Saragossa i
del seu entorn; i,
com he dit abans,
la construcció
del Teatre, de la
Casa de la Cultura
i del pavelló de
l’escola Pompeu
Fabra; sense
deixar de banda
totes les obres de
manteniment o de
millora que s’han
anat fent en tots
els equipaments;
o la disposició de
tots els mitjans i
l’impuls per a la
construcció de
”
la UEC i de l’institut-escola de Santa
Clotilde; els CAP de Fenals i del Rieral.
També m’ha fet especial il·lusió l’inici
de la Piscina, per la qual tant hem
lluitat i que fa tant temps demanava la
ciutadania.
Tota gran obra té la seva complexitat
i dificultat, i diferents circumstàncies
han fet que el Teatre i la Casa de la
Cultura endarrerissin els seus terminis
d’acabament. Però ja tenim el Teatre
acabat i s’estan acabant d’enllestir els
últims detalls per també tenir a punt la
Casa de la Cultura.
La satisfacció sorgeix, com ara, quan es
veu que les coses que en un moment
donat ens vàrem proposar acaben sent
una realitat.
“Em preocupa la situació
econòmica actual i la
quantitat de persones que hi
ha a l’atur per aquest fet. Per
això, un dels meus principals
objectius serà impulsar
l’activitat econòmica capaç
de generar ocupació, partint
de la base de la llavor
sembrada durant aquests
darrers anys”
–A banda dels planificats i que ja estan
en marxa, quin nou projecte destacaria
com a essencial per Lloret?
Lloret de Mar, com en general els
municipis de la Selva, té dèficit
d’accessos adequats en relació al
volum de trànsit viari que hi circula.
I d’això se’n ressent la mobilitat del
municipi. Per això, caldrà impulsar la
construcció de la variant.
En aquesta legislatura, Lloret pot
capitalitzar que CiU és també en el
Govern de la Generalitat, fet que aporta
valor positiu al projecte de CiU a Lloret.
Podem treballar més que ningú perquè
així sigui.

14 MANTENIMENT PROMOCIÓ DE CULTURAL
L’ENTORN
Fira de la disfressa
Escalfa els motors per
l’arribada del Carnaval
“Vine a comprar o vendres les teves disfresses” va ser
l’eslògan de la 5a Fira de la Disfressa de Lloret que es va celebrar
el 19 de febrer amb motiu de l’arribada del Carnaval.
Durant tot el dia es van vendre i comprar disfresses i complements.
És una activitat que marca l’inici del Carnestoltes i
que ja forma part del programa anual d’activitats.
L’enterrament de la
sardina acomiada les
festes
El Carnaval de Lloret de Mar
Consulteu el llistat de premiats al www.lloret.cat
En el Carnestoltes de Lloret hi van participar més de 1.400
persones i 23 colles, i van ser molts els espectadors de
Lloret i d’altres poblacions properes que no es van voler
perdre l’espectacle. Com a novetat d’enguany, es va fer
una mostra inèdita d’escultures capil·lars a càrrec de la
companyia Osadia, a més de l’inici del Carnaval amb el
Hòstia Quina Colla van arrasar a Lloret de Mar amb la seva disfressa titulada Tinta i Ploma.
Després de molts dies de gresca, arriba la fi del
Carnestoltes amb l’enterrament de la sardina que, a
la vegada, dóna el tret de sortida a l’inici del temps de
quaresma. La tradició marca que, cada any, l’anomenat
dimecres de cendra s’enterri la sardina com a comiat del
Carnestoltes, una activitat que es du a terme gràcies a
l’organització del Xino-Xano.
concurs de disfresses al lloc de treball, l’arribada del Rei del
Carnestoltes, seguit d’un ball popular en què es va repartir
botifarra amb mongetes.
El dia següent es va dur a terme el concurs de disfresses
al carrer i a la tarda es va donar pas a la gran rua del
Carnaval.

PROMOCIÓ MANTENIMENT CULTURAL DE L’ENTORN 15
Acte en record a Joan Sala i Lloberas
L’exposició es pot visitar a la sala de l’Antic Sindicat fins a principis d’abril.
Ja fa un any de la desaparició de l’artista lloretenc Joan Sala i Lloberas i amb motiu d’aquest primer aniversari es va preparar
una mostra de la seva obra pictòrica que evidencia el seu amor per Lloret i pel mar. El llegat que deixà no va ser només
pictòric sinó també literari. Fou un home polifacètic, ja que també va dedicar-se a la pesca, a l’associacionisme i a la política
local.
Exposició de les obres
del segon curs de pintura a l’oli a càrrec d’Alexander Leal
L’exposició es troba a l’Espai Marina fins el 12 d’abril, de dilluns a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h, i dissabtes de 10 h a 13 h.

