Dossier català 3.pdf - sefedrubi

DOSSIER DE 

CATALÀ 

3

CATALÀ 3 SEFED RUBÍ 

TEMA 1 - LA SÍL LABA, ELS DIFTONS, ELS HIATS, 

ELS DÍGRAFS 

LA SÍL LABA 

La síl laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula. En general 

una paraula té tantes síl labes com vocals: ca-sa, ca-di-ra. 

En català hi ha els següents tipus de síl labes: 

• una sola vocal (a-mic, u-na) 

• un diftong (qua-tre, mo-uen, ai-re) 

• unió de consonants i vocals (ti-na, du-txa) 

• aplecs consonàntics més vocal (prats) 

Una síl laba pot ser tònica o àtona segons si recau l'accent o no sobre aquesta. A la 

majoria de mots hi ha una síl laba més forta, és la síl laba tònica (es-ca-la), les restants 

són les síl labes àtones (es-ca-la). 

Segons els nombre de síl labes, els mots poden ser monosíl labs, si es componen d’una 

sola síl laba, o polisíl labs, si en tenen més d’una. 

Diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl laba i 

que no es poden separar. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, 

es parla d'un hiatus o hiat (es trenca el diftong: es separen les vocals). 

Quan es forma diftong? 

1.Quan la combinació de vocals és la següent: 

Vocal forta (a, e, o) + vocal dèbil (i, u) 

2. Quan la combinació de vocals és la següent: 

Vocal dèbil (i,u) + vocal dèbil (i,u) 

3. Quan la combinació és de: 

Gua qua 

Güe qüe 

Güi qüi 

Guo quo 

Quan es forma l’HIAT? 

Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues 

síl labes separades, i que per tant no formen diftong.


1. Quan la combinació és: 

Vocal dèbil (i, u) + vocal forta (a, e, o) 

2. Quan la combinació és: 

Vocal forta (a,e,o) + vocal forta (a, e, o) 

3. Quan dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í) 

4. Dues vocals que formarien diftong on la segona porta dièresi (ve-ïns) 

excepcions 

Quan la i precedeix una vocal a principi de paraula (iogurt, iode) i quan la i o la u es 

troben entre dues vocals: (noia, veuen) passen a ser consonants i formaran síl laba 

amb la vocal que les segueix: 

No-ia, ve-uen, io-gurt, io-de, etc. 

DÍGRAFS 

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic fonema en 

l'ortografia d'una determinada llengua. Sovint, es tracta d'un fonema que no es pot 

expressar amb una única lletra de l'alfabet emprat per escriure l'idioma en qüestió. 

Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix fonema, i el dígraf 

existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals. 

Menes de dígrafs 

• gu 

• ig 

• ix 

• ll 

• l l 

• ny 

• qu 

• rr 

• ss 

• tg 

• tj 

• ts 

• tx 

• tz


Quan separem una paraula per síl labes, haurem de tenir en compte que hi ha 

nexes intervocàlics (dígrafs) que se separen i altres que no: 

Se separen: RS, RR, SS, SC, IX, TJ, TG, TX, TZ, L L 

No se separen: GU, QU, LL, NY 

ACTIVITATS 

1. Separa les síl labes: 

tomàquet, engany, muntanya, cavall, cotxe, himne, anatomia, discos, gerro, 

canya, nyap, carbassa, ballar, dotze, goril la. 

2. Separa les síl labes i subratlla els diftongs, si en trobes: 

seuen, palla, tenia, boia, alleugerir, marroquí, acabaria, guardiola, pingüí, 

novel la, jeure, iaia, faixa, reina, qüestió. 

3. Separa les síl labes i subratlla la tònica: 

cristià, grua, freqüència, brillar, biaix, guanyador, rossinyol, cauen, aixella, 

perruqueria, hiena, reedició, injecció, disset, boira 

4. Subratlleu amb una ratlla (-) els mots que tinguin un diftong o dos i amb dues 

(=) els que tinguin un hiatus. 

Campió, llengua, aigua, idea, paella, impermeable, lluita, pneumàtic, 

paracaigudes, juliol, empleat, xiulet, guix, bou, servei, brou, guineu, piano.


Expressió escrita 1 

Llegeix la situació següent: 

Un amic vostre ha rebut una oferta per anar a treballar a un altre país: el sou 

està molt bé i el tipus de feina és interessant però no acaba d’estar decidit a 

acceptar-la perquè: 

• Té certes dificultats per parlar la llengua d’allà 

• Sempre ha viscut i treballat a la seva ciutat i li fa un cert respecte 

traslladar-se a un altre país, tot i que no li costa fer amistats. 

• És un gran amant de fer activitats que creu que no podrà fer allà si es 

trasllada (per exemple, li agrada anar a la muntanya i la ciutat és de 

costa o a la inversa) 

Fa poc us ha escrit comentant-vos tot això i us demana consell. Escriviu-li una 

carta, expressant la vostra opinió i aconsellant-lo per tal que prengui una 

decisió. 

Extensió: 150 paraules aproximadament.


TEMA 2 – L’ACCENTUACIÓ 

L’ACCENTUACIÓ 

Reprenem la idea de la síl laba tònica i classifiquem els mots segons la posició 

d’aquesta síl laba a dins de la paraula: 

AGUTS, la síl laba tònica és l’última (català, porter) 

PLANS, la síl laba tònica és la penúltima (llapis, Maria) 

ESDRUÍXOLS, la síl laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, història) 

La síl laba tònica es marca en l’escriptura d’acord amb les regles 

d’accentuació gràfica: 

Les vocals s’accentuen de la manera següent: 

à sempre obert 

í, ú sempre tancat 

è, é, ò, ó obert o tancat, segons la pronúncia 

1. MOTS AGUTS: S’accentuen tots els mots aguts acabats en a, e, i, o, u, as, es, 

is, os, us, en, in 

exemples: capità, també, això, matí, ningú, cabàs, progrés, gustós, autobús, 

encén, Berlín. 

Excepcions: no s’accentuen quan formen part d’un diftong (Avui, remei, 

festius, etc.) 

2. MOTS PLANS: S’accentuen els mots plans que NO acaben en cap de les 

terminacions anteriors 

exemples: llapis (no s’accentua perquè acaba en –is), examen (no 

s’accentua, acaba en –en) 

hàbil, útil, frenètic, pròxim, clàssic. 

3. MOTS ESDRÚIXOLS: S’accentuen tots els mots esdrúixols 

exemples: música, Àfrica. 

4. MOTS MONOSÍL LABS: Els mots que tenen una sola síl laba NO 

s’accentuen.(excepte les paraules que duen accent diacrític) 

Sobre aquestes normes, cal observar el següent: 

- Cacau, aneu, servei, no s’accentuen perquè no acaben en cap de les dotze 

terminacions, sinó que acaben en –au,-eu, -ei. 

- Maria, estudies, dia, no s’accentuen perquè són mots plans que acaben en 

alguna de les dotze terminacions (recordeu la separació de síl.labes i els 

diftongs) 

- Cantàveu, féssiu, sí que s’accentuen perquè acaben en –eu, -iu.


- Els adverbis en –ment conserven l’accentuació original dels seus components: 

fàcilment, urgentment. 

ELS ACCENTS DIACRÍTICS 

S’anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules 

d’unes altres que s’escriuen igual però que gairebé sempre es pronuncien 

diferent: 

be (xai, nom de lletra) 

bé (riquesa) 

bota (calçat, verb botar) 

bóta (de vi) 

Cóll (població de la Ribagorça) 

coll (part del cos) 

Cóm, cóms (menjadora d’animals) 

com (conjunció, adverbi) 

deu (10 i verb deure) 

Déu (divinitat) 

dona (senyora) 

dóna (verb donar) 

es (pronom) 

és (verb) 

feu (propietat feudal) 

féu (verb fer) 

fora (a l’exterior) 

fóra (verb ser) 

joc, jocs (de jugar) 

jóc, jócs (lloc on dorm l’aviram) 

ma (pronom) 

mà (extremitat del cos) 

mes (mes de l’any) 

més (quantitat) 

mon (el meu) 

món (la terra) 

mora, mores(natural del Magrib) 

móra, móres (fruit) 

net (contrari de brut) 

nét, néts, néta, nétes (vincle 

familiar) 

pel (per + el) 

pèl (cabell) 

que (sense preposició) 

què (seguit de preposició o quan és 

interrogatiu) 

res (cap cosa) 

rés (pregària) 

se (pronom) 

sé (verb saber) 

Sec (seure) 

séc (plec del vestit) 

si (condicional) 

sí (afirmació) 

soc (calçat, soca) 

sóc (verb ser) 

sol (astre) 

sòl (terra) 

son (el fet de dormir, possessiu) 

són (verb ser) 

te (herbes) 

té (verb tenir) 

us (pronom) 

ús (utilització) 

vens, venen (vendre) 

véns, vénen (venir) 

vos ("ajudar-vos") 

vós ("I vós, com us dieu")


- Cal recordar que són mots aguts: xofer, iber, timpà, interval, futbol, alfil, xassís, 

policrom, misantrop, fluor 

- Que són mots plans: telegrama, pentagrama, atmosfera, letargia, medul.la, austríac, 

policíac, omòplat, hectolitre, conclave, mimesi, zulu, bantu, míssil, rèptil, torticoli, 

xenòfob, antílop, gramòfon. 

- Són mots esdrúixols: èczema, olimpíada, pneumònia, aurèola, antropofàgia, diòptria, 

període, ànode


ACTIVITATS 

1. Posa-hi l’accent, si cal, i classifica segons siguin aguts, plans o esdrúixols: 

Dema, espai, balco, autobus, despres, aixo, historia, escas, futbol, rodamon, daltabaix, 

cabas, esglesia, marques, pelvis, ingenu, espelma, magnolia, colera, gloriós, arros, 

repos, pure, formula, mobil. 

2. Posa-hi l’accent, si cal, i justifica-ho: 

Tennis, opera, cronica, colonia, proleg, trolei, oboe, cafe, burges, frances, pages, 

promes, nomes, congres, acces, cervol, perdua, semola, genesi, anecdota, radio. 

3. Posa-hi l’accent, si cal: 

Desgracia, renet, besnet, clinica, centrimetre, semafor, castig, arab, unic, public, 

carrec, pla, sa, tro, cru, tabu, anis, lluç, fletxa, metge, algu, algun, coctel, feliç, obtus, 

atlantic. 

4. Classifiqueu les següents paraules en els grups de més avall : 

Agafàrem, agafarem, seqüela, reacció, iniciació, liqüefacció, fórmula, formula, 

obliqüitat, beneït, trenques, següent, propietària, precaució, duien, interior, material, 

seqüència, misteriosa, eucaliptus, biologia, conrear, poesia, iugoslau, zoològic, saviesa, 

llombrígol, qualificatiu. 

Aguts: 

Plans: 

Esdrúixols: 

5. Completa aquesta sèrie: 

important – importància 

elegant- 

tolerant- 

discrepant- 

potent- 

dependent- 

ignorant- 

innocent- 

vigilant- 

prudent- 

convenient- 

6. Completa els espais en blanc amb un dels mots que us donem: 

ÉS/ ES 

________diu que demà vindran / No _____el que em pensava.


BÓTA/ BOTA 

Si trobes la meva _______, omple-me-la de vi / La sola de la ______se m’ha foradat. 

MÉS/MES 

Posa-me-n’hi un pèl ________ / El _________entrant començarà les vacances. 

MOLT/ MÓLT 

Quan vaig arribar al molí, ja havien ________la meitat del gra. / van cridar ________, però 

no va passar res. 

NETS/ NÉTS 

Un dia em presentarà els seus _________/ Fes el favor de deixar els vasos més ________. 

SÒL/ SOL 

Hauran d’aixecar el ________ d’aquest corredor / Em vaig trobar molt ______l. 

TE/ TÉ 

A quina hora preneu el ______?/ ________, i no me’n tornis a demanar més. 

ÚS/ US 

No ________entendré mai: no dèieu que us n’anàveu? / Quin ______vols fer d’aquesta 

informació? 

VENEN/ VÉNEN 

Si han dit que ja _______, esperem-los. / M’han assegurat que cada dia ho ______tot. 

