1. en els grups qua, qüe, qüi, quo / gua, güe, güi, guo (observa que la

DIFTONGS I HIATS - ACTIVITATS DE REFORÇ -
Per entendre aquest tema cal parar atenció a:
Vocals dèbils: I, U
Vocals fortes: A, E, O
Semivocal: articulació intermèdia entre vocal i consonant que es produeix durant
l'emissió de la vocal dèbil als diftongs decreixents. En aquests casos la vocal dèbil
actua com una vocal.
Semiconsonant: articulació intermèdia entre consonant i vocal que es produeix
durant l'emissió de la vocal dèbil als diftongs creixents. En aquests casos la vocal
dèbil actua com una consonant.
Un diftong és un grup de dues vocals pronunciades dins d'una mateixa
síl·laba.
Existeixen dos tipus:
Valencià: Llengua i Literatura
diftongs creixents: diftong que comença per una semiconsonant (i, u) i va
seguida d'una vocal forta → i, u + a, e, o. En aquestos tres casos. Són els
següents (fixa-t'hi bé i recorda'ls):
1. en els grups qua, qüe, qüi, quo / gua, güe, güi, guo (observa que la
dièresi només s'escriu quan aquests grups van acompanyats de les vocals e, i)
Exemples: qüestió, quota, pingüí, paraigua, pasqües, llengua, llengües
2. quan ens trobem la vocal dèbil entre dues vocals. En aquest cas el
diftong el produeixen les dues últimes vocals.
Exemples: cauen, joia, noies, iaio
2nESO
Llengua Tarea: practicar i aprendre 1a Avaluació.

3. en el cas que trobem una vocal dèbil + una forta però
únicament a principi absolut de paraula.
Exemples: iogurt, iode, ioga, iarda, iaia, iot, hiat, hieràtic, hiena
(com la h no sona és com si no hi fos)
És per aquesta raó que paraules com família, farmàcia,
espècie o ciència en català són esdrúixoles i per tant sempre s'accentuen,
perquè el grup vocàlic no es troba a principi absolut de paraula i per això no
formen diftong. A castellà sí són diftongs, per això són planes i no s'accentuen.
diftongs decreixents: diftong que comença per una vocal i acaba en
una semivocal → a, e, i, o, u + i, u.
Exemples: mai, remei, novii, noi, cuiner, blau, neu, ciutat, couràs, duus.
Un triftong és la combinació d'un diftong creixent més un de decreixent, o
sigui, la combinació dèbil+forta+dèbil.
Exemples: creieu, Paraguai, creueu, guaita, estudieu
Un hiat és el procés contrari, és a dir, dues vocals juntes que es
pronuncien en síl·labes diferents.
També és el cas de dues vocals fortes juntes o quan no s'esdevé el diftong
creixent perquè no és un dels tres casos a dalt esmentats.
Exemples: te-a-tre, pèr-du-a, ra-ïm, o-ï-da, di-a-da, far-mà-ci-a
FER AQUESTES ACTIVITATS:
1. Classifica les paraules següents en dues columnes diferents, segons
tinguen diftong o hiat.

Enlaire, boina, indústria, funcionaven, llauna, dia, pou, couen, eina, quatre,
paraigua, palau, cuina, aigua, aigües, Pasqua, història, riu, porteria, cuota, Maria,
quatre, pingüi, quocient, niu, sequiota.
2. Seguidament classifica els diftongs en creixents o decreixents.
3. Llig atentament lses paraules següents i classifi-les segons tinguen diftong
creixent o decreixent o hiat.
Essència, neu, escaire, llenguota, buidor, baixa, ianqui, conciencia, actual,
eqüestre, peixos, obliqüitat, vàlua, remei, quadrat, coure, pàtria
4. Separa les síl.labes i subratlla els diftongs, si en trobes.
Seure, paella, tenia, boira, alleugerir, acabaria, guardiola, pingüi, poesia, jeure,
iaia, faixa, reia, qüestió, cristià, grua, freqüència, brillar, guanyador, teuladí,
cauen, aixella, perruqueria, hiena, reedició, injecció.
5. Assenyala el hiat en les paraules que en porten.
Joan, farmacia, grandiós, tria, nou, ideal, eina, puntuació, oïda, cau, truita,
pediatre, piano, medieval, quadern, niu, quocient, afectuós, peons, beneïts,
paciencia,nacional, nació, sueca, suor, servei.
6. Defineix què és un diftong i què és un hiat.