16 ARXIU MUNICIPAL
Es presenta el butlletí Sesmond, aquest any
acompanyat d’una visita teatralitzada
La visita teatralitzada es va fer amb motiu de la inauguració de les reformes de millora efectuades a l’edifici de l’arxiu municipal.
L’Arxiu Municipal de Lloret de Mar ha millorat les seves
instal·lacions al llarg dels darrers mesos amb l’objectiu de
fer més accessible la informació i més fàcil la gestió de la
documentació, tant la que genera el mateix Ajuntament com
la que cedeixen particulars.
Es tracta d’una millora constant que l’ha portat a ser un dels
arxius més importants del territori. Ignasi Riera, regidor de
l’Arxiu, destaca la necessitat d’espai que hi havia i el treball
de l’equip humà que forma el servei. A més, l’alcalde, Xavier
Ignasi Riera, Maria Antònia Batlle i Ester Olivé durant la presentació del Butlletí Sesmond.
Crespo, ha volgut destacar la col·laboració dels veïns amb
les seves cessions documentals. Una de les tasques que
s’han fet últimament ha estat la digitalització de tota la part
administrativa amb el fi que el material no quedi obsolet. En
el marc d’aquestes obres de millora, el passat 11 de març
es va presentar la revista Sesmond i el veredicte del premi
Sesmond. En aquesta ocasió, la jornada es tancà amb la
visita teatralitzada a l’Arxiu Municipal titulada Tot descobrint
Marina.

MEDI AMBIENT
Campanya per a la
recollida selectiva de matèria orgànica
Amb l’objectiu de millorar la recollida selectiva
i donar un bon servei de recollida als veïns i
veïnes de Lloret de Mar, s’ha posat en marxa
la primera fase de la campanya de recollida
selectiva de matèria orgànica en els barris de
Can Ballell, Mas Baell, Can Carbó, el Rieral,
Can Sabata, Fenals oest, Santa Clotilde i Mas
Arboç-Sant Quirze.
A partir d’ara, a més de separar el paper, el
cartró, el vidre i els envasos per llençar-los
en els contenidors adients, també es podran
separar les restes orgàniques, les quals es
portaran a la planta de compostatge de Santa
Coloma de Farners per reciclar-les i fer-ne
compost, un adob de molta qualitat, útil per
a l’agricultura i la jardineria. A més a més,
el fet de separar la matèria orgànica suposa
la reducció de pràcticament la meitat dels
residus destinats a l’abocador.
D’aquesta manera i per tal de facilitar-vos la
separació de la fracció orgànica, els educadors
de la campanya passaran per casa vostra a
lliurar-vos un imant informatiu de cada fracció
de reciclatge, un cubell airejat de 7 o 10 litres
i 2 paquets de bosses compostables.
Aquesta campanya es du a terme seguint
les disposicions de la Llei 9/2008, del 10 de
juliol, que modifica la Llei 6/1993, del 15 de
juliol, reguladora dels residus i amb la qual es
determina l’obligació per part dels ens locals
de Catalunya de realitzar la recollida selectiva
de la FORM (Fracció Orgànica dels Residus
Municipals).
En un primera presa de contacte entre
els representants de l’Ajuntament dels
Infants i l’alcalde de Lloret, Xavier
Crespo, la regidora d’Educació, Ester
Olivé, i el regidor de Participació
Ciutadana, Ignasi Riera, es va demanar
als infants de treballar aspectes
relacionats amb les tradicions i la
manera de celebrar-les.
Així, al llarg de la segona sessió de treball, es varen aportar
les reflexions sobre la diferència entre activitats populars
i tradicionals, semblances amb altres cultures i, sobretot,
quin és el paper que tenen les associacions de Lloret en
17
El material de la campanya és el següent: cartes i cartells informatius, magnètics, cubells
airejats de 7 o 10 litres i bosses compostables.
EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
la conservació de les mateixes. Les festes lloretenques més
comentades varen ser el Carnaval i la Festa Major de Santa
Cristina. La presència de tres associacions molt conegudes
de la vila, com l’Obreria de Santa Cristina, el Xino-Xano i
l’Associació de Pessebristes de Lloret de Mar, va ser una
manera d’explicar als infants com el seguiment i la celebració
de certes tradicions són possibles, en bona part, gràcies a
les activitats que porten a terme les associacions.
Els infants van anomenar les associacions de Lloret
que coneixien, fet que va servir per posar èmfasi en la
importància del treball que realitzen les entitats i per fer-los
veure que a través d’elles la societat civil de Lloret pren força
i importància.