SON/ SÓN 

Veure aquesta pel lícula em fa venir _________/ Si ________les nenes, crida-les. 

7. Fes els dictats corresponents a l’accentuació de la pàgina de la Generalitat de 

Catalunya 

http://www.gencat.cat/llengua/dictats


comprensió lectora 1 

LA CASA SOTA LA SORRA 

Tot havia començat una tarda, a Barcelona, en sortir del cinema. Plovia i, per no 

mullar-se, s’havia refugiat en un bar de la Rambla. Després d’asseure’s en un tamboret, 

al taulell, havia demanat un vas de ginebra amb sifó, i, distretament, havia agafat el 

diari. La mirada s’havia clavat en el text d’un anunci. No era com els altres. No era allò 

de “es necessitar meritori”, o bé “persona honrada s’ofereix, amb nocions de càlcul i 

de comptabilitat, per a feina de confiança”. No. Tenia un text estrany. Se’l sabia de 

memòria. L’havia llegit moltes vegades, després. Deia: “Empresa internacional ofereix 

oportunitat a jove independent; que parli correctament alemany i anglès; que tingui 

grans condicions físiques; que li agradi el risc; que sigui gran nedador i que estigui 

disposat a viatjar. Edat màxima: trenta anys. Pes mínim: setanta-cinc quilos. Escriviu al 

número 2.346 de l’Agència de publicitat”. 

De seguida havia pensat que ell era la persona indicada per a aquella plaça. Havia 

tingut intenció de retallar l’anunci, però, com li passava en tantes ocasions, ho havia 

deixat córrer. Ja no plovia i el carrer l’esperava. 

En arribar, ja de nit, havia topat amb el seu germà. S’havien discutit. El seu germà...! 

ningú no hauria dit que eren germans. Treballava en un Banc i mai no s’havia mogut 

de Barcelona, llevat de quan feia el servei, que havia anat a raure a Figueres...un noi 

disciplinat, recte, constant, ...Un formigueta, havia pensat sempre. En canvi, ell...valia 

més no parlar-ne! Als seus vint-i-set anys havia corregut de la Seca a la Meca i les Valls 

d’Andorra! Tres anys a Alemanya, a Hamburg, on havia fet de tot: des de cambrer a 

músic, passant per obrer d’una fàbrica de cotxes, delineant i professor de cultura 

física...Era un rècord fer tot això en tres anys, i més si es tenia en compte que, l’últim 

any, l’havia passat entre reixes per una discussió amb un mariner en una taverna del 

port. 

I després, també, a Anglaterra. Però aquella illa no li deia res. Havia tingut la pega 

d’ensopegar amb la boira, i allò no era viure. S’hi havia quedat solament uns mesos i 

havia millorat l’anglès que havia après a Hamburg a la vora d’uns aviadors americans. 

Havia tornat a Barcelona. La seva presència introduí el desassossec en els costums de 

la família del seu germà. Eren...Bé, eren diferents. Massa diferents...com que no havia 

portat ni cinc cèntims i en aquella casa no l’abillaven prou per a mantenir-lo, havia 

buscat col locació. Era l’ocasió de treure profit de la seva facilitat amb els idiomes. 

Havia anat a parar a la Costa Brava, d’intèrpret en un hotel de Sant Feliu de 

Guíxols...Ja hi havia viscut bé a Sant Feliu. El clima, l’ambient, tot plegat era força 

agradable. Però hauria preferit ser-hi en altres condicions. Ser client enlloc de mosso... 

La casa sota la sorra. Joaquim Carbó. Ed. Laia. Barcelona 1966.


Ara, sense mirar el text, intenta contestar les següents preguntes: 

1. En quina ciutat passa l’acció? 

2. Escriu tres característiques exigides en l’oferta de treball de l’anunci del diari. 

3. Quina feina tenia el germà del protagonista? 

4. Quina edat té el protagonista? 

5. Escriu dues feines que el protagonista va realitzar a Hamburg. 

6. Per què podia treballar d’intèrpret en un hotel de Sant Feliu de Guíxols? 

7. El germà del protagonista “és un formigueta”. Quin significat li dones a aquesta 

expressió i quin et sembla l’origen de la frase? 

8. Coincideixes amb el protagonista quan diu: “hauria preferit ser client en lloc de 

mosso” ? explica els motius de la teva resposta.


TEMA 3 – LA DIÈRESI 

El signe gràfic anomenat dièresi ( ¨ ) s’escriu de vegades sobre la I i la U en els casos 

següents: 

1. Quan volem indicar que cal pronunciar una u darrera G/Q davant les lletres E/I: 

Aigües, pasqües, pingüí 

2. Per senyalar gràficament que dues vocals contigües no formen diftong sinó hiat: 

raïm, traïdor, diürn, estudiïn,... 

3. Generalment porten dièresi els derivats d’un mot que tingui i, u tòniques 

agrair – agraïment 

veí – veïnat 

país – països 

NO cal dièresi: 

1. Quan ja hi ha accent gràfic segons les normes d’accentuació 

Ex. agraíeu 

2. En les terminacions llatines -us, -um 

Ex. Mèdium, pòdium, Màrius,... 

3. En els compostos anti-, co-, contra-, re-, semi- seguits de vocal: 

Ex. Contraindicar, reunificar, antiinflamatori, reunir,... 

4. En els sufixos -isme, -ista 

Ex. Egoisme, dadaista,... (però atenció: proïsme, lluïsme,...) 

5. En els següents temps acabats en –ir, en els temps de futur, condicional, infinitiu i 

gerundi: beneir, agrair, conduir, substituir,... (convé recordar que en aquests verbs 

nombroses formes porten accent o dièresi, quan entre dues vocals es produeix hiat: 

agraït, agraíssiu, beneïm, beneït,.... cal remarcar també la forma del present de 

subjuntiu dels verbs acabats en vocal+AR: 

crear: creï, creïs 

canviar: canviï, canviïs, canviïn 

lloar: lloï, lloïs, lloïn 

suar: suï, suïs, suïn


ACTIVITATS 

1. Poseu dièresi si cal: 

-Ell rai, que pot menjar raim! 

-Havent pres cocaina, tingué ganes de fer una becaina 

-Hi ha molta feina, a treure la cafeina del cafè 

-L’heroi i l’heroina han fruit els fruits de llur triomf. 

-En Pau s’ha fet paul. 

-Mira de ficar-li el peu dins el peuc. 

-El diumenge no hi ha servei diurn. 

-En lloc d’agraiment va mostrar traidoria. 

-No he vist cap sauquer en tot el veinat. 

-Són uns paisos ruinosos. 

-Estic amoinat per tant atapeiment. 

-Avui hom valora més l’espontaneitat que l’heroicitat. 

-En Lluís, la Lluisa i el Lluiset sortiren del seu país per recórrer molts paisos. 

-Jo agraia, tu agraies, ell agraia. 

-Els antiimperialistes creien contraindicada la reunificació. 

- Agrair, agraint, agrairé, agrairàs, agrairem, agrairan, 

-Que jo estudii, tu estudiis, ell estudii, ells estudiin 

2. Escriviu l’infinitiu, el gerundi i el participi dels verbs següents: 

succeeix, beneirà, traduíem, llueixen, fruiran, obeeix, desproveeixen, seduirà, redueixo, 

contribueixen, produiria, influeixo, maleiran, destruiran, substitueixen. 

3. Seguint el model, feu un derivat i escriviu-hi dièresi, si cal: 

continu – continuïtat 

heroic – 

espontani – 

homogeni – 

assidu – 

vidu – 

fluid – 

laic – 

exigu – 

innocu – 

oblic – 

4. Ajudant-vos del diccionari si cal, poseu dièresi a aquells mots que n’hagin de dur: 

oida, aguait, peuc, paura, empolainar, peulla, diurn, diurètic, arraulir-se, duana, taul, 

pruija, enfeinat, cloissa, afaitar, duel, paul, taut, nerviut, almoina, beneiteria, geniut, 

raucar, llaut, llautó. 

5. Entra a la pàgina de la Generalitat de Catalunya i fes els dictats corresponents a la 

dièresi i el diftong. 




Llegeix la situació següent: 

En el SEFED s’edita una revista. Actualment s’està preparant un número especial sobre 

el gran poder que la televisió té en la nostra societat. El consell de redacció ha penjat 

anuncis informatius demanant la col laboració dels lectors per a aquest número. 

Fes un escrit en què expressis la teva opinió sobre el tema següent: creus que la televisió 

té una influència positiva o negativa en els hàbits socials i familiars? 

Extensió: 150 paraules


TEMA 4 - LA VOCAL NEUTRA 

El català té 8 vocals: a, é, è, i, ò, ó, u i l'anomenada vocal neutra que és un so intermig 

entre l’a i l' e. 

Al català oriental, fem servir la vocal neutra quan a i e estan en posició àtona, és a dir 

quan no formen part de la síl laba forta d'una paraula. Això crea un problema 

ortogràfic, perquè a l'hora d'escriure no sabem distingir si va a o e. 

1. A fi de mot: 

Si el mot està en singular, escriurem a si és femení o bé e si és masculí. Si el mot està en 

plural, sigui masculí o femení, escriurem sempre e. 

- exemples : casa, poble, cases, pobles 

2. A fi de verb: 

Si el verb acaba en vocal, escriurem a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong 

-eu, escriurem e. 

exemples: veia, veies, vèieu 

3. Al mig d'un mot: 

Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tònica, s'escriurà a o bé e 

segons com soni en posició tònica 

exemples : Pau - pauet, peu - peuet 

En verbs, la tercera persona del present ens indicarà la vocal tònica: ell paga - pagar, 

ell pega - pegar. 

Si no podem trobar la vocal tònica, haurem de memoritzar la grafia correcta. 

Generalment solen coincidir el català i el castellà: viatge especial, viatge espacial. 

Hi ha una sèrie d'excepcions i divergències català-castellà. Segons la posició que 

ocupa la vocal neutra dins el mot: 

1.Vocal final: 

S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions : 

-ma/-ta/-arca/-crata/-cida/-ista 

exemples: poema, poeta, monarca, demòcrata, homicida, artista 

b. S'escriu e la vocal neutra final del tipus de mots següents: 

Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres. En aquest cas coincideix el 

català i el castellà, excepte els adjectius pobre i rude. 

La majoria d'aquests mots acaben en -aire, -ble, -me, -ne. 

Així els mots: una cantaire, una dona amable, una cerimònia solemne.


Alguns mots, coincidents amb el castellà, que sovint són pronunciats incorrectament 

com a é, en lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra. 

Per exemple: base, fase, frase, classe, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie, barbàrie, 

mare, entre d'altres. 

L'infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, 

estendre, cometre. 

també les formes úniques(amb els seus compostos): corre, vine, obre, omple. 

2. Vocal medial: 

Formes verbals en què podem trobar tant la a com la e tòniques. En aquest cas, 

escriurem les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a. 

Es tracta dels verbs haver/saber/fer/caure, que segueixen la norma general de la 

tercera persona del present, que du una a: ell ha, ell fa, ell sap, ell cau, malgrat la e 

tònica d'altres formes, com ara "jo he de fer, jo sé, ell queia". 

També en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o 

traure, i els seus compostos. En aquests verbs s'escriu a o bé e quan són tòniques 

(segons la pronuncia dialectal de cadascú), però cal escriure sempre a les formes 

àtones, o sigui, la vocal neutra. 

Per exemple: ell jeu o jau, però ell jaurà. Ell neix o naix però ell naixerà.


ACTIVITATS 

1. Escriu la lletra que correspongui als mots següents: 

Sistem_, capitalist_, un aristòcrat_, un palet_, un suïcid_, una bona boletair_, fulla 

perenn_, una persona afabl_, una massa enorm_. 

2. Escriu en singular les frases següents: 

Deixen les torres lliures 

Veniu a veure'ns aviat 

Són unes persones rudes 

Ompliu-ne les garrafes, d'aquesta aigua 

Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres 

Els congressistes obren unes sessions informatives. 

Les comarques pobres recorren als tribunals. 

Es troben davant d'uns problemes insolubles i incòmodes 

3. Escriu en els buits a o bé e: 

_mpúries és un indret m_ravellós i respl_ndent. 

Es troba des_mparat i molt _nyorat en aquell país. 

Té un aire _feminat i un caràcter m_l_nconiós. 

En un r_có del Canigó hi ha mon_stir de Cuixà. 

Tr_gueren l'ass_ssí de la presó per dur-lo al psiquiatr_ 

L'eb_nist_ f_rà s_nefes al mobles abans d'env_rnissar-lo 

4. Completa amb A/E els noms d’aquesta llista : 

B..r.. nar, ..smorz.. r, ..mpoll.., ..rròs, ..stovall..s, ..m..nid.., am..tll.., av..ll..na, ..nci..m, 

ll..gums, p..tat..s, plàt..n, t..ronj.., t..ronjad.., x..mpany, m..lm..lad.., p..rnil, s..triller..s, 

tov..lló, m..ló, r..ssopó, préss..c, s..rdin.., cerves.., aigu.. min..r..l. 

5. Posa la lletra que calgui (A/E) a les desinències verbals següents: 

Tu busqu..s, ell busc.., ells busqu..n. 

Tu amagu..s, ell amag.., ells amagu..n 

Tu cac..s, ell caç.., ells cac..n 

Tu meng..s, ell menj.., ells meng..n 

Tu aboqu..s, ell aboc.., ells aboqu..n 

Tu abrac..s, ell abraç.., ells abrac..n 

Tu aixequ..s, ell aixec.., ells aixequ..n 

Tu alc..s, ell alç.., ells alc..n 

Tu apagu..s, ell apag.., ells apagu..n 

Tu arrenqu..s, ell arrenc.., ells arrenqu..n 

6. completa amb A/E segons calgui en els espais buits: 

punx..gut, ..st..ndard, mon..stir, s..rgent, r..mat, r..ncor, s..nef.., ..mb..ix..dor, ..ss..ssí, 

m..l..nconi.., s..tí, d..vant, g..le.., ..ss..mble.., ..f..minat, ..t..p..ït, ..m..tist.., ll..id..tà, ..sv..lot, 

p..ix..ter. 

i ara, fes correspondre un d’aquests mots a cada una de les definicions següents:


Pedra preciosa de color morat: 

Reunió de persones per a decidir alguna cosa: 

Se la mengen les abelles reines: 

Que fa punxa: 

Que ha matat algú: 

Grau de l’exèrcit: 

Bandera o senyera d’un grup de persones: 

Conjunt d’ovelles i bens: 

Ple com un ou: 

Natural de Lleida: 

Es dedica a vendre peix: 

Aldarull al carrer: 

Representa un país estranger: 

Que té maneres de fer semblants a les dones: 

Melangia: 

Línia que serveix d’ornament: 

Odi: 

El contrari del darrera: 

Mena de teixit molt fi al tacte: 

Lloc habitat per religiosos: 


vocal neutra. 



Comprensió lectora 2 

La música és una festa 

La majoria dels dotze mil nens i nenes que van anar al Palau de la Música durant cinc 

dies de febrer hi entraven per primera vegada. Als més petits els feia la impressió que es 

trobaven en un castell encantat, màgic, fet de crocant i caramels per les coloraines de 

les rajoletes i vidres de les parets i del sostre. La majoria s’iniciava en la música de la 

millor manera possible: en el mateix local que els aficionats van a escoltar els concerts i 

amb una orquestra molt important. 

Un cop van estar tots asseguts, els van donar la benvinguda i els van explicar que el 

Palau de la Música és un edifici modernista que costa molt de conservar net i polit: no 

s’hi valia doncs, mastegar xiclets, ni molt menys, a llençar-ne per terra, ni a posar els 

peus sobre el vellut de les butaques. 

El silenci que s’havia fet deixava escoltar uns sons: eren els músics que afinaven els 

instruments a l’espera que un timbre els avisés que podien sortir a l’escenari. En efecte, 

es va sentir el timbre i més de vuitanta músics, homes i dones, van aparèixer per la 

dreta, per l’esquerra i pel fons. Es van asseure i es van posar a tocar pel seu compte fins 

que el primer violí, el senyor Pere Serra, es va aixecar i els va donar el to perquè es 

posessin tots d’acord. 

L’encarregat de l’orquestra, que abans havia repartit les partitures, va anar a buscar el 

director per fer-li saber que ja l’esperaven el públic i els músics. Llavors va sortir el senyor 

Franz-Paul Decker, nascut a Alemanya fa més de setanta anys, el cabell ben blanc, 

molt alt, enèrgic i decidit. Mentre l’aplaudien, va donar la mà al primer violí en 

representació de tots els músics, va saludar al públic i amb la batuta a la mà els va 

ordenar que comencessin a tocar. Quan assenyalava cap a un grup de músics, 

aquests, que ja tenien l’instrument a punt, entraven en el moment precís, amb la 

mirada repartida entre la partitura i els gestos del director que els indicava si havien de 

tocar més fort, més fluix, amb més sentiment, de pressa o a poc a poc...En algun 

moment, quan havia de marcar el ritme a tots plegats, el senyor Decker gairebé 

ballava. 

Joaquim Carbó. Cavall Fort, abril 1995


Llegeix el text i encercla V o F segons si les afirmacions són vertaderes o falses d’acord 

amb la informació que hi apareix. 

1. dotze mil nens i nenes van anar al Palau de la Música durant cinc dies per 

iniciar-se en la música en el mateix local on van els aficionats. 

V / F 

2. El Palau de la Música és un edifici noucentista que acull exposicions d’art 

d’avantguarda. 

V / F 

3. Els músics afinaven els instruments a l’escenari i esperaven que un timbre els 

avisés que podien seure. 

V / F 

4. El director, nascut a Alemanya, tenia més de setanta anys i els cabells ben 

blancs, era molt alt i se’l veia enèrgic i decidit. 

V / F 

5. El director va donar la mà al primer violí en representació del públic i va saludar 

tots els músics amb la batuta a la mà. 

V / F


TEMA 5 - LA O I LA U 

En els parlars orientals, excepte el mallorquí, tota o tònica, ja sigui oberta o tancada, 

sona u quan passa a ocupar una posició àtona. 

És a dir: vora --- voreta (al primer mot la síl laba forta o tònica és “vo”, al segon mot, la 

síl laba forta és “re” i és en aquest cas que el so de la o passa a u, però hem de 

continuar escrivint o. 

Veurem en quins casos. Fixa’t que les normes a aplicar tenen en compte si el so de u 

feble es troba a fi de mot o bé al mig d’un mot. 

1. A fi de mot 

El so de u feble final s’escriu generalment o, però si el femení fa –ua o bé es tracta del 

diftong -eu, aleshores escriurem u. 

La o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del 

castellà; en canvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en 

–uo, -eo en castellà. 

Exemples: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu. 

2. Al mig d’un mot 

Si el mot té una forma primitiva en què podem trobar el so de u feble en posició tònica, 

escriurem o o bé segons com soni en aquesta posició. 

Ex. Pont---pontet punt---puntet 

En verbs, buscarem la posició tònica a la tercera persona del present d’indicatiu 

Ex. Això put.... pudent Ell pot.... podent 

Quan no puguem trobar una posició tònica, aleshores caldrà que memoritzem 

la grafia correcta. 

En aquest cas també podem comparar amb el castellà, ja que hi solen haver 

força coincidències. 

Excepcions 

1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això 

s’anomenen pseudo-derivats: bucal, juvenil, humà, mundial, consular, curvatura. 

2. Formes verbs irregulars: 

- S’escriu el so de u feble dels verbs sortir, tossir, escopir, collir, cosir, malgrat que les 

formes tòniques d’aquests verbs duguin u: surt, tus, escup, cull, cus. 

- S’escriu u el so de u feble de les formes puguem, pugueu, vulguem, vulgueu.


Divergències català/castellà 

Català o – castellà u: plomall, triomfar, rètol, retolador, botifarra, embotit, títol, capítol, 

Empordà, torró, brúixola, avorrir-se, polsar, Hongria, escrúpol, tonyina, sorgir, cobrir, 

complir, podrir, polir, sofrir, cònsol. 

Català u – castellà o: Muntar, muntanya, bufetada, subornar, sufocar, suportar, suport 

Casos especials: 

Alguns cultismes que en castellà acaben en o, en català mantenen la forma llatina 

acabada en us o bé um: Màrius, Pius, focus, porus, fetus, fòrum, decòrum, harmònium


ACTIVITATS 

1. Posa al davant dels verbs següents els prefixos re-, es-, des-, o bé sobre-, segons 

convingui: 

sortir ............../................ 

collir.............../................ 

cosir.............../................ 

muntar............../................ 

cobrir.............../................. 

2. Completa els buits amb una o o una u 

- No s_rt ara, sinó que s_rtiré més tard 

- Si p_guéssiu i v_lguéssiu, fer-ho! 

- El rèt_l deia: Prohibit d’esc_pir, m_ltat el qui esc_pi 

- Ha c_llit uns quants b_lets, aquest any se’n c_llen molts 

- Dubt_ que p_guem c_sir bé aquest estrip. 

3. Escriu la forma primitiva dels mots següents: 

hongarès ............., triomfador................., retolador..................... 

empordanès......................., torronaire........................ 

4. Omple els buits 

No p_dreu s_p_rtar tants graus sota zer_ 

Van menjar b_tifarra i emb_tits, i per postres t_rrons 

El tit_lar de la càtedra tenia el tít_l de doctor des de feia temps 

Que no p_gueu és una cosa, però que no v_lgueu n’és tot una altra. 

Si no ho m_nteu d’una altra manera no us en s_rtireu


5. escriu la 3era persona del present d’indicatiu i completeu amb o/u segons s’escaigui: 

3era persona pres. Indicatiu altres formes 

______________________ contin__em, contin_ar, contin_ador 

______________________ d_rem, d_rar, d_rador 

______________________ ed_cava, ed_car, ed_cador 

______________________ expl_tem, expl_tava, expl_sió 

______________________ esm_rzem, esm_rzar, esm_rzat 

______________________ embr_tarem, embr_tar, embr_tadís 

______________________ f_gim, f_gir, f_gitiu 

______________________ _mplim, _mplir, _mplert 

6. Fes un derivat de les següents paraules en què la vocal en negreta sigui àtona: 

cartó, bosc, gruix, poble, amor, calor, rigor, ploma, full, raó, sord, estona, oli, bomba, 

campió. 


o/u. 




Teniu un amic que estudia català al seu país. Sabeu que li agradaria venir una 

temporada a Catalunya per poder practicar la llengua i ampliar els seus estudis. 

Decidiu convidar-lo. 

Escriviu una carta fent referència als punts següents: 

1. expliqueu-li el motiu de la carta 

2. feu-li una proposta: allotjament, temps d’estada, tipus d’activitats que podria 

fer,... 

extensió: 150 paraules


TEMA 6 - LES OCLUSIVES PTC/BDG i el cas de C/Q 

En diem oclusives a les consonants que s’articulen tancant alguna part de la boca, 

com per exemple els llavis, en el cas de la P/B, la llengua contra les dents (T/D), o el 

final del paladar (C amb el so de ca i G amb el so de ga). 

Es diu consonants sordes a les que no fan vibrar les cordes vocals en pronunciar-les i 

consonants sonores les que sí fan vibrar les cordes vocals. Podeu fer un exercici senzill si 

poseu la vostra mà a l’alçada de la "nou" del coll i pronuncieu "B", sentireu com les 

cordes vibren. Ara pronuncieu "P" i no sentireu cap vibració. 

Aquestes oclusives sordes i sonores presenten un problema ortogràfic, perquè de 

vegades sonen igual, el podeu solucionar tenint en compte les següents normes: 

1. A final de paraula aguda, precedida de vocal, generalment s’escriu PTC, encara que 

els derivats s’escriguin en B D G: LLOP/LLOBA ANTIC/ANTIGA 

2. Quan un mot pla acaba en el so –it, s’escriu –id o –it segons com soni el derivat 

femení : PÀL.LID/PÀL.LIDA IMPLÍCIT/IMPLÍCITA 

3. Quan una paraula acaba en un aplec consonàntic format per una consonant 

qualsevol més el so final PTC, aquest so final s’escriurà segons com soni el derivat. 