18 DONA
L’acte es va celebrar el passat 7 de març a l’auditori Evenia Olympic Palace de Lloret amb l’assistència de més de 600 persones.
Lloret presentà un documental en clau
femenina sobre els primers anys del turisme
En un recull cinematogràfic d’experiències viscudes en clau
femenina durant el període comprès entre 1950 i 1965, una
vintena de dones expliquen les seves vivències a Pensió
completa. Aquest és el l’eix principal d’un documental que
recorda el paper de la dona durant els primers anys de
turisme a Lloret de Mar. A través d’una vintena d’entrevistes
a dones que avui dia tenen al voltant de 75 anys, s’ha pogut
relatar com va afectar les seves vides l’arribada dels primers
turistes. Es tracta d’un documental que no vol parlar de
l’arribada del turisme en si, que ja ha estat molt estudiat,
sinó que pretén analitzar-lo des d’un altre punt de vista: el
de les dones. El documental és una proposta sorgida dins
el Pla Local de la Dona i impulsat pel Consell de Dones. Es
parteix de la idea que el fenomen turístic apareix a Europa
després de la segona Guerra Mundial amb l’aparició del
mes de vacances pagades entre les classes treballadores.
La Costa Brava es converteix en els anys 50 i 60 en un
destí per descobrir i comença a rebre visitants. D’aquí neix
l’actual destinació, amb la feina de lloretencs i lloretenques
que veuen en aquest procés una altra manera de sobreviure
al marge de la pesca i la pagesia. El documental és un
reconeixement a totes les dones que amb el seu treball i
esforç, i sobretot hores de dedicació, van ajudar a canviar la
realitat econòmica i social de les seves famílies i del poble.
Aquestes dones van contribuir a canviar i a construir el
Lloret d’avui.
Per la regidora de la Dona, Laura Bertran, “aquestes dones
estaven fent d’empresàries i no n’eren conscients..., perquè,
per exemple, feien menjar per a turistes, feien habitacions...,
en negocis de restaurants o hotels.
8 de març. Dia Internacional de la Dona
Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora l’Ajuntament, amb les associacions de dones de Lloret, es
van organitzar un seguit d’activitats que es van anar desenvolupant al llarg de la setmana. Entre les més destacades,
hi ha una xerrada que convidava els homes a lluitar per la igualtat de gènere, la presentació d’un llibre, projecció
documental i exposició en el centre cívic del Rieral, l’acte de “Lectures de dones i per a dones”, el passi del documental
Pensió Completa, i la trobada del Consell de Dones.

CIUTADANIA
En marxa un servei de voluntaris per acompanyar
dones víctimes de violència masclista
Aquest servei és una iniciativa organitzada per la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament i l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya
L’Ajuntament de Lloret, en col·laboració
amb l’associació Lloret Voluntari, ha
posat en marxa –coincidint amb el Dia
Internacional de la Dona Treballadora-
un servei de persones voluntàries que
consisteix a acompanyar a les dones
que estan en situació de violència als
diferents organismes on han de recórrer
per rebre assistència (hospital, CAP,
Mossos o Policia, Jutjat, etc.). És una
feina totalment voluntària amb la que
el que es vol és fomentar la implicació
Presentació del llibre:
“Barcelona i la vela
tradicional”
Agustí Blanch, Joan Domènech i Mario
Zucchitello van ser els encarregats de
presentar el llibre “Barcelona i la vela
tradicional” editat pel Consorci del Far
en un acte que va tenir lloc a la capella
de Sants Metges el dia 17 de març.
activa per part dels agents socials i la
ciutadania per una tolerància zero en
la violència contra les dones.
Els voluntaris que s’han ofert han
rebut formació bàsica, tant jurídica
com psicològica. La regidora de la
Dona, Laura Bertran, recorda que
“malauradament, no podem evitar
que hi hagi violència masclista, però,
almenys, volem evitar que les dones es
trobin soles”.
Com accedir al servei
19
• Telefonant al 112 (Mossos
d’Esquadra) o al 092
(Policia Local) les 24 hores
del dia.
• Telefonant al 972 372 363
als serveis especialitzats
en violència de gènere de
l’Ajuntament de Lloret de
8:00h. a 14:00h. de dilluns
a divendres.

20 CIUTADANIA
Aplec dels Perdons
L’arrossada popular és una de les tradicions de l’Aplec així com l’audició de sardanes.
Com a referent de la tradició lloretenca arribà la vintena
edició de l’Aplec dels Perdons organitzat per l’Obreria de
Santa Cristina. La celebració s’inicià el dissabte 19 de
març amb un concert de la coral Plandriu de Llançà a la
Parròquia de Lloret, i continuà el diumenge 20 amb una
Migas granaínas, de la
mà de la Casa de Cúllar
Oferta pública d’ocupació
sortida tot caminant de la plaça de la Vila fins a l’ermita de
Santa Cristina, passant per S’Illa d’es Bot i els Jardins de
Santa Clotilde. A les 12 del migdia, durant la veneració de
Sa Relíquia es va dur a terme la presa de possessió de les
noves obreres.
Amb finalitat benèfica, la Casa de Cúllar organitzà una nova
edició de les Migas Granaínas. Aquesta vegada ha estat per
destinar els diners recaptats als malalts d’Alzheimer, a través
de la Fundació Lauretum.
L’acte es va dur a terme davant la Font de la kaikuta on s’hi van servir més de mig miler de racions d’aquest tradicional plat andalús i on es van
recaptar 540 euros.
La Junta de Govern Local, mitjançant acord adoptat en la sessió celebrada el dia 25/02/2011 va aprovar les bases que
regiran el procés de selecció per cobrir dues places de tècnic/ca auxiliar de biblioteca, vacants a la plantilla de personal
funcionari de l’Ajuntament de Lloret de Mar. Les bases amb les condicions per cobrir les places esmentades, es poden
consultar al web municipal ( www.lloret.cat) o recollir a l’ Oficina d’ Informació i Atenció Ciutadana.