SORD/SORDESA SORT/SORTÓS 

4. Els gerundis acaben el –T: menjant, pujant, rient. 

5. Alguns adjectius: elegant, intel.ligent, amatent 

6. TANT/TAN: tan acompanya adjectius i adverbis (correspon al castellà tan), en canvi 

tant acompanya verbs i noms ( en castellà tanto) 

No és tan bonic com dius 

S’hi està tan bé aquí! 

Avui no fa tant fred com ahir 

Hem rigut tant! 

7. QUAN/QUANT: Quan indica temps, en canvi quant indica quantitat: Quan vindrà en 

Joan? Quant val això? 

8. El mot GRAN sempre s’escriu sense D.

Excepcions: 


1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, -fug, -etud, -itud: 

exemples: biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud. 

2. També els mots: càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, àrab. 

3. Hi ha formes de 1a persona del present que acaben en –nc, tot i altres formes del 

mateix verb van amb –ng: tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc 

tingui, vingui, vengui, entengui, estengui, comprengui 

A l’interior del mot hem d’escriure PTC. A final de síl.laba, però, a l’interior d’una 

paraula, de vegades cal consultar el diccionari, però en general castellà/català solen 

coincidir: 

Apte, signar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, 

subministrar, subscriure, cabdal, cabdell, cabdill. 

C/Q 

Generalment el so qua, qüe, qüi, quo sona com a diftong, i per tant, s’escriu amb Q: 

Qüestió, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quasi 

Hi ha pocs mots que tenen el so de cu escrit amb c, aquests mots o no formen diftong o 

el formen decreixent: cua, evacuar ...... sense diftong 

Cuina, cuir ...... diftong decreixent 

Els femenins que es formen a partir d’un masculí acabat en cu s’escriuen en c perquè 

no formen diftong: 

Vacu/vàcua, innocu/innòcua, conspicu/conspícua 

En canvi els femenins que es formen a partir d’un masculí acabat en c s’escriuen en q, 

perquè formen un diftong creixent: oblic/obliqua, inic/iniqua, ventríloc/ventríloqua


ACTIVITATS 

1. Ompliu amb C/G: pessi_, drin_, pedago_, càsti_, fàsti_, màne_, desfal_, llar_, amar_, 

manya_, alber_ 

2. Ompliu amb T/D: jus_, tris_, cur_, far_, recor_, confi_, sor_, covar_, tar_, sòli_, esguar_, 

ver_, fre_. 

3. Ompliu amb P/B: gru_, equi_, ti_, tom_, cal_, xarru_, rum_, estre_, ta_, gri_, cam_, estri_, 

ado_, destor_ 

4. Fixant-vos en el derivat, busqueu el primitiu: 

cinquena – cinc 

foscor – 

llargada – 

naufragar – 

blancor – 

fangós – 

castigar – 

demagògia – 

grogor – 

amigable – 

sequedat – 

amargar – 

frescor – 

remolcador – 

arcada – 

pedagogia – 

catalogar – 

franquesa – 

albergar – 

rústega – 

aneguets – 

5. Entra a gencat.cat i fes els dictats corresponents a les grafies b / p, t / d, 

c / g



OLLERS DE PÒRTOL 

Pòrtol és un poblet de Mallorca situat dins el terme de Marratxí i conegut sobretot per 

les seves olleries. L’olla portola és de terra vermella, la qual s’extreu d’un terrer de Pòrtol. 

És la terra vermella d’oller que, un vegada obrada i cuita en el forn, resisteix al foc. 

La terra és transportada fins als obradors, avui amb camions i abans amb carros. 

Aquest trasllat se sol fer a l’estiu, que és quan fa de més de bon preparar la primera 

matèria de les olles, ja que no és tan fàcil que plogui i es mulli. Per això guarden la terra 

a l’ombra, evitant que estigui ala intempèrie, i la van utilitzant així com l’han de 

menester. 

Antigament, les olleries tenien una era on batien la terra eamb una bèstia i carretó 

(rodet de pedra muntat al bastiment de l’animal). Això ara es fa amb un molí que 

deixa la terra feta pols. La pedra que hi pugui haver barrejada ha de fugir, perquè, si 

no, l’olla o la cassola no sortiria bé. Un cop batuda i porgada, la terra es pasta 

barrejant-la amb aigua, dins una pica i amb les mans, encara que avui també hi ha 

unes màquines que ho fan. Antigament, el fang era trepitjat amb els peus, estiu i hivern: 

la pols en terra, i aigua, i aquells vells ollers portolans anaven remenant el fang 

descalços. I dolor i molt reuma que hi havia! 

El fang compactat se separa a trossos, i són els pastons: pilons de fang ja pastat i a punt 

per a obrar una olla o una cassola. 

Tot seguit, un pastó ja pot anar damunt la roda de terrisser a torn, on aquell tros de fang 

començarà d’agafar forma d’olla o de cassola. Els torns d’avui ja solen funcionar amb 

corrent elèctric, que de primer tot era a base de cops de peus. Fent força amb els peus 

damunt el disc de sota, o roda, giravoltava el disc de sobre, el rodet, solidari amb 

aquell per mitjà d’un eix. Sobre el rodet és on es col loca la peça que s’ha de tornejar. 

Abans més que ara era una feina de peus i mans. Les mans continuen essent del tot 

imprescindibles i, durant l’operació, l’oller les va banyant dins un recipient amb aigua 

perquè no se li ressequin. D’eines, n’utilitza ben poques: el ferro, per a allisar la part 

exterior de la peça un cop ja treballada; el nap o test, que és un bocí d’objecte de 

terrissa, que serveix per a donar la forma interna; algun punxó; un fil molt prim de ferró o 

niló per a retirar de la roda la peça acabada separant-la de la resta del pastó; i la llima 

amb què es poleix l’objecte després d’haver estat tornejat.




1) Pòrtol és conegut sobretot per les seves olles de terra vermella que, una vegada 

obrada i cuita al forn, resisteix al foc. 

V F 

2) El trasllat de la terra fins als obradors es fa tot l’any, perquè a Mallorca plou poc i 

es pot guardar la terra a l’ombra, evitant que estigui a la intempèrie. 

V F 

3) Antigament, la pedra barrejada havia de fugir, perquè, si no, l’olla o la cassola 

no sortia bé. 

V F 

4) Els molins d’ara no deixen la terra tan mòlta com els d’abans, quan ho feien 

amb una bèstia i un rodet de pedra muntat al bastiment de l’animal. 

V F 

5) Abans els ollers de Pòrtol remenaven el fang descalços, la qual cosa els 

provocava dolor i molt reuma. 

V F


TEMA 7 – LES GRAFIES S/Z/SS/Ç/C 

Els sons fricatius alveolars 

En l'ordre dental distingíem els sons alveolars (s, z) que definíem així: 

_ [s]: Fricatiu alveolar sord 

_ [z]: Fricatiu alveolar sonor 

L'oposició d'aquests dos sons és aprofitada per la llengua per a distingir mots i sintagmes 

amb significats diferents. Així: 

_ «caçar» és diferent de «casar» 

_ «bassa» és diferent de «base» 

_ «passar» és diferent de «pesar» 

_ «els savis» és diferent de «els avis» 

_ «els sogres» és diferent de «els ogres» etc. 

Per tant, es tracta també de dos fonemes: [sl i [z], que anomenem ESSA SORDA i ESSA 

SONORA, respectivament. Abans de veure'n l'ortografia, cal remarcar que aquests dos 

sons són diferents en català. Hi ha, però, un seguit de mots que, per diverses raons, són 

pronunciats malament. Es tracta d'alguns mots com: 

ESSA SORDA 

etcètera, falcia i falciot (nom d'ocell), frontissa, gessamí i llessamí, poncella, i els mots 

que tenen el sufix -ESSA, en les formes del femení: abadessa, baronessa, metgessa,... 

ESSA SONORA 

Casino, casos, fusible, gasa, magnèsia, museu, països, paisatge, zoològic o zoo. 

Noms de lloc com: 

(sorda) Brussel les, Valldemossa 

(sonora) Alzira, Asia, Camarasa, Freser, Manises,... 

Noms de persona com: 

(sonora) Anastasi, Casilda, Casimir, Cèsar, Eusebi, Ezequiel, Nicasi, Onèsim, Tomasa. 

I un bon nombre de molts cultes: 

(sorda) abscissa, compromissari, discussió, dissertar, dissident, dissoldre, excessiu, 

messies, premissa, velocitat, vicissitud, i els mots acabats en:


- gressió: agressió,... 

- gressor: agressor,... 

- missió: admissió,... 

- missor: transmissor,... 

- pressió: pressió, impressió, expressió,... 

- pressor: compressor,... 

(sonora) adhesió, *anàlisi, anestèsia, *apoteosi, aranzel, asil, basalt, basílica, centèsim, 

cohesió, col lisió, concisió, corrosió, cosac, *crisi, decisió, desídia, diapasó, *diòcesi, 

disenteria, divisor, *dosi, eclesiàstic, enèsim, entusiasme, episodi, exclusió, explosió, fase, 

frase, gaseta, geodèsia, *hipòtesi, icosàedre, idiosincràsia, inclusió, infinitesimal, irrisió, 

lesió, mausoleu, medusa, *metamorfosi, mil lèsim, misantrop, musa, musulmà, nasal, 

*oasi, obesitat, *paràfrasi, *paràlisi, paràsit, *parèntesi, persuasió, peizòmetre, plausible, 

presagi, presumpte, prosàpia, prosèlit, prosòdia, prosopopeia, pusil lànime, residu, 

rizòfag, salesià, *síntesi, *tesi, *tisi, topazi, *tuberculosi, zebra, zel, zèfir, zona, zoologia,... 

(Els mots remarcats solen ser acabats en -S en la pronúncia popular en contra de les 

indicacions de la gramàtica.) 

Les grafies 

La representació gràfica d'aquests sons es presenta en català força complexa perquè 

disposem de diverses grafies per escriure'ls a causa de la tradició ortogràfica de la 

nostra llengua: s, ss, c, ç, z, sc, x,... 

Ortografia de la s sorda 

En la posició inicial de mot, el so de [s] és representat per la lletra s si va seguida de les 

vocals, A, O, U. (Els mots ça i ço són els únics que comencen en ç i són més aviat poc 

usuals.) savi, sord, sud,... 

Pareu atenció a: 

*sabata, *safareig, *safata, safir, safra, *safrà, saga, sagal, salpar, samarra, *sanefa, 

*Saragossa, sarbatana, *Sardenya, *sarró, sarsa, *sarsuela, saurí, *soc, *sòcol, *sofre, 

sotsobrar, *sucre, la Suda, surra. (* mots més habituals.) 

I per les lletres S o C davant les vocals E, I: 

sense, sivella / cel, cistella 

Noteu: *sedàs, *sentinella, *sèquia, serraller, simbomba, simitarra... 

Enmig de mot és on trobem el major nombre de grafies diferents. Així, entre vocals 

podem escriure: 

a) ss: passar, mossa,...


Anoteu la grafia dels mots següents 

alcàsser, *arrebossar, *arrissar, assor, assutzena, *carnisseria, *carrossa, *cassota, 

cassussa, *disfressar, *drassana, *Eivissa, escaramussa, genísser, *gessamí, *hissar, 

*massapà, *massís, *mosso, *mostassa, palissada, *pissarra, *pòlissa, *regalèssia, rossí, 

*Saragossa, *tassa, *tossut. 

b) I en alguns mots compostos, s: 

asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit, entresol, disèpal, 

hendecasíl lab, hiposulfit, monosíl lab, parasíntesi, polisulfur, pre-socràtic, sobresortir, 

suprasensible, trisòdic, tetrasil làbic, unisexual, i altres... 

c) O bé ç/c (escrivim ç davant de A, O, U i a finals de mot; i cdavant de E, I): 

peça, eriçó / peces, edició (repasseu la llista de mots amb ç que us donem més avall.) 

d) Alguns mots (pocs) també es poden escriure amb el dígraf sc. Es 

tracta de: 

piscina, ascensor, escena, abscissa, consciència, susceptible, ressuscitar,..., així com els 

seus derivats. 

e) En canvi, entre consonant i vocal o vocal i consonant podem trobar les grafies: 

_ s: dansa, pensar, pasta,... 

_ c/ç: enciam, cançó,... 

_ I, en alguns pocs casos, x: excursió, explotar,... 

A final de mot, les grafies que poden representar el so d'ESSA SORDA són dues: 

a) s: tros, arròs,... 

Noteu, especialment 

alferes, barnús, *bus, *cabàs, Cadis, cafís, calabós, canemàs, *cartipàs, cuscús, *esbós, 

*llapis, *matís, matràs, panís, quars, ris, *sedàs, tamís, *tapís, *vernís, Vinaròs, *xerès,... 

I els mots acabats amb els sufixos: 

- ÀS, ASSA: gossàs, cuirassa,... 

- ÍS, ISSA: canyís, terrissa,... 

- DÍS, DISSA: passadís, corredissa,... 

- ÚS, USSA: pallús, gentussa,... 

b) O bé ç: lluç, glaç,...


ORTOGRAFIA DE LA Ç 

Aquesta lletra (anomenada ce trencada) és usada només per a representar el so de [s] 

(ESSA SORDA). Combina amb la c, segons la regla que ja hem vist: 

-ç davant de A, O, u i a final de mot 

calça, començo, forçut, lluç,... 

-c davant de E, I: 

calces, llucet, comenci,... 

No hi ha, però, regles fixes per a l'ús d'aquesta parella de grafies o les seves equivalents 

s/ss (tros - destrossar). Només la lectura atenta i l'ús freqüent ens podran resoldre tots els 

dubtes. 

Remarca: 

a) Alguns casos poden ser resolts tenint en compte que c/ç poden 

alternar, en una família de mots, amb el so de [t]: 

_ força/forcejar/fortalesa 

_ avancar/avantatge 

_ adreçar/dreçar/dret 

_ torçar/tort 

_ alçar/altura 

_ cançó/cantar 

_ escurçar/curt 

b) Els mots derivats formats amb els sufixos -ANÇA i -ENÇA: 

esperança, coneixença,... (No són derivats pansa, cansa, dansa, pensa, defensa,...) 

c) Noms de lloc dels Països Catalans: L'Arboç, Argençola, Caçà, Calassanç, Capçanes, 

Castellterçol, Corçà, Flaçà, Llançà, Lliçà, Lluçà, Lluçanès, Can Maçana, La Maçana, 

Maçanes, Maçanet, Marçà, Ronçana, Vinçà,... 

d) D'altres topònims: Les Açores, Coblença, França, Moçambic, Niça, Provença,... 

e) Verbs: Agençar, amenaçar, avançar, caçar, calçar, començar, encalçar, esmerçar, 

esquinçar, llençar, llançar, traçar, i els seus respectius derivats i primitius: amenaça, 

avenç, caça, començ, encalç, esquinç, llança, traç,... 

f) Altres mots: açò (i ço), arboç, arç, balanç, balança, balç, boç, braç, ça (ençà...), 

cabeça (d'alls), calç, calça, capça(1) (iderivats: capçal, capçalera, escapçar,...), 

cerç, comerç, dolç(2), eriçó, escorça, escurçó, estruç, faç, façana, faiçó, falç (eina), 

francmaçó, glaç, jaç, llaç, llençol, lliçó, lluç, maça (eina), mançanilla, març, novençà,


peça, pedaç, pinça, pitança, plaça, plançó, puça, raça, solaç, terç, terça, unça, 

variça, veça. I llurs derivats. 

Ortografia de la s sonora [z] 

En la posició inicial de mot, l'única grafia que emprem és z: zona, zero, zenit, 

zebra, zoologia,... 

Enmig de mot, entre vocals, escrivim generalment s: casa, casos,... 

Noteu com escrivim en català: Andalusia, basa (d'un joc de cartes,...), basar, cervesa, 

gasela, gaseta, Ignasi, masurca, noblesa, vellesa,... 

Remarca 

a) En alguns mots cultes, derivats del grec la majoria de les vegades, escrivim z: 

amazona, àzim, bizantí, esquizofrènic, ozó, piezòmetre, topazi, trapezi, Nazari,... Així 

com els mots compostos de rizo- (rizòfag), -zoic (paleozoic), -zou (espermatozou), - 

zoide (trapezoide), -zoari,... I altres noms com: Ezequiel, nazisme, nazi,... 

b) En els altres casos, escrivim z entre consonant i vocal, i s entre vocal i consonant: 

guitza, pinzell, donzella,...esmorzar, desdir, esbarriar,... 

Són excepcions 

- Els mots compostos de -fons- (enfonsar), -dins- (endinsar), trans- (transeünt, transistor). 

c) Noteu, encara: alzina, aranzel, atzavara, atzembla, atzerola, benzina, botzina, 

bronze, ènzim, etzibar, Llàtzer, onze, salze.


ACTIVITATS 

1. Entra a la següent pàgina 

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/llengua/jclic 

/llengua.jclic.zip o bé a http://www.edu365.cat/eso/muds/catala//jclic/index.htm 

ves a l’apartat d’ESO, Llengua Catalana , Actitvitats JCLIC 

Activitats llengua catalana i entra a l’apartat ortografia 

I fes tots els exercicis relacionats amb les “ESSES” 

2. En acabat, fes els dictats referents a les grafies s/z/ss/ç/c a www.gencat.cat 


ARTICLE D’OPINIÓ 

Últimament han augmentat les denúncies de dones que han patit maltractaments. 

Amb tot, això no vol dir que les dones confiïn més en la justícia; la majoria encara se 

senten desprotegides per la llei. 

Escriu un article, d’unes 200 paraules, per a la revista del Sefed en què exposis la teva 

opinió.


TEMA 8 - LES GRAFIES R/RR/M/N/MP/NY 

Les grafies r/rr 

La lletra R pot tenir dos sons: simple (pare) o múltiple (guerra). A més, en diversos mots que 

acaben amb aquesta lletra, la R no se sol pronunciar (pastor, dormir). 

Recordeu aquestes normes: 

Escrivim R: 

Darrere de consonant: enraona, Manresa. 

A començament de mot: reina, raig. 

Enmig de dues vocals: gerani, pomera, aire. 

Escrivim RR: 

Entre vocals si sona erra múltiple: arròs, carro, esborrar. 

A final de mot, algunes –R no es pronuncien. Fixeu-vos en aquests casos: 

Els infinitius acabats en –ar, -er i –ir: cantar, córrer, dormir. 

Els sufixos –ar, -er, -or, -dor, -tor, -sor: bestiar, porter, verdor, retolador. 

Els noms que tenen algun derivat amb R: clar/clara, càntir/ cantiret, por/poruc. 

En canvi, en derivats i altres casos, la R sí que sona: 

Canta(r) ...........però cantaR-li 

Fuste(r).............però fusteRet 

Senyo(r)............però senyoRa 

Cla(r).................però claReja(r) 

Altres mots que duen R que generalment no es pronuncia: prendre, aprendre, arbre,... 

LES GRAFIES M/N/MP/NY 

Escrivim m davant m, p, b: bomba, ombra, immortal, omplir. Són excepcions els mots 

compostos com: enmig, tanmateix, benparlat, granment. 

Escrivim n davant v: canvi, conveni, invent, convocar, enveja. Són excepcions: tramvia, 

triumvir, circumval lació. 

Davant f escrivim generalment m: àmfora, amfiteatre, circumferència, amfibi, paranimf, 

triomf, nimfa, simfonia, èmfasi, xamfrà. En són excepcions els grups començats en: con- 

(confessar, conflicte); en- (enfadar, enfonsar); in- (influència, infidel). 

Cal distingir entre conte (narració), comte (títol nobiliari) i compte (càlcul).


Excepcions: 

a) Els mots comte, empremta, impremta, femta, somriure, premsa, 

Samsó, tramvia, triumvir (i altres compostos de –vir), Els Comdals (nom de 

lloc). 

b) Els mots començats per prefix circum-: circumstància, circumval lació, 

circumloqui,... 

c) S’escriu MP (la P essent muda) en els mots següents (i derivats o compostos): 

Asímptota, assumpció, Assumpta, assumpte, atemptar, compte (diferent de 

conte i comte), conptemptible, exempció, exempt, impromptu, metempsícosi, 

palimpsest, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumpció, 

temps, temptar, temptativa. 

Escrivim el dígraf ny en paraules com ara: any, bany, canya, castanya, cigonya, juny, 

pany, pinya, puny, etc.


ACTIVITATS 

1. Completa els refranys següents amb r/rr: 

a) Més val sua..... que t.....emola...... 

b) A la ta.....do...., ni f.....ed ni calo..... 

c) De casa....., d’emba......ca..... i de semb.....a......, consells no en vulguis dona..... 

d) Per ab.....il a.....enca un card i en naixeran mil. 

e) A pas de bou, s’hi a....iba prou. 

f) Mi.....ant el teu dine....., fa bona ca.....a el botigue..... 

g) Qui no s’a.....isca no passa la mar. 

2. Completa els mots següents amb r/rr 

.....àdio en......enou 

ge......o en......ajolar 

ca......a ........usc 

ba......i vo......e.....a 

con....eu ......atlla 

En......ic ci.....e......a 

.......ic mi......all 

Man.....esa pa......xís 

Tau....ó remet.....e 

En.....e.....e espà.......ec 

3. completeu amb vocal accentuada o vocal més r: 

balc..... cord..... 

clar..... perruqu.... 

besti.... seg...... 

llimon..... porr...... 

pud..... blanc..... 

p..... sof...... 

aix..... alg.... 

caf..... negr...... 

4. escriu el masculí dels mots següents: 

carnissera: missatgera: 

castanyera: fornera: 

Datilera: molinera: 

5. Omple els buits de les frases següents amb el mot que hi escaigui. Tots porten el so 

ny. 

a) Va haver de canviar el .............. de la porta. 

b) Volia pescar, però es va deixar la ............. 

c) Estava acalorat, per això es va .............. a la piscina. 

d) Al Carib, va fer-se un tip de beure suc de ..............


6. omple els buits de les frases següents amb el mot que s’escaigui: 

El març és el tercer mes de l’.......................... 

Es va empassar un ..................... d’oliva 

Va caure i li va sortir un ................al front 

El rinoceront només té una ..................... 

Sant Joan se celebra el 24 de ................ 

He canviat el ...............de la porta del pis 

Ha vingut d’Alemanya. És ...................... 

L’Albert és molt tímid. Tot li fa molta ......................... 

M’agrada anar a collir raïm a la ............................ 

7. escriu una frase amb cada un d’aquests mots: 

compte................................................................................................................... 

conte...................................................................................................................... 

comte..................................................................................................................... 

8. Completa aquests mots amb m o n: 

a) ru....ba 

b) i....venció 

c) ca....viar 

d) to....bar 

e) e....fadar-se 

f) co....plir 

g) e....viar 

h) e....bolicar 

i) ca....bra 

j) co....binar 

9. completa els mots amb m o n: 

i............itació Ge..........a e.......filar 

co.........pany co..........bustible to........ba 

ra...........bla a.........ple i.......peri 

ca..........pió o.......bra a.....bició 

i.......mersió i......violable e......vernissar 

10. Fes els dictats corresponents a: 

Grafies m/n/ny 

Grafies r/rr



LA CIUTAT DINS LA PEDRA 

A Petra s’hi entra, després de pagar a la taquilla corresponent, per un camí empedrat 

paral lel a una torrentera, entre pendents rocallosos replantats de pins. Una nuvolada 

de genets beduïns ofereixen cavalls per fer el camí muntat. Alguns hi protagonitzen 

belles galopades. En tot cas, els turistes cavalcaran lentament, amb el propietari tenint 

les brides, i hauran de desmuntar arribats a la boca del Siq, l’estret engorjat que en 

constitueix l’entrada pròpiament dita. 

A partir d’aquí, el visitant comença a penetrar en un món que intueix amagat i secret. 

Camina pel llit d’un llarguíssim tall a la muntanya, que s’estreny entre dos cingles 

vertiginosos que pugen fis a 200 metres. Les parets de gres adopten totes les gammes 

dels marrons, dels vermells, dels grocs, dels roses i dels grisos. Són plenes de formes 

suggerents i capricioses, de sinuositats que les aigües del torrent, ara sec però que 

baixa enfollit després dels aiguats, han llaurat durant milions d’anys d’erosió. Els 

espadats són tan alts i estrets que arriben a tancar la ratlla de cel blau sobre el cap. 

Protagonitzen, en l’estretor de l’engorjat, un joc màgic de llums i d’ombres, amb foscors 

acollidores que contrasten feroçment amb els sobtats esclats enlluernadors de la roca 

tocada per un raig de sol. 

El visitant s’ha endinsat en un túnel al final del qual sap que l’espera el tresor. És el 

preàmbul ideal, un recorregut iniciàtic cap a la meravella anhelada. I de sobte, en un 

revolt, al fons d’una afiladíssima escletxa de parets fosques, el descobriment. 

S’entreveuen les formes d’un temple hel lenístic de pedra il luminades directament pel 

sol: una columna coríntia, capitells, part d’un frontispici triangular, una figura en baix 

relleu gastada pel temps entre columnates...les dimensions són colossals; el color, d’una 

carbassa que sembla encès per una llum de foc. 

Arribat aquí, el visitant no pot evitar d’aturar-se, tot meravellat. Però no per gaire 

estona. Un neguit especial l’apressa a prosseguir. Vol veure d’una vegada l’objecte del 

seu desig.




6) A Petra, situada en un camí empedrat paral lel a una torrentera, entre pendents 

rocallosos replantats de pins, s’hi pot entrar sense pagar. 

V F 

7) Alguns genets beduïns, que protagonitzen belles galopades, ofereixen cavalls 

per fer el camí muntat. 

V F 

8) L’entrada a Petra es realitza per un estret engorjat, lloc on desmunten els turistes 

de la cavalcada en cavall. 

V F 

9) Les parets adopten moltes gammes de colors i són plenes de formes suggerents i 

capricioses creades per un torrent durant milions d’anys d’erosió. 

V F 

10) El tresor que espera el visitant és al final d’un túnel, format pels alts i estrets 

espadats que arriben a tancar la ratlla de cel blau sobre el cap. 

V F


TEMA 9 - LES GRAFIES G/J/X/IX/TX/IG 

En català, el so palatal sonor s’escriu amb dues lletres j i g: joc, gendre, mentre que el so palatal 

sord, el representem mitjançant les lletres x i ix: xoc, eixut. A més, el català té un so africat sord, 

que podem escriure amb ig o tx: despatx, bateig. 

LES GRAFIES G/J 

Escrivim g davant e, i: segell, gimnàs, Girona 

Escrivim j davant a,o,u: joia, Jaume, ajuntament 

Excepcions 

Tingues en compte les excepcions següents: 

o Escrivim j davant dels grups –ecc- o –ect-: injecció, projecte. 

o Escrivim j en els mots jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat, Jesús, Jeremies, 

Jerusalem. 

o En totes les formes del verb jeure: jaurem, jeus, jegui. 

LES GRAFIES X/IX 

Escrivim x: 

A principi de mot: xofer, xocolata 

Darrere consonant: punxar, porxo 

Darrere i: guix, clixé, bixest 

Darrere u semivocal (diftong): rauxa, xauxa, disbauxa. 

Escrivim ix darrere: 

les vocals a, e, o, u: caixa, peix, boix, maduixa 

La grafia x (anomenada xeix o ics) pot representar tres sons diferents: 

a) [s] en posició final de síl laba seguida d’una consonant, en casos com: explosió, 

excursió, explicar,... 

b) [ ] acompanyada o no de i, com hem vist als quadres anteriors: peix, panxa, 

rauxa,... 

c) [ks] o [gz] en molts cultes semblantment a d’altres llengües: 

[ks]: fix, mixt, luxe, text, flux 

(en aquest cas, cal parar atenció a alguns mots de pronúncia idèntica o 

conflictiva: 

excedir/accedir, excepció/accepció, excés/accés, accelerar, acceptar, 

succeir, succint...excel lent, excèntric, excitar...


[gz]: examen, exemple, exercici, exècit, exili, exigir, existència, èxit, exòtic, 

èxode,... 

para atenció a la grafia dels mots: estendre, estrany i estranger. 

LES GRAFIES TX/IG 

Escrivim tx: 

A principi i enmig de mot:: txecoslovac, cotxe, fletxa 

A fi de mot si el derivat presenta tx: despatx (despatxar), esquitx (esquitxar) 

Escrivim ig: 

En posició final de mot quan els derivats presenten g/j o tg/tj: raig/rajar; lleig/lletja; 

boig/boges; mig/mitjos; desig/desitges


ACTIVITATS 

1. Completa amb x/ix o g/j 

Ca.....a a.....eure’s .....arop reconè.......er 

.......ocolata .......ust ......ampany a.....untament 

.......inesta ......èrif .......erent se......anta 

......utar vi....ília ......isclar ......est 

ur.....ent pro....ecte re.....a ......ardí 

......uclador .....uclar ......ent ro.....a 

2. classifica els mots de l’exercici anterior en el lloc corresponent del quadre següent: 

Sona com la j de joc Sona com la x de xoc 

3. completa els refranys següents amb g o j: 

val més una sentència de met.......e que de ......ut.....e 

si treballes, men......aràs; si no, de.......unaràs 

l’ofici del bur......ès: men....ar, ......eure i no fer res 

el .....ermà ......ermane.....a i el cunyat cunyade........a 

no hi ha cap ......eperut que es ve.....i la ......epa 

4. completeu els refranys següents amb ix/x o tx/ig: 

amb diners, car.....ofes, i amb paper, milo.......es 

carrer mullat, cala..... e......ut 

Feina, fu.....; mandra no em de......is 

.......iques i .....ics, el dimoni enm....... 

qui llibres llege....., respecte es mere....... 

no hi ha roses sense pun......es, ni go...... sense dolor 

qui mente....., se’n penede....... 

5. escriu tx o ig quan correspongui: 

despa........ esqui....... 

dibu.......... cartu....... 

mane....... va........ 

enm........ passe........ 

estiue....... bate...... 

ro...... sandvi.......


6. busca un mot derivat d’aquestes paraules següents: 

desig: 

passeig: 

empatx: 

escabetx: 

despatx: 

rebuig: 

raig: 

roig: 

7. conjuga els verbs següents en present d’indicatiu: 

Barrejar 

Trepitjar Afegir 

Jo Jo Jo 

Tu Tu Tu 

Ell/a Ell/a Ell/a 

Nos. Nos. Nos. 

Vos. Vos. Vos. 

Ells/es Ells/es Ells/es 

8. completa la sèrie següent tal com mostra l’exemple: 

Fugir Fujo Fuig Fugi 

Anar 

Veure 

Passejar 

Esquitxar 

Desitjar 

9. fes els dictats corresponents a les grafies g/j/x/ix/tx/ig que trobaràs a la pàgina de la 

Generalitat de Catalunya.

CATALÀ 3 SEFED RUBÍ



Article d’opinió 

No utilitzar bosses de plàstic quan vas a comprar, reciclar els envasos, cotxes 

elèctrics,...creus que aquestes mesures poden servir per a reduir la contaminació? 

150 – 200 paraules.


TEMA 10 - LES GRAFIES B/V 

L'OPOSICIÓ OCLUSIVA/FRICATIVA (b/v) 

L'oposició i distinció entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (làbiodental 

fricatiu sonor), que existeix en llengües com el francès, l'italià i moltes més, s'ha 

perdut en part del territori català. Mots com vi, servir, haver, etc., són pronunciats com si 

fossin escrits bi, serbir, haber, etc. Seria unacosa difícil, però certament positiva, que la 

llengua culta (p. e. en la lectura acurada, en els discursos, en el cant, etc.) intentés el 

restabliment a tota la nostra àrea lingüística de la pronunciació làbio-dental de la /v/, 

vivent encara al País Valencià, a Mallorca, al Camp de Tarragona, etc. Amb això 

evitariem la confusió, alguns cops greu, d'un bon nombre de mots, com són:(1) 

ball / vall 

bel / vel 

bellesa / vellesa 

bena / vena 

beure / veure 

De moment, doncs, cal aprendre's unes quantes regles per a saber escriure 

correctament les dues grafies b/v a les regions on s'ha perdut la distinció fonètica entre 

els dos sons, les quals regles següents: 

S’escriu B 

Davant de l, r: moble, oblidar, braç, arbre, etc. (exceptuant algun nom exòtic: Vladimir, 

etc.) 

Darrere de m: embenar, ambiciós, amb, etc. (exceptuant algun nom compost: 

circumval lació, tramvia, triumvir, etc.) 

Alternant amb p: saber (sap), llobató (llop), etc. 

S’escriu V 

darrere de n: canvi, envestida, convers, minvar, etc. 

Alternant amb u: blava (blau), nevar (neu), escriviu (escriure), escalivar (caliu), oval 

(ou), etc. 

Desinències de l'imperfet d'indicatiu: -ava -aves –a -àvem -àveu -aven: cantava, 

cantaves,...


COMPARACIÓ AMB ALTRES LLENGÜES 

L'ús de b/v coincideix generalment entre les llengües romàniques, però no sempre. 

1) CATALÀ AMB V / CASTELLÀ AMB B 

- advocat, alcova, almadrava, almívar, Anvers (cast. «Amberes»), 

arravatar, avarca, avet, avi, avorrir, avortar; 

- bava, bevem (i beveu, etc.; cast. «bebemos...»); 

- canviar, caravella, cascavell, cavalcar, cavall, civada (però en 

cast. «cebada» vol dir ordi), covard, Còrdova, criva; 

- devem (i deveu, etc.; cast. «debemos...»); 

- endívia, envestir, espavilar, escovilló, escrivà, escrivim (i 

escriviu, etc.; cast. «escribimos...»), Esteve, esvelt; 

- fava; 

- gavatx, gavany (i engavanyar, cast. «gabán», «engabanar»), 

galvana, gavardina, gavarra, gleva, govern, gravar; 

- Havana (l'), haver; 

- javelina («jabalina»); 

- llavi; 

- núvol («nube»); 

- pavelló, prevere («presbítero»), provar (i aprovar, comprovar, 

reprovar, etc.); 

- raval («arrabal»), rave («rábano»), rova (o arrova, cast. 

«arroba»); 

- savi (i saviesa; però saber), savina (arbust, però sabina, cotxe, 

Sabina, nom propi, i sabí-ina, adj.), Savoia, serva («serba»), 

sèver («acíbar»), sivella, tàvec (o tavà, cast. «tábano»); 

taverna, tovera, travar, trèvol; 

- vaixell («bajel»), vedell («becerro»), vermelló, vernís (i enver- 

nissar, cast. «barniz», «barnizar»), Vesuvi, voga (sinònim de 

moda, pero boga, planta), vogar, voltor («buitre»). 

2) CATALÀ AMB B / CASTELLÀ O FRANCÉS AMB V 

- acabar, Àlaba, arribar; 

- baf (cast. «vaho»), baró (cast. «varón» i «barón»), basc, beina 

(cast «vaina»), bena (i embenar; cast. «venda», «vendar»), 

Bergara, berruga, berbena (planta; distint de revetlla, festa 

nocturna), besllumar (cast. «vislumbrar»), biga, billó (metall; 

cast. «vellón»; distint de bilió, cast. «billón»), Biscaia, bivac, 

bolcar (i bolquet, rebolcar), boleiar; 

- calb (i calbesa), comboi, corb (cast. «cuervo»), corb -a (cast. 

«curvo -a»); 

- debanar, desimbolt (cast. «desenvuelto»); 

- mòbil ( i automòbil, etc.); 

- Nerbion (riu basc); 

- oblidar (cast. «olvidar»);


- paborde (cast. «pavorde» o «preboste»); 

- rebentar, riba; 

- saba, sabó, Sèrbia; 

- treballar, trobar (i trobador, etc.). 

PSEUDO-DERIVATS. Per regla general, les paraules d'una mateixa família (primitius i 

derivats o compostos) s'escriuen o tots amb B o tots amb V, perquè posseeixen la 

mateixa arrel. Però cal tenir en compte que existeixen pseudo-derivats, és a dir, falsos 

derivats, que procedeixen, no d'un mot català, sinó directament del llatí (i, per tant, són 

mots del llenguatge tècnic, científic, culte). 

PRIMITIU DERIVATS PSEUDO-DERIVATS 

avortar avortament, avortó, etc. aborció, abortiu, etc. 

calb calba, calbesa, calbejar... calvície 

cervell cervellet, etc. cerebral, cerebel, etc. 

corb corbató, corbera, etc. còrvids 

(subst.) 

corb corba, encorbar, etc. curvatura, curvilini, etc. 

(adj.) 

deure devem, devia, etc. dèbit, debitori, etc. 

escriure escrivim, escrivà, escriva- escriba 

nia, escrivent 

llavi llavifès, llaviejar, etc. labial, labiat, etc. 

lliure (lliurement, etc.) llibertat, llibert, etc. 

moure moviment, movem, etc. mòbil, immòbil, 

automòbil,... 

prevere preverat presbiterat, presbiteral, 

presbiteri, etc. 

provar provador, provatura, provable probable (que és possible 

(que es pot provar), compro- o fàcil) probabilitat, 

vable, etc. probatori, improbable, ...


Per als casos de dubte entre b i v en mots no compresos en les regles o llistes 

precedents, caldrà consultar el diccionari. 

ACTIVITATS 

1. Completa les frases següents amb les formes verbals del pretèrit imperfet d’indicatiu 

dels verbs de dins del requadre: 

Tractar estar 

Considerar aprovar 

Pensar amagar 

els pares ho ....................................un gran honor per a la família. 

Nosaltres .........................................traginant caixes. 

Vosaltres ..........................................la pilota fora del camp 

.................................................d’esbrinar com podia ser l’Helena. 

Em ..........................................que ja havia passat el tren. 

Tu sempre .....................................els exàmens com podies. 

2. Ompliu els espais en blan amb B o V: 

Sap: sa.....er, sa.......ia 

Beure: be.........ia, be......edor 

Rep: re......re, re.........edor 

Cap: ca........ien, ca..........uda 

Ploure: plo........ia, plo..........ent 

Viure: vi.......ies, vi........int 

Deure: de...........ia, de......em 

Escriure: escri.......im, escri......vent 

3. Completeu els mots següents amb B o V i escriviu un verb que sigui de la mateixa 

família: 

Sa....ó:........................................................ 

A....anç:...................................................... 

Pro.....a:...................................................... 

Co.....ard:.................................................... 

........adall:................................................... 

go......ern:.................................................... 

tre.....all:....................................................... 

com.....at:..................................................... 

ende.....í:...................................................... 

.........olta:......................................................


4. Conjugueu els verbs següents en present d’indicatiu: 

Rebre Saber Cabre 

Jo Jo Jo 

Tu Tu Tu 

Ell/a Ell/a Ell/a 

Nos. Nos. Nos. 

Vos. Vos Vos. 

Ells/es Ells/es Ells/es 

5. Inventeu-vos una frase amb cada un dels mots que hi ha a continuació: 

Baca: 

Vaca: 

Bell: 

Vell: 

Beure: 

Veure: 

Vuit: 

Buit: 

6. Fes el dictat corresponent a les grafies B/V de la pàgina de la Generalitat de 

Catalunya.



La diabetis, actualment, afecta 120 milions de persones per tot el món. Al Principat de 

Catalunya, un 2,1% de la població total està afectada per la diabetis, percentatge 

que augmenta fins al 8,9% a partir dels 65 anys menys d’edat. Aquestes xifres situen el 

nostre país en la mitjana europea. La diabetis és una malaltia incurable de tractament 

permanent amb tendència a complicacions agudes. Aquesta malaltia difícilment 

ocasiona la mort per causa directa. En canvi, les seves seqüeles continuen sent molt 

greus si no es tracten degudament. La diabetis per les seves múltiples característiques, 

rep sovint el nom de la malaltia de les mil cares. Diagnosticar-la, que en principi podria 

fer-se ràpidament perquè presenta uns símptomes bastant clars (set, cansament, pruïja 

vulvar, pèrdua de pes), sovint es fa llarg. Les causes de la diabetis resulten encara 

bastant desconegudes, i les investigacions actuals indiquen que són heterogènies. 

Poden ser de tipus hereditari, genètic o víric, i últimament s’estudia com a element 

desencadenant de la malaltia la importància dels factors ambientals. Els grups de risc 

són, en principi, la gent obesa (que en cap cas s’ha de confondre amb gent que 

pateix un sobrepès), les embarassades, els pacients tractats amb cortisona i la gent 

que viu situacions d’estrès. Les dones són, estadísticament, més afectades per aquesta 

malaltia. La diabetis presenta dues tipologies diferents i clares: la coneguda com a 

tipus I, que té com a principals característiques que normalment s’inicia en gent de 

menys de 30 anys i que qui la pateix és insulinodependent; i la diabetis tipus II, que no 

crea necessàriament insulinodependència i es manifesta generalment en persones de 

més de 40 anys amb signes d’obesitat. Sobre aquest segon tipus de diabetis cal 

descartar el tòpic que és greu. En el cas de les dones embarassades, es poden produir 

dues situacions. Es dóna el cas de la diabètica embarassada, circumstància que 

comporta un risc per al fetus. Les mesures de prevenció obliguen a portar un control 

molt rigorós del grau de glucosa per evitar que es produeixin variacions que puguin 

afectar el fetus i per controlar el pes. Per disminuir el risc final normalment s’avança el 

part. I es dóna el cas de l’embarassada que es torna diabètica. Un cop l’embaràs 

finalitza, normalment la diabetis passa a un estat latent i queda soterrada. En aquests 

casos és molt important portar un control perquè el desenvolupament final de la 

diabetis es pot ajornar molts anys. Les últimes investigacions per afrontar aquesta 

malaltia han anat encaminades cap al trasplantament. En els últims temps, el 

trasplantament de pàncreas no té gaire acceptació perquè pot comportar problemes. 

En això, el doctor Coll Robert és taxatiu: "És una solució que està en fase 

d’experimentació clínica. Cada vegada, l’acceptació de l’organisme és major, però 

no encara en un grau que permeti dir que és el camí del futur". Mentre les 

experimentacions fan el seu curs, cada vegada més es fa més incidència en els factors 

educatius que poden ajudar a viure millor amb la malaltia. Així, a Catalunya, la 

implantació d’associacions de diabètics a moltes comarques fa que aquest 

plantejament educatiu pugui donar, a la llarga, bons resultats 

EL TEMPS, 1-7-1991


Poseu una creu a les columnes corresponents segons si les afirmacions següents són 

vertaderes o falses d’acord amb el text La diabetis: una malaltia gens benigna que 

teniu a la pàgina següent: 

1) La diabetis és una malaltia molt greu que sovint ocasiona la mort. 

2) La diabetis rep el nom de "malaltia de les mil cares" perquè es caracteritza 

per molts aspectes diferents i diagnosticar-la es fa llarg. 

3) Les causes de la diabetis poden ser diverses i hi ha factors implicats que 

encara no es coneixen prou. 

4) Les persones que pateixen aquesta malaltia han de prendre necessàriament 

insulina, siguin quines siguin les seves característiques. 

5) Les dones diabètiques embarassades han de portar un control estricte per tal 

de conèixer el grau de glucosa i així evitar conseqüències perilloses per al fetus. 

6) El trasplantament de pàncreas és una mesura molt efectiva que s’ha posat 

en marxa amb èxit i assegura bons resultats en un futur immediat. 

7) Des de les associacions de diabètics es vol promoure el coneixement de la 

malaltia entre els afectats perquè aprenguin a conviure amb el seu problema. 

Cert 

Fals 

Cert 

Fals 

Cert 

Fals 

Cert 

Fals 

Cert 

Fals 

Cert 

Fals 

Cert 

Fals


TEMA 11 - LA GRAFIA L L 

En català un bon nombre de paraules tenen la l l (ela geminada), és a dir, el so de la 

ela repetit. 

Com que moltes d’aquestes paraules de vegades no es pronuncien correctament (de 

fet, la seva pronunciació ha desaparegut com a tal de la majoria de parlars, només 

se’n manté viva la pronúncia a les illes Balears), és bo memoritzar-les i, en cas de 

dubte, consultar al diccionari. 

Les paraules, amb els derivats corresponents, més corrents són les següents: 

Escrivim l l en els mots començats en: 

Al l-: al legar, al lèrgia, al lusió, al legoria, al leluia, al licient, al literació, al locució, 

al lot, al lucinar, al ludir. Excepte: alegria, alegre. 

Col l-: col legi, col laborar, col lecció, col locar, col lapse, col lateral, col lega, col lisió, 

col loqui. 

Gal l-: gàl lic, gal linaci, gal lès 

Il l-: il legal, il lusió, il lustrar, il luminar, il lús, il lació 

Mil l-: mil lenari, mil lenni, mil límetre, mil lígram. Excepte Miler, milió 

Escrivim l l en alguns adjectius que signifiquen el contrari d’altres començats 

amb l: lògic – il lògic; legal – il legal; lícit – il lícit. 

Escrivim l l en els mots acabats en les terminacions del requadre: 

-el la: aquarel la, bagatel la, caravel la, cel la, damisel la, franel la, fumarel la, 

mortadel la, novel la, ombrel la, parcel la, pastorel la, varicel la. 

-el lar: estel lar, flagel lar, interpel lar 

-il la: tranquil la, til la, Camil la, goril la, papil la. 

-il lar: cavil lar, destil lar, oscil lar, vacil lar. 

Hi ha una bona colla de mots per als quals no hi ha cap regla per saber quan 

hem d’escriure l l; tan sols la memòria, la lectura i la consulta del diccionari ens 

ajudaran a saber-ho. Són aquests mots: 

Bèl lic, cal ligrafia, cèl lula, circumval lació, excel lent, fal laç, gal lès, hel lènic, 

imbecil litat, instal lar, intel lectual, intel ligent, libèl lula, maquiavèl lic, medul la,


metàl lic, mol luscs, nul la, pàl lid, paral lel, pel lícula, penicil lina, pupil la, putxinel li, 

ral li, rebel lió, satèl lit, síl laba, sol licitar, tranquil litat, ... 

Escrivim l l en els noms propis següents: 

Apel les, Apol lo, Aquil les, Avel lí, Brussel les, Camil la, Compostel la, Gal les, Marcel la, 

Marcel lí, Gal la, Al là,... 

LA GRAFIA LL 

VARIANTS DIALECTALS 

La iodització: (pronunciació de la [l] com a [y] o [I]: palla/paia; genoll/genoi). Aquest 

fenomen és estès a la zona nord-oriental del català central (de Llobregat cap a la 

costa, exceptuant els grans nuclis de població: Manresa, Terrassa, Sabadell, Granollers, 

Mataró,...) i a les Illes Balears. En aquestes zones són pronunciades [y] o [I] determinades 

[L] provinents dels grups llatins C'L, G'L, LY: 

ull/ui, rella/reia, palla/paia, abella/abeia, filla/fiia... 

Els rastres de iodització són estesos a una zona molt més àmplia encara, en mots com: 

llentia (llentilla), fiol (fillol), uial (ullal), ceies (celles), tai (tall), assoleiat (assolellat), vui 

(vull),... 

CAL RECORDAR... 

Les paraules següents no duen ela geminada: 

Celebrar, alegria, miler, milió, revelar, selecció, solució, elegir, elaboració


ACTIVITATS 

1. Totes aquestes paraules tenen un doble que s’escriu amb LL, a veure si el trobes: 

Estreta estrella Nevar 

Fum Anem 

Foc Mudat 

Cosir Miri 

Camp Un 

Bar Gat 

2. a veure si trobes les lletres perdudes: unes paraules han perdut la LL, altres la NY i 

altres la I: 

xemene___a espa____ 

mira____ ___ogurt 

terre____ refra____ 

____ampec co____aret 

pe___ora fu____ 

3. la tecla del punt de l’ordinador s’ha encallat i hem hagut d’escriure LL en comptes de 

L L. Torna a escriure les paraules següents posant-hi el punt quan calgui: 

Collegi Col legi Installació Tranquilla 

Collada Gorilla Ballarina 

Novellista Bacallà Excellent 

Ampolla Anella Pallissa 

Síllaba Pellícula Pollancre 

Satèllit Conseller Intelligent 

Gallaret Anivellar Colleccionista 

Cavaller Collocar Sabatilla 

Illuminació Estrella Metàllic 

4. posa l l o l en els següents buits: 

fe___icitat inte__ectual e___egir co___egi 

ce___ebrar a__egria co__ocació exi___i 

co___ecció nove___a so___emne e__ogi 

tranqui___itat pe___ícula so___icitud vaci___ar


insta___ar te___evisió i___ustre metà___ica 

co__aborador a___egar a___ocució medu__a 

so___ució exce__ent co___ocar e___udir 

aquare___a a___icient pa___eta ca___efacció 

parce__a bè___ic para___el cavi___ar 

5. completa les frases següents: 

La parau____a penici____ina té cinc sí___abes 

Han fet una pe___ícu___a que explica la vida d’un co___eccionista d’i___usions. 

La nove___a que estic ___egint és exe___ent 

He so__icitat insta___ar una antena parabò____ica per a tot el poble. 

Ma___auradament el sector meta__úrgic no té so___ució 

Al co___egi m’han dit que he de millorar la ca___igrafia 

Aquest e___ectricista ha co__aborat molt en la i___uminació de la sa___a 

Si no estàs tranqui___a pren ti____a 

Té a___èrgia a la penici___ina 

El de___egat sempre estava molt pà___id 

6. fes una frase amb cada un dels mots següents; després d’haver buscat el significat 

de cada un. 

anul lar/ anular: 

rebel lar/ revelar: 

vil la/ vila: 

al ludir/ eludir: 

cavil la/cabila: 

7. fes el dictat corresponent a les grafies LL / L / L L de la pàgina de la Generalitat de 

Catalunya.



Fa temps que tens ganes de col laborar amb alguna organització per poder ajudar els 

països del Tercer Món. 

Escriu una carta a una ONG oferint els teus serveis. Explica quina és la teva 

disponibilitat, dedicació i la mena d’ajuda que els pots oferir. 

Escriu una carta, d’unes 150 paraules aproximadament. 

C/ Elisa, 14 – tel. 93. 418 47 62 – fax 93. 418 48 66 – 08023 Barcelona


TEMA 12 - LA GRAFIA H 

La lletra H es conserva per raons etimològiques i, per tant, en la majoria de les paraules 

coincideix amb les altres llengües romàniques: 

Duen H: herba, haver, home, hort, higiene, alcohol, vehicle,... 

No duen H: abans, anglès, avaluació, església, ombra,... 

En català aquesta lletra no es pronuncia, tret d’alguns casos d’onomatopeies i de mots 

manllevats a d’altres llengües: Ehem, ha ha ha, hardware, hawaià,... 

Cal recordar, doncs, les paraules que discrepen respecte d’altres llengües: 

S’escriuen amb H: 

Ham, harmonia, hissar, hivern, hivernacle, hendecasíl lab, subhasta, 

subtrahend, ahir, alhora, aleshores, tothom... 

S’escriuen sense H: 

Avui, benaurat, cacauet, coet, malaurat, orfe, orxata, truà, os, ou... 

I els noms propis: Maó, Taüll, Boí, Vic, Ester, Judit, Elisabet,... 

Convé distingir els mots següents, alguns dels quals ja es pronuncien de manera 

diferent: 

Ha: verb haver ha arribat la Fina? 

A: Preposició Vaig a casa seva 

Ah: interjecció ah, vols dir això? 

Ho: pronom feble ja m’ho pensava que no vindries 

O: Nom de la lletra o conjunció 

que expressa una alternativa: o tu o jo 

Oh: Interjecció Oh! Que bé! 

Hi: Pronom feble hi aniré demà, a Reus 

I: nom de la lletra i. Conjunció treballa de nit i dia 

He: verb haver ja he tornat 

Eh: interjecció eh! Josep, vine! 

Hem: verb haver avui hem sortit molt aviat 

Em: pronom feble demà em llevaré d’hora

ACTIVITATS 


1.torna a escriure els mots següents completant-los, quan calgui, amb la lletra H: 

___otel, ____orxata, a____ir, ve____icle, ma___ó, ___àbil, ____om (arbre), ___ou, ____aver, 

_____aver, ____umor, ____umà, ____os, ____umilitat, ____ereu, _____ospital, ____orfe, 

____ort, ____erba, ___avui, ____orror, ____istòria, ____ivern, co____et, ___ora, ____ome, 

caca___uet, ___onor, ___abitació, ____elicòpter, ___ui!, ___ipotòtam, ___unitat, 

___umitat, ____ola, ___abitant. 

2. alguns dels següents mots han de dur una h intercalada. Torneu-los a escriure, 

posant-la-hi si cal: 

aderir, aniilar, conort, subasta, filarmònic, truà, coet, inerent, menir, exaurir, subtraend, 

braman, exalar, coesió, benaurat. 

3. A cada requadre hi ha algunes paraules de la mateixa família. Completa-les, i 

després escriu-les a l’espai buit de la frase corresponent:: 

humà 

________nitat 

in__________ 

_______nitari 

* Quan hi ha una catàstrofe, molts països solen enviar ajut__________________ 

* La qualitat __________més destacable és la intel ligència 

* Va rebre un tracte ________________, pitjor que si fos una bèstia ferotge 

* Hi ha malalties que afecten tota la ___________________ 

* Equivocar-se és molt ______________________

HUMIL 

________iar 

________itat 

_______ment 


* És un gran inventor, però el coneix poca gent perquè és molt ________________ 

* Es va inclinar ___________________i va demanar perdó 

* El van avergonyir i ________________ tant, que no hi ha tornat mai més. 

* Una branca familiar era molt rica i l’altra molt ________________ 

* La seva ______________fa que no sigui gaire conegut. 

HUMOR 

Mal_________at 

__________ista 

__________ístic 

* Està ________________; es deu haver llevat pel peu esquerre 

* Van llogar un _______________que va fer riure a tothom 

*Avui no tinc ________________per fer segons quines coses 

*Sempre està de bon_________________ 

*Ens va llegir un poema ______________i tothom es petava de riure 

5. Omple els buits amb les formes que hi corresponguin del verb haver: 

Ahir vaig posar els diners en un got ple d’aigua, i aquest matí l’____________ anat a mirar 

per si ___________ pujat gens d’oli a la superfície. Si els diners __________ estat del 

tractant d’oli, ___________estat untats de l’oli de les seves mans. Però no n’hi 

____________ gens. 

Un jutge just, de Lleó Tolstoi


Jules Verne es va escapar de casa quan tenia nou anys. El capità del vaixell el va 

descobrir i el va tornar cap a casa. Però si als seus nou anys _____________ pogut 

continuar en el vaixell i viure de debò la seva gran aventura viatgera, potser mai 

no___________escrit el que va escriure perquè ja ho __________viscut. 

Contes de debò: Jules Verne, d’Aurora Díaz-Plaja 

6. Omple els buits amb la paraula que hi vagi bé: 

HI - I 

de cop ________volta va estossegar 

agafava un paper _______ __________escrivia cartes. 

Vés a buscar l’escombra ____________escombra’m la cuina 

Es va espantar molt __________ va començar a plorar 

Es va posar a córrer _______ s’_________va enfilar 

Fins les set no ________serà, l’Emília 

O – HO 

En vols __________no en vols? 

Ha de ser prim _______gruixut? 

No _______ vaig entendre; com que parlava tant baix... 

Sobretot, no __________digueu a ningú! 

Què t’estimes més, una eina ________una joguina? 

D’aquía una estona ________ sabrà tothom. 

A – HA – AH 

Vivia ___________prop del riu 

De sobte m’_________vingut una tristesa! 

___________, no! Això sí que no! 

Em vaig ficar la mà __________ la butxaca i les vaig trobar 

El plat volador ________ quedat destrossat 

Ajuda’m _________ sortir d’aquí 

___________, doncs jo sí que l’he trobada! 

EM – HEM 

Vull que tots ________donin la raó. 

No ___________negaràs que hi tinc experiència 

Ja __________solucionat el misteri! 

No l’_________vista fins al cap de mitja hora 

Diria que no _____________creieu capaç de fer-ho 

Som innocents! No __________tocat res! 

7. completa, si cal, els espais buits del text que tens a continuació:


_____avui m’___e llevat molt d’___ora perquè volia anar a visitar l’____ivernacle que ___i 

____a vora l’___ospital. Tot era ____armonia i jo ___em sentia ___alegre i de bon 

___umor. 

Quan ___i ___e arribat encara era tancat ___i he decidit anar ___a prendre una 

___orxata al bar de la cantonada. Només ___i ____avia dos ___omes en un racó que 

discutien en veu baixa. De sobte, ___an començat ____a cridar i ___a esbatussar-se 

____i, sense adonar-me’n, m’____e convertit en l’únic testimoni d’un _____omicidi. 

M’___e posat ____a córrer com un co___et, però l’____assassí m’___a enxampat i ___ara 

sóc el seu ____ostatge. 

8. fes el dictat corresponent a la grafia H


comprensió lectora 6 

Llegeix atentament les notícies breus que teniu en aquest full i els vuit enunciats de 

la pàgina següent i decidiu quin dels enunciats és més adequat per a cada notícia. 

1. Un antic edifici industrial serà la seu del nou museu de la motocicleta de la ciutat 

de Barcelona. La capital catalana és la tercera ciutat del món en nombre de 

motos per quilòmetre quadrat, i a Catalunya hi ha 600.000 afeccionats a la 

motocicleta; és a dir, un 10% de la població sent atracció per a aquest vehicle. 

2. Més de 18 milions de persones han visitat els museus italians durant el 1997, una 

xifra a la qual mai no s’havia arribat en el passat. Diverses mesures han permès 

aquests resultats, com ara l’obertura dels museus en horaris nocturns (fins les deu 

del vespre) i les insistents campanyes publicitàries. Aquestes mesures tenen un sol 

missatge: la cultura és el principal recurs de què disposa el país. 

3. Maria A. Ferrer ha publicat un llibre que, a partir de l’itinerari que s’inicia al circ 

romà i segueix les principals restes arqueològiques de la ciutat de Tarragona, 

explica d’una manera senzilla i amena les creences i les pràctiques religioses dels 

antics habitants de la ciutat, anomenada aleshores Tarraco. 

4. És a punt de començar el judici pel robatori del Beatus de Liébana, el llibre del 

segle X que va ser robat del Museu Diocesà d’Urgell el setembre de 1996 i 

recuperat el gener de 1997. L’acusació demana més de 35 anys de presó per als 

nou implicats. A conseqüència del robatori, el museu va reforçar les mesures de 

seguretat i va encarregar una reproducció del llibre, que és la que actualment 

es mostra al públic. 

5. El Museu de la Prehistòria de Taltaüll, a pocs quilòmetres de Perpinyà, ha tornat a 

obrir una de les seves instal lacions més característiques: la reproducció de la 

Cova de l’Aragó. El visitant del museu pot passejar-se dins d’una reproducció 

exacta de la cova i viure un espectacular muntatge que permet contemplar 

com vivia l’home prehistòric. 

6. Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creat un parc 

arqueològic artificial per ensenyar arqueologia als joves durant les estades 

escolars. Es tracta de la recreació d’una vil la romana on els nois hauran de 

treballar com a arqueòlegs, fent servir les tècniques i les eines pròpies d’aquesta 

activitat. 

a) Lladres al museu 

b) Barcelona tindrà un nou museu 

c) Conferència sobre el món romà 

d) El patrimoni artístic, un recurs econòmic 

e) Lliçons pràctiques d’arqueologia 

f) Conèixer les creences a través d’unes ruïnes 

g) Robatori de motocicletes a Tarragona 

h) Un museu per reviure els orígens

CATALÀ 3 SEFED RUBÍ

Dossier català 3.pdf - sefedrubi

